Creació i Aplicació d'un nou material: Per la conservació de la fauna i la flora.

1. Disseny Producte
Projecte final d’estudis
2017 / 2018
Creació i aplicació d’un nou material:
Per la conservació de la fauna i la flora.
Patricia Piris

3. Incendi forestal a la zona de Madremanya, al Gironès, l’agost del 2012. DAVID BORRAT
1 LA REALITAT DELS BOSCOS

4. A Galícia van morir tres persones, amb els 105 incendis i 16 d’ells en risc a poblacions. Incendis inten-
cionats. L’any 2017. Brais Lorenzo

5. Portugal: 443 focs forestals declarats en un dia i 31 persones van morir-ne. Es va declarar Estat de Calamitat, el
problema és que no hi havia prou bombers per apagar-los tots, ja que a Galícia també n’hi havien. Es van mun-
tar 7.000 operatius. Octubre de 2017.

6. LA SITUACIÓ DELS BOSCOS ACTUALMENT
ELS BOSCOS DE CATALUNYA
SUPERFÍCIES
Tenim una superfície forestal de 2.060.173,56ha, de les quals 1.348.000ha corresponen a boscos.
Forestal
Urbà
Conreus
Aigües Continentals
Font: Mapa de cobertes del sòl de Catalunya (MCSC), vol.4 (any 2009).

7. PROPIETAT, PLANIFICACIÓ I CERTIFICACIÓ DELS TERRENYS FORESTALS
De la superfície pública, el 19% correspon a la Generalitat, el 79% a entitats lo-
cals, i el 2% a altres entitats de dret públic.
2.060.174 ha
Superfície forestal
24,6%
Pública
75,4%
Privada
70,3%
Planificada
29,7% No
planificada
29,5%
Planificada
70,5% No
planificada
8,84%
PEFC
91,16%
No PEFC
32,85%
PEFC
67,15%
No PEFC
PEFC: Sistema de certificació forestal, té l’objectiu de hi hagi una correcte gestió dels
boscos.

8. FACTORS QUE AFAVOREIXEN ALS INCENDIS
1. Boscos poc nets i desatesos degut a problemes econòmics.
2. Bosc molt proper a la zona urbana (urbanitzacions en zones forestals)
3. La majoria d’incendis, són per causes humanes.
4. Sequera.
5. La majoria dels diners invertits en els boscos són per l’extinció d’incendis (són provocats per la
falta de neteja i per la irresponsabilitat de l’ésser humà, que cada vegada és més pròxim al bosc) ,
no pas per la prevenció d’aquests.
6. Tala insostenible, no replantació, o replantació d’espècies per l’obtenció d’un alt rendiment (aca-
ben repoblant el bosc d’espècies no autòctones):
6. Ley de Montes.

9. 2 GESTIÓ FORESTAL

10. DESTINACIONS I ÚS DE LA FUSTA
Durant l’any 2014, es va destinar més quantitat de fusta a la Biomassa, tot i que es va destinar practica-
ment la mateixa quantitat pel que fa a llenya i Serra.
Biomassa
Trituració
Llenya
Serra
Destinació de la fusta i llenya aprofitada als boscos de Catalunya el 2014.
Pals, perxes i estaques
Producció de biocombustibles sòlids a Catalunya l’any 2016
TONES* VAR./ 2015
14%
121%
26%
32%
22%
16%
325.000 (49%)
97.000 (15%)
50.000 (7%)
73.000 (11%)
122.500 (18%)
667.500 (100%)
Llenya
Estella
Pèl·let
Tèrmic
Elèctric
Exportació
Total
*Dades provisionals.
Font: Clúster Biomassa i Centre de la Propietat Forestal.

11. 3 ELS ARBRES
Pi Pinyer Pi BlancAlzinaAlzina Surera
Avet Faig Pi Roig Pi Negre

12. QUINS ARBRES HI ABUNDEN MÉS?
A CATALUNYA
Pi BlancPi Roig
A ESPANYA

13. MATÈRIA QUE PODEM EXTREURE DEL BOSC

14. PRODUCTE
Aquest és un projecte totalment experimental, en el qual hi
haurà una creació i experimentació d’un nou material, creat a
partir de sotabosc (pinassa). Es fa amb l’objectiu de solucionar
la mala gestió que hi ha en els boscos, i així participar en la
gestió forestal, i incentivar la prevenció d’incendis evitant des-
gràcies de boscos, animals, cases cremades.
COMERCIALITZACIÓ
No es busca l’interès comercial, sinó que el producte sigui efi-
cient, i solucioni la poca prevenció que es destina envers els
incendis.
ÀMBIT/ ENTORN
El sotabosc s’extreurà principalment de les superfícies de
Catalunya. A la serralada litoral sobretot, en la qual l’arbre que
més hi predomina és el pi, aquest deixa anar grans quantitats
de fullaraca, pinassa.
VALORS IMPRESCINDIBLES
El material estarà fet única i exclusivament de materials natu-
4 BRIEFING
rals, no durà cap producte artificial o químic. L’objectiu de crear
un nou material no és només per la prevenció d’incendis, sinó
perquè la natura necessita materials que no li facin cap mal,
necessita materials que puguin retornar a la natura, que siguin
compostables. El Nou Material, no serà cap residu, ja que al
estar format a partir de aglutinants i substàncies naturals podrà
retornar a la natura, reciclar-se...
VALORS COMPLEMENTARIS
Es tindrà en compte la utilització dels materials de la major du-
rada possible, és així, ja que molts cops els materials naturals
no tenen una vida tant llarga, però perquè es desintegren, fan
malbé abans, que no pas un artificial.
ESTÈTICA
La natura es podrà apreciar en el material. Els colors seran nat-
urals del propi sotabosc, no s’introduïrà cap tipus de colorant,
ja que la intenció és que el material transmeti naturalitat.

15. 5 INVESTIGACIÓ DEL NOU MATERIAL
MOSTRES RECOLLIDES

16. AGLUTINANTS EXPERIMENTATS

17. INICI EXPERIMENTACIÓ

18. OBTENCIÓ PRIMERES MOSTRES MÉS INTERESSANTS

21. MATERIAL DEFINITIU

22. 6 APLICACIÓ EN LES BASSES D’AIGUA

23. PERQUÈ?

24. ANIMALS QUE MÉS CAUEN A LES BASSES

25. Natura
Fauna
Experimentació
Nou Material
Innovació
Sostenibilitat
Biodegradabilitat
Salvament
7 CONCEPTE

26. 8 REFERENTS

27. PRODUCTE
Mòdul creat a partir d’un nou material extret del sotabosc, composat per pinas-
sa, cera de carnauba i colofònia, amb l’objectiu de participar en la prevenció
d’incendis i per la conservació del bosc. Col·locant els mòduls de manera con-
tigua, es crea una vía de salvament per facilitar l’evasió d’animals (dissenyat
per animals d’entre 10 - 150 kg, porcs senglars, cabirols, gossos, guineus,
teixons...) i persones.
COMERCIALITZACIÓ
Les empreses de Pel·let i associacions destinades a la conservació de flora i
fauna.
DIRIGIT A
Principalment als propietaris de les basses, els quals encara no tenen mètodes
per evitar la tragèdia d’ofegaments d’animals i persones, o tenen mètodes no
eficients. Dissenyat amb l’objectiu de
ÀMBIT/ ENTORN
Exterior, contacte amb aigua. Situat concretament a les basses d’aigua anom-
enades de pastera de lona o ciment (inclinades).
VALORS TAXATIUS
Iniciativa que dóni lloc a la disminució del risc de mort que causen les basses
d’aigua a les persones i animals. Hi haurà innovació solucionant un problema
amb el que ens trobem actualment, amb el qual no s’estan prenent mesures o
bé no són eficients. Innovació en la creació d’un nou material, que és imperme-
able i no perjudicial pel medi ambient, ni per l’aigua de les basses amb la que
pot estar en contacte. Pel material s’extreurà sotabosc per tal de reduïr el risc
d’incendi. Que sigui funcional, per ajudar als animals i persones. Serà apte per
tots aquells éssers vius que puguin caure a la bassa d’entre 10 i 150 kg.
El Mòdul per tal de facilitar l’evasió dels éssers vius, reduirà la inclinació de la
bassa en la major mesura possible. Aquest no serà de gran llargada, i d’aquesta
manera s’adaptarà als terrenys irregulars de les basses, aniràn unficats amb una
corda de fibres naturals per tal de donar flexibilitat.
VALORS ADDICIONALS
Es tindrà en compte la utilització dels materials de llarga durada i de qualitat.
Inclourà disseny i confiança en el producte.
ESTÈTICA
Que si’integri en la natura. Els relleus i textura estaràn inspirats en la natura per
la integració en el medi. Aquests faràn d’antilliscant.
MEDI AMBIENT
S’intentarà que el material crei el mínim residu possible, a poder ser zero. Que
l’impacte ambiental sigui el mínim possible o zero. A l’estar format de materials
del propi bosc, no serà perjudicial per ell, el producte no serà contaminant, ja
que també ha d’estar amb contacte amb animals. S’intentarà que es pugui re-
ciclar infinits cops, que sigui biodegradable... Que pugui retornar a la natura un
cop hagi acabat de realitzar la funció, i que serveixi de nutrient pel bosc.
EMOCIONAL, SIMBÒLIC, COMUNICATIU
Sensibilització cap els animals, solucionar problemes que succeeixen per culpa
d’introduccions de construccions a la natura creades per l’home.
9 CONTRA-BRIEFING

28. Aquestes petites rampes fan que
la pendent de la bassa minimitzi
la seva inclinació. Els animals
ungulars podran recolzar el seu
pes sense relliscar.
Superfície amb
rugositat
Superfície només amb
rugositat, destinada per
animals més petits com
eriçons.
Concavitats
Relleus
Mateixa Funció *Les superfícies no són llises, tenen rugositat.
10 ESBOSSOS

29. *Les superfícies no són llises, tenen rugositat.

30. 11 EL MÒDUL
75mm
5º/ 185º
55mm
6º/ 174º
104mm
357º/ 178ª
40mm
90º
77mm
7º/ 173º
60mm
2º/ 178ª
40mm
90º
35mm
90º
55mm
6º/ 186º
75mm
175º/ 355º
104mm
3º/ 183º
45mm
90º
55mm
6º/ 186º60mm
0º
119mm
175º/ 355º
60mm
178ª/ 358º
77mm
173º/ 353º
82mm
173º/ 353º 55mm
6º/ 186º
35mm
90º
45mm
90º
76mm
173º/ 353º 55mm
6º/ 186º
35mm
90º
60mm
178ª/ 358º
40,5mm
90º
56mm
12º/ 192º
60mm
0º
65mm
175º/ 355º
45mm
90º
50mm
90º

33. 10cm

34. 50cm

35. 3. PREPARACIÓ DEL MATERIAL
12 PROCÉS DE FABRICACIÓ
1. EXTRACCIÓ I TRITURACIÓ DE LA PINASSA
2. TRANSPORT A LA FÀBRICA
4. MOTLLE
100cm
94cm

36. 13 PRESSUPOST
PRESSUPOST PROCÉS PER
FER LES PECES
SOU TREBALLADOR
€/ h Jornada h Total €
treballador 1 15 8 120,00
€/ h Jornada h Total €
treballador 2 15 8 120,00
Suma Total
240 € 1 dia
Contant descansos, temps
perdut en dur sacs al camió,
dinar
COLLIDA DE PINASSA
Kg Temps/ h Hores Collint Total
treballador 1 40 1 5,30 212 kg
Kg Temps/ h Hores Collint Total
treballador 1 40 1 5,30 212 kg
Suma Total
424 kg al dia
Preu Pinassa per peça
€ Extracció Kg dia kg 1 peça Transport Costos Totals
240 420 1,16 25,4 € 265,4 €
0,7330095238
nº de peces possible en 424 kg Cost kg
385 unitats 0,6319047619 € 1kg de Pinassa
Cost 1 peça
0,7330095238 € Pinassa
Cost Màquina (Pulveritzadora trituradora) Duració dias laborals/any dies semana semanes/any dias trabajo any dias trabajados coste /dia piezas/semana coste/pieza
3.000 € 15 anys 251 5 50,2 50 750 4,00 200 0,02 €/pieza
Cost Diesel Km recorreguts Consum l/h camió petit Total
1,27 €/ L 100 20 L/ 100km 25,4 € 1 dia

37. AGLUTINANTS
distribuidor Preu kg Quantitat 1000kg kg per 1 peça Total€ 1 peça Transport
Cera Carnauba Proquinat 5,10 €/kg 1,45 7,40 €/ sin iva Gratis
distribuidor Preu kg Quantitat més de 500kg kg per 1 peça Total € 1peça Transport
Colofonia Proquinat 2,90 €/kg 0,29 0,84 €/ sin iva Gratis
Total € 1 peça
Pinassa 0,73 €
Suma Total. Cost 1 peça Inclou aglutinants, i cost pinassa
(collida, gasolina)9,06 €
Gastos Generales 0,14 1,26826
beneficio industrial 0,2 1,81180 Piezas dia Piezas año Beneficios Año
Precio venta publico 12,14 € 40 10040 18190,49 €
facturación año 121876,2905
PROCÉS DE FABRICACIÓ
€ Peces que fa duracion años dies traballats cost/dia piezas dia coste ut.
motlle 1.400 8 10,00 500,00 2,80 40 0,07
Litres Preu
desenmotllant
natural
25 145 € Personal necesario: 1 persona a
jornada completa todos los dias
del año i dos personas un 20%
de jornada
Suma Total
€ 1 dia
gastos i
beneficis
industrials
20%
Temps que es triga
1 Peça 1,30 h Escalfar material i esperar 1h a que assequi
Corda de Cànem
Preu 100m
59€
Preu per mòdulCada 3mòduls, 4m corda
0,60€/m x4= 2,4€ 0,80€
8

38. 3015
500
235
1010
10
30 30 30
B
R6,50
20
7
DETALLE B
ESCALA 1 : 1
TÍTULO:
N.º DE DIBUJO
ESCALA 1:2 HOJA 1 DE 1
A3
Milímetro (mm)
Mòdul
UNIDAD DE MEDIDA:
Plànol Peça Sencera

39. NOU
MATERIAL
Cicle de vida
BOSC
BASSA
Inici
Fi
1. El material s’extreu del bosc, on és triturat.
2. Es transporta fins la fàbrica.
3. A la fàbrica s’escalfa juntament amb els aglutinants,
on es creen les peces.
4. Muntatge de la vía d’escapament (amb la corda, a la fàbri-
ca)
5. Es transporta fins la bassa, on reduïrà les morts ocasiona-
des.
7. Arriba el fi de vida útil del material
8. Pot retornar a la natura, al bosc. I d’aquesta manera es
podrà collir més quantitat de pinassa, la quantitat equivalent
als mòduls que es retornin. Trossejats o triturats.
FABRICACIÓ