SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 29
UD 4 – POLÍTICA DE PREUS
2
Accepcions de preu
3
Definició preu
• PREU: Assignació d'un valor monetari
numèric a una mercaderia o servei que
iguala la satisfacció del comprador amb
la rendibilitat esperada pel venedor
• COST: Valor monetari que cal invertir
per posar el producte al mercat
4
MÈTODES DE FIXACIÓ DE PREUS
1. Basats en el cost
2. Basats en la demanda
3. Basats en la competència
5
Fixació de preus basats en el cost
• A partir del càlcul del cost del producte
es fixa el preu en funció del benefici
que es persegueix.
• Els més utilitzats:
1. Cost més marge
2. Preu objectiu
6
Mètode Cost més marge
Consisteix en afegir un marge o percentatge als
costos del producte.
Exemple:
Un comerciant d’ulleres protectores per a
soldadura, adquireix 1000 ulleres per 30 € unitat.
El cost de emmagatzematge és de 3000 € i el de
publicitat de 2000 €.
Considera que un marge raonable és del 25%
Calcula el preu de venda i l’import del benefici.
7
Mètode Preu objectiu
Quan l’objectiu de la política de preus
d’una empresa és aconseguir una
determinada taxa de rendibilitat o un
volum de vendes preestablert. En
aquests casos és útil l’anàlisi del punt
mort, que permet de calcular quin és el
llindar de rendibilitat d’una empresa, és
a dir, quin volum de vendes cal assolir
per a cobrir costos.
8
Classificació costos
- FIXOS (Cf) no depenen del nivell
d’activitat
- VARIABLES (Cv) depenen del
nivell d’activitat
- COST TOTAL (Ct) Ct = Cf + Ct
9
Classificació costos
10
Llindar de rendibilitat o Punt mort
L’anàlisi del punt mort indica quina
quantitat de producte s’ha de vendre a
un determinat preu per a cobrir la
totalitat dels costos fixos i variables en
què s’incorre en la fabricació i venda
d’un producte.
11
Llindar de rendibilitat o
Punt mort: Ingressos = costos totals
12
Gràfica d’exemple Australkite, SL
13
Mètode Preu objectiu
Estableix la quantitat o percentatge de
benefici que es vol obtenir a partir del
Punt Mort.
Veure exemple Colònies Naturals, S.L.
Mètode Preu objectiu - Exemple:
Despeses d’una empresa per fabricar 10 000 u. de producte:
- Matèries primeres: 2 000 €
- Matèries auxiliars i components: 3 612 €
- Despeses d’administració: 900
- Lloguer del local: 120 €
- Amortització i manteniment de la maquinària: 3 000
- Mà d’obra directa: 7 150
- Subministraments generals: 300 €
- Subministraments per a la producció: 900 €
1) Quantes unitats haurien de vendre a un preu de 2,85
€/u., per cobrir les despeses totals de producció?
2) Quin preu caldria fixar per obtenir un benefici de 5 000 €
en vendre el total de la producció?
14
Mètodes basats en la demanda
Les característiques econòmiques i
socioculturals de cada país determinen
l'apreciació dels productes i les seves utilitats
per part de les persones consumidores. Per
tant, és important conèixer el que estaran
disposades a pagar, és a dir, la demanda.
Punt de partida: preu que els consumidors
estan disposats a pagar per un bé.
15
Mètodes basats en la demanda
• Cada preu genera un nivell de quantitat
demandada
• Relació entre alternatives Preu-Quantitat
és la corba de demanda.
• Normalment quantitat i preu tenen relació
inversa: preu més alt, quantitat menor.
• Situacions especials, p. ex., demanda amb
pendent ascendent.
16
Mètodes basats en la demanda
Mètodes d’estimació
1) Anàlisi estadístic dels preus del passat. Pot
ser longitudinal (en el temps) o transversals
(en diferents llocs en el mateix moment).
Requereix habilitat en el maneig estadístic.
2) Experiments de preus diferents i anàlisi
sobre les vendes.
3) Enquestes a compradors. Poc fiable,
compradors desanimaran a l’empresa a
posar un preu alt.
17
Mètodes basats en la demanda
Corba de demanda
La corba de demanda mostra la
quantitat de compra probable
del mercat a diferents preus,
pren en consideració les
reaccions de molts individus
que tenen sensibilitat als preus.
18
Mètodes basats en la demanda
Construcció corba de demanda
19
Mètodes basats en la demanda
Construcció corba de demanda
Elabora la corba de demanda amb les
següents dades i comenta els resultats
20
Mètodes basats en la demanda
Elasticitat de la demanda
• Com canviarà la demanda
d’un producte en resposta a
un canvi en el preu.
• També es coneix com a
sensibilitat dels compradors
a les variacions de preus
21
Mètodes basats en la demanda
Elasticitat de la demanda
L’ingrés total pot augmentar o
disminuir depenent de quan gran
resulti l’augment en la quantitat
demandada en relació a la
magnitud de la reducció en el
preu.
22
Mètodes basats en la demanda
Elasticitat de la demanda
Una reducció en el preu només augmentarà
els ingressos totals si la demanda és
elàstica i un augment en el preu només
augmentarà els ingressos totals si la
demanda és inelàstica. L’elasticitat de la
demanda és el canvi percentual en la
quantitat de producte demandada dividida per
el canvi percentual en el preu.
23
Representació gràfica de
l’elasticitat de la demanda
Demanda Inelàstica – Demanda Elàstica
24
Mètodes basats en la competència
• Es basen en els preus establerts per altres empreses pel
mateix producte o similar.
• Es pot fixar :
– El mateix preu que els competidors si és un producte que no es
diferencia gaire.
– Un preu inferior si volem captar consumidors de la competència, un
major volum de vendes compensa el marge més estret però pot donar
lloc a una guerra de preus.
– Un preu més alt si creiem que nosaltres podem oferir un avantatge
competitiu, per exemple, donar la imatge de més qualitat.
25
Mètodes basats en la
competència
• Preu de líder: empresa que domina el mercat i te capacitat
per establir un preu que serà de referència. Només convé si
es te un autèntic lideratge.
• Preu de seguidor: preu proper al líder però sense amenaçar,
situació de mercat rendible i “pacífica”
• Preu del reptador: empresa ataca al líder amb un preu
menor per desplaçar-ho en la seva posició, és perillós,
desencadena guerra de preus, van baixant fins que algunes
empreses no es poden aguantar i desapareixen, les que
queden tornen a pujar els preus quan han acabat la guerra de
preus
26
Estratègies de preus
• Preus de penetració. S'estableixen inicialment preus
baixos, per penetrar en un mercat tancat i dominat per la
competència.
• Preus màxims. Es fixen inicialment preus alts, buscant el
prestigi i sacrificant vendes per tenir més marge de
beneficis, "estratègia de desnatat".
• Preus de llançament. Es llança un producte al mercat
amb un preu transitori, amb caràcter d'oferta promocional,
deixant sense definir clarament quin serà el seu preu
definitiu. Constitueix una política de mans lliures per a
l'empresa, ja que la pujada posterior no es considerarà com
a tal, sinó com la desaparició d'aquell preu conjuntural
27
Altres estratègies de preus
Preus psicològics: es basen en les
percepcions dels consumidors, per exemple,
amb la terminació senar el consumidor
percep un preu inferior. No apte per
productes de prestigi, per aquests el
consumidor percep prestigi o qualitat am,b
preus alts.
28
Activitat fixació de preus
És possible aplicar els tres mètodes de
fixació de preus per a la determinació del
preu d’un mateix producte?
Raoneu la resposta i apliqueu-la a un cas
concret indicant també l’estratègia seguida
Han de sortir els tres mètodes amb càlcul
punt mort, estimació de l’elasticitat de la
demanda i comentaris sobre la competència.
29

Weitere ähnliche Inhalte

Was ist angesagt?

Variants socials de la llengua catalana
Variants socials de la llengua catalanaVariants socials de la llengua catalana
Variants socials de la llengua catalanaDolors Taulats
 
Categories gramaticals
Categories gramaticalsCategories gramaticals
Categories gramaticalsgelidA2014
 
Sector Secundari
Sector SecundariSector Secundari
Sector SecundariTxeli
 
Unitat 8 2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacionsUnitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8 2013-14 - activitat comercial i comunicacionsjordimanero
 
Dossier d'exercicis 3r ESO. Gramàtica
Dossier d'exercicis 3r ESO. GramàticaDossier d'exercicis 3r ESO. Gramàtica
Dossier d'exercicis 3r ESO. Gramàticalurdessaavedra
 
Sector Primari. Espanyol i Català.
Sector Primari. Espanyol i Català. Sector Primari. Espanyol i Català.
Sector Primari. Espanyol i Català. Marcel Duran
 
Treball literatura catalana medieval per grups (3r. ESO - Batxillerat)
Treball literatura catalana medieval per grups (3r. ESO - Batxillerat)Treball literatura catalana medieval per grups (3r. ESO - Batxillerat)
Treball literatura catalana medieval per grups (3r. ESO - Batxillerat)joanpol
 
3 els éssers vius
3 els éssers vius3 els éssers vius
3 els éssers viusblasman
 
Sinonímia i antonímia
Sinonímia i antonímiaSinonímia i antonímia
Sinonímia i antonímiaDolors Taulats
 
Quantificadors quantitatius indefinits i numerals
Quantificadors quantitatius indefinits i numeralsQuantificadors quantitatius indefinits i numerals
Quantificadors quantitatius indefinits i numeralsannaasiscar
 
El present d'indicatiu actiu
El present d'indicatiu actiuEl present d'indicatiu actiu
El present d'indicatiu actiujsugranyes
 
La funció comercial i l’anàlisi de mercat
La funció comercial i l’anàlisi de mercatLa funció comercial i l’anàlisi de mercat
La funció comercial i l’anàlisi de mercatLaura
 
4.2 esforços en les estructures
4.2 esforços en les estructures4.2 esforços en les estructures
4.2 esforços en les estructurespepporca
 
El treball i la legislació laboral (t6)
El treball i la legislació laboral (t6)El treball i la legislació laboral (t6)
El treball i la legislació laboral (t6)Laura
 

Was ist angesagt? (20)

Variants socials de la llengua catalana
Variants socials de la llengua catalanaVariants socials de la llengua catalana
Variants socials de la llengua catalana
 
Categories gramaticals
Categories gramaticalsCategories gramaticals
Categories gramaticals
 
Bilingüisme i diglòssia
Bilingüisme i diglòssiaBilingüisme i diglòssia
Bilingüisme i diglòssia
 
Sector Secundari
Sector SecundariSector Secundari
Sector Secundari
 
Unitat 8 2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacionsUnitat 8   2013-14 - activitat comercial i comunicacions
Unitat 8 2013-14 - activitat comercial i comunicacions
 
Maria mercè marçal, power
Maria mercè marçal, powerMaria mercè marçal, power
Maria mercè marçal, power
 
Dossier d'exercicis 3r ESO. Gramàtica
Dossier d'exercicis 3r ESO. GramàticaDossier d'exercicis 3r ESO. Gramàtica
Dossier d'exercicis 3r ESO. Gramàtica
 
Sector Primari. Espanyol i Català.
Sector Primari. Espanyol i Català. Sector Primari. Espanyol i Català.
Sector Primari. Espanyol i Català.
 
Modernisme versus Noucentisme
Modernisme versus NoucentismeModernisme versus Noucentisme
Modernisme versus Noucentisme
 
Treball literatura catalana medieval per grups (3r. ESO - Batxillerat)
Treball literatura catalana medieval per grups (3r. ESO - Batxillerat)Treball literatura catalana medieval per grups (3r. ESO - Batxillerat)
Treball literatura catalana medieval per grups (3r. ESO - Batxillerat)
 
3 els éssers vius
3 els éssers vius3 els éssers vius
3 els éssers vius
 
Sinonímia i antonímia
Sinonímia i antonímiaSinonímia i antonímia
Sinonímia i antonímia
 
Quantificadors quantitatius indefinits i numerals
Quantificadors quantitatius indefinits i numeralsQuantificadors quantitatius indefinits i numerals
Quantificadors quantitatius indefinits i numerals
 
Pronoms febles amb exemples
Pronoms febles amb exemplesPronoms febles amb exemples
Pronoms febles amb exemples
 
El present d'indicatiu actiu
El present d'indicatiu actiuEl present d'indicatiu actiu
El present d'indicatiu actiu
 
La funció comercial i l’anàlisi de mercat
La funció comercial i l’anàlisi de mercatLa funció comercial i l’anàlisi de mercat
La funció comercial i l’anàlisi de mercat
 
El Moviment obrer
El Moviment obrerEl Moviment obrer
El Moviment obrer
 
4.2 esforços en les estructures
4.2 esforços en les estructures4.2 esforços en les estructures
4.2 esforços en les estructures
 
El treball i la legislació laboral (t6)
El treball i la legislació laboral (t6)El treball i la legislació laboral (t6)
El treball i la legislació laboral (t6)
 
La narrativa.
La narrativa.La narrativa.
La narrativa.
 

Andere mochten auch

POLITICAS DE PRODUCTO Y SERVICIO
POLITICAS DE PRODUCTO Y SERVICIOPOLITICAS DE PRODUCTO Y SERVICIO
POLITICAS DE PRODUCTO Y SERVICIODiana Ayala
 
Yoigo : Communication Plan ( 2013, Spanish)
Yoigo : Communication Plan ( 2013, Spanish)Yoigo : Communication Plan ( 2013, Spanish)
Yoigo : Communication Plan ( 2013, Spanish)Julio Suárez Guerrero
 
Ràtios financeres
Ràtios financeresRàtios financeres
Ràtios financeresLaura
 
Tema3. precio. dc ii
Tema3. precio. dc iiTema3. precio. dc ii
Tema3. precio. dc iiJohn Leyton
 
CURSO DE MARKETING DE PRECIOS - TEMA 5 - RENOBELL - POLÍTICA DE PRECIOS
CURSO DE MARKETING DE PRECIOS - TEMA 5 - RENOBELL - POLÍTICA DE PRECIOSCURSO DE MARKETING DE PRECIOS - TEMA 5 - RENOBELL - POLÍTICA DE PRECIOS
CURSO DE MARKETING DE PRECIOS - TEMA 5 - RENOBELL - POLÍTICA DE PRECIOSVictor Renobell
 
T5 ràtios financeres
T5 ràtios financeresT5 ràtios financeres
T5 ràtios financeresLaura
 
Economics indicators
Economics indicatorsEconomics indicators
Economics indicatorsRosa Domingo
 
Resum PAU Economia d'Empresa
Resum PAU Economia d'EmpresaResum PAU Economia d'Empresa
Resum PAU Economia d'EmpresaRosa Domingo
 
Metodos de fijacion de precios
Metodos de fijacion de preciosMetodos de fijacion de precios
Metodos de fijacion de preciosRicardo Pesca
 
Politica de servicio al cliente.
Politica de servicio al cliente.Politica de servicio al cliente.
Politica de servicio al cliente.Safi
 
Metodos Para Fijación De Precios
Metodos Para Fijación  De PreciosMetodos Para Fijación  De Precios
Metodos Para Fijación De PreciosMamfredy Mejia
 

Andere mochten auch (14)

POLITICAS DE PRODUCTO Y SERVICIO
POLITICAS DE PRODUCTO Y SERVICIOPOLITICAS DE PRODUCTO Y SERVICIO
POLITICAS DE PRODUCTO Y SERVICIO
 
Políticas selectivas
Políticas selectivasPolíticas selectivas
Políticas selectivas
 
FIJACION DE PRECIOS
FIJACION DE PRECIOSFIJACION DE PRECIOS
FIJACION DE PRECIOS
 
Yoigo : Communication Plan ( 2013, Spanish)
Yoigo : Communication Plan ( 2013, Spanish)Yoigo : Communication Plan ( 2013, Spanish)
Yoigo : Communication Plan ( 2013, Spanish)
 
Ràtios financeres
Ràtios financeresRàtios financeres
Ràtios financeres
 
Tema3. precio. dc ii
Tema3. precio. dc iiTema3. precio. dc ii
Tema3. precio. dc ii
 
CURSO DE MARKETING DE PRECIOS - TEMA 5 - RENOBELL - POLÍTICA DE PRECIOS
CURSO DE MARKETING DE PRECIOS - TEMA 5 - RENOBELL - POLÍTICA DE PRECIOSCURSO DE MARKETING DE PRECIOS - TEMA 5 - RENOBELL - POLÍTICA DE PRECIOS
CURSO DE MARKETING DE PRECIOS - TEMA 5 - RENOBELL - POLÍTICA DE PRECIOS
 
T5 ràtios financeres
T5 ràtios financeresT5 ràtios financeres
T5 ràtios financeres
 
Economics indicators
Economics indicatorsEconomics indicators
Economics indicators
 
Resum PAU Economia d'Empresa
Resum PAU Economia d'EmpresaResum PAU Economia d'Empresa
Resum PAU Economia d'Empresa
 
Metodos de fijacion de precios
Metodos de fijacion de preciosMetodos de fijacion de precios
Metodos de fijacion de precios
 
Politica de precios
Politica de preciosPolitica de precios
Politica de precios
 
Politica de servicio al cliente.
Politica de servicio al cliente.Politica de servicio al cliente.
Politica de servicio al cliente.
 
Metodos Para Fijación De Precios
Metodos Para Fijación  De PreciosMetodos Para Fijación  De Precios
Metodos Para Fijación De Precios
 

Ähnlich wie Power politica de preus

Aplicació del calcul comercial
Aplicació del calcul comercialAplicació del calcul comercial
Aplicació del calcul comercialcolonia8
 
Calculo comercial aplicado a la empresa
Calculo comercial aplicado a la empresaCalculo comercial aplicado a la empresa
Calculo comercial aplicado a la empresacolonia8
 
Ii polítiques de mk internacional
Ii polítiques de mk internacionalIi polítiques de mk internacional
Ii polítiques de mk internacionalMarketing per tu
 
Dossier comercial alumne 2010 11
Dossier comercial alumne 2010 11Dossier comercial alumne 2010 11
Dossier comercial alumne 2010 11Jaume Arimany
 
Dossier comercial respostes 2010 11
Dossier comercial respostes 2010 11Dossier comercial respostes 2010 11
Dossier comercial respostes 2010 11Jaume Arimany
 
Unitat 6.- Tipus de Mercat
Unitat 6.- Tipus de MercatUnitat 6.- Tipus de Mercat
Unitat 6.- Tipus de Mercatiesriberadelsio
 
T5 funcionament del mercat olga
T5 funcionament del mercat olgaT5 funcionament del mercat olga
T5 funcionament del mercat olgaolgaijoan
 
L'avantatge competitiu a l'empresa
L'avantatge competitiu a l'empresaL'avantatge competitiu a l'empresa
L'avantatge competitiu a l'empresaJuanjo Pérez
 
Nexus Energía Presentación Corporativa cat
Nexus Energía Presentación Corporativa catNexus Energía Presentación Corporativa cat
Nexus Energía Presentación Corporativa catNexus Energía S.A.
 
Economia de l'empresa, apunts bàsics
Economia de l'empresa, apunts bàsicsEconomia de l'empresa, apunts bàsics
Economia de l'empresa, apunts bàsicsMelanie Nogué
 
Estratègies del màrqueting
Estratègies del màrquetingEstratègies del màrqueting
Estratègies del màrquetingmariasala96
 
OACV U.1.3 LA RELACIÓ COMERCIAL AMB PROVEÏDORS
OACV U.1.3 LA RELACIÓ COMERCIAL AMB PROVEÏDORSOACV U.1.3 LA RELACIÓ COMERCIAL AMB PROVEÏDORS
OACV U.1.3 LA RELACIÓ COMERCIAL AMB PROVEÏDORSMarissa C.S.
 

Ähnlich wie Power politica de preus (20)

Aplicació del calcul comercial
Aplicació del calcul comercialAplicació del calcul comercial
Aplicació del calcul comercial
 
Calculo comercial aplicado a la empresa
Calculo comercial aplicado a la empresaCalculo comercial aplicado a la empresa
Calculo comercial aplicado a la empresa
 
Tipus de mercats. Sandra Barceló i Laia CArretero
Tipus de mercats. Sandra Barceló i Laia CArretero Tipus de mercats. Sandra Barceló i Laia CArretero
Tipus de mercats. Sandra Barceló i Laia CArretero
 
Empresa12
Empresa12Empresa12
Empresa12
 
Tipus de Mercat
Tipus de MercatTipus de Mercat
Tipus de Mercat
 
Ii polítiques de mk internacional
Ii polítiques de mk internacionalIi polítiques de mk internacional
Ii polítiques de mk internacional
 
Dossier comercial alumne 2010 11
Dossier comercial alumne 2010 11Dossier comercial alumne 2010 11
Dossier comercial alumne 2010 11
 
Dossier comercial respostes 2010 11
Dossier comercial respostes 2010 11Dossier comercial respostes 2010 11
Dossier comercial respostes 2010 11
 
Unitat 6.- Tipus de Mercat
Unitat 6.- Tipus de MercatUnitat 6.- Tipus de Mercat
Unitat 6.- Tipus de Mercat
 
Tipus de mercats. Jordi Vañó.
Tipus de mercats. Jordi Vañó.Tipus de mercats. Jordi Vañó.
Tipus de mercats. Jordi Vañó.
 
T5 funcionament del mercat olga
T5 funcionament del mercat olgaT5 funcionament del mercat olga
T5 funcionament del mercat olga
 
Classes de mercats. Noélia Francés i Carmina Gomar
Classes de mercats. Noélia Francés i Carmina GomarClasses de mercats. Noélia Francés i Carmina Gomar
Classes de mercats. Noélia Francés i Carmina Gomar
 
L'avantatge competitiu a l'empresa
L'avantatge competitiu a l'empresaL'avantatge competitiu a l'empresa
L'avantatge competitiu a l'empresa
 
Nexus Energía Presentación Corporativa cat
Nexus Energía Presentación Corporativa catNexus Energía Presentación Corporativa cat
Nexus Energía Presentación Corporativa cat
 
Tipus mercats. Àngela Salvador i Manolo Llario
Tipus mercats. Àngela Salvador i Manolo LlarioTipus mercats. Àngela Salvador i Manolo Llario
Tipus mercats. Àngela Salvador i Manolo Llario
 
El mercat. Letícia Albert
El mercat. Letícia AlbertEl mercat. Letícia Albert
El mercat. Letícia Albert
 
Economia de l'empresa, apunts bàsics
Economia de l'empresa, apunts bàsicsEconomia de l'empresa, apunts bàsics
Economia de l'empresa, apunts bàsics
 
Estratègies del màrqueting
Estratègies del màrquetingEstratègies del màrqueting
Estratègies del màrqueting
 
OACV U.1.3 LA RELACIÓ COMERCIAL AMB PROVEÏDORS
OACV U.1.3 LA RELACIÓ COMERCIAL AMB PROVEÏDORSOACV U.1.3 LA RELACIÓ COMERCIAL AMB PROVEÏDORS
OACV U.1.3 LA RELACIÓ COMERCIAL AMB PROVEÏDORS
 
Tipus de mercats. Sara Alabort i Rossanna Gomar
Tipus de mercats. Sara Alabort i Rossanna GomarTipus de mercats. Sara Alabort i Rossanna Gomar
Tipus de mercats. Sara Alabort i Rossanna Gomar
 

Power politica de preus

  • 1. UD 4 – POLÍTICA DE PREUS
  • 3. 3 Definició preu • PREU: Assignació d'un valor monetari numèric a una mercaderia o servei que iguala la satisfacció del comprador amb la rendibilitat esperada pel venedor • COST: Valor monetari que cal invertir per posar el producte al mercat
  • 4. 4 MÈTODES DE FIXACIÓ DE PREUS 1. Basats en el cost 2. Basats en la demanda 3. Basats en la competència
  • 5. 5 Fixació de preus basats en el cost • A partir del càlcul del cost del producte es fixa el preu en funció del benefici que es persegueix. • Els més utilitzats: 1. Cost més marge 2. Preu objectiu
  • 6. 6 Mètode Cost més marge Consisteix en afegir un marge o percentatge als costos del producte. Exemple: Un comerciant d’ulleres protectores per a soldadura, adquireix 1000 ulleres per 30 € unitat. El cost de emmagatzematge és de 3000 € i el de publicitat de 2000 €. Considera que un marge raonable és del 25% Calcula el preu de venda i l’import del benefici.
  • 7. 7 Mètode Preu objectiu Quan l’objectiu de la política de preus d’una empresa és aconseguir una determinada taxa de rendibilitat o un volum de vendes preestablert. En aquests casos és útil l’anàlisi del punt mort, que permet de calcular quin és el llindar de rendibilitat d’una empresa, és a dir, quin volum de vendes cal assolir per a cobrir costos.
  • 8. 8 Classificació costos - FIXOS (Cf) no depenen del nivell d’activitat - VARIABLES (Cv) depenen del nivell d’activitat - COST TOTAL (Ct) Ct = Cf + Ct
  • 10. 10 Llindar de rendibilitat o Punt mort L’anàlisi del punt mort indica quina quantitat de producte s’ha de vendre a un determinat preu per a cobrir la totalitat dels costos fixos i variables en què s’incorre en la fabricació i venda d’un producte.
  • 11. 11 Llindar de rendibilitat o Punt mort: Ingressos = costos totals
  • 13. 13 Mètode Preu objectiu Estableix la quantitat o percentatge de benefici que es vol obtenir a partir del Punt Mort. Veure exemple Colònies Naturals, S.L.
  • 14. Mètode Preu objectiu - Exemple: Despeses d’una empresa per fabricar 10 000 u. de producte: - Matèries primeres: 2 000 € - Matèries auxiliars i components: 3 612 € - Despeses d’administració: 900 - Lloguer del local: 120 € - Amortització i manteniment de la maquinària: 3 000 - Mà d’obra directa: 7 150 - Subministraments generals: 300 € - Subministraments per a la producció: 900 € 1) Quantes unitats haurien de vendre a un preu de 2,85 €/u., per cobrir les despeses totals de producció? 2) Quin preu caldria fixar per obtenir un benefici de 5 000 € en vendre el total de la producció? 14
  • 15. Mètodes basats en la demanda Les característiques econòmiques i socioculturals de cada país determinen l'apreciació dels productes i les seves utilitats per part de les persones consumidores. Per tant, és important conèixer el que estaran disposades a pagar, és a dir, la demanda. Punt de partida: preu que els consumidors estan disposats a pagar per un bé. 15
  • 16. Mètodes basats en la demanda • Cada preu genera un nivell de quantitat demandada • Relació entre alternatives Preu-Quantitat és la corba de demanda. • Normalment quantitat i preu tenen relació inversa: preu més alt, quantitat menor. • Situacions especials, p. ex., demanda amb pendent ascendent. 16
  • 17. Mètodes basats en la demanda Mètodes d’estimació 1) Anàlisi estadístic dels preus del passat. Pot ser longitudinal (en el temps) o transversals (en diferents llocs en el mateix moment). Requereix habilitat en el maneig estadístic. 2) Experiments de preus diferents i anàlisi sobre les vendes. 3) Enquestes a compradors. Poc fiable, compradors desanimaran a l’empresa a posar un preu alt. 17
  • 18. Mètodes basats en la demanda Corba de demanda La corba de demanda mostra la quantitat de compra probable del mercat a diferents preus, pren en consideració les reaccions de molts individus que tenen sensibilitat als preus. 18
  • 19. Mètodes basats en la demanda Construcció corba de demanda 19
  • 20. Mètodes basats en la demanda Construcció corba de demanda Elabora la corba de demanda amb les següents dades i comenta els resultats 20
  • 21. Mètodes basats en la demanda Elasticitat de la demanda • Com canviarà la demanda d’un producte en resposta a un canvi en el preu. • També es coneix com a sensibilitat dels compradors a les variacions de preus 21
  • 22. Mètodes basats en la demanda Elasticitat de la demanda L’ingrés total pot augmentar o disminuir depenent de quan gran resulti l’augment en la quantitat demandada en relació a la magnitud de la reducció en el preu. 22
  • 23. Mètodes basats en la demanda Elasticitat de la demanda Una reducció en el preu només augmentarà els ingressos totals si la demanda és elàstica i un augment en el preu només augmentarà els ingressos totals si la demanda és inelàstica. L’elasticitat de la demanda és el canvi percentual en la quantitat de producte demandada dividida per el canvi percentual en el preu. 23
  • 24. Representació gràfica de l’elasticitat de la demanda Demanda Inelàstica – Demanda Elàstica 24
  • 25. Mètodes basats en la competència • Es basen en els preus establerts per altres empreses pel mateix producte o similar. • Es pot fixar : – El mateix preu que els competidors si és un producte que no es diferencia gaire. – Un preu inferior si volem captar consumidors de la competència, un major volum de vendes compensa el marge més estret però pot donar lloc a una guerra de preus. – Un preu més alt si creiem que nosaltres podem oferir un avantatge competitiu, per exemple, donar la imatge de més qualitat. 25
  • 26. Mètodes basats en la competència • Preu de líder: empresa que domina el mercat i te capacitat per establir un preu que serà de referència. Només convé si es te un autèntic lideratge. • Preu de seguidor: preu proper al líder però sense amenaçar, situació de mercat rendible i “pacífica” • Preu del reptador: empresa ataca al líder amb un preu menor per desplaçar-ho en la seva posició, és perillós, desencadena guerra de preus, van baixant fins que algunes empreses no es poden aguantar i desapareixen, les que queden tornen a pujar els preus quan han acabat la guerra de preus 26
  • 27. Estratègies de preus • Preus de penetració. S'estableixen inicialment preus baixos, per penetrar en un mercat tancat i dominat per la competència. • Preus màxims. Es fixen inicialment preus alts, buscant el prestigi i sacrificant vendes per tenir més marge de beneficis, "estratègia de desnatat". • Preus de llançament. Es llança un producte al mercat amb un preu transitori, amb caràcter d'oferta promocional, deixant sense definir clarament quin serà el seu preu definitiu. Constitueix una política de mans lliures per a l'empresa, ja que la pujada posterior no es considerarà com a tal, sinó com la desaparició d'aquell preu conjuntural 27
  • 28. Altres estratègies de preus Preus psicològics: es basen en les percepcions dels consumidors, per exemple, amb la terminació senar el consumidor percep un preu inferior. No apte per productes de prestigi, per aquests el consumidor percep prestigi o qualitat am,b preus alts. 28
  • 29. Activitat fixació de preus És possible aplicar els tres mètodes de fixació de preus per a la determinació del preu d’un mateix producte? Raoneu la resposta i apliqueu-la a un cas concret indicant també l’estratègia seguida Han de sortir els tres mètodes amb càlcul punt mort, estimació de l’elasticitat de la demanda i comentaris sobre la competència. 29