Anzeige

AMÈRICA PRECOLOMBINA.pptx

11. Jan 2023
Anzeige

Más contenido relacionado

Último(20)

Anzeige

AMÈRICA PRECOLOMBINA.pptx

  1. AMÈRICA PRECOLOMBINA Daniel Rodríguez, Gabriela Nieto, Elísabet Rocafull i María Martínez 2ºE.S.O B
  2. ÍNDEX 1. Amèrica precolombina 2. Cultura Tolteca 2.1 On estan 2.2 Història 2.3 Societat 2.4 Religió 2.5 Com viuen 3. Cultura Nazca 3.1 On estan 3.2 Història 3.3 Societat 3.4 Religió 3.5 Com viuen
  3. 1. Amèrica precolombina • L'Amèrica precolombina conforma un període historiogràfic que incorpora totes les subdivisions del període de la història i la prehistòria a les Amèriques abans de l'aparició d'importants influències europees al continent americà, que abasta l'època de la colònia original al paleolític superior a la colonització europea durant l'edat moderna. • Encara que la frase "època precolombina" literalment es refereix només al temps anterior als viatges de Cristòfor Colom 1492, a la pràctica la frase en general s'utilitza per referir-se a tota la història d'Amèrica i les cultures indígenes fins que aquestes cultures van ser conquistades o influenciades de forma significativa pels europeus, fins i tot si l'incident passa després de dècades o segles del primer viatge de Colom . Per això, els termes alternatius Amèrica precolonial o Amèrica prehistòrica també estan en ús. A les zones d'hispanoamericà el terme generalment utilitzat és prehispànic.
  4. 2. Cultura Tolteca 2.1 On estan • Els toltecas van ser un poble nómade que també hauria inclòs als avantpassats dels chichimecas. Els toltecas van conquistar la ciutat de Teotihuacan l'any 750 d.c aproximadament, i després van assentar la seva població i la seva cultura. Ells es van establir en l'altiplà central (a la zona que ara abasten els Estats mexicans de Tlaxcala, Hidalgo, Mèxic, Morelos i Pobla). Durant el desenvolupament de la seva societat, una casta militar reemplaçaria als religiosos en l'administració formant-se un govern militarista. Una prova de l'hegemonia cultural tolteca es reflecteix en la ceràmica de Mayapán i Matlazinca amb símbols utilitzats pels tolecasque es van trobar en llocs molt llunyans del seu territori, per exemple a Costa Rica. La seva capital, Tollan-*Xicocotitlan, seria conquistada pels Chichimecas l'any 1168 d.c.
  5. 2. Cultura Tolteca 2.1 On estan
  6. 2.2 Història Els toltecas van aconseguir el seu apogeu durant aquest període, entre els anys 900 i 1200 d. C. Van ser el grup dominant d'un estat la influència del qual s'estenia fins a l'actual estat de Zacatecas, i al sud-est en la península de Yucatán. La relació entre els toltecas i els mayas del període posclásico ha estat objecte de controvèrsies. Molt temps després de la caiguda de Teotihuacan, cap a l'any 700, va haver-hi en Mesoamérica diversos segles de tenebres i confusió, va canviar l'índole de la seva civilització, les ciutats sense fortificacions i governades per elits religioses es van enfonsar, i van donar lloc a ciutats guerreres i a religions més belicosas. En 1941 un grup d'antropòlegs mexicans va designar a la ciutat de Tula, en l'estat d'Hidalgo, com Tollan, la mítica capital dels Toltecas, però alguns arqueòlegs, com Laurette Séjourné van criticar la decisió, assenyalant que després de diverses etapes d'excavació no s'havia revelat una ciutat suficient per justificar la llegenda dels toltecas, assenyalant que l'origen de Tollani de la llegenda hauria de situar-se en Teotihuacán, sent el poble de Tula un dels refugis dels supervivents de Teotihuacán, que per això s'ostentaven com Toltecas.
  7. 2.3 Societat La societat tolteca es va dividir en dues classes: El grup privilegiat: Integrat per jerarcas, militars, funcionaris, el suprem governant i els sacerdots, els qui van estar al servei de la casta militar i s'encarregaven d'atendre el culte, els calendaris i el compte del temps. Els caps guerrers van subordinar totes les activitats als seus interessos particulars; van conquistar grans extensions territorials per formar un gran imperi les fronteres del qual van ser solament superades pels asteques. La classe servil: Integrada pels treballadors agrícoles i artesans: paletes, alfareros, fusters, hilanderos, lapidarios, pintors i teixidors, entre uns altres.
  8. 2.4 Religió
Anzeige