1.
GUIÓ SEQÜENCIAL
HISTÒRIES UNIVERSALS
Les històries són sempre les mateixes, el que canvia és la manera d’explicar-les (l’art de la
narració).
- La recerca del tresor – Patró narratiu en històries de viatges i aventura. L’heroi es desplaça
en un trajecte llarg i arriscat per complir una missió (tresor). Ajuda amorosa inesperada.
Fugida accidentada. Final victoriós. Indiana Jones.
- El retorn a la llar / L’odissea – Aventures d’Ulisses durant el seu llarg viatge de tornada de
la guerra de Troia. Record d’escenes de la guerra i relats dels personatges que l’heroi va
trobant. Ulisses ha de recuperar el lloc perdut. Vietnam.
- Fundació d’una nova pàtria – Llegenda dels pioners. Reivindicació nacionalista.
ESTRUCTURA DRAMÀTICA I ESTRUCTURA NARRATIVA
- Primer definim una idea
- Desprès la desenvolupem en una estructura dramàtica (personatge + objectiu + conflicte).
El nucli és el conflicte dels personatges.
- Desprès li donem una estructura narrativa (dramatització)
- El guió literari
ESTRUCTURA DRAMÀTICA
Els elements essencials d’una història són un personatge amb un objectiu i un conflicte.
Tipus de personatges
- Protagonistes – Personatges centrals de la història. Han d’estar perfectament definits.
Desenvolupen el conflicte, l’acció principal i la trama. Són l’heroi i l’antiheroi (antagonista).
- Principals – Són importants però no essencials. Confident del protagonista.
- Secundaris – Son importants per al desenvolupament del conflicte i tenen diverses
funcions dramàtiques.
Caracterització dels personatges – Construcció d’un personatge partint dels seus factors
psicològics, físics i assemblant-lo al màxim a una persona real.
- Biografia
- Nivell professional.
- Nivell personal – Família, amics.
- Nivell íntim – Què fa quan està sol.
- Aspecte / Nom / Univers interior / Univers personal i relacions / Entorn social / Pensament
i emoció.
Diàlegs – Donen credibilitat al personatge, contribueixen a la caracterització, anticipen la trama
revelen conflictes i estats emocionals dels personatges, estableixen relacions entre personatges.

2.
Dinàmica d’una acció:
- L’objectiu – El que el protagonista vol
- El motiu – Actua com a detonador.
o Motius: gana, set, seguretat, justícia, bondat, bellesa
o Detonant: assassinat, persecució, aparició d’algú, trucada, conversa
- La intenció – Recuperació d’un estat anterior o un nou equilibri
- La meta - És el que el protagonista desitja. La seva direcció específica.
o Metes principals: salvar la vida, un amor, un tresor, un poder
o Metes secundàries: guanyar un destí, escapar, descansar, trobar a algú.
El conflicte – Sense conflicte el drama no existeix. És l’obstacle que impedeix al personatge la
consecució del seu objectiu.
- Conflicte intern
- Conflicte exterior o de relació (persona o grup)
- Conflicte social – El context social i històric impedeix aconseguir els seu objectiu.
- Conflicte de naturalesa o situació – Catàstrofes, tempestes, monstres, alienígenes, el
protagonista es debat entre la vida i la mort.
ESTRUCTURA NARRATIVA – És la manera con és explicada la història.
Trama principal o plot – És la història més important que explica un argument. La idea principal
oblia a conjugar tots els elements del guió al voltant d’ella.
Trama secundària o subplot
- Dóna relleu a la història principal.
- De vegades desvia intencionadament l’atenció del públic.
- També serveix per a ocultar informació i aconseguir el suspens.
- Ajuda a la comprensió de la història mitjançant un altre punt de vista.
Història – Ocorre en ordre cronològic. És com una explicació verbal sobre aquesta. No és
materialment present a la pantalla.
Argument – Organització real de la història d’una pel·lícula. El seu objectiu és provocar la
curiositat o suspens i crear sorpreses. Els arguments deixen buits sense explicar: les el·lipsis.
L’estil – És inseparable del mitjà. Són els recursos que utilitzem per a materialitzar l’argument.
Punts de vista
- Punt de vista del narrador
- Punt de vista del personatge
o Tercera persona – El personatge és un observador
o Segona persona – És el guia que ens condueix a través de la història
o Primera persona- Es col·loca en el centre de l’acció.

3.
Anticipació – Un dels mecanismes més importants de l’estructura narrativa. Crea tensió
dramàtica, sorpresa i suspens.
- Tensió dramàtica – L’espectador té menys informació que el protagonista.
- Suspens – L’espectador té més informació que el protagonista.
- Sorpresa – L’espectador i el protagonista tenen la mateixa informació.
Estructura lineal – La narració segueix linealment el desenvolupament cronològic de la història.
ACTES I PUNTS DE GIR
ACTE 1 – EXPOSICIÓ – Primera part del guió. Es presenta la història, els personatges, el temps i el
lloc. També el gènere. Ha de contenir un element que sorprengui per enganxar l’espectador.
Primer punt de gir – Nus de la trama. Produeix un canvi (brusc i inesperat) de direcció de la
història. Trenca l’equilibri i produeix una crisi.
ACTE II – DESENVOLUPAMENT – Fase de lluita. El personatge defineix el seu objectiu i emprèn
accions per arribar a aconseguir-lo. Evolucionen les relacions entre els personatges que ajuden al
protagonista o que li impedeixen arribar al objectiu.
Segon punt de gir – Un esdeveniment inesperat que canvia l’acció i desemboca en el clímax.
ACTE III – AJUSTAMENT
- Clímax – Punt culminant de tensió dramàtica pel protagonista. Després del clímax no hi pot
haver més escenes de resolució i de distensió.
- Epíleg – Ajust d’estructura dramàtica en la qual es planteja una nova situació.
- Desenllaç – Es resolen els conflictes exposats al llarg del relat.
- Final – Obert (el personatge arriba al objectiu però apareixen noves dificultats) o tancat
(tot queda resol o també la mort del personatge o de l’ésser volgut).
UNITATS NARRATIVES COMPLETES
ESCENA – L’acció succeeix en un mateix lloc i amb una continuïtat rigorosa en el temps. És allò que
ocorre en un lloc determinat en un temps determinat. Si l’acció canvia de decorat, tenim una
escena nova.
SEQÜÈNCIA – Divisió interna autònoma que constitueix per ella mateixa una petita narració dins
de la narració general. Pot contenir diverses escenes. Equival al capítol d’una novel·la.
ACTE – Unitat narrativa més gran que la seqüència. Són les parts en les quals es divideix una
trama. En el teatre coincideix amb les baixades de teló. La narrativa clàssica contempla tres actes:
presentació, nus i desenllaç.

4.
ACTE I
- Seqüència 1. Baralla al parc
o ESCENA 1. EXT. PARC. DIA
o ESCENA 2.EST. CARRER. DIA
- Seqüència 2. Reconciliació
o ESCENA 3. INT. BAR. TARDE
ACTE II
- Seqüència 3. A casa teva o casa meva?
o ESCENA 4. INT. PIS. NIT
LA FORMA DEL GUIÓ SEQÜENCIAL
Consta de les següents parts:
IDEA
STORY-LINE
MEMÒRIA
SINOPSI
ESCALETA DE SEQÜÈNCIES O SINOPSI TÈCNICA
GUIÓ LITERARI
GUIÓ TÈCNIC
IDEA – Motiu que impulsa al guionista a escriure el guió. La idea central ha de ser present en tots
els processos de construcció d’una obra.
- Màxim dues línies
- Tipus:
o Idea narrativa – Exposa esdeveniments sense fer judicis de valor
o Idea temàtica – Concepte que hi ha en una narració: guerra, amor, injustícia...
o Idea poètica o estètica – L’estètica preval sobre els continguts narratius.
STORY-LINE – Primera fase d’escriptura d’un guió (Ex: Un personatge dedica la seva vida a buscar
con tresor amagat. Desprès resulta que mai no va existir)
- Pot ocupar una sola frase.
- Com a màxim cinc línies que engloben la presentació, el desenvolupament i la solució del
conflicte.
MEMÒRIA – Presentació del projecte. Es justifiquen cada una de les decisions que han pres per a
desenvolupar la idea.

5.
- Com se’ns va ocórrer la idea.
- A quin gènere pertany.
- Respon a les preguntes: Què és la idea?, d’on ve?, quines intencions té el guionista?
ARGUMENT – Història narrada d’un guió. Pot expressar-se a través del story-line, la sinopsi, la
escaleta o del guió literari.
SINOPSI – Resumen de l’argument expressat en una pàgina. Relat breu de tota la història.
- És Narrativa.
- S’escriu en present.
- El guionista narra com si fos l’espectador.
- Desenvolupa l’story-line.
- Descriu l’essència del conflicte, l’espai, el temps, on es desenvolupa la història i els fets i les
accions.
- Ha de donar resposta a les preguntes:
o Qui és el protagonista?
o Què vol o busca?
o Quins problemes troba en la seva recerca?
o Com acaba la història?
ESCALETA DE SEQÜÈNCIES O SINOPSI TÈCNICA (Step outline o listing)
Història contada pas a pas que es presenta en forma d’escenes numerades per ordre, amb un breu
resum que passa en cadascuna. Si la sinopsi és narrativa, l’escaleta és la part tècnica de la narració.
- Descriu les seqüències i les escenes.
- No estableix els diàlegs definitius.
- Les escenes s’escriuen per aquest ordre:
o Número per ordre d’aparició
o Si es desenvolupa en un interior o exterior
o Localització
o Moment i el dia en el qual ens trobem
Exemple:
1) Int. Menjador castell. Dia
Un bufó balla.
- Connexió narrativa entre les escenes que va avançar la narració.
GUIÓ LITERARI – Guió acabat. Última feina que fa el guionista.
- Narració ordenada de la història
- Inclou acció i diàlegs
- Formats de guió
o Guió americà
 S’escriu en una columna.
 Una pàgina de guió equival a 1 minut de projecció.

6.
Un llargmetratge té de cent a cent vint pàgines de guió
Descriu els personatges i l’acció. Els personatges s’escriuen en majúscules la
primera vegada que apareixen.
 S’estructura per escenes, capítols i seqüències, per aquest ordre:
 Escenes en majúscules
 INT (interior) o EXT (exterior)
 Nom del lloc
 Interval horari: DIA, NIT, MIGDIA, TARDA, MATÍ
Exemple:
Escena 2. EXT. CAFETERIA. DIA
 Diàlegs:
 Nom del personatge que parla en majúscules
 Sota del personatge va el diàleg
 El que fa el personatge
Exemple:
PRIMER POLICÍA
A ver, documentación.
CIVIL
(Con nerviosismo)
Creo que... no la llevo encima.
o Guió europeu
 S’escriu en dues columnes.
 Columna esquerra – Informació visual: descripció de l’acció dels
personatges
 Columna dreta – Diàlegs, veu en off, música
 Indicat per a produccions en veu en off.
GUIÓ TÈCNIC – L’escriu el director a partir del guió literari. És el guió literari traduït a imatge i son
en el llenguatge audiovisual.
- Número de seqüència i escena
- Plans numerats cronològicament.
- Especificacions tècniques de cada pla: Durada, angulació, moviments de càmera, el que
ocorre en cada pla
- Descripció de la banda sonora
- El format és
o A una columna (americà amb especificacions tècniques
o A dues columnes. En aquest cas, a la dreta s’especifica: número de pla, escena i
seqüència, tipus de pla, transició (per tall, per encadenament, etc.) moviment de
càmera, expressions dels actors, il·luminació i so.
o En graella, típic de la televisió
Seqüència /núm. Pla/ tipus pla/ Guió il·lustrat (narrat/ imatge representativa /So

7.
Exemple en format americà:
ESCENA 1. Interior. Menjador. Migdia
Pla 1. PD Pla detall. Tràvelling seguiment
Tot es veu molt fosc
MARIA (OFF): On ets?
Pla 2
Pla 3
ESCENA 2. Exterior. Jardí. Tarda.
Pla 4
Pla 5
GUIÓ DE MUNTATGE – El confecciona el realitzador o director per els operaris encarregats de fer
el muntatge dels plans.
GUIÓ IL·LUSTRAT – Una vegada s’ha fet el guió tècnic, es fa el guió il·lustrat, que és un guió
dibuixat com si fos un còmic. L’utilitza tot l’equip de rodatge de l’audiovisual.
GUIÓ TELEVISIU
Estructura:
- Macroestructura. És l’estructura de la totalitat de la sèrie. És necessari establir els punts
claus de la història i anar distribuint-los al llarg dels capítols.
Premisses bàsiques:
- Captar l’atenció del públic. Creació d’expectatives
o Punt de partida i ganxo: És molt important la manera com s’obren els capítols al
principi o desprès de la publicitat.
o S’ha d’acabar sense resoldre el conflicte per a enganxar l’espectador.
- Mantenir l’interès.
o Punts crítics: Es situen en els extrems dels productes audiovisuals.
- Resoldre les expectatives creades.