Resum dels mòduls 3 i 4 de l'assignatura Imatge i Llenguatge Visual, del Grau Multimèdia de la UOC.

1. IMATGE I LLENGUATGE VISUAL
MÒDUL 3 – INFOGRAFIA
INFORMAR GRÀFICAMENT
Informar gràficament es refereix tant a la representació gràfica de la informació com a la
creació de gràfics amb mitjans informàtics. Tenen com a funció interpretar.
INFOGRAFIA
- Gràfic que informa
- Instrument de transmissió d’informació, senyalització, presentació estadística
- Tradueix dades numèriques o informació escrita a presentació visual.
- Pertany a un pla de significació més denotatiu que connotatiu
- La comunicació visual té una gramàtica oberta, dinàmica i subjecte a l’evolució cultural
- ES relaciona amb l’anàlisi estadístic, la lògica, les enginyeries, la didàctica, la
geometria o la il·lustració, tant tècnica com artística
Bona part del disseny d’informació ha estat guiat per la utopia d’aconseguir una forma de
comunicació universal.
Otto Neurath (1882-1945) va desenvolupar, a partir de la dècada dels anys vint, tot un
sistema de pictogrames destinada a comunicar informació estadística sense necessitat
de text.
Dificultats per a comunicar amb pictogrames:
- No tota la informació és fàcil de traduir gràficament
- No totes les cultures interpreten de la mateixa manera les representacions gràfiques
- No totes les persones prefereixen una informació gràfica a una escrita
Tipus de signes en funció de la manera de representar la informació:
- Representació analògica – Correspondència entre la informació representada i la seva
plasmació gràfica. Ofereix un context que ens ajuda a comprendre
- Representació digital – S’utilitzen grafemes, signes arbitraris (nombres, lletres,
números) per donar la informació. Ofereix precisió. Perdem el context però tenim la
informació exacta.
Un cartograma és un híbrid entre un mapa i un diagrama que distorsiona la mida dels països
per representar dades.
Quuatre línies diferents (John Emerson):
- Disseny d’informació per conscienciar i convèncer - Les infografies

2. - Disseny d’informació per l’anàlisi – La producció de gràfics ens pot fer
descobrir coses que no sabíem sobre les dades.
- Disseny d’informació per l’educació del consumidor – Presentació gràfica
d’informació sobre l’impacte en la salut, en el medi o en la societat
- Disseny d’informació per l’estratègia – Les organitzacions utilitzen els
esquemes i per comprendre millor el seu camp d’acció, per dissenyar plans
d’actuació
Elements bàsics de la informació visual: posició, mida, ombrejat (contrast), textura,
orientació, color, forma (Jacques Bertin).
Categories de les variables gràfiques (Paul Mijksenaar)
- Variables de distinció – Classifica segons categoria i tipus.
o Color, il·lustracions, ample de columnes, tipus de lletra
- Variables jeràrquiques – Diferències d’importància
o Posició segons cronologia, en la pàgina (maquetació), mida del gruix de
lletra i interlineat
- Variable de suport – Accentuen emfaatitzen i organitzen.
o Àrees de color i ombra, línies, símbols, logotips, il·lustracions. Atributs o
estils de text (cursiva...)

3. MÒDUL 4 – CULTURA I COLOR
EL COLOR, ARTEFACTE CULTURAL
COLOR I LLENGUATGE VERBAL
L’ull humà només pot detectar una franja molt petita d’ones, que s’anomena llum visible.
Sistema de percepció visual en els humans:
- La llum entra a la retina
- Allí troben unes cèl·lules receptores que contenen opsines que reaccionen amb la llum
i generen una senyal electroquímica
o Bastons
 La opsina es denomina rodopsina i reacciona en lluminositat baixa
 Visió nocturna
o Cons
 Reaccionen en lluminositat alta
 Responsables de la visió diürna i la percepció del color
 Tipus d’opsina:
Eritropsina – Llum vermella. Sensible a longituds d’ona
llargues (560 nanòmetres)
Cloropsina – Llum verda. Sensible a longituds d’ona
mitges (530 nanòmetres)
Cianopsinasina – Llum blava. Sensible a longituds d’ona
curtes (430 nanòmetres)
- La senyal electroquímica passa a unes cèl·lules receptores anomenades
bipolars
- Les cèl·lules bipolars transformen la informació dels cons i las passen a les
cèl·lules ganglionars
- Les senyals resultants es transmeten a través del nervi òptic i el tàlam vins a la
escorça visual.
- En el cervell la informació es processa en dues àrees:
o Àrea V2 – Es processa la distinció sobre el seu volum.
o Àrea V4 – Es processa la distinció entre tons de color.
COLOR I TEMPERATURA
Rudolf Arnheim i Johannes Itten (Bauhaus) citen que si el color es desvia cap a blau
transmet la sensació de fred i si ho fa cap a vermell la sensació de càlid.
No està comprovat científicament. Les associacions entre la temperatura i color estan
basades en les convencions culturals.

4. PARADIGMA QÜESTIONAT SOBRE EL COLOR
Hipòtesi de Barbara Saunders i J. Van Brakel:
- El color és autònom, comú i universal entre tots els humans a nivell perceptiu i
lingüístic.
- El color es descriu amb 3 atributs: to, saturació i lluminositat
- Hi ha quatre tons bàsics: vermell, verd, blau i groc
- Aquest quatre tons s’organitzen segons dues oposicions psicològiques:
vermell/verd i blau/groc
COLOR I LLENGUATGE EN LA HISTORIOGRAFIA
- En l’antiguitat feien distinció entre brillant i mate sobre les distincions de to.
- En l’època medieval existia el color perse que no es te clar a quin color es
referien. S’utilitzava referint-se a la roba
- El porpra en anglès és un magenta que se situa entre el vermell i el blau. En
alemany és més proper al vermell carmí. Va ser un tint molt prestigiós, elaborat
a partir dels mol·lusc Murex brandaris i Thais haemastroma, el color depenia de
com es mesclaven els dos mol·luscs
- El terme escarlata es refereix a una delicada tela de llana.d’un vermell brillant.