1. Fina Masdéu i Dolors Requena

12. “... el fullatge atapeït d’un
ginebró”
Lesreferències ala riquesa de la vegetació, ales
herbes aromàtiques, als matolls espessos, són
constants enla novel·la:
“... crema poniol i sajolida...”
“L’aire portava sentors de bones herbes: orenga,
farigola, espígol...”

14. Darrereel mas, “... finsal peu del
cingle blanc, hi havia petits oasis
deverdor, rodejats derocs
cantelluts i alterosos comaguaites
vigilants.”

16. Desdel Cingle
Blanc, el maral fons
“... assentant-se rendit i les
cames penjant a l’abisme,
esplaiava la vista [...]:
estenent-se a tots indrets,
comellars i rasades, pujols i
planells, la verdor fosca i
exuberant dels avellaners,
amb un que altre clap de
vinya i olivers... [...] després,
la verdor daurada de l’ample
Camp, limitat, en la
llunyania, per la faixa
blavosa, amb estries
nacarades, de la mar...”

18. “Per la plana s’estenia, com una mar d’escuma, la cortina
humida i espessa del bromall... Mica a mica, els parracs
dispersos, engrossint per moments, formaven la davantera de la
massa compacta que ascendia fins a ajeure’s mandrosament al
recer del cingle.”

19. Alfons, al mig, l’església de
laMussara, ialadreta el
refugi de lesAirasses.
“... Pujaria al pic mésalt de les
Airasses iem tiraria daltabaix”

21. “Per la barrancada de
les Tosques [...], aigües
cantadores, clares i
transparents com un
espill.”
“... la profunda gorja,
l’imposant meravella
d’aquell mur de
roca...”

22. “El sol, esmunyint-se per l’esqueixalat d’una
collada , posava ombres denses [... que]
estenien un vel de misteri gonflat de mals
averanys...”

23. Agraïm la col·laboració de la Secció Excursionista del Centre de Lectura de Reus
(i, especialment, d’Andreu Ferré, guia expert).
Reus, 23 d’abril 2014