1. LA NOVA COMUNICACIÓ
HUMANA
GRUP PSIMENCO: Judit López. Sara García.
Mireia Murga. Judit Roig.
Curs 2013-2014 (1r. semestre de Psicologia)
Consultor: Antoni Moga Ferrés

2. BREU EVOLUCIÓ DE LA COMUNICACIÓ
1. Pintures rupestres (França,
30.000 a.C.)
2. Pictogrames (Xina i
Egipte, 5.000 a.C.)
3. Coloms missatgers
(Grècia, 776 a.C.)
4. Primer servei postal
(Pèrsia, 550 a.C.)
5. L’home missatger:
Filípedes (Grècia, 530
a.C.)
6. Heliògraf (Roma,
37 d.C.)
7. Paper (Xina, 105 d.C.)
8. Diaris (Alemània, 1650 d.C.)
9. Codi Morse (EEUU, 1835 d.C.)

3. BREU EVOLUCIÓ DE LA COMUNICACIÓ
10. Telèfon (EEUU, 1876 d.C.)
11. Primera senyal transatlàntica
(des de Cornualles a Terranova,
1902 d.C.)
13. ARPANET (EEUU, 1969
d.C.)
14. WWW. (EEUU, 1994
d.C.)
17. Facebook (EEUU, 2004
d.C.)
18. YouTube (Estats
Units, 2005 d.C.)
15. AIM (EEUU, 1997 d.C.)
12. Primera emissió televisiva
(Regne Unit, 1927 d.C.)
19. Twitter (Estats Units,
2006 d.C.)
16. Blogging (EEUU, 1999
d.C.)

4. LES XARXES SOCIALS
Una xarxa social és una estructura social composta per individus (o organitzacions)
anomenats “nodes” que estan lligats (connectats) per un o més tipus
d’interpdependència com ara amistat, parentesc, interessos comuns, intercanvis
financiers, relacions sexuals, creences, coneixements o prestigi. (Fragment extret de
http://ca.wikipedia.org/wiki/Xarxa_social)
Analògiques o Xarxes socials Offline: són les xarxes socials formades
per persones que es fan sense
sistemes electrònics o informàtics.
Digitals o Xarxes socials On-line:
són les xarxes socials formades
també per persones però que en
aquest cas el seu origen i
desenvolupament es fan a través de
sistemes electònics o informàtics.
Dins d’aquests dos grans tipus de xarxes trobem:
•
•
Xarxes socials horitzontals: dirigides a tots els usuaris i sense cap
temàtica concreta. (Facebook, Orkut, Twitter...)
Xarxes socials verticals: tenen una temàtica concreta i busquen crear
un entorn social al voltant d’aquesta temàtica.
• Professionals (Linked In, Xing, Viadeo...)
• D’oci (Wipley, Minube, Last.FM, Moterus...)
• Mixtes.

5. LLISTAT DE XARXES SOCIALS DE MÉS A
MENYS UTILITZADES.
1. Facebook
6. Tumblr
1. Twitter
7. Flickr
1. Linked In
8. Vkontakte
1. Google+
9. Instagram
1. Pinterest
10. MySpace

6. PERFILS D’USUARIS DE DIFERENTS
XARXES SOCIALS
Com es pot observar en els gràfics les
xarxes socials són utilitzades cada vegada
més per usuaris d’ambdós sexes i de totes
les edats i races. Tanmateix podem veure
com hi ha un percentatge superior en el
seu ús en persones d’entre 18-29 anys i
com a mesura que augmenten els intervals
d’edat disminueix el nombre d’usuaris. Pel
que fa als altres valors, com el sexe, la
densitat de població, el nivell d’educació i
la raça, veiem que els percentatges estan
una mica més equilibrats.

7. LA COMUNICACIÓ DIGITAL ACTUAL
La comunicació digital s’entén com l’acció d’intercanvi d’informació entre els membres
interconectats a la xarxa. Aquests interactuen colaborant entre ells i compartint contingut per
un mitjà molt clar: internet.
Aquesta comunicació és possible gràcies a l’estructura que s’ha creat i la fa
possible, tal com hem esmentat anteriorment, per la creació d’un ciberespai i
de la societat xarxa i, evidentment, a l’ús dels cibernàutes. Actualment, una
gran part de la comunicació humana és digital, degut a la construcció d’un
ciber-espai, la creació del web 2.0 i la societat-xarxa. Internet s’ha convertit
en un dels canalscomunicatius més utilitzats i les raons són molt clares:
Fa més fàcil el fet de mantenir el contacte entre persones.
Ens proporciona agilitat tant en l’enviament d’informació com en la
Resposta o rebuda d’aquesta.
Diàriament es comparteixen grans quantitats de contingut a la xarxa.
Subminstra una gran varietat d’informació per contrastar i documentarse.
Facilita el treball en grup ja que ofereix la possibilitat de treballar
asíncronament.
Simplifica alguns tràmits.
Proveeix dinamisme.

8. LA COMUNICACIÓ DIGITAL ACTUAL
El públic que utilitza la comunicació digital és un públic molt divers tant pel que fa a les edats, al
sexe, a la cultura, al nivell d’estudis finalitzats, als càrrecs laborals que ocupen, siguin empreses
treballadors... Aquesta estructura de xarxa proporciona serveis molt diversos a un públic molt
divers. Les maneres més freqüents de compartir contingut i/o comunicar-nos a la xarxa
actualment són:
Fórums, blogs i Wikis.
Xarxes Socials i Xats.
Màrqueting viral.
Canals online de notícies i televisió.
Ràdio digital.
Portals de continguts.

9. USOS DE LES XARXES SOCIALS
NEGOCIS
• Fer una publicitat més económica.
• Proporcionar la sensació al consumidor que l’empresa que s’hi
anuncia és més segura, consta d’una estructura més sólida.
• Possibilitar el fet d’ expandir les possibilitats de captació de clients.
• Agilitzar procesos alhora, per exemple, d’adquirir un producte o
poder-lo veure des de casa el consumidor.
RELACIONS
PERSONALS
• Mantenir el contacte més fàcilment amb els amics/coneguts.
• Tafanejar el que fan els altres.
• Ampliar els cercles d’amistats, sigui per via própia o sigui aprofitant
els cercles d’amics dels nostres amics.
• Veure les afinitats que tenim en comú amb la gent que coneixem.
• Buscar parella.
INTERCANVIS
DE
CONTINGUTS
• Intercanviar diàriament a la xarxa milions d’arxius, fotos, videos,
arxius d’àudio que ens permeten enriquir-nos els uns als altres.

10. USOS DE LES XARXES SOCIALS
OCI
REFLEXIÓ,
CREIXEMENT
PERSONAL
• Mirar catàlegs de botigues i fer compres mitjançant aplicatius web.
• Jugar a jocs online.
• Consultar ofertes per a fer activitats al temps lliure (anar al teatre,
fer-se un tractament corporal, fer un circuit termal, fer una escapada
a la neu...)
•
•
•
•
Proporcionar qüestions per poder-ne extreure reflexions en comú.
Transmetre eines per a facilitar el creixement personal.
Facilitar mecanismes d’autoajuda.
Compartir coneixements i reflexions sobre temàtiques diverses.
Tots aquests usos semblen molt positius. De fet ho són, sempre i quant s’utilitzin correctament.
Per aixó, és important, abans d’accedir a la xarxa, tenir molt clara quina és la nostra finalitat, per
fer eviat de poder-nos confondre i tenir precaució de no fer-ne un mal ús. Els problemes derivats
d’un mal ús de les xarxes socials són els següents:
 Addicció, ansietat, dispersió de l’atenció, frustració si no ens responen un
missatge, angoixa derivada d’invadir excessivament l’intimitat i desvinculació del
món real fins al punt de trencar amb les relacions personals directes.

11. ABÚS I DEPENDÈNCIA
Una adicció és una conducta en que es
repeteix un mateix acte i aquests
proporciona plaer i que produeix una
alteració enl’individu de caràcter social,
laboral o acadèmic i familiar.
“aquest tipus d’adicció no és química, és
principalment a nivell psicològic, no físic, tot
i que aixó no vol dir que no produeixi canvis
a nivell biológic en l’individu”.
Daniel Boyero
Els principals símptomes d’adicció a les
xarxes socials són: l’aÏllament, el baix
rendiment laboral o acadèmic, la
despreocupació per les coses que tenen
importància, els transtorns en la conducta i
el síndrome d’abstinència ( insomni,
irritabilitat, depressions).

12. EDUCACIÓ PEL BON ÚS
Cal veure la necessitat real de la utilització de les xarxes socials i les noves tecnologies en general,
sobretot en els més joves. Hem de tenir present que no els podem crear limitacions, ja que han
d'estar preparats per una societat altament tecnològica, però s'han d'establir uns criteris d'ús, uns
límits i un seguiment per part de l'adult. Hi ha tot un seguit de recomanacions a tenir en compte:
No proporcionar dades personals reals i molt menys usant un nivell de
seguretat baix. Alhora que no passar de l’àmbit digital amb els
desconeguts.
Demanar autorització per pujar fotos/videos d'altres persones i no pujar
material ofensiu o inapropiat.
Vigilar el fet de fer transferències monetàries en certes webs o xarxes
socials.
Ser respectuós amb les persones I no realitzar comentaris ofensius a
altres persones.
Comunicar immediatament a l’administrador de la pagina o si escau a la
policia de qualsevol indici de xantatge sumplantament d’identitat…

13. PROS I CONTRES
La comunicació digital ens ofereix tot un ampli ventall de possibilitats però que poden esdevenir
negatives si no se'n fa un bon ús.
•
•
•
•
•
•
Rapidesa: facilita la comunicació espai/temps, ofereix àmplies alternatives en tots els àmbit.s
Es tracta d'una comunicació econòmica i gairebé a l'abast de tothom (biblioteques,
escoles,...).
Demana una exigència d'alta responsabilitat i seguiment de normes, tant a nivell de treball
col.lectiu (per evitar malentesos/per exigir la mateixa responsabilitat a tot el grup) com privat
(per un bon ús).
La infoxicitat és inevitable, ja que podem estar connectats a qualsevol lloc en qualsevol
moment. Això comporta la necessitat/obligació de tenir un bon equip.
Canvi en les relacions personals, en l'àmbit privat i en el de treball col.lectiu. Per una banda
faciliten enormement la comunicació sense haver d'estar pendents d'elements externs
(horaris, localització) però per una altra poden arribar a entorpir les relacions, fins al fet
d'arribar a saber comunicar-se només a través d'un "aparell".
Utilització de les noves tecnologies per part dels més petits: tant l'escola com els adults que
els envolten estan fent seves aquestes comunicacions i és inevitable que els més menuts s'hi
vegin abocats. Comporta l'esforç d'un gran seguiment per part de l'adult per procurar que en
facin un bon ús.

14. PROS I CONTRES
•
Canvi en l'ús del llenguatge. Pot esdevenir
un problema quan aquest llenguatge
específic que s'utilitza en els àmbits de les
xarxes socials "traspassa" a d'altres àmbits
més "formals". El mal ús del llenguatge
escrit ha traspassat a les aules i és un dels
problemes amb que es troben els docents.
És cert, a Internet la gent s’expressa de manera
diferent. Un missatge com el que tenim a
continuació podria ser una mostra
representativa d’aquest nou sistema de
comunicar-se:
Hi!
:-)
Et va be dijous? per nosaltres OK!
Quin rooooootllllo la reunio!!!!!!
:- @, :- @, ....
Siyusun ;-)
Joan

15. CONCLUSIONS
La comunicació humana, ha fet una gran evolució des dels seus incis fins a l'actualitat. Gràcies als
avenços tecnológics ha estat possible aquesta evolució que ens proporciona molts avantatges per
a les nostres vides quotidianes. Les xarxes socials estàn a l'ordre del dia: qui no té un perfil en
alguna xarxa social? Hi ha xarxes de tots tipus, amb interessos varis. Cada vegada estem més
oberts a una col.laboració en grup que no es limita a àmbits tancats i propers físicament. Per
poder fer viable aquesta comunicació necessitem eines que ens proporcionin immediatesa,
fiabilitat i llibertat. L'ordinador va ser aquesta primera eina "màgica" que ha permès "lligar"
aquest creixement d'informació per fer-la arribar a qui sigui i on sigui. S'ha fet un pas més enllà i
han sorgit altres aparells (com els smartphones, les tablets...) que, juntament amb altres eines
tecològiques proporcionen una immediatesa i autonomia més àmplies. L'ús de les noves
tecnologies està esdevenint un canvi en les relacions socials. Aquesta immersió en el món digital
comporta que aquest ús pugui esdevenir en abús per tot el ventall d'usos que en podem fer,
possibilitats que ens ofereixen tant a l'àmbit privat com col.lectiu. Cal remarcar l' importància de
l'educació per no traspassar la línia tan fina ús-abús i poder-ne gaudir sense patir-ne les
conseqüències d'un mal ús.