Pla director joventut 2005 2007

PLA DIRECTOR DE JOVENTUT MOLINS DE REI
2005-2007

2
ÍNDEX
Pàgs.
Introducció 3 - 4
Procés d’elaboració del Pla Director de Joventut (PDJ) 5 - 15
Finançament 16
Previsió de futur pel PDJ 17 - 18
- El futur del PDJ com a procés participatiu
- Les previsions de finançament
- Avaluació
Conclusions 19
Documents adjunts 20 - 123
- Annex 1: Diagnosi de la situació de la joventut a Molins de Rei
(elaborada per l’empresa Iniciatives i Programes)
Pàgs. 20 - 97
- Annex 2: Resums de les sessions de treball enviats als joves de la
vila. Pàgs. 98 - 106
- Annex 3: Document complet del Pla Director de Joventut
(elaborat per l’empresa Iniciatives i Programes)
Pàgs. 107 - 129
- Annex 4: Material de difusió emprat per al Pla Director de Joventut
Pàg. 130
- Annex 5: Projecte Joves Creadors
Pàgs. 131-135
- Annex 6: Projecte Joves i participa
Pàgs.136-141

3
INTRODUCCIÓ
Cal impulsar una nova política de joventut per tal de fer front als canvis socials i
econòmics que han afectat la condició juvenil.
Els canvis en la condició juvenil condueixen a un replantejament en el model
d’intervenció i gestió pública capaç de donar una resposta adequada a les
noves orientacions de la política juvenil. Dintre d’aquest nou model
d’enfocament integrador de les polítiques de joventut, un dels elements
importants dintre de l’actuació de l’Administració, és el desenvolupament del
Pla Director de Joventut. Aquest és una eina fonamental de l’Ajuntament de
Molins de Rei per a desenvolupar les polítiques adreçades a les joves i als
joves de la ciutat.
El Pla Director de la política de Joventut es dissenya seguint la metodologia
establerta per les Polítiques Integrals. Per tant, es contempla la joventut com
una etapa plena de vida on cal desenvolupar la plena ciutadania i entendre els
joves i les joves des d’una perspectiva global. En aquest sentit proposem
treballar tres eixos per a desenvolupar la nova manera d’entendre aquesta
condició juvenil: l’emancipació, la participació i l’oci.
Però pensem que cal impulsar una nova política de joventut que superi
antigues visions tòpiques i febles dels joves. Així doncs, el Pla Director vol ser
una eina que desenvolupi l’acció política adreçada als joves de Molins de
Rei. Es vol configurar com un instrument obert, dinàmic i participatiu, fet
per als joves i amb el joves del municipi.
La nova política de joventut ha d’estar degudament coordinada amb la resta de
programes municipals (ensenyament, formació ocupacional, cultura, serveis
socials, esports, sanitat, cooperació…) i ha d'incidir principalment a:
a) Facilitar l'arrelament dels joves en el seu medi i en la col·lectivitat, superant
els processos individualistes, imposats pels mitjans de comunicació de
masses, i fomentant les actituds democràtiques, solidàries i participatives.

4
b) Crear i millorar la infrastructura de serveis als joves.
c) Afavorir l'autonomia individual dels joves fent especial atenció als col·lectius
amb menys possibilitats i compensant els desequilibris socials.
d) Desenvolupar activament tots aquells àmbits propis de la nova condició
juvenil des d'una òptica global i integral i amb una concepció afirmativa de la
joventut.
El Pla Director de Joventut és un document que recull els objectius, les línies
estratègiques, les propostes i les actuacions que es desenvoluparan de forma
global en polítiques juvenils a Molins de Rei; i defineix també les formes de
gestió i les àrees responsables de l’execució.

5
PROCÉS D’ELABORACIÓ DEL PLA DIRECTOR DE JOVENTUT
(PDJ)
El Pla Director de Joventut de Molins de Rei (PDJ-MdR) es va ajustar a una
metodologia concreta facilitada per la Secretaria General de Joventut de la
Generalitat de Catalunya, ja que prèviament la mateixa Secretaria va elaborar
el Pla Nacional de Joventut 2000-2004 i va establir uns criteris bàsics per a
l’elaboració de Plans Locals de Joventut, amb l’objectiu que arreu del territori
català existís certa homogenització al respecte.
Per tant, el primer pas per tirar endavant el PDJ-MdR va ser elaborar una
diagnosi de la situació del jovent del municipi. Aquest estudi de diagnosi va ser
portat a terme per l’empresa de serveis Iniciatives i Programes entre el darrer
trimestre de 2002 i el segon trimestre de 2003, del qual s’adjunta la versió
complerta a l’annex 1.
La presentació en públic de la diagnosi es va fer efectiva el 20 de febrer de
2004. D’altra banda es va aprofitar la presentació per introduir quin seria el
següent pas en l’elaboració del PDJ-MdR: el procés participatiu dels i les joves
de la vila, i encoratjar els assistents a formar part del procés. Per a la
presentació es va fer una tramesa de correu a tots els i les joves de la vila que
tinguessin entre 15 i 30 anys.
Benvolgut/uda molinenc/a i jove,
Som conscients que teníem un compromís amb tu, el
compromís d’escoltar-te i de parlar amb tu sobre tot allò que
t’afecta, t’interessa, et preocupa, i t’agrada. El nostre
objectiu és ajudar-te a seguir la teva pròpia vida i a que
siguis protagonista actiu de la nostra vila.
Per fer tot això, ens fa falta la teva implicació, i una mica del
teu temps. De fet, ens adrecem a tu per convidar-te a
participar a les jornades de debat que marcaran les
polítiques de joventut que s’aplicaran a Molins de Rei.
Volem engrescar-te a formar part dels grups de reflexió que
constituiran el marc de referència del Pla Director de
Joventut (PDJ).
Fins ara, s’ha realitzat una diagnosi sobre la situació i les
demandes del jovent a la vila. Els resultats han estat

6
enriquidors, però ara necessitem anar més enllà: saber la
teva opinió, i conèixer quines són les teves inquietuds i
propostes en temes com Autonomia, Participació i Oci, que
són els tres àmbits d’actuació que es plantegen a l'anàlisi
prèvia.
La presentació del PDJ, de la diagnosi que s’ha fet, i de les
jornades de debat es farà el 20 de febrer a Ca n’Ametller (c/
Verdaguer, 95 bis, 1r pis). No t’ho perdis!
Com ja hauràs vist, a la campanya de difusió del PDJ l’hem
anomenat MOU! Perquè creiem que vosaltres heu de
moure les bases del que haurà de ser el Molins de Rei fet
amb els joves, un espai comú on tothom sigui respectat i
valorat.
Però, que estem disposats a aportar cadascun de nosaltres
per a fer-ho realitat?. Sovint es parla d’una altra manera de
fer política, de canviar les coses, de moure-les o remoure-
les. Ara tenim una bona oportunitat per intentar-ho! Ja no val
quedar-se a casa!
Apunta't a les jornades de debat mitjançant la butlleta
d’inscripció que t’adjuntem. Tots tenim la nostra visió de les
coses, i la teva visió només la pots transmetre tu, ningú
més. Sinó participes ens ho perdrem.
Demana + informació a mou@ajuntament.molinsderei.net
Ben cordialment,
Xavier Montserrat i Olivella
Regidor de Joventut
Molins de Rei, 20 de gener de 2004
Per tal de completar la diagnosi i ajudar a dissenyar el procés participatiu, va
existir un grup de treball de joves que conjuntament amb l’empresa Iniciativa i
Programes i el Negociat de Joventut van ajudar a dissenyar el mateix procés.
Amb aquest esperit es van convocar 4 sessions de debat, a les quals van ser
convidats tots els joves i les joves de la vila per parlar sobre participació,
autonomia i oci. Per a la primera sessió de debat es va enviar una carta
personalitzada a tots/es els i les joves de Molins de Rei i una publicació en
forma de quadríptic que incloïa una butlleta d’inscripció, on es podien posar
suggeriments (adjuntem exemplar a l’annex 4).

7
Per a les tres sessions de treball restants es va tornar a enviar una carta
personalitzada i un resum d’allò que es va plantejar en la sessió anterior, per tal
que aquells joves que no poguessin assistir estiguessin informats de les
propostes que es feien al respecte de l’oci, l’autonomia i la participació a Molins
de Rei (veure l’annex 2, on s’inclouen els resums enviats als joves).
La següent taula recull les dades de participació del procés d’elaboració del Pla
Director de Joventut.
Participants a la
Diagnosi:
19 Entrevistats
Butlletes amb
propostes:
64
Inscrits al Mou: 50
Propostes mail: 3
117
Participants Sessions:
6 de març: 17
27 de març 18
17 d'abril 18
8 de maig 20
Les conclusions que es van extreure -pel que fa a propostes d'intervenció,
terminis de consecució i implicats en les accions- van ser presentades el 15 de
juliol de 2004 al Cèltic (local musical ubicat al centre de la vila) amb la
col·laboració dels joves del municipi, i el llibret que les recull es va enviar a tots
els i les joves de la vila per correu postal.

8
Flyer de difusió per a la presentació de les conclusions del MOU! (PDJ)
Actualment estem a una fase on els joves continuen sent-ne els protagonistes.
Una de les propostes dels i les joves que van participar a les jornades de debat
del MOU! va ser crear una COMISSIÓ DE SEGUIMENT del PDJ que tingui
com a principals objectius vetllar per la consecució de les propostes amb la
col·laboració de tots els agents implicats i garantir la vigència de les propostes.
A més, aquesta comissió serà l'encarregada de fomentar la participació dels i
les joves de la vila en els diferents espais de discussió i participació de MdR.
Aquesta comissió finalment ha passat a dir-se TAULA JOVE, el seu
funcionament és totalment autònom, i a la darrera tramesa massiva de correu
als joves i les joves de la vila es va adjuntar un escrit que ells mateixos van
redactar per tal de fomentar la participació a la Taula Jove.

9
Molins de Rei, 29 de desembre de 2004
✒ Busques un lloc on trobar-te amb els
amics? Per assajar amb el grup?
✒ Et preocupa no trobar feina?
✒ Tens problemes per trobar un habitatge
digne a preus no abusius?
✒✒✒✒ Busques informació sobre joventut i no
saps on fer-ho?
* Si has respost negativament, ja pots llençar aquesta carta
per reciclar. Si has respost afirmativament totes les
preguntes, segueix llegint-la, voldrà dir que estàs
interessat/da a participar a la “Taula Jove”.
Qui som?
La “Taula Jove” som un grup de joves, alguns formem part
d’entitats i d’altres no. Però tots tenim en comú la inquietud
de, com a joves de Molins de Rei, sentir-nos protagonistes
del nostre present.
Aquestes inquietuds les vam poder compartir al procés
participatiu del MOU! engegat per l’Ajuntament.
Alguns de nosaltres, però, un cop acabat el MOU, creiem
que és important fer un pas més. Nosaltres,
independentment i com a grup autònom de l’Ajuntament,
volem continuar pensant en tot allò que fa falta a Molins de
Rei per als joves.
Què volem?
Volem crear un espai participatiu on tothom digui la seva en
tot allò que ens afecta com a joves. Aquest espai ha de ser
el punt de trobada de tots els joves, ja siguin provinents
d’entitats o no, però alhora, un punt de partida per ser un
canal de comunicació entre els joves i l’Ajuntament per
aconseguir allò que ens interessa.
I això, com t’implica?
Senzillament, com a jove molinenc/a preocupat/da pel
nostre present, et convoquem a la I Assemblea de la “Taula
Jove” que tindrà lloc:
En aquesta assemblea, entre totes i tots, posarem les bases
del que volem ser i com ens volem organitzar.
Dissabte 15 de gener. De 18.30 h a 21 h. A la
sala d’actes del Poliesportiu.

10
Per a més informació podeu consultar-nos a
taulajove@moviments.net
Posa TU les quatre potes a la taula, perquè tot està per fer i
tot és possible.
T’hi esperem.
Com a resum de la cronologia de l’elaboració del MOU! (PDJ-MdR):
2002-2003:
SETEMBRE 2003:
Elaboració de la diagnosi
Presentació de la diagnosi a la sala d'actes
de Ca n'Ametller
20/2/2004: Presentació de les sessions de debat del
MOU!
6/3/2004 - 1a sessió de debat
15/7/2004: Presentació de les conclusions del MOU!
3/1/2005: Tramesa de correu a tots els i les joves de
Molins de Rei del llibret que recull les accions
del PDJ-MdR
15/1/2005: 1a Reunió de la Taula Jove
26/2/2005: 2a reunió de la Taula Jove
Les propostes que han sorgit d’aquest procés són, a títol enunciatiu i sense
preferència aquestes 22 mesures del MOU!
1. Crear un espai específic d’informació i referència juvenil al butlletí
municipal. Així mateix es podria crear un espai específic per a joves a la
ràdio municipal i els mitjans privats d’àmbit local.
2. La creació, construcció, rehabilitació o adequació d’un espai referent
de la política de joventut, dels serveis i dels seus programes. Aquest
espai ha d’aglutinar el punt d’informació juvenil, el centre d’informació de
recursos al treball, l’espai de reunió i de trobada de joves, l’espai
d’activitats juvenils pròpies del municipi. En definitiva un espai que
trenqui amb la dinàmica centre-perifèria al nostre municipi.

11
3. La creació d’un viver d’empreses que doni sortida a aquells joves
emprenedors i en especial als sectors de les noves tecnologies de la
informació i la comunicació.
4. Tot valorant els serveis de promoció econòmica (Centre J. Garcia Nieto)
de forma molt positiva, caldria fer un esforç en el seguiment dels joves
usuaris de la formació ocupacional.
5. L’Ajuntament ha de vetllar per a què l’administració competent
(Generalitat de Catalunya) i ell mateix facin un esforç suplementari en
l’escola pública, tant en les seves condicions d’infrastructura com en
els seus continguts educatius.
6. Molins de Rei necessita urgentment un Centre d’Atenció primària que
cobreixi les necessitats reals de la seva població.
7. Promoure l'habitatge públic, tant en la seva vessant de lloguer com de
compra, oferint si s’escau terrenys públics per a la seva construcció.
8. Creació d’una borsa d’habitatge que incorpori, en la mesura del
possible, l’habitatge buit que hi ha a Molins de Rei (que es calcula en un
10%).
9. Afavorir o ampliar l’oferta pública educativa de 0 a 3 anys.
10.Incloure a la web de l’Ajuntament un link per a connectar amb l’Info-Point
que dóna informació sobre intercanvis europeus.
11.Millorar les comunicacions internes i externes del municipi, demanant
a les administracions competents en el tema:
a. Una parada al polígon industrial (de la línia bus del Papiol)
b. Habilitar la via de RENFE de mercaderies del Vallès per a l’ús de
passatgers, amb parada a la Universitat Autònoma. (Connexió
Vallès)

12
c. Continuar fins a Molins de Rei la línia nocturna que finalitza a
Sant Feliu.
12.Fomentar des de l'Ajuntament l'ús de la bicicleta.
13.Cal prioritzar als peatons en la planificació urbanística dels vials del
municipi: voreres àmplies, carrers al mateix nivell, zones peatonals i
restricció del pas de vehicles privats a algunes zones de concurrència
ciutadana.
14.Cal treballar en xarxa, els joves i ciutadants volen treballar en xarxa,
administració-joves-entitats-ciutadans.
15.Per tal d’aconseguir el punt anterior, cal implantar a curt termini, una
guia d’activitats que reculli totes les activitats de la Vila i que s’editarà
cada dos mesos. I de forma anual una guia de serveis i recursos pels i
les joves de Molins de Rei.
16.Facilitar espais per a la realització de grafittis (noves formes de creació
artística i suport als nous creadors).
17.Ampliar la diversitat cultural en els concerts programats per
l'Ajuntament a la festa major, fira, setmana de la joventut...
18.Cal poder utilitzar els patis dels IES i les escoles com espai d'activitat
esportiva i lúdica fora de l’horari escolar.
19.Cal una nova biblioteca amb espais de lectura, de consulta, d’estudi, de
connexió a internet, amb fonoteca, a l’estil de les últimes biblioteques
inaugurades per la Diputació de Barcelona.
20.Recuperar i fer efectiu l’accés al riu Llobregat com a zona verda i
d'esbarjo.

13
21.En la mesura del possible, habilitar un camp de futbol reglamentari
amb gespa.
22.Creació de la Comissió de seguiment del Pla Director de Molins de
Rei.
Acció 23: El document, les propostes, les accions, el MOU! Continuen
mostrant-se al web www.molinsderei.net
A l’annex 3 es pot trobar el document sencer de les propostes –elaborat per
l’empresa de serveis Iniciatives i Programes- i a l’annex 4 adjuntem el llibret
publicat en format més accessible i dinàmic, i que va ser enviat a tots els joves
de 15 a 30 anys.
D’altra banda a la darrera tramesa de correu que es va adreçar a tots/es els/les
joves de la vila es va enviar també un full de seguiment (apareix a la pàgina
següent) de les accions enumerades al mou, indicant la temporalitat d’execució
de cadascuna, així com un detall de les accions realitzades fins llavors. Es
pretén enviar aquest mateix full actualitzat cada sis mesos als/les joves, per tal
que la informació arribi a tots i totes.

14
Detall de les accions realitzades durant el 2004
relacionades amb el Pla Director de Joventut (PDJ)
1.1 Formació i
treball
S’han cedit el terrenys per a la construcció de la nova escola al barri de la Granja les obres de la
qual iniciaran en breu. S’està invertint en la millora de les escoles durant el 2004 al CEIP Castell
Ciuró, i s’està treballant en l’ampliació de l’IES Lluís de Requesens.
Durant la Setmana de Joventut 2004 es va portar a terme una xerrada sobre els recursos per
treballar a l’estranger.
1.2 Informació i
igualtat
d'oportunitats
S’ha creat la web del Punt jove (www.molinsderei.net/puntjove) on podeu trobar una amplia
guia de recursos juvenils i l’enllaç amb l'Info-Point. Així mateix, al butlletí municipal periòdicament
hi ha un espai dedicat a Joventut.
L’informadora del Punt Jove ha fet una xerrada als joves del PTT (Pla de Transició al Treball)
sobre els recursos del servei i aquests han visitat el local del Punt Jove.
1.3 Habitatge
S’han iniciat els treballs per arribar a un acord amb la Generalitat per fer habitatges de lloguer
assequibles per a joves, i per a la creació d’una Borsa Jove d'Habitatge.
D’altra banda a la pàgina web del Consell Comarcal del Baix Llobregat
(www.elbaixllobregat.net/joventut) està disponible per a tot els municipis de la comarca un apartat
de Compartir pis.
1.4 Salut i
consum
S’ha arribat a un acord amb la Generalitat per cedir els terrenys per ubicar a la Granja el nou CAP.
S’ha previst l’espai necessari per garantir els serveis actuals i futurs per a les necessitats de la
població de Molins de Rei i El Papiol.
S’han dut a terme campanyes de sexualitat i drogodependència adreçades als joves dels
centres educatius.
Es dóna suport al comerç just i s’ha fet una Festa del Comerç Just (Entitat Comerç Just).
1.5 Mobilitat
S’han iniciat les accions per fomentar l’ús de la bicicleta seguint les indicacions de l’estudi del
BACC.
S’ha realitzat gestions per a la posada en marxa de la línia Mollet-El Papiol, que permetrà un accés
més directe a la UAB.
S’han prioritzat el vianants en un tram del carrer de Rafael Casanova i en la planificació de la Plaça
del Mercat.
Al web municipal està disponible un espai de Compartir cotxe obert a tota la població.
1.6 Conciliació
de la vida
familiar i laboral
S’estan fent els tràmits necessaris per tal d’iniciar els treballs de reforma i millora del mòdul de
pàrvuls de l’antiga escola Ferran Agulló i es promourà la instal·lació d’una nova llar d’infants.
Per tal de complementar l’oferta educativa s’han donat també subvencions als serveis de cangur, i
de recollida i acompanyament dels infants.
S’ha portat a terme el projecte de Xarxa Educativa Local (XEL), on tots els agents implicats en
l’educació dels infants s’han coordinat per fer un seguiment conjunt d’aquells nens i nenes que han
participat en el projecte.
2.2 Canals de
comunicació,
coordinació i
informació
S’ha convocat els i les joves per a la creació de comissió de seguiment del MOU, que ha de ser la
figura d'interlocució entre entitats i Ajuntament.
S’han generat nous canals i mecanismes d’informació, com són l’enviament d’informació a casa de
tots els i les joves, la nova pàgina web, el punt informació juvenil als instituts o els plafons
informatius.
La setmana de l’11 d’octubre de 2004 es va iniciar la col·laboració periòdica de l’informadora del
Punt Jove a la ràdio de Molins de Rei, on breument informa de novetats i temes d’interès segons
l’època de l’any.

15
3.1
equipaments i
espais d'oci
El treball per a la construcció d’habitatges de lloguer per a joves amb conveni de la Generalitat
generarà espais dedicats als joves. S’està treballant per portar a terme el Pla d’Equipaments on es
definiran les necessitats d’equipaments i els usos dels espais existents: Federació, Palau de
Requessens, el Molí.
S’ha arribat a un acord per restablir i augmentar els aiguamolls després de l’afectació que
provocarà la construcció de l’AVE. Se segueixen defensant les zones 21, com el Terral per evitar la
construcció.
A la pàgina web del Consell Comarcal del Baix Llobregat (www.elbaixllobregat.net/joventut) està
disponible per a tot els municipis de la comarca un apartat de Compartir viatge.
3.2 Difusió,
sensibilització i
formació
artística
S’han planificat les necessitats de la nova Biblioteca per discutir-ho tot dins el Pla
d’Equipaments. S’ha establert una programació estable d'activitats culturals.
Amb la col·laboració dels ajuntaments del Baix Llobregat, el Consell Comarcal ha posat en
funcionament al seu web la guia digital Joves & Creació.
3.3 Esports
S’ha arribat a un acord amb el Departament d’Ensenyament i la Secretaria General de l’Esport que
farà possible una pista esportiva coberta situada a la nova escola de La Granja, on es podran
practicar esports com bàsquet, volei, minhandbol, entre d’altres.
3.4 Noves
tecnologies
En aquests moments hi ha habilitats com a espais gratuïts de connexió a Internet la biblioteca, el
Centre de Formació d’Adults, el Punt Jove, i el Centre Cívic de la Riera Bonet.

16
FINANÇAMENT
Des d’un primer moment la posada en marxa del Pla Director de Joventut ha
tingut suport de la Secretaria General de Joventut de la Generalitat i de l’Oficina
del Pla Jove de la Diputació de Barcelona. Al quadre que apareix a continuació
es pot observar l’evolució de l’import destinat al Pla Director de Joventut de
Molins de Rei.
Finançament 2002 2003 2004
GENERALITAT 2.500 3.500 3.500
DIPUTACIÓ 6.010 6.010 7.000
AJUNTAMENT 6.010 6.130 6.130
totals 14.520 15.640 16.630
Per tant, en 3 anys s’ha invertit en l’elaboració del Pla Local de Joventut un
total de 46.790 euros.

17
PREVISIÓ DE FUTUR PEL PDJ
- El futur del PDJ com a procés participatiu
La continuïtat del Pla Director de Joventut està garantida en la mesura que
l’Ajuntament tingui la voluntat de mantenir-ho i existeixi una implicació i
comunicació fluida amb la Taula Jove, que s’ha creat arrel del procés de
participació del MOU!
Si la participació dels i les joves de Molins de Rei continua activa, el Pla
Director de Joventut de la vila garantirà l’actualització i vigència de les
premisses que s’indiquin com a objectius.
En tot moment els projectes que es portin a terme des del Negociat de Joventut
estaran en concordància amb les línies d’actuació del Pla Director de Joventut,
així com aquells en els que el Negociat de Joventut sigui cogestor. A la vegada
aquelles propostes que es generin des de les entitats de la vila hauran de
respectar la filosofia del PDJ-MdR i inscriure-s’hi en alguna de les línies
d’actuació que marca el propi Pla.
- Les previsions de finançament
Per a l’any 2006 es preveu un ingrés igual o superior al dels anys anteriors per
part de l’Oficina del Pla Jove de la Diputació de Barcelona. La Diputació de
Barcelona manté la forma d’avaluació dels projectes adscrits al Pla Director de
Joventut i la forma de sol·licitud per l’any en curs.
Per part de la Secretaria General de Joventut (SGJ) de la Generalitat de
Catalunya, s’espera una valoració positiva del Pla Director de Joventut de
Molins de Rei, ja que en tot moment el Pla Director ha estat elaborat amb la
metodologia recomenda per la SGJ. És també per aquest motiu que actualment
s’està treballant per adaptar els projectes inclosos al PDJ a les línies d’actuació

18
i programes que la Generalitat de Catalunya vol potenciar. D’aquesta adaptació
surgeixen els projectes Joves Creadors i Joves i Participació, els quals es
poden trobar explicitats als annexos 5 i 6 d’aquest document.
AVALUACIÓ
El Pla Director de Joventut 2005-2007 serà avaluat a diversos nivells:
Joves Des de la regidoria anualment elaborarem un document que serà validat
per la Taula Jove i/o entitats de la Vila
Procés participatiu aleatori, recollit en el Projecte Joves i participació
Regidoria Avaluació tecnico política mitjançant un questionari que valori l' Equilibri
d' objectius-progarmes(1)
(1)Quadre Equilibri objectius-programes
Objectiu Programes Equilibri Objectius-programes
Objectiu del PDJ Programes per assolir els objectius El programa és adequat per assolir l'objectiu?
1._____________ _____________ sí Cal Continuar-l Cal incrementar-lo
_______________ no Cal Fer-lo Cal deixar-lo de fer
2._____________ _____________ sí Cal Continuar-l Cal incrementar-lo
_______________ no Cal Fer-lo Cal deixar-lo de fer

19
CONCLUSIONS
Actualment la Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya
està fomentant i recolzant l’elaboració de Plans Locals de Joventut per tal
d’unificar, arreu de Catalunya, l’instrument idoni per determinar les polítiques de
joventut que s’apliquen a cada territori.
La metodologia recomenada per part de la Secretaria General de Joventut és la
que s’ha seguit per elaborar el Pla Director de Joventut de Molins de Rei, però
necessita una avaluació continuada per part de tots els agents implicats. Per
tant, durant el 2006 s’haurà de potenciar i facilitar la amb els joves de la Vila,
per dur a terme una avaluació exaustiva del Pla.
El Pla Director de Joventut és una eina bàsica per desenvolupar una política de
joventut participativa, integradora i fonamentada en el treball transversal.
Aquestes formes de fer es consideren les més respectuoses amb els interessos
dels joves i els de l’administració pública, i per tant es creu convenient
continuar treballant en la mateixa línia.

20
ANNEX 1- DIAGNOSI
Índex
1.- Introducció
1.1. Origen i evolució de les polítiques de joventut a Espanya
1.2. La importància del Pla Director de Joventut a Molins de Rei
1.3. Els eixos vertebrados del Pla Director
2.- Metodologia
3.- Descripció socioeconòmica de Molins de Rei
3.1. Situació geogràfica i accessibilitat
3.2. Dades demogràfiques
3.3. Altres indicadors socials
4.- Visualització de polítiques
4.1. L’organització interdepartamental entre negociats i àrees
4.2. Catàleg de serveis: extern i intern
5.- Anàlisi de les entrevistes a les entitats
5.1. Característiques generals de les entitats
5.2. Nivell de coneixement de programes i serveis
5.3. Àmbits d’actuació
5.4. Agrupació de propostes dels joves en funció dels eixos
5.5. Prioritats en l’àmbit juvenil
5.6. Problemes de la població juvenil
6.- Necessitats I problemàtiques. Objectius
6.1. Quadre de necessitats
7.- Conclusions
8.- Annex
8.1. Models de guions de les entrevistes
8.2. Quadre Mètode 3Q
8.3. Diapositives del Pla Director
9.- Bibliografia

21
Introducció
Origen i evolució de les polítiques de joventut a Espanya
L’inici del disseny d’una acció pública a favor dels joves a l’Estat espanyol no es
produeix fins el 1979, data de l’arribada dels primers ajuntaments democràtics.
És a partir d’aquest moment que es reconeix la joventut com a un col·lectiu
amb una idiosincràsia i unes necessitats socials pròpies. Malgrat això, no és fins
la dècada dels vuitanta, concretament el 1985 i aprofitant la celebració de l’any
Internacional de la Joventut, quan neix el primer projecte jove a Espanya: el
Projecte Jove de l’Ajuntament de Barcelona, que metodològicament pren com a
referent experiències europees. És l’any zero de les denominades polítiques
integrals que defineixen l’etapa jove com a un període de transició cap a l’edat
adulta.
En l’actualitat, aquest concepte de joventut com a etapa de transició ha canviat.
El motiu principal d’aquesta evolució és la pròpia transformació de la condició
juvenil. Ara per ara, els joves tenen uns comportaments socials diferents que
en dècades anteriors. Hi ha uns fets diferencials (canvi de mentalitat, de valors
i de cultura) que han provocat l’emergència de la joventut entesa com un nou
període vital de l’individu. Segons aquesta concepció s’ha d’ afirmar que els
joves i les joves són ciutadans de ple dret, així com constatar que l’espai juvenil
actua com un potent camp d’innovació social i cultural i que, per tant, les
respostes que els joves plantegen als seus problemes serveixen també a tota la
societat.
Tot això provoca un canvi en la manera d’entendre i implementar les polítiques
de joventut. Es passa de les Polítiques Integrals a les Polítiques Afirmatives.
Aquestes es deixen de concebre com a programes de transició i passen a ser
accions afirmatives de la nova condició juvenil, és a dir, polítiques orientades a
potenciar la plena ciutadania del joves. Tot i introduir canvis significatius, les

22
polítiques afirmatives no trenquen radicalment amb el model integral, i s’han
d’entendre com l’evolució lògica d’aquest antic model. Tot i això, els
plantejaments inicials d’ambdues polítiques difereixen conceptualment en la
definició mateixa de la joventut i en el seu objectiu principal. Si el model de
polítiques integrals definia a la joventut com un període de transició i tenia com
objectiu principal la inserció social i professional, les polítiques afirmatives la
defineixen com una etapa plena de la vida i el seu objectiu, per tant, és
aconseguir l’autonomia personal i la plena ciutadania del jove. La continuïtat
queda establerta en el punt de partida d’ambdós models polítics perque tots
dos model parteixen de la perspectiva global i integral per acostar
l’Administració a la realitat dels joves.
La importància del Pla Director de Joventut a Molins de Rei
Els canvis en la condició juvenil condueixen a un replantejament en el model
d’intervenció i gestió pública capaç de donar una resposta adequada a les
noves orientacions de la política juvenil. Dintre d’aquest nou model
d’enfocament afirmatiu de les polítiques de joventut, un dels elements
importants dintre de l’actuació de l’Administració, és el desenvolupament del
Pla Director de Joventut. Aquest és una eina fonamental de l’Ajuntament de
Molins de Rei per a desenvolupar les polítiques adreçades a les joves i als joves
de la ciutat.
El Pla Director de la política de Joventut es dissenya seguint la metodologia
establerta per les Noves Polítiques Afirmatives. Per tant, es contempla la
joventut com una etapa plena de vida on cal desenvolupar la plena ciutadania i
entendre els joves i les joves des d’una perspectiva global. En aquest sentit
proposem treballar cinc eixos per a desenvolupar la nova manera d’entendre
aquesta condició juvenil: l’autonomia, la ciutadania, la creativitat, la mobilitat i
l’experimentació.

23
Des de l’Ajuntament de Molins de Rei, en concret, des del Negociat de Joventut,
hem engegat diferents programes per impulsar algunes de les noves demandes
de la joventut actual. Però pensem que cal impulsar una nova política de
joventut que superi antigues visions tòpiques i febles dels joves. Així doncs, el
Pla Director vol ser una eina que desenvolupi l’acció política adreçada als joves
de Molins de Rei. Es vol configurar com un instrument obert, dinàmic i
participatiu, fet per als joves i amb el joves del municipi.
Creiem en la necessitat d’un Pla Director perquè els joves necessiten suport a
la seva creativitat, a la seva formació, a les seves iniciatives, a les seves
empreses. D’aquesta manera, estem donant suport al progrés de la nostra
població. Els joves de Molins de Rei intenten divertir-se, estudien, són la base
del món associatiu, treballen, consumeixen, creen riquesa i ja s’han convertit en
el motor econòmic de la nostra vila.
Aquesta necessitat dels joves queda palesa ja en el Pla Estratègic de Molins de
Rei, on s’afirma que un dels reptes del municipi en els propers anys és “intentar
marcar les línies d’actuació que facin possible la integració social i professional
dels joves; proporcionar, recolzar i dur a terme activitats, projectes, programes,
serveis i equipaments que facilitin als joves els instruments necessaris perquè
esdevinguin vilatans actius que sàpiguen trobar la solució dels seus problemes i,
a més, facin de Molins de Rei un municipi amb l’esperit que planteja el Pla
Estratègic, un municipi obert, plural, integrador, culturalment actiu i socialment
cohesionat que vetlla per la qualitat ambiental i el desenvolupament econòmic.
Volem que el nostre Pla Director s’articuli en funció d’ aquests objectius
generals perquè responen a les necessitats dels joves i les joves de Molins de
Rei i es vertebri segons els cinc eixos esmentats anteriorment. Així mateix, i
segons les necessitats que s’han pogut detectar a partir d’un primer procés
consultiu fet a algunes entitats juvenil, el Pla Director s’hauria de treballar sota
tres objectius: Participació-Habitatge-Cultura.

24
La Participació ha de ser un dels eixos vertebradors perquè els i les joves
siguin protagonistes actius de la vila amb el doble objectiu de promoure la seva
participació activa i el seu desenvolupament social. Els i les joves de Molins
viuen de ple a la seva vila: constitueixen i formen part d’entitats, organitzen
accions concretes, canalitzen actuacions adreçades al col.lectiu juvenil. Aquesta
és un realitat evident, però hi volen participar més. Necessiten més espais de
participació. És per aquest motiu que la participació ha de ser un dels objectius
prioritaris d’actuació.
L’Habitatge és el segon objectiu o eix vertebrador. La qualitat de vida i
l’emancipació personal dels joves i de les joves passen per tenir un espai propi
on desenvolupar-se. L’adquisició d’un primer habitatge és un problema seriós
per aquells col.lectius menys afavorits, entre els quals es troben els joves que
necessiten comprar o llogar el seu primer pis.
La Cultura, com a element integrador i relacional dels joves ha de ser un dels
eixos més importants. Els joves de Molins utilitzen els recursos culturals de la
seva ciutat però en necessiten encara més. Volen expressar la seva pròpia
cultura, necessiten nous espais per a poder fer-ho i volen sentir-se recolzats.
Cultura és aquí necessitat d’innovació, equipaments i integració.

25
Els eixos vertebradors del Pla Director
Autonomia
“Realment ser jove és molt dur, per algunes
coses ets gran i per d’altres petit. Què sóc? Post-
adolescent? Adulta? No hi ha prou amb fer un
carnet jove. Els joves serem els adults i
governants del futur”.
Les noves polítiques afirmatives, tal i com s’hi ha fet referència amb
anterioritat, són d’afirmació de la joventut com a una nova etapa de la vida de
l’individu, entesa en un sentit ple. Perquè els joves puguin assolir aquesta
plenitud han de gaudir d’autonomia. En conseqüència, un dels nostres objectius
és assegurar la igualtat dels joves per tal que gaudeixin plenament de les
potencialitats que els hi ofereix la seva condició. Hem d’assegurar la igualtat
dels joves posant l’accent en els dèficits formatius dels joves amb més
dificultats, així com estimular les iniciatives d’autoaprenentatge i autoocupació.
Hem d’afavorir l’aflorament dels nous jaciments d’ocupació. Tot això ho hem
desenvolupat des de programes que l’Ajuntament de Molins realitza en matèria
d’inserció laboral i igualtat d’oportunitats. Hem de canalitzar la informació de
l’existència d’aquests programes, així com potenciar els programes existents i
fomentar la creació d’altres necessaris i inexistents en l’actualitat.
No podem deixar de banda les situacions clàssiques de risc social i salut, que
haurem d’afrontar des del camp de la sanitat i les “bones pràctiques” de
consum, ajudant-nos d’una eina imprescindible com és la informació adreçada
als joves.
Finalment, tampoc podem oblidar que un dels pilars essencials de l’autonomia
personal passa per la possibilitat d’accedir a un espai vital propi, que
s’aconsegueix a través de l’habitatge. En aquest camp, hem d’intervenir de
manera decidida en l’habitatge de lloguer i en l’habitatge de promoció pública
per a joves.

26
Ciutadania
“Ens agradaria que hi hagués codecisió amb els
joves, que no sigui només consultiu”.
El concepte de ciutadania corre el risc d’ esdevenir quelcom vacu i abstracte,
degut a què moltes persones no tenen interioritzats els fonaments que
constitueixen la mateixa definició de ciutadà. En aquest sentit, els joves del
present viuen i pensen la seva condició d’una manera que permet omplir de
continguts reals una abstracció que per a moltes generacions anteriors és tan
sols una paraula que omple documents. Per contra, per la joventut d’avui els
fonaments de la democràcia, els drets individuals, la solidaritat, l’ecologia i el
medi ambient són qüestions que donen sentit vital al seu paper dintre les
nostres societats. Els joves d’ara es senten ciutadans del món, del seu
continent, del seu país i del seu municipi. Tant des d’una vessant més global
com des d’un punt de vista local aquests han trobat una transcendència real al
concepte de ciutadania.
Per tant, des d’aquesta perspectiva el nostre Pla Director ha d’aplegar totes
aquelles propostes relacionades amb la participació dels joves, des del diàleg
individual a l’intercanvi d’idees amb col·lectius, ja sigui amb les diferents
entitats juvenils de la nostra ciutat o bé amb d’altres formes potencials
d’agrupació. Aquesta participació ha de ser bidireccional, ja que de tenir
present la comunicació contínua entre els joves de Molins i la institució
municipal, es consoliden com a un espai real d’expressió. L’objectiu és establir
nous canals participatius periòdics i assegurar conductes fiables d’informació
per tal que els joves puguin accedir a aquesta i, així, potenciar la seva opinió
individual i les formes d’intercanvi.
No ens hem d’oblidar d’aquells grups de població juvenil amb més dificultats
d’accés a la informació. Hi ha joves que per la seva trajectòria individual o per
certs condicionants socials manifesten algunes dificultats de comunicació. És
sobre aquests sectors on s’ha de fer una ressenya especial, intentant

27
socialitzar-los a través de la interiorització dels seus propis drets, com una de
les màximes de la participació.
Cal promocionar i donar suport a iniciatives d’associacionisme, voluntariat,
solidaritat i cooperació. Hem de mirar d’aconseguir que la participació i la
solidaritat tinguin cabuda als mitjans de comunicació per tal que arribin a la
resta de la societat. No hem de deixar de banda que el més important d’aquests
processos és fer partícip a tota la població, tant des del punt de vista de la
informació com, sempre que sigui possible, des de la implicació.
Creativitat
“Estar de bars està molt bé, però si te’n canses a
on vas?”
Des de l’Ajuntament de Molins de Rei volem i hem de reivindicar l’estètica jove.
Hem de recolzar tant l’apropiació d’aquesta estètica com l’acceptació per part
dels adults d’aquestes noves formes creatives. Els joves utilitzen els recursos
culturals que ofereix la nostra vila i això ens ha de conduir a superar la
dicotomia que es produeix entre cultura artística de mitjana o alta qualitat, per
adults, i cultura artística no entesa pels adults i considerada de baixa qualitat,
destinada als joves. Aquest trencament conceptual, que ara per ara es produeix
només en una direcció, la jove, s’ha de traduir en el foment de les experiències
culturals juvenils. De la mateixa manera que els joves han fet un esforç per
apropar-se a les arts institucionalitzades, alhora s’han d’impulsar les creacions i
els treballs simbòlics del jovent.
Segons aquest criteri, des de l’Ajuntament de Molins, hem d’oferir una
democratització de les pràctiques culturals establertes sense deixar de
fomentar, recolzar i reivindicar la creació amb segell jove com a punt de
partida. En aquest sentit, hem d’ impulsar equipaments destinats tant a la
producció de nous creadors com al consum cultural que se’n deriva. Ha de ser
també la nostra prioritat sensibilitzar al conjunt dels joves i de les joves de

28
Molins, en concret, i al conjunt de la població molinenca, en general, vers la
creació jove, a través de la difusió i l’intercanvi de qualsevol tipus d’expressió
cultural intrínsecament jove. És necessari també que els canals de comunicació
amb l’Ajuntament s’enforteixen i els joves puguin ser protagonistes directes de
la cultura que volen rebre. Així, un dels elements més destacats que provoqui
un apropament entre el jove i la cultura ha de passar per potenciar mecanismes
de participació cultural.
Mobilitat
“Es valoren molt els intercanvis cap altres llocs
d’Europa”
La mobilitat és el principi més visible de la nova condició juvenil. Els joves es
mouen, es relacionen i viatgen. I tot això ho fan tant a fora del municipi com a
la mateixa vila. Els joves són el grup d’edat que més viatja per Europa. Si
partim d’aquesta dada, cal promoure més el turisme jove. Hem d’aprofundir
més en fórmules d’intercanvi que potenciïn la solidaritat, la multiculturalitat i la
participació.
No obstant això, la mobilitat d’aquesta nova condició juvenil es manifesta de
manera més freqüent i quotidiana en l’espai urbà. És per això que hem
d’entendre i estendre la particularitat de la nostra situació geogràfica i parar
especial atenció a l’espai metropolità i la facilitat amb la que, sovint,
desapareixen les fronteres entre ciutats.
Haurem de centrar-nos en el disseny de programes de mobilitat nocturna,
adequant tots els serveis públics a les necessitats dels joves i del territori, amb
l’objectiu, d’una banda, de reforçar aquest intercanvi entre ciutats i les ofertes
culturals que cadascuna d’elles programa durant la nit i, d’altra banda, intentar
disminuir la sinistralitat juvenil en accidents de trànsit durant aquestes hores.
Per aconseguir això últim, hem de promoure l’ús dels transport públic, sobretot
entre els més joves.

29
Experimentació
“Haurien de potenciar més l’esport”
Els joves viuen de manera molt diferent el seu temps escolar i formal (de dilluns
a dijous) i el temps d’oci, que aglutina tots el caps de setmana. És durant el cap
de setmana que el jove té un espai de llibertat que aquest considera propi, un
autèntic lloc de diversió i de lleure. Les polítiques afirmatives que hem d’aplicar
han d’articular aquest àmbit, com a un eix central de la nova condició juvenil.
D’altra banda, el camp de l’experimentació aconsegueix atreure al jove cap a
altres vessants de la seva vida, transformant-les i vertebrant-les. És aquí on rau
la seva importància i la necessitat, per part de les administracions, d’oferir
polítiques en aquest sentit.
Les línies d’actuació són poc tangibles com el propi concepte, però és possible
enfocar la política de joventut en funció de tres nivells. Primer, en funció de
l’ampliació dels espais d’oci, amb l’obertura de nous equipaments i serveis
educatius i esportius. Segon, en una nova política d’espais juvenils que passi
per l’apropiació i l’ocupació dels espais pels propis joves. I, tercer, ha d’oferir
espais d’accés les noves tecnologies.
Metodologia
Aquest document és el recull de les aportacions i propostes de diferents actors
socials i participants actius de la vila de Molins de Rei, amb l’objectiu final de
millorar la qualitat de vida del municipi. De fet, la recollida d’informació s’ha
basat en una metodologia d’anàlisi qualitativa i s’ha centrat en el treball de
camp, realitzat entre els mesos de febrer i març a experts i agents juvenils.
Aquesta fase de treball inclou 17 entrevistes personals realitzades tant a nivell
intern, dintre del mateix Ajuntament, com a nivell extern. A nivell intern, s’han
fet 8 entrevistes a tècnics de l’Ajuntament de Molins de Rei de les diferents

30
àrees polítiques d’actuació municipal (Àrea de Serveis Personals, Àrea
d’Economia i Serveis Generals i Àrea de Medi Ambient i Territori). A nivell
extern, s’han fet 9 entrevistes personals, preguntant a membres d’algunes
associacions rellevants dintre del teixit associatiu de Molins de Rei, així com a
totes les entitats polítiques juvenils del municipi. De la mateixa manera, s’han
fet 2 entrevistes a membres directius del món educatiu de Molins de Rei, en
concret a dos directors d’instituts públics de la vila. S’entén que són referents
importants en la socialització dels jovent, així com actors que mantenen un
contacte directe, dia a dia, amb els propis joves.
Llistat d’entrevistats a nivell intern:
Alfons Torre-Marín Domingo, Coordinador del Servei d'Orientació
Laboral. Negociat Promoció econòmica. Àrea d'Economia i Serveis Generals.
Jordi Boltà, Cap del Negociat de Medi Ambient, Àrea de Mediambient i
Territori.
Francesc Roviralta, Sargent de la Guàrdia Urbana.
Joan Magrané, Cap Secció d'edificació i urbanisme. Àrea de Mediambient i
Territori.
Dolors Pérez, Cap de Negociat de Mobilitat. Àrea de Mediambient i
Territori.
Margarida López-Nieto, Cap d'Àrea de Medi Ambient i Territori.
Meritxell Vargas, Cap d'Àrea d'Economia i Serveis Generals
Salvi Presmanes, Cap d'Àrea de Serveis Personals
Llistat d’entrevistats a nivell extern:
Roger Moreno, Representant de Metal Defenders
Josep Reventós, Representant de Remolins
Jordi Julià, Representant de Molinext
Xavi Obiols, Representant Centre d'Esplai l'Agrupa

31
Alex Maimó, Representant l'Assamblea de joves independentistes de
Molins
Montse Padilla, Representant IC-Verds
Yerai Vacas, Representants de JSC
Aïna Surià, Representant JERC
Joan Ramon Casals, Representant JNC
Manuel Vivancos Muñoz, Director IES Lluís de Recassens
Ramón Graells Juanós, Director IES Bernat el Ferrer
Per a la realització de les entrevistes s’han elaborat tres qüestionaris models.
Un per a les entrevistes a nivell intern i dos per aquelles altres orientades a les
entitats i al teixit educatiu1
. Les preguntes del guió han estat preguntes
tancades i obertes. Les primeres, s’han construït amb la finalitat d’ extreure la
informació necessària sense córrer el risc de poder perdre dades interessants.
De totes maneres s’han inclòs preguntes de caire obert per a obtenir possibles
informacions que venen donades a través de l’espontaneïtat que dóna la no
codificació de les entrevistes.
Alhora s’han consultat algunes enquestes d’interès, procedents d’estadístiques
oficials, amb l’objectiu sempre de poder extreure algunes conclusions sobre el
comportament dels joves de Molins de Rei, que com a col·lectiu jove, tenen
unes característiques similars i uns comportaments paral·lels a aquells que
manifesten els joves del seu entorn més proper, és a dir, la joventut de la
Regió Metropolitana de Barcelona, així com de la resta de la comarca i
província, i de Catalunya.
Per sistematitzar aquestes informacions hem utilitzat el Mètode del 3Q. Aquesta
metodologia de síntesi ens ha ajudat a definir les necessitats i problemàtiques
bàsiques dels joves i poder establir els objectius pertinents2
.
1
Els guions de les entrevistes s’adjunten a l’annex final.
2
El model emprat s’adjunta a l’annex. És necessari assenyalar que aquest mètode inclou tres
quadres: visualització de les politiques de joventut, definició d’objectius i programa
d’actuacions. Ara bé, pel nivell d’anàlisi al qual s’ha arribat es farà ús només d’un dels quadres,

32
Descripció sòcioeconòmica de Molins de Rei.
Situació geogràfica i accessibilitat.
La situació geogràfica de Molins de Rei té un pes important en la realitat
econòmica i social de la seva població. La bona comunicació de què gaudeix i la
seva proximitat a Barcelona possibiliten que sigui una vila amb grans
potencialitats per jugar un rol estratègic important, en referència tant a la resta
de la comarca com a nivell de l'àrea metropolitana.
Es tracta d' una vila que es situa al marge esquerra del riu Llobregat, a la vall
baixa de la comarca del Baix Llobregat i es troba a 12 Km de Barcelona, a la
cruïlla històricament anomenada dels Quatre Camins. És un municipi ben
comunicat, des del qual es pot accedir ràpidament a les autopistes i autovies
que comuniquen amb el sud i el centre de la península (A-2 cap a València,
Saragossa i Madrid, i autovia N-II cap a Lleida-Saragossa). També té accesos
importants amb la zona nord de Catalunya i França a través de l'A-7. De la
mateixa manera, l'accesibilitat és ràpida si es fa referència a qualsevol part de
l'àrea metropolitana de Barcelona3
. Cal destacar també la bona comunicació
que existeix amb municipis com Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern,
Esplugues i l'Hospitalet de Llobregat, a través de l'antiga carretera C-1413.
Els mitjans de transport són un element molt important quan es parla de la
xarxa de relacions d' una població. La gent necessita desplaçar-se per anar a
treballar, a estudiar o pel seu temps d'oci. En aquest sentit, i per a facilitat la
mobilitat dels seus ciutadans i ciutadanes, Molins de Rei disposa d' una bona
infraestructura de transport públic, basada en l'estació de Renfe i la línia
d'autobusos Soler i Sauret.
en concret, aquell que fa referència a la definició d’objecius i que inclou eix temàtic, necessitats
i problemàtiques i, finalment, objecius. La col.lumna de l’eix són els gran blocs temàtics en
materia de joventut en els quals es poden agrupar les necessitats i problemàtiques detectades.
Aquestes necessitats es defineixen com el conjunt de necessitats detectades i els objectius són
les fites a assolir per a cadascuna de les mateixes necessitats i problemes
3
Quan es parla de l'àrea metroplitana es fa referència a les comarques del Baix Llobregat,
Barcelonès, Vallès Oriental i Vallès Occidental.

33
L'estació de tren està situada, en una direcció, en la línia de Sant Vicenç de
Calders-Vilafranca del Penedès-Martorell, i, en l'altra direcció, en la línia de Sant
Feliu, Cornellà, l'Hospitalet, Barcelona-Sants, Barcelona-Plaça Catalunya,
Cerdanyola Universitat, Terrassa i Manresa. El tram Molins de Rei-Barcelona,
com a línia de Rodalies, compta amb sortides de trens cada 10 minuts.
La línia d'autobusos Soler i Sauret cobreix el recorregut Barcelona-Molins de Rei
i arriba fins a Sant Vicenç dels Horts i Torrelles de Llobregat. Hi ha una altra
línia que arriba fins a Barcelona, i passa per Avinyonet i la Universitat
Autònoma.
Dades demogràfiques
La primera qüestió a assenyalar fa referència a la piràmide d' edats. Aquesta es
caracteritza perquè el pes més important de la població el té la gent gran,
mentre que la gent més jove té un pes menys significatiu dins la piràmide
poblacional. Aquest fet ha propiciat un sentiment d'identitat i de pertinença
molt arrelat que, com el Dios Jaro, presenta una cara dolenta i una de bona. La
vessant més positiva és la cohesió social que el sentiment d' identitat comporta.
La vessant més negativa té a veure molt directament amb els joves. Aquests
acostumen a ser aquells que aporten les idees més innovadores i trencadores.
Són els protagonistes de les noves creacions sòcioculturals i dels nous
comportament socials, que gairebé sempre són enriquidors, si es canalitzen de
manera adequada.
En aquest sentit, la pèrdua de població jove de la ciutat s'ha de veure amb
especial preocupació. El 58% de la població té entre 31 i 80 anys, mentre que
només hi ha un 27% de la població total que té entre 13 i 30 anys. A més a
més la població de més de 66 anys és més nombrosa (24%) que la població
compresa entre 0 i 16 anys (16%). Hi ha, en conseqüència un envelliment de la
població bastant evident. Alguns dels factors que causen aquesta pèrdua de
població jove són la baixa taxa de natalitat, l'increment de l'esperança de vida i

34
l'emigració de joves a algunes poblacions veïnes (Pallejà, Castellvisbal...) que
busquen un primer habitatge més asequible econòmicament. Els joves tenen
una tendència a moure’s cap a la perifèria on els pisos són més barats.
Població jove actual per grups d'edat i sexe.
0
500
1000
1500
2000
2500
3000
12 a 14 15 a 19 20 a 24 25 a 30
HOME DONA TOTAL
Línia d' edats
0
2000
4000
6000
8000
10000
0 a 3 anys 4 a 12 anys 13 a 16
anys
17 a 30
anys
31a 65
anys
66 a 80
anys
Mes de 80
anys

35
Altres indicadors socials
850 900 950 1000 1050 1100 1150
Molins de Rei
Comarca
Província
Catalunya
Renda per Habitant
Percentatge per edats
4% 8%
4%
23%
37%
21%
3%
0 a 3 anys 4 a 12 anys 13 a 16 anys 17 a 30 anys
31a 65 anys 66 a 80 anys Mes de 80 anys
HOME DONA TOTAL
Proporció de la població e 12 a 30 anys en relació amb la
població total. Per grups d'edat.
12 a 30 Total població

36
Altres dades sociodemogràfiques
El percentatge de joves (15 a 29 anys) del municipi sobre el total de població és
del 21, 21%
Edat Homes Dones Total
De 15 a 19 anys545 533 1.078
De 20 a 24 anys741 710 1.451
De 25 a 29 anys1.176 1.067 2.243
Total població
Molins de Rei
Homes Dones Total
11.079 11.417 22.496
Índex d’ immigració juvenil
L’ index d’ immigració juvenil no coumunitaria, respecte al total de la població
jove és del 4,19%.
Nacionalitat
Resta UE Resta d'Europa Àfrica
Edat Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total
De 15 a 19 2 1 3 1 1 2 10 10 20
De 20 a 24 4 4 8 0 5 5 16 11 27
de 25 a 29 10 5 15 4 2 6 27 11 38
Amèrica del Amèrica Asia i
Nord i Central del Sud Oceania
Edat Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total
De 15 a
19
2 4 6 6 9 15 1 0 1
De 20 a
24
1 1 2 15 19 34 2 4 6
de 25 a
29
2 7 9 32 26 58 8 2 10

37
Visualització de Polítiques
L'Organització Interdepartamental entre Negociat i Àrees.
Vivim en un món de xarxes socials, on les relacions són vitals pel funcionament
de la nostra societat4
. Les persones s'interelacionen amb altres persones a la
vida quotidiana: amb els amics, amb la família, amb els companys de feina. De
fet l'home per naturalesa és un zoom politicon, un animal polític que necessita
viure en societat i és per això que ha creat institucions i estructures socials, que
alhora també es relacionen entre sí. Les polítiques que es desenvolupen des de
les administracions no poden ser alienes a aquesta característica tan intrínseca
a l'ésser humà, i s'han d'elaborar des d'una perspectiva global, amb capacitat
de posar en relació les diferents dimensions que configuren, de forma
interdependent, la realitat de les persones.
4
Les xarxes socials constitueixen la nova morfologia social de les nostres societats i la difusió
de la seva lògica d'enllaç modifica de forma substancial l'operació i els resultats dels procesos
de producció, l'experiència, el poder i la cultura. La Era de la Información. Economía, sociedad y
cutura. Manuel Castells. Editorial: Alianza Editorial: Pàg. 505.
Vol un
centre
comercial
Demana
un Casal
de joves
Vol
un pis
Viu la seva
sexualitat
Estudia
Busca
feina
Fa
esport
EEELLL/// LLLAAA
JJJOOOVVVEEE

38
En aquest sentit, les polítiques de joventut no són quelcom diferent. El jove o la
jove que fa esport és el mateix que estudia i que busca feina, i el mateix que
esta vivint el despertar de la seva sexualitat, el mateix que necessita un
habitatge i demana un equipament cultural o que hi hagi un centre comercial a
la seva ciutat. Utilitzant una metàfora, el jove és un organisme composat per
molts àtoms, per realitats múltiples integrades. Davant aquesta realitat, les
polítiques els han d'oferir respostes que no estiguin pensades de manera
fragmentada. Calen polítiques integrals per a una realitat integrada.
Per poder dur a terme veritables polítiques de joventut cal abocar recursos
humans, financers i funcionals
Recursos humans
Càrrec Nº Categoria laboral Temps de dedicació
Regidor 1
Cap de Negociat 1 B Dedicació exclusiva a
joventut amb jornada
completa
Animadores
socioculturals
2 C Dedicació exclusiva a
completa
Informadora juvenil 1 C Dedicació exclusiva a
completa
Auxiliar
administrativa
1 C dedicació parcial a
joventut
Recursos financers
Pressupost total Ajuntament Molins de Rei pel 2006: 25.864.300,14€
Pressupost de l’àrea de Joventut 171.789,57€
Pressupost de l’àrea de Joventut (capítol 2 i 4):159.789,57€
Percentatge:0,62%

39
Recursos funcionals
Equipament Ús Descripció equipament
Punt Jove Ús específic per als joves És un servei
d’informació juvenil que
té com a objectiu
informar i documentar
als joves sobre tot allò
que els pugui
interessar: estudis,
lleure, turisme,
habitatge, premis i
concursos, agenda i
activitats en general.
Centre Cívic de l’ Àngel Equipament general d’ ús no
específic per als joves
El Centre Cívic de
l’Àngel és un
equipament municipal
destinat a potenciar la
vida associativa i la
participació ciutadana;
d’aquesta manera es
converteix en un espai
que, d’una forma
estable i activa,
potencia un seguit
d’activitats socio-
culturals adreçades
bàsicament a les
franges de població
d’infants i joves.El
Centre Cívic de l’Àngel
és un espai obert a
totes les entitats i
col·lectius que vulguin
dur-hi a terme alguna
activitat, tant puntual
com continuada.
Centre Comunitari Pont de
la Cadena
Equipament general d’ ús no
específic per als joves
El Centre Comunitari
Pont de la Cadena és
un equipament
municipal destinat a
potenciar la vida
associativa i la
participació ciutadana;
d’aquesta manera es
converteix en un espai

40
que, d’una forma
estable i activa,
potencia un seguit
d’activitats
socioculturals
adreçades a les
franges de població
d’infants, joves i adults.
És un espai obert a
totes les entitats i
col·lectius que vulguin
dur-hi a terme alguna
activitat, tant puntual
com continuada.
Oficina Habitatge Baix
Llobregat Centre
Amb equip. Ús específic per als
joves
La Borsa Jova
d'Habitatge és un servei
que te per objectiu
principal posar en
contacte, en condicions
avantatjoses, els joves
que volen llogar un
habitatge, amb els
propietaris que volen
llogar-los sense cap
cost, ni per al llogater
ni per al propietari.
CEAL Can Santoi Amb equip. Ús específic per als
joves
Casa de Colònies en
plena serra de
Collserola i a la Vall de
la Riera de Vallvidrera,
que en arribar Molins
de Rei pren el nom de
Rierada. En aquest
equipament està ubicat
el camp
d'aprenentatge del
Departament
d'Ensenyament de la
Generalitat de
Catalunya
Poliesportiu Municipal Amb equip. Ús específic per als
joves
Equipament municipal
amb una ofeta d'a
ctivitats esportives
adreçades a nens i
nenes de 4 a 13 anys
(Esport Escolar), per a
adults (de 18 a 55
anys), o per a gent

41
gran (més grans de 55
anys) i també nous
serveis, com la
fisioteràpia
Centre Cívic Riera Bonet (
Departament Benestar
Social)
Amb equip. Ús específic per als
joves
Equipament, on es
poden realitzar
activitats culturals i de
lleure, és un element
dinamitzador del barri i
un centre d’atracció per
a la resta de la població
de la vila. L’objectiu és
potenciar el civisme i
afavorir la participació
dels usuaris i les
entitats amb programes
per a totes les franges
d’edat i sectors.
Les polítiques de joventut han de ser concebudes des dels criteris de
transversalitat i integració, no de forma segmentada. No només han d'atendre
les necessitats dels joves i oferir determinats serveis puntuals i aïllats, sinó
treballar des d'una perspectiva global que interrelacioni els diversos àmbits de
la vida dels joves i de les joves: l'oci, el treball, l'habitatge, la salut, la
participació democràtica. Això implica que totes les administracions i els seus
nivells d'organització estableixin mecanismes de treball conjunt entre
responsables i tècnics de diferents departaments per donar una resposta
unitària i global a les necessitats de la joventut i de la ciutadania en general.
El cas de Molins de Rei cal considerar-lo com un paradigma de transversalitat5
.
S'ha desenvolupat una tasca important, en quant a l'assumpció d' un model
unitari i de les programacions de caire transversal, sobretot a l’Àrea de Seveis
Personals. S'ha avançat molt en el desenvolupament de programacions
transversals que produeixen eficients línies d'actuació per a la consecució dels
5
Pla de l'Àrea de Serveis Personals. Molins de Rei, juny de 2002.

42
objectius de benestar i cohesió social, sota una base potent de plantejament
d'un model de Serveis Personals integral, estratègic, comunitari i participatiu6
.
Malgrat que la coordinació entre els negociats de les àrees és una realitat,
encara no existeix suficient integració entre les tres àrees que constitueixen
l'estructura de l'organigrama municipal. La integració, per tant, entre l'Àrea de
Serveis Personals, l'Àrea d'Economia i Serveis Generals i l'Àrea de Mediambient i
Territori, no és encara suficient i això pot dificultar l'adopció d'iniciatives
interessants per al benefici del conjunt de la població. En aquest sentit, cal
avançar mitjançant una major estructuració i vertebració de funcions intraàrees.
6
Un exemple clar de transversalitat és el Programa de la Dona, on hi traballan el Negociat de
Salut Pública, el Negociat de Serveis Socials i el Negociat de Programes Específics.
Àrea Serv. Personals
Cultura
Educació
Serveis
Socials
Salut
Pública
Esports
Joventut
Rel. Ext. i
Cooperació

43
És necessari assolir un grau major de comunicació entre àrees, com també
possibilitar eines pràctiques de coordinació. Ha de constituir-se com a objectiu
de tots la posada en marxa d’accions integrals, la comunicació tant formal com
informal i l’existència d’una identitat conjunta, evitant tenint sentiments de
pertinença exclusius a un subgrup lluny de manifestar actituds solidàries.
De totes maneres aquest dèficit relacional interàrees ja s’ha detectat com a un
problema que afecta a la consecució d’ objectius adreçats a la població. No s’ha
d’oblidar que la internalitat afecta a l’ externalitat i per tant s’ha de parar
especial atenció en aquests tipus de qüestions. Segons s’assenyala al Pla de
l’Àrea de Serveis Personals7
, ja s’han establert com a canals bàsics de
comunicació, reunions periòdiques de coordinació de l’Ajuntament, dels
directors d’Àrea amb els presidents d’Àrea, reunions politicotècniques de cada
Àrea i reunions setmanals dels tres directors d’Àrea. Totes aquestes reunions no
són més que mecanismes per avançar vers un model relacional de gestió.
Catàleg de serveis: extern i intern
L'Ajuntament de Molins de Rei, compta amb un ampli nombre de serveis i
programes destinats als joves, en gairebé tots els eixos: Autonomia, Ciutadania,
Experimentació, Creativitat i Mobilitat. Com és lògic, gran part d'aquests
programes i serveis, estan destinats a sectors molt concrets de la població
juvenil, i en conseqüència no són coneguts per la totalitat de la població (és el
cas dels programes de serveis socials).
En aquest sentit també cal destacar que el coneixement dels serveis està
condicionat pel tipus d'entitat o institució a la que representen els entrevistats.
Així doncs els representants dels IES, tenen un bon coneixement d'aquells
serveis relacionats amb l'ensenyament i l'inici del món laboral (programes de
transició al treball). Les entitats culturals tenen un coneixement mes ampli de
tots aquells programes i serveis que engloba l'eix de Ciutadania.
7
Pàg. 72

44
Des del Negociat de Joventut apostem per un treball interdepartamental,
molt necessari per nosaltres per pode assolir les accions propossades.
Negociat / àrea Accions concretes
Salut Campanyes de promoció d ela salut especialment als IES
Cultura Joves creadors
Programacions culturals
Col·laboració aules estudi (espai)
Programació exposicions temàtica jove
Immigració Comeguem-nos: projecte que cerca la integració dels joves
(16 a 25 anys) nouvinguts a la comunitat tot potenciant la
participació en les activitats de les entitats a través del
coneixement i aprenentatge del català.
Esports Activitats Estiu
Esport per joves i adults
Convenis entitats esportives
Infància Programacions centres, amb una coherència per les diverses
franges d’edat i vetllant per la conciliació familiar i laboral
Dona Activitats adreçades a dona jove
Educació PUNT JOVE als IES
Dinamització activitats adreçades als joves
Joves creadors amb l’Escola de Música
A continuació presentem, tant el catàleg de serveis que desenvolupa
l’Ajuntament com el catàleg de serveis que aglutina els serveis que coneixen
els entrevistats, en l’àmbit de joventut. D’aquesta manera es pot fer una
valoració aproximativa del nivell de coneixement dels serveis, projectes i
programes que es realitzen en l’àmbit de joventut en totes les àrees de
l’Ajuntament.
‘Are

45
AUTONOMIA-INFORMACIÓ JUVENIL
Punt d'informació juvenil
AUTONOMIA-INSERCIÓ LABORAL
IES-SEFED
PTT
Servei d'acompanyament de les dones joves a les carreres tècniques
AUTONOMIA-SALUT I CONSUM
Xerrades als alumnes de secundària
CIUTADANIA-PARTICIPACIÓ I ASSOCIACIONISME
Casal de joves
Setmana de la joventut
Ca n'Iborra
Fira jove
Suport a entitats juvenils

46
AUTONOMIA
INFORMACIÓ JUVENIL INSERCIÓ LABORAL SALUT I CONSUM HABITATGE IGUALTAT D'OPORTUNITATS
• Punt d'informació Juvenil
• Informació als joves dels
IES
• Oficina d'atenció al públic
• Pla transició treball
• Projecte IES-SEFED
• Projecte IES-UAC
• Formació i acompanyament a
la inserció socio-laboral de
les dones
• Conciliació de la vida familiar
i la vida laboral EQUAL-
TEMPORAL
• Escola d'adults
• S. D'acompanyament de les
dones joves a les carreres
tècniques
• C. D'informació a
treballadors estrangers
(CITE)
• Pla de salut
• Accions per a la
prevenció de les
drogodependències
• Xerrades alumnes
secundària
• Salut escolar
• Exposicions pla de
salut
• Formació professional
en el camp de la salut
• Suport entitats de
promoció de la salut
• Atenció a la salut
reproductiva i sexual
de la dona
• S. D'acompanyament
psicològic per a dones
víctimes de la
violència
• Centre de formació d'adults Rafael
Farré
• Suport a accions de formació
d'adults
• Formació permanent de català
• Curs d'introducció a la llengua
catalana per a immigrants
• S. D'atenció individualitzada de
casos
• S. Social d'atenció de casos
• Servei 1ª acollida
• Ajut emergència social
• Xecs serveis de proximitat
• Voluntariat Creu Roja
• EAIA
• Beques menjador
• Ajuts complementaris als estudis
• Intervenció social a les escoles
• Servei de suport a entitats de
persones amb disminució
• S. De teleassistència domiciliaria a
dones víctimes de la violència
domèstica
• Punt d'assessorament per a dones
sobre igualtat d'oportunitats
• S. D'acollida d'urgència per a dones
víctimes de la violència domèstica
• Suport a entitats de dones
• S. D'assessorament jurídic per a
dones
• Disseny pla d'immigrants (conveni
CRID)
• Recepció i informació a la població
immigrant
• Activitats del programa de la dona
• Beques activitats d'estiu

47
MOBILITAT
URBANA TURISME
• Passi Metropolità de transports
• Transport adaptat disminuïts - Conveni Consell Comarcal del
Baix Llobregat
CIUTADANIA
PARTICIPACIÓ I ASSOCIACIONISME SOLIDARITAT I COOPERACIÓ
• Centre comunitari pont de la cadena
• Centre cívic l'àngel
• Casal de joves
• Ca n'Iborra
• Setmana de la joventut
• Fira Jove
• Suport a entitats juvenils
• Gestió i ús del CEIPS
• Consells escolars
• Gestió d'ús d'espais socio-culturals
• Festa major
• Festes populars
• Suport al patrimoni tradicional i popular
• Suport d'activitats de caràcter social
• Suport a entitats educatives
• CEAL Can Santoi
• Servei de suport a l'acció del voluntariat
• Campanya coneguem els nostres parcs
• Educació i sensibilització per la Pau
• Projectes de socors a emergències
• Projectes municipalistes a través del Fons Català de Cooperació al
desenvolupament
• Convenis institucionals
• Campanyes de denúncia, adhesió o suport als conflictes internacionals
• Molins de Rei Solidària
• Camp d'aprenentatge de Can Santoi

48
EXPERIMENTACIÓ
EDUCAR AMB L'ESPORT NOVES TECNOLOGIES
• Activitats d'estiu
• Campanya d'hivern
• Gimnàstica manteniment
• Cursa popular St. Miquel
• Esportíssim
• 100 x 100 estiu
• Promoció esport a l'escola
• Esport escolar
• Suport entitats esportives
• Poliesportiu municipal
• Pla d'equipaments esportius
• Control indirecte instal·lacions esportives
• Arts visuals (suport a artistes locals)
• Servei Multimèdia Biblioteca Pau Vila
CREATIVITAT
SENSIBILITZACIÓ I FORMACIÓ ARTÍSTICA DIFUSIÓ I JOVES CREADORS
• Escola municipal de música
• Campanya de teatre a les escoles
• Campanya d'audició musical a les escoles
• Programa de teatre, música i dansa
• Promoció del cinema
• Acció cultural
• Foment de la lectura pública
• Activitats difusió del museu municipal
• Investigació i recerca museu
• Conservació Fons Museu Municipal
• Exposicions temporals
• Suport a entitats culturals
• Pla d'equipaments culturals
• Servei préstec biblioteca
• Hora del conte biblioteca
• Servei d'assessorament a escoles (biblioteca)
• Atenció en sala biblioteca Pau Vila
• Premi literari Mercè Rodoreda
• Beca de recerca de la història de la dona a Molins de Rei
• Arts visuals (suport a artistes locals)
• Publicacions (suport al llibre)
• Programació infantil d'espectacles

49
EIX:CREATIVITAT
77%
23%
SENSIBILITZACIÓI FORMACIÓARTÍSTICA
DIFUSIÓI JOVESCREADORS
EIX: AUTONOMIA
7%
20%
18%
55%
0%
INFORMACIÓJUVENIL SALUT I CONSUM INSERCIÓLABORAL
IGUALTAT D'OPORTUNITATS HABITATGE
EIX:EXPERIMENTACIÓ
86%
14%
EDUCARAMBL'ESPORT NOVESTECNOLOGIES
CIUTADANIA
58%
42%
PARTICIPACIÓ I ASSOCIACIONISME SOLIDARITAT I COOPERACIÓ

50
En referència al treball interinstitucional, treballem a dos nivells:
Consell Comarcal del Baix Llobregat (campanyes informatives, reunions de
tècnics i/o regidors, grups de treball entorn la Llei de Joventut o altres
convocatòries específiques)
Borsa Jove Habitatge del Baix Llobregat Centre, aquesta borsa està
formada per 10 municips i tenim establert un sistema de treball en xarxa, a
partir de la comissió de seguiment tècnic, que es troba mensualment amb els
respresentants de l'entitat gestora i semestralment a nivell polític.
Participació jove
Elaboració Pla Director Els joves molinencs van participar en el procès de
l'elaboració del Pla director de Joventut (veure planes 8-
14).
Elaboració diagnosi Els joves van participar del procés de diagnosi,
mitjançant les entrevistes a les entitats (en les planes
49-67 estan recollides les conclussions d'aquestes
entrevistes).
Presa de decisions Al gener del 2004 és va fer arribar als joves entre 15 i
30 anys una carta per convidar-los a participar en les
jornades de debat (veure plana 6 del present PLA).
Jornades de participació realitzades (6 i 27 de març, 17
d'abril, 8 de maig). Després de la 2a i 3ª jornada es va
tornar a fer una tramesa de 6500 cartes convidant els
joves a participar en les jornades.
Implementació i gestió La implementacó del Pla, en aquelles accions que és
possible s'està realitzant amb els jove i amb un treball
directe amb la Taula jove. Al 2005 hem elaborat un
document de valoració del 1r any d'implementació que
properament farem arribar als joves de la Vila. I la
nostra voluntat és anar fent aquest procés anualment

51
fins la finalització del Pla al 2007. Aquest document esta
consensuat amb la Taula Jove i al 2006 volem realitzar
una avaluació mitjançant un procés de participació per
convocatòria aleatoria del cens.

52
Anàlisi de les entrevistes a les entitats.
Característiques generals de les entitats
D’entre les entitats entrevistades cal fer una distinció entre les entitats de caire
polític i la resta d’associacions. Tot i això, s'agrupen totes en un mateix bloc
d'anàlisi, ja que totes estan constituïdes per joves. Pel que fa al segon grup
d’entitats, s’ha fet un total de cinc entrevistes. La idiosincràsia de les
associacions ha estat diferent: se n'han consultat dues culturals, un esplai, i
dues entitats que es dediquen fonamentalment, a fomentar la participació i la
consciència democràtica.
Es dediquen a organitzar tot tipus d’actes al municipi: des d’actes culturals
(concerts, jornades esportives, festes, viatges, campanyes de sensibilització i
participació, conferències). La majoria d'activitats que desenvolupen estan
destinades exclusivament als joves.
Totes estan constituïdes per gent jove que es troba entre els 18 i els 30 anys.
Les fonts de finançament són diverses: des de les entitats que obtenen diners a
través de l’autogestió (realització de festes, venda de material, inversió
econòmica de les pròpies persones que hi treballen...), aquelles que es
financien a través dels propis socis mitjançant quotes. Hi ha un grup d’entitats
que rep diners d’altres organitzacions germanes amb les que es senten
identificats. Finalment, destacar que la majoria de les entitats reben algun tipus
d’ajuda o subvenció de l’Ajuntament. Només una entitat rep ajuda econòmica i
assessorament d’altres administracions supramunicipals.
Les seves activitats les acostumen a realitzar a Ca n’Iborra. Aquest és
l’equipament municipal més utilitzat. No és casualitat que els joves considerin
que és l’únic equipament juvenil del qual disposen les entitats per a
desenvolupar les seves activitats. També s’utilitza, encara, que en menor grau,
Ca n’Ametller, l’Ateneu Revolta i el Pavelló o l’Agrupa. Hi ha algunes entitats
que fan moltes de les seves activitats al carrer, al bar o a casa, degut a què no
disposen d’equipaments, mancança que queda palesa en les entrevistes. Les
entitats polítiques fan molt ús de les seves pròpies seus, així com alguna entitat
que té cedida la seu de la seva associació mare.

53
ÚS DELS EQUIPAMENTS
17%
33%
50%
Cap Equipament
Equipaments
públics
Equipaments
privats o
particulars
NIVELL D'US DELS EQUIPAMENTS
43%
8%8%
8%
17%
8%
8%
Ca n'Iborra
El Chic
l'Agrupa
Ateneu Revolta
Poliesportiu
Centre Comunitari
Ca n'Ametller

54
Nivell de coneixement de programes i serveis.
En general, pel que respecta als programes educatius que afecten a la població
juvenil no hi ha un coneixement molt acurat d'allò que s'està portant a terme
dintre del municipi. Ja sigui perquè la gent entrevistada ja no estudia a la
secundària o bé perquè són persones que estan estudiant a instituts de fora el
municipi. Sigui per un motiu o per un altre, no els hi ha arribat la informació
d'aquest tipus de programes o serveis.
Els PTT (Programes de Transició al Treball) no són coneguts per la majoria de
les entitats entrevistades. Només dues entitats afirmen tenir-ne coneixement,
encara que no l'han utilitzat. Tot i això, mostren una opinió favorable del
mateix.
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
PTT
IES-SEFED
ATENCIÓ
A
LA
DIVERSITAT
ALS
IES
IES-UAC
XERRADES
ALS
ALUM
NES
DE
SECUNDÀRIA
CASAL
DE
JO
VES
PUNT
D'INFO
RM
ACIÓ
JUVENIL
SETM
ANA
DE
LA
JO
VENTUT
FIRA
JO
VE
CA
N'IBO
RRA
SERVEI DE
VO
LUNTARIAT
INFO
RM
ACIÓ
ALS
JO
VES
DELS
IES
SUPO
RT
A
ENTITATS
JUVENILS

55
L'IES-SEFED és un programa bastant desconegut. Només dues entitats afirmen
tenir-ne coneixement. La seva opinió al respecte és bastant favorable, però cal
destacar que és una opinió que ells han rebut d'altres persones alíenes a
l'entitat, no es tracta d’un programa que ells hagin utilitzat o utilitzin
actualment.
Hi ha un total desconeixement entre la població de joves entrevistats sobre
l'atenció a la diversitat als IES, els IES-UAC i la informació als instituts. No hem
trobat ningú que conegui cap dels tres programes/serveis. Igualment, el nivell
de coneixement de les xerrades als alumnes de secundària que es porten a
terme als mateixos instituts és molt baixa, encara que hem trobat dues entitats
que sí que en tenien coneixement d'aquest servei. El seu nivell de coneixement
no els permet fer una valoració subjectiva de les xerrades, tan sols consideren
que existeix molta diversitat pel que respecta a la tipologia de temes que s'hi
tracten.
Dins l’àmbit sociocultural, es pot constatar que hi ha un major nivell de
coneixement dels serveis i/o de les activitats que es realitzen dintre del municipi
així com dels equipaments municipals que tenen els joves al seu abast. No
obstant això, només el 50% de les entitats entrevistades tenen coneixement del
casal de joves. Per a poder entendre perquè hi ha una altra meitat que
desconeix l'existència del casal, seria interessant poder considerar algunes de
les opinions dels entrevistats sobre el casal de joves de Molins de Rei:
"Sí que el conec però no és un casal, de fet només estan ubicades les entitats.
Abans sí que hi havia un casal però l'Ajuntament l'utilitzava per controlar els
ionquis"
"Sí el conec, però el seu ús no és com a casal"
"És insuficient d'espai"
"Està atrotinat, mal cuidat. No hi ha caliu. Cadascú té el seu espai, no hi ha
relació".

56
El motiu principal pel qual la meitat dels entrevistats no coneixen el casal de
joves és perquè no el consideren un casal de joves com a tal. No tenen la
percepció que el que actualment es considera un casal de joves a Molins de Rei
ho sigui.
Contràriament, la totalitat de la població entrevistada coneix el Punt
d'Informació Juvenil. A més a més valoren molt positivament aquest servei.
Tothom l'utilitza o l'ha utilitzat alguna vegada en la seva vida. S'utilitza
fonamentalment per viatjar i per extreure informació sobre els estudis.
Pràcticament tothom considera que el canal de transmissió de les informacions
és correcte, inclòs opinen que s'ofereix una informació molt bona.
De la mateixa manera tothom coneix la Setmana de la Joventut. És, de fet,
l'activitat que es realitza des del jovent i destinada a la població juvenil més ben
valorada. Un bon exemple són les opinions dels propis joves que hi participen:
"És l'única cosa que funciona a Molins de Rei de joventut"
"Està molt bé, encara que té un pressupost massa baix"
"El més positiu de la Setmana de la Joventut és que es continuï realitzant. El
més negatiu que els actes són molt iguals i estan molt institucionalitzats. Jo
crec que no es canvien les activitats perquè és una tradició recuperada."
"La 1ª Setmana de la Joventut vam fer 30 actes, però era insostenible. La 2ª 7
o 8... De fet, està bé, hi participa la gent. Va haver una època estancada però
des de fa 4 o 5 anys va molt millor. Es fa des de fa 20 anys aproximadament.
Hi ha bastant barreja, oferta diversa, però el pressupost acaba marcant les
activitats"
"Està bé, però el pressupost és reduït. Hi ha discriminació segons l'entitat que
demani l'ajuda."
Com es pot observar segons les respostes dels joves entrevistats hi ha, en
general, una bona percepció de la Setmana de la Joventut, a excepció
d'algunes crítiques molt puntuals en allò que fa referència al pressupost o als
tipus d'actes que es realitzen.

57
La Fira Jove, festivitat que s'emmarca dintre de la Fira de la Candelera, també
és bastant coneguda. De totes formes, la valoració que donen és ben diferent a
la donada a la Setmana de la Joventut. En termes relatius, valoren molt més
positivament la Setmana de la Joventut, amb la qual es senten molt més
identificats, en termes generals, i s'hi impliquen realitzant activitats diverses. De
fet, la Fira Jove no la consideren pels joves, sinó mes bé és considerada una
activitat de caire infantil:
"Em sembla que es celebra dintre de la Candelera. De totes maneres, no hi ha
cap acte juvenil, és mes infantil..."
"Sí la conec, però és mes infantil"
"Sí es fan castellers i concerts"
El servei de voluntariat no és conegut per ningú.
El suport a entitats juvenils el coneixen quatre de les persones entrevistades. La
seva opinió al respecte és que són insuficients i que moltes entitats
necessitarien més ajuda (espais per a poder desenvolupar les seves activitats,
diners...)
Finalment, l'equipament juvenil per excel·lència a Molins de Rei -Ca n'Iborra- és
conegut per la totalitat dels joves entrevistats. En general, tothom té una opinió
molt favorable pel que fa a Ca n'Iborra com a idea i concepte d'equipament.
Malgrat Això, pensen que és molt precari i que es necessita urgentment un
equipament juvenil en condicions. A continuació, es transcriuen algunes de les
opinions al respecte:
"És un bon equipament"

58
"És un equipament molt precari per la nostra entitat. No es poden fer festes ni
concerts. De fet, en general, hi ha falta d'equipaments".
"Està molt bé... fem coses allà...Està bé, però no te'ls pot fer teu. És un espai
molt fred"
"És gran, però no el considerem un equipament (està molt mal condicionat: no
es poden fer concerts, no té compartiments, és fred."
"Físicament no està bé. Moltes entitats no tenen espai per fer les seves
activitats, i si a més el 2004 tiren Ca n'Iborra..."
"És una bona iniciativa: es fan festes, concerts"
VALORACIÓ DE L1 AL 10 DE CA N’IBORRA
Àmbits d’actuació
A la pregunta sobre quins són els àmbits d'actuació que interessen
especialment als joves entrevistats, la majoria consideren l'habitatge en primer
lloc, i la inserció laboral en segon lloc, com a dos camps que preocupen
especialment als joves.
Quan traslladem els àmbits d'actuació preferents als 5 eixos vertebradors del
Pla Director, s'observa que els joves estan especialment preocupats per la seva
autonomia, que pensen aconseguir-la a través de la plena incorporació al
mercat laboral i la possibilitat d'accedir a un primer habitatge, ambdós elements
on els joves es troben amb més dificultats.
0
0,5
1
1,5
2
2,5
3
de l'1
al 2
del 3 al
4
del 5 al
6
del 7 al
8
del 9 al
10

59
També s'observa que hi ha un grup important de joves que opina que la
participació i l'associacionisme és un àmbit important d'actuació. De fet, és el
segon àmbit (després de l'habitatge) que apareix amb més freqüència de
resposta com a primer àmbit d'actuació. Amb la mateixa freqüència de
respostes es troba l'àmbit de difusió i joves creadors, encara que ningú l'ha
considerat com una actuació prioritària.
Cal destacar que hi ha tres àmbits d'actuació que no han estat assenyalats per
cap jove. Aquests són sensibilització i formació artística, noves tecnologies i
turisme.
A alguns els hi ha costat reduïr la seva elecció a només tres àmbits. Així doncs,
en quart i cinquè tornen a aparèixer la salut i el consum, la informació juvenil, i
apareix com a nou àmbit d'actuació la solidaritat i la cooperació i a l'apartat
d'altres la importància de la identitat de vila.
À M B I T S D 'A C T U A C I Ó A G R U P A T S E N E L S 5 E I X O S V E R T E B R A D O R S
A U T O N O M I A
6 2 %
C I U T A D A N I A
1 3 %
E X P E R I M E N T A C I Ó
6 %
C R E A T I V I T A T
1 3 %
M O B I L I T A T
6 %

60
Quan als joves se'ls pregunta obertament quins són els programes, projectes i
serveis que ells dissenyarien pels joves de Molins, es mostren molt participatius
i amb ganes d'aportar idees, queda palesa la necessitat que tenen de sentir-se
escoltats i de participar activament en el projecte de la seva vila.
Agrupació de propostes en funció dels eixos.
Agrupem les propostes dels joves en els 5 eixos vertebradors.
EIX 1. CIUTADANIA
PARTICIPACIÓ
Apareixen propostes com la creació d'un Consell de participació de joves:
"Primer de tot, fer una cosa transversal. Tocar tots els àmbits. Crear un consell
de participació de joves que no fos una cosa assistencial, sinó donar eines als
joves, un instrument regulat pels joves on puguem cobrir les nostres
necessitats en tots els aspectes. Fer un pla director de joventut conjunt. Si es
pogués crear un consell de joves com a d'altres ciutats es faria mes interactiu"
"Se'ns hauria de tenir mes en compte"
habitatge
Saluticonsum
Igualtatd'oportunitats
Participacióiassociacionisme
Informaciójuvenil
difusióijovescreadors
inserciólaboral
esport
mobilitaturbana
Primer àmbit d'actuació
Segon àmbit d'actuació
Tercer àmbit d'actuació
0
0,5
1
1,5
2
2,5
3
3,5
4
4,5
5
ÀMBITS D'ACUTACIÓ SEGONS ORDRE D'IMPORTÀNCIA

61
"que escoltin als joves, no saben quins interessos tenen els joves, quins
problemes, no s'escolta a la gent...que els polítics es deixin assessorar... desde
cultura es trien els concerts de festa major i no accepten assessorament i
moltes vegades per aquest motiu estan mal aprofitats els diners"
"ens agradaria que hi hagués codesició amb els joves, que no sigui només
consultiu"
“Intentar apropar la política als joves. La fórmula de les primàries ha estat mols
encertada per apropar la gent. Per a mi no ha funcionat pels resultats”.
“Per la Festa Major s’hauria de donar més oportunitat a les entitats juvenils. Ho
abarca tot el Camell. L’Ajuntament no dóna molta oportunitat a les entitats per
a fer coses alternatives”.
“Se’ns hauria de tenir més en compte”.
ASSOCIACIONISME
"Que hi hagués menys discriminacio amb les entitats juvenils"
"Espais que siguin fructífers, que siguin un nexe d’unió d’entitats"
“Programa conjunt de totes les entitats”
EQUIPAMENTS
"Un Casal de Joves, i en general, més espais i equipaments públics. Seria millor
que l’ajuntament fes la inversió i posés els recursos i a més ho gestionés ell
mateix. Dintre el casal haurien de tenir cabuda sales d’assaig, sala de concerts,
bar."
"S’haurien de potenciar altres llocs de trobada que no fossin les discoteques,
perquè hi ha gent que no els hi agrada anar-hi."
"Obrir locals de joves a diferents indrets de Molins. Obrir-ne 3 estratègics. Sí
que tenim un Centre Cívic de la Generalitat però no sé si n’hi ha 4 ordinadors i
ja està. S’haurien d’ofertar tallers atractius, incloure un bar..."
“Ateneu amb diferents serveis, per tocar música, tallers i d’autogestió, on
poguessis rebre informació. La gestió municipal tampoc em semblaria
malament”.
“Parlant amb entitats, un despatxet, amb un armari per les entitats. Tenir un
lloc on guardar les teves coses. Els Castellers es reuneixen a la Guàrdia Urbana.
Les entitats necessiten fer reunions. A mi m’agradaria un Casal de Joves on s’hi
traslladés el Punt Jove, perquè és una vergonya. A més hi ha gent que no sap
si existeix”.

62
“Apostaria cent per cent per un centre cívic. Falten equipaments. La Riera
Bonet no serveix per a res (només per a fer cursets). Necessitaríem un centre
cívic que tanques a les 22 hores”.
“Un espai digne (equipament). Optimitzar els espais que hi ha. Per exemple del
Casal de Joves. Fa falta una sala polivalent gran per a fer xerrades, concerts,
cinema...)”.
SOLIDARITAT I COOPERACIÓ
“En mediambient, no donaria tantes facilitats a construir pisos. No m’agrada
tanta expansió immobiliària, trenca l’estructura de la vila”.
“Solidaritat i cooperació, més formació de la diversitat amb la immigració. De
totes maneres això es porta bastant bé”.
EIX 2- AUTONOMIA
HABITATGE:
"Construcció d’habitatge per joves, que no n’hi ha. Estaria bé la masoveria
urbana, que seria fer un cens de cases abandonades, pagant un lloguer
simbòlic de 100 pessetes al mes al propietari i arreglar i mantenir la casa. Amb
l’excusa que és una cosa que depèn d’altres administracions a nivell local a
vegades no es fa i sí que es pot fer."
"Fer un plantejament important en habitatge."
“Habitatge per joves (petits), de lloguer assequible”.
“ ...de lloguer és impossible quedar-se a Molins si no tens pasta; no hi ha pisos
de protecció oficial. Es podria fer una mena d’Okupació legal o lloguer a baix
preu. Hi ha moltes cases belles i desocupades. El propietari no hi fa res. La
proposta seria fer algun tipus de conveni entre joves i propietari per cuidar-li la
casa. De fet , ja hi ha un casa ocupada, la Casa Blanca, per un acord amb els
propietaris”.
“Posaria d’acord als propietaris dels pisos buits amb la gent que els necessita”.
“Faria una borsa de lloguer”.
“Habitatge de protecció oficial i de lloguer. S’ha fet habitatge de protecció oficial
però per a joves en concret no. A més no eren de l’ajuntament eren de CCOO.
A més el preu era de 20.000.000, massa car. El que es construeix és d’alt
standing”.
“Habitatge: lloguer a 40000 pessetes màxim”.

63
INSERCIÓ LABORAL
“Borsa de treball municipal (cangurs, repassos, monitors, classes de pintura...)
per inserir-te dins el món laboral”.
“Motivaria l’aprenentatge dels oficis. Motivar a les petites empreses a agafar
aprenents”.
“Faria una Escola Taller que funcionés. Rotllo parcs i jardins de Barcelona”.
“En el tema d’ocupació i formació que hi hagi cursos de formació de riscos
laborals”.
“Ampliaria l’oferta educativa, amb mòduls formatius”
IGUALTAT D'OPORTUNITATS
“Igualtat d’oportunitats en sexe i amb els discapacitats”.
“s’hauria de treure el major profit de la llei del català: rotulacions, ensenyament a
l’institut que és molt pobre, fomentar als empresaris en l’ús del català.”
SALUT I CONSUM
“Més informació en salut: embarassos no desitjats, drogues (si la gent vol
consumir que sàpiga el que es pren)”.
“En el tema de salut i consum més informació”.
EIXS 3 – CREATIVITAT
SENSIBILITZACIÓ I FORMACIÓ ARTÍSTICA
“Cinema”.
“Una biblioteca nova en condicions. La que hi ha està obsoleta”.
“Millorar la biblioteca”.
“Estar de bars està molt bé però si te’n canses a on vas...? Estaria bé un cine.
La Sala Gòtica que hi ha al Palau de Requesens s’està caient. Fan teatre,
assagen”.
“Faria més actes culturals: concerts de heavy metal, un cicle de cinema,
jornades de rol”.
“La Federació Obrera, que és un espai abandonat, es podria usar com a sala de
concerts. Ara només s’utilitza el bar”.

64
“Abans hi havia el Cinema Versalles, de propietat privada, que es va tancar. Ara
a Molins no hi ha cinema. Es fan una vegada al mes al Teatre La Peni, que és
un equipament lamentable”.
“Abans es feien “Les 12 hores del terror” i ja no es fa. Es podria tornar a fer”.
“Teatre al carrer”
“Cinema al carrer”
“Concerts”
“Festival de curts”
DIFUSIÓ JOVES CREADORS
“Locals per assajar perquè aquí a Molins hi ha tradició de grups de música”.
“No tenim bucs d’assaig, assagem a una nau industrial, a El Papiol”.
EIX 4 - EXPERIMENTACIÓ
EDUCAR AMB L'ESPORT
“Hem tingut reunions amb joves i es queixen de la necessitat d’una pista
d’atletisme. Potser no haurien de fer una pista d’atletisme però sí tenir un lloc
per a entrenar”.
“Potenciar més l’esport”.
Prioritats en l’ambit juvenil.
S'ha demanat als joves entrevistats quines són les tres iniciatives que
consideren prioritàries en l'àmbit de joventut. Les opcions de resposta que
s'han plantejat són objectius extrets del pla de l'àrea de serveis personals i
referents al sector de joventut; suport als nous creadors, facilitar nous espais
d'autogestió, suport a entitats juvenils, promoció d'habitatge, creació d'espais
de cultura i lleure, facilitar l'accés a les noves tecnologies.

65
La iniciativa que més àmpliament és considerada com a primer objectiu entre
els joves entrevistats és clarament l'habitatge. Però també apareixen (en menor
freqüència de resposta) el suport a nous creadors, facilitar nous espais
d'autogestió, suport a entitats juvenils, creació d'espais de cultura i lleure.
L'única iniciativa que cap de les entitats entrevistades consideren prioritària es
facilitar l'accés a les noves tecnologies. La creació d'espais (tan de cultura i
lleure, com d'autogestió), són dos objectius considerats quantitativament, molt
importants per gairebé totes les entitats. Molt a prop es troba la iniciativa de
suport a les entitats juvenils.
Així doncs les tres iniciatives, més triades per les entitats entrevistades són,
promoció de l'habitatge, creació de nous espais d'autogestió i espais de cultura
i lleure. Pràcticament ha estat el mateix número de persones, que han triat
alguna d'aquestes iniciatives, però s'ha de destacar que com a primera opció
l'habitatge és l'objectiu prioritari entre els joves entrevistats.
Problemes de la població juvenil
Pel que fa als problemes o necessitats de la població juvenil de Molins, les
entitats entrevistades destaquen 4 àmbits: l'habitatge, l'oci, la manca
d'equipament i la informació.
suport als nous
creadors facilitar nous
espais
d'autogestió
suport a entitats
juvenils promoció
d'habitatge creació d'espais
de cultura i lleure facilitar l'accés a
les noves
tecnologies
iniciativa escollida en primer lloc
iniciativa escollida en segon lloc
iniciativa escollida en tercer lloc
0
0,5
1
1,5
2
2,5
3
3,5
4
4,5
5

66
Pel que fa a l'habitatge, la queixa mes generalitzada és l'elevat preu del mateix
i la manca d'habitatge de lloguer i de promoció pública per joves.
"tenim poc lloguer i moltes cases buides"
"fan falta habitatges petits per joves, de lloguer assequible... si es compara
amb d'altres pobles és molt car"
"depent de l'edat dels joves, si ets mes joves el mes important és l'oci, si ets
mes gran ho és l'habitatge"
Pel que fa a l'oci, els joves entrevistats, manifesten la poca oferta d'oci existent
a la Vila, i l'homogeneïtat en l'escassa oferta existent:
"els joves marxen a Barcelona. La gent mes joveneta anava al Chic, la gent es
troba a les places, sinó ets de cap entitat no tens on anar. Diuen que a Molins
hi ha moltes entitats, però dedicades als joves n'hi ha molt poques"
"l'oci nocturn està molt bé, però no com per atreure a gent d'altres pobles, hi
ha molt bars però podria estar millor"
"la gent se'n va fora, dels 14 als 17 anys no hi ha res...""...les dotze hores de
cine de terror que es feia a la Peni no és fan, no hi ha cines, hi ha dos teatres,
la Peni i el Foment""...els concerts de la Festa Major es fan només per Hippies i
kumbayas, s'ha anat abandonant el tema juvenil a nivell de teatre, música. És
com començar de zero"
Un altre problema que apareix de forma recorrent en les entrevistes, és la
manca d'equipaments juvenils. Els joves consideren que no tenen un espai
adequat per reunir-se, ni per a poder realitzar activitats com a entitats. També
apunten que si un jove no és de cap entitat, no troba un espai a la vila on
poder passar el seu temps d'oci, fora dels pubs, bars o discoteques
equipaments esportius, que també pensen que estan massa saturats.
"A Molins falten espais d'autogestió, un casal de joves, centres culturals"
"no hi ha equipaments, ara hi ha el casal cívic Riera Bonet però està molt lluny,
fes una reunió, i no hi anirà ningú"
"al centre no hi ha cap local per joves"
"les entitats no tenen espai, seria necessari un casal de joves, els esplais en
concret estan molt malament d'espais"

67
"fa falta un segon pavelló, l'actual està saturat, hi ha molts problemes amb els
horaris dels entrenaments"
La comunicació és un altre dels problemes que destaquen els joves. Aquest el
podríem definir des de dues vessants. D'una banda, com el canal de transmissió
de la informació entre l'administració i la població juvenil. En ocasions,
consideren que s'hauria d'incrementar la difusió dels actes, serveis i/o
programes que es desenvolupen des de l'Ajuntament. D'altra banda, el podríem
definir com la necessitat de tenir una comunicació mes fluïda amb l'Ajuntament:
"Que qualsevol jove tingui accés a tot el que es fa. Els que no formen part
d'una entitat, què? , perquè hi ha molta gent que no se n'assabenta."
"Fa falta mes informació. La pàgina web de Molins està bé però s'hauria de
donar a conèixer. No hi ha espais públics d'expressió ciutadana. Les parets
estan saturades, falten vitrines lluminoses..., com a entitat reps molta
informació, però els particulars no. S'entera la gent de boca a boca".
"Hi ha un punt on es trenca la informació entre l'Ajuntament i els joves. Hi ha
una manca de relació i, fins i tot, no volen donar informació. I, en general, no
hi ha canals de participació".
"Crec que seria molt important poder dir la teva. No ens escolten".
Aquests problemes es caracteritzen per ser comuns a pràcticament totes les
entitats. A més a més, hi una tota una sèrie de necessitats que són específiques
d'alguns dels joves que pertanyen a les entitats entrevistades. Aquest seria el
cas del problema de trobar una feina, la falta d'equitat en el repartiment de les
subvencions, la manca d'imatge de Molins envers l'exterior, la protecció de
l'idioma, els problemes mediambientals, el creixement demogràfic excessiu de
la població molinenca i la desmotivació provocada per la falta d'expectatives
que troben els joves a la societat actual:
"Hi ha desencantament. Vols marxar de casa i no pots. Fas una carrera i no
serveix per res".
"No es promociona la ciutat de Molins: que la gent conegui per alguna cosa
Molins".

Pla director joventut 2005 2007

Pla director joventut 2005 2007

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (8)

Andere mochten auch

Andere mochten auch (18)

Ähnlich wie Pla director joventut 2005 2007

Ähnlich wie Pla director joventut 2005 2007 (20)

Pla director joventut 2005 2007