1. El Beveu Menys, un programa clau
en la post-pandèmia.
La integració SumaSalut: oportunitats i reptes
Joan Colom
Sub-director General de Drogodependències
10 de juny de 2021

2. Webinar – Programa Beveu Menys
2

3. L’impacte de la COVID
Les polítiques post-pandèmia
La integració de la prevenció
1
2
3
Continguts
3

4. L’impacte de la COVID
1
2
3
Continguts
4

5.  Es dispara la venda d’alcohol als supermercats durant les primeres setmanes de confinament.
 Hi ha estudis internacionals que demostren que durant el confinament es va incrementar la
publicitat d’alcohol a la TV i a través de les xarxes socials.
 Es van difondre fake news sobre la relació entre alcohol y COVID.
 Eurocare va denunciar l’augment del suport de la UE a la indústria
del vi.
Alcohol i COVID: venda/promoció
5

6. Qüestionari de salut en temps de confinament
Mostra de 37.810 persones.
 Es tripliquen els símptomes de depressió i ansietat, i es multiplica per 4 el
malestar emocional.
 Augmenta l’ús de tranquil·litzants, sedants i somnífers.
 Es redueix de forma significativa el percentatge de població que consumeix
cànnabis, mentre que el consum de tabac i alcohol es manté casi igual.
 El 14,2% de les persones que ja bevien alcohol augmenten el seu consum
durant aquest període.
Alcohol i COVID: consum
6

7. ESCA 2020
Administrada abans i després del confinament, amb una mostra de 2.423 persones
 La prevalença del consum de risc d’alcohol en la població de 15 i més anys és del 5,7%.
 Respecte el 2019, augmenta consum de risc (de 3,7% passa a 5,5%), sobretot en dones i
persones de 15 a 44 anys.
 Els homes universitaris declaren el consum de risc més baix. Les dones universitàries el
més alt.
0,8
8,7
3,4
9
6,4
4,2
0
2
4
6
8
10
Dones Homes
Consum de risc segons sexe i nivell d’estudis, Catalunya 2020 (%)
Primaris
Secundaris
Universitaris
Alcohol i COVID: consum
7

8. Enquesta europea COVID i alcohol
Realitzada entre el 24 d’abril i el 22 de juliol de 2020 (primera ronda: 21 països),
amb una mostra 31.964 persones (Killian et al., 2021).
 Tendències desiguals segons països en el consum d’alcohol durant la pandèmia:
en general, es va reduir el consum d’alcohol excepte en el cas d’Irlanda i Gran
Bretanya, on es va mantenir o augmentar
 Es redueixen els consums, tant freqüència com quantitat, però especialment la
freqüència de “binge drinking” (6 o més UBEs)
Alcohol i COVID: consum
8

9. Estudi multicèntric en 588 pacients en tractament per trastorn
d’ús de substàncies (Grau et al, in press)
 El 60% dels pacients en tractament va empitjorar durant el
confinament (angoixa, depressió, preocupació per el trastorn).
Impacte en població atesa
Estudi clínic a partir de mostres d’orina de 362 pacients en
tractament per l’ús d’alcohol abans i durant el confinament
(Barrio et al., 2021)
 La probabilitat que els pacients amb TUA consumissin alcohol
durant el confinament va ser pràcticament del doble
(OR = 1,99, 95% CI 1,20 a 3,33, p = 0,008).
9

10.  Materials de prevenció de contagis i de procediment
d’actuació en cas d’infecció.
 Elaboració d’algoritmes per a facilitar procediments
d’actuació als CRD.
 Suport en el manteniment de serveis assistencials bàsics i
d’urgències a CAS i CRD.
 Recomanacions per a ús TIC, seguiment telefònic i
teleassistència.
 Suport en l’actuació en el període de desconfinament.
 Consells per a prevenir riscos relacionats amb el consum
d’alcohol i usos de les TIC i per gestionar emocionalment
el confinament.
Accions durant la pandèmia
10

11. Professionals de la salut
Estudi sobre l’impacte en la salut mental de 9.138 professionals
de la salut de 18 institucions espanyoles. (Alonso et al., 2021).
 El 28,1% signes de depressió, 22,5% ansietat, 24% atacs de pànic,
22,2% estrès postraumàtic I 6,2% trastorn per ús de substàncies
Enquesta a una mostra de 4.145 professionals de la salut a
Catalunya (Fundació Galatea, 2021)
 Van mostrar empitjorament notable de l’estat de salut autopercebut i de
la sensació d’esgotament. Pitjors resultats en infermeria, medicina,
treball social i farmàcia.
 En tots ells, es va produir una reducció de la qualitat i quantitat d’hores
de son. A més, es va incrementar el consum de tranquil·litzants per
compte propi, especialment entre infermeres i farmacèutics.
11

12. Les polítiques post-pandèmia
1
2
3
Continguts
12

13. Post-pandèmia
A partir de la atribuida a @VectorSting, amb diseny
gràfic de Escarlata Almenar.
Presentat per Fernando Rodríguez Artalejo,
Universidad Autónoma de Madrid; Ágora, 22 de
octubre de 2020
13

14. Post-pandèmia
 Segons la OCDE, la prevenció del consum d’alcohol contribueix a:
1) reduir els contagis COVID
2) reduir la pressió assistencial, especialment complicada després de la pandèmia
3) comptar amb una població més saludable i productiva per reactivar l’economia.
(OCDE, 2020)
 De l’acció de la indústria es desprèn necessitat de monitoritzar i limitar màrqueting
especialment en línia (Maristela Monteiro, PAHO)
 Del descens del consum es desprèn que, a nivell poblacional, menor disponibilitat és
igual a menor consum (Gual, A. sessió científica d’Alcohol i COVID organitzada per ASPCAT)
14

15. Post-pandèmia
 La OCDE encoratja els països membres a prevenir els riscos derivats del consum
d’alcohol per recuperar-se del impacte de la COVID i destaca el paper de l’atenció
primària. (OCDE, 2020)
 Incorporar intervencions breus digitals pot ajudar a reduir la pressió assistencial:
 Oportunitats: permeten accés remot, alleujament pressió assistencial, pacients més
receptius.
 Reptes: no accés de certes poblacions, qualitat del servei, requereix accés a la
tecnologia).
(intervencions de Riper, H i McNeely J a Inebria 2020)
15

16. Post-pandèmia
Canvis en el tractament de trastorns per l’ús de substàncies
(Lopez-Pelayo et al., 2020):
1) Telemedicina i solucions digitals (resultats favorables en tractament alcohol i depressió)
2) Hospitalitzacions al domicili (incrementa satisfacció pacient)
3) Coordinació hospitalària amb serveis de psiquiatria per tractar pacients amb
addiccions (detectar i tractar precoçment)
4) Serveis de reducció de danys i accés a l'habitatge (housing first)
5) Fomentar l’accés a la feina per a persones amb addiccions
6) Implementació d'un tractament integral (des de IPIB a AP, fins a tractament especialitzat)
7) Implementació de tractaments centrats en la persona
16

17. La integració de la prevenció
1
2
3
Continguts
17

18. SumaSalut – proposta d’integració
Objectiu principal de la integració del PAFES, PAPSF i BM:
 Homogeneïtzar la intervenció breu dels professionals sanitaris en la promoció i la
prevenció de la salut.
 Potenciar activitats comunitàries comunes.
 Desenvolupar estratègies d’implementació utilitzant les tecnologies de la comunicació
per tal de facilitar l’accés dels ciutadans a eines digitals de cura de la salut.
Objectius secundaris:
Potenciar la promoció de la salut a l’atenció primària posant el focus en els
factors de risc principals
18

19. SumaSalut – proposta d’integració
Quines accions volem dur a terme?
 Enfortir la coordinació en la implementació dels programes de promoció de l’ASPCAT (dies
mundials…)
 Unificar les comunicacions entre els programes de promoció i els EAP (butlletí, web ASPCAT)
 Facilitar accessibilitat de l’oferta formativa per als professionals sanitaris en temes de promoció
(web única)
19

20. Folletos PAPPS de semFYC y la DG Salud Pública
MSCBS: Consejo integral
Alineació amb recomanacions
OMS: package of essential noncommunicable (PEN) disease interventions for primary health care
 OMS: Paquet essencial de prevenció de malalties no transmissibles.
 PAPPS de la SEMFyC: Recomanacions i materials estils de vida.
 Ministerio de Sanidad: Consejo integral en estilo de vida en Atención
Primaria, vinculado con recursos comunitarios en población adulta.
20

21. Amenaces i reptes:
 La No presencialitat redueix oportunitat activitats preventives.
 Augment pressió assistencial fruit de la COVID: relacionades amb la salut mental,
relacionades amb la priorització COVID, etc.
 Limitació del temps per abordar activitats preventives.
 La barrera de accessibilitat a certs col·lectius socials i culturals.
Propostes PAPPS (Camarelles, 2020):
 Paquet mínim de preventives.
 Desenvolupar presa de decisions compartida.
 Fomentar la prescripció social actius en salut.
 Activar als pacients en l’autocura i la gestió de la pròpia salut i malaltia.
Propostes preventives post-pandèmia
21

22.  Ens pot permetre estendre encara més el
reconeixement de l’alcohol com a
factor de risc i que s’inclogui a l’agenda
del pacient.
 És una conducta associada a altres
conductes de risc com el sedentarisme,
tabaquisme i, per tant, abordar el
consum d’alcohol pot facilitar altres
activitats preventives.
 Treballar conjuntament els factor de
risc pot ser més efectiu que per separat.
Oportunitats
Oportunitats i reptes
 La població tendeix a amagar el consum
d’alcohol, minimització del problema.
 Molts professionals tenen por de
preguntar per l’alcohol i no saben com
abordar-ho.
 Dificultat en introduir l’alcohol a
l’agenda del pacient i del professional,
si té altres temes què abordar.
Reptes
22

23. 23