Tendències Enotur 3-4. Innovació en enoturisme

SEGON I TERCER QUADRIMESTRE 2012
Nº3 i 4

ÍNDEX Un nou model de comunicació
en enoturisme
2 Destinacions
competidores: Cotês
du Rhône
Segons l’associació mundial Great Wine Capitals, s’ha produït un canvi en el model
de comunicació, passant del fins ara monologuisme al diàleg entre agents.

4
Aquesta teoria aplicada al sector enoturístic es tradueix de la forma següent. Fins
La qualitat en
ara el celler es comunicava primer amb els seus distribuïdors, els minoristes, i en
enoturisme
darrer cas amb el client final, sense que hi hagués un sistema que li permetés
conèixer l’opinió del receptor del missatge (el que s’anomena feedback). En canvi,
en els darrers anys el celler ha establert un diàleg, una comunicació multidireccio-
nal, no només amb el client, sinó també amb la resta d’agents, establint-se una

6
xarxa d’informació entre tots ells i facilitant l’obtenció de feedbacks. Les xarxes
DO Conca de Barberà socials han facilitat aquesta relació entre agents. Segons Great Wine Capitals, són
les destinacions enoturístiques del nou món les que estan aprofitant al màxim
aquests sistemes, mentre que les ciutats del vell continent utilitzen canals de
comunicació i promoció tradicionals, com són l’assistència a fires, l’edició de
fulletons o l’ús de webs 1.0, sistemes que no permeten aquesta interacció entre

8
Diferències entre agents. Tot i aquesta tendència general, cada vegada més les destinacions
perfils enoturístics, europees estan maximitzant l’ús de les xarxes socials. Per exemple, si comparem
per nacionalitats l’activitat a les xarxes socials de diferents cellers del nou i vell món, es pot veure
com, cellers de l’Estat espanyol, Itàlia i França obtenen resultats similars als
nord-americans i millors que els argentins, segons l’estudi de l’impacte d’Internet
en el sector del vi, de Great Wine Capitals.

10
Comparativa de la
gestió enoturística, En properes edicions tractarem amb més deteniment les diferències en sistemes
per països de comunicació entre destinacions del nou i vell món.

EL MÉS DESTACAT
L’enoturisme a Côtes du Rhône: diversitat Similituds i diferències del perfil
de denominacions d’origen distribuïdes en enoturístic a l’Estat espanyol, Itàlia,
tres regions (pàg. 2) França, Canadà i Arizona (pàg. 8)

Diferents sistemes per mesurar la qualitat Estratègies de planificació i de gestió
de l’oferta i el servei enoturístic (pàg. 4) de l’enoturisme, per països (pàg.10)

Els trets diferencials de la DO Conca de El Dia Europeu de l’Enoturisme:
Barberà: el trepat, les Catedrals del Vi i participants, activitats i àmbit
l’oferta complementària (pàg. 6) d’actuació (pàg. 12)

SEGON I TERCER QUADRIMESTRE 2012 Nº3 I 4 TENDÈNCIES ENOTUR
2
DESTINACIONS
COMPETIDORES
Côtes du Rhône

Aquesta denominació de vi francesa és una de les 7 que es troben a
la Vall del Roine. A continuació es tractaran els elements més
MAPA1: Localització de Côtes du
diferencials d’aquesta regió vinícola
Rhône.
Côtes du Rhône és una Appellation gràcies a un estudi enoturístic2 de la
d’Origine Contrôlée francesa (AOC), el regió del Roine-Alps. Així, els 4
que equival a una Denominació departaments concentren 280 cellers
d’Origen espanyola. Es troba repartida on es poden realitzar visites. Tot i que
a banda i banda del riu Roine, ocupant Roine és el departament amb major
unes 60.000 hectàrees1, en 6 nombre de cellers visitables, si es té
departaments francesos diferents, en compte el percentatge respecte als
entre Vienne i Avinyó (MAPA 1). Aques- cellers oberts al públic, Loira pren
ta distribució discontinua de nord a rellevància (TAULA 1). Segons Inter
sud, comporta diferències climàtiques Rhône (agrupació de professionals
notables, el que dóna lloc a varietats vitivinícoles de 7 AOC de la Vall del
de raïm diferents entre la zona nord Roine), per Côtes du Rhône
(de Vienne a Valença) i la zona sud (de transcorren 5 rutes enoturístiques on
Montelaimar a Avinyó). La regió es troben cellers, allotjaments, res-
enoturística presenta una certa taurants i altra oferta d’oci. Una oferta
complexitat, pel que fa a la seva destacada és el recent inaugurat
Ruta enoturística distribució territorial i al fet de centre d’interpretació dels vins de
Extensió Côtes du Rhône compartir territoris de tres regions Côtes du Rhône, Maison des Vins, a
diferents, com són el Roine-Alps, el Droma, impulsat per Inter Rhône.
Font: Elaboració pròpia. Llenguadoc-Rosselló i la Provença-
Alps-Costa Blava. A més s’hauria de Perfil de l’enoturista
sumar 4 subdivisions com són:
 Côtes du Rhône: és la De l’estudi d’Inter Rhône3, s’han extret
denominació genèrica, els trets diferencials de l’enoturista de
concentrant la major superfície i la Vall del Roine, on comparteixen
ocupant 6 departaments i 171 territori 7 AOC diferents (entre elles
comunes (municipis). Côtes du Rhône). El 69,0% dels
 Côtes du Rhône Village: es enoturistes de la vall són homes,
localitza a 4 departaments i percentatge lleugerament superior a
concentra unes 95 la mitjana dels enoturistes a França
TAULA 1: Oferta de cellers de 4 denominacions. (60,0%). Pel que fa a l’edat hi ha
departaments de Cotês du Rhône.  Côtes du Rhône amb el nom del presència de tots els segments, tot i
cellers municipi: agrupa unes 18 que cal destacar el pes del grup major
cellers %
visitables
oberts
visitable denominacions. de 55 anys, bastant superior a la
públic
 Côtes du Rhône Crus: aglutina 15 mitjana francesa (36,6% en aquesta
Ardecha 59 131 45,0
denominacions. regió, respecte un 30,4% a França).
Droma 73 131 55,7
Tal i com passa en el global del país,
Loira 46 69 66,7
Oferta enoturística els enoturistes d’elevada qualificació
Roine 102 611 16,7 professional tenen una major
4
280 942 29,7
Resulta complex comptabilitzar el presència, el que comporta un elevat
departaments
nombre de cellers visitables de l’AOC. poder adquisitiu i una despesa
Font: Estudi sobre l’enoturisme a la regió Tot i així, s’han localitzat els cellers superior. Així, la despesa generada
Roine-Alps2. que hi ha en 4 dels 6 departaments de pels enoturistes a la Vall del Roine
la regió vinícola, (115€) és superior a la mitjana
francesa (104,2 €).
Fonts consultades:
1
Inter-Rhône, Vins d'AOC Côtes du Rhône et de la Vallée du Rhône.
2
Rhône-Alps Tourisme (2011). Tourisme et Vin. Les clientèles de Rhône-Alpes, Synthèse.
3
Inter-Rhône (2009). Etude des clientèles & Offre Vitivinicole en Vallée du Rhône.

SEGON I TERCER QUADRIMESTRE 2012 Nº3 I 4 TENDÈNCIES ENOTUR 3
DESTINACIONS
COMPETIDORES

Respecte a la procedència, tal i com 65,4%), el departament de Roine, a la
marca la tendència general, el turisme zona nord, aglutina el 39,7% de la
TAULA 2: Places d’allotjament per domèstic és el més representatiu. En capacitat hotelera (TAULA 2).
tipologies i departaments. aquest cas, concentra el 60% dels
enoturistes que visiten la destinació. Gestió del producte
places places de Aquests procedeixen de zones
hoteleres càmping
pròximes, com la pròpia regió Roine- A la regió de Roine-Alps, l’enoturisme
Ardecha 2.574 21.934
Alps i Llenguadoc-Rosselló, així com es vincula amb el terroir, el vi com a un
Droma 4.142 9.429
la regió de París. Pel que fa al 40% producte local, pel que moltes
Gard 4.898 19.644
dels estrangers, procedeixen vegades són les entitats vinícoles o les
Loira 3.051 2.220 cambres d’agricultura qui prenen el
principalment de Bèlgica, Luxemburg,
Roine 14.281 2.285 Regne Unit, EUA i Països Baixos. Amb protagonisme en iniciatives
Valclusa 7.054 8.048 referència a l’allotjament, l’hotel i la enoturístiques4. Contràriament al que
Total AOC residència de familiars i amics són les passa a Aquitània o a Borgonya, on hi
Côtes du 36.000 63.560
Rhône dues modalitats més utilitzades. Tot i ha una aposta clara per l’enoturisme,
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del INSEE així, destaca el pes dels càmpings l’entitat turística de la regió aposta
(Institut Nacional de la Statistique et des études per l’aigua com a producte turístic,
économiques). com a tercera tipologia, amb un
Nota: les dades de places hoteleres corresponen al 20,7%, valor elevat respecte al 13,5% vinculant-lo al termalisme i al
gener de 2012. Les places de càmping corresponen
a gener de 2011. de la mitjana francesa. Respecte a les benestar4. De fet, observant els webs
motivacions, se citen la descoberta de turístics de les entitats
vins, la notorietat de la regió, el clima i administratives de la destinació es
la gastronomia. Entre les raons conclou que només el departament de
principals de la visita destaca molt Valclusa, i més concretament la ciutat
per sobre de la mitjana la compra i la d’Avinyó, mostren un enfocament
degustació de vins. enoturístic. Aquesta ciutat es
TAULA 3: Comparativa del sector promociona com la Capitale des Côtes
enoturístic entre AOC Côtes du Rhône i
les DO de les comarques de Tarragona. Aquest turista es mou per la de Rhône. A escala estatal, no
destinació. Així, el 66% visita entre un obstant, la regió participa en
AOC Côtes du Província
i tres llocs diferents durant la seva iniciatives enoturístiques impulsades
Rhône deTarragona
estada, que sol ser de 7 dies (pel 52% per ATOUT France, com són el club de
territori
3 regions
6 departaments
8 comarques dels turistes). Amb referència a les producte vitivinícola francès i
fonts de coneixement de la destinació, Destination Vignobles.
extensió (ha.) 60.000 25.277 el boca a orella i el fet d’haver visitat
2 marques Són, per tant, les entitats vinícoles els
4 marques la destinació en altres ocasions són
específiques
territorials: agents líders en la gestió i promoció
zonificació
d’enoturisme:
Costa els elements principals. Es constaten
turística Daurada i de l’oferta enoturística, a vegades de
general, Crûs,
Terres de diferències significatives amb el
Village, etc…
l’Ebre forma unisectorial, com és el cas de
global francès, on Internet i la
5 DO
informació oferida per les oficines
Inter Rhône, i d’altres a través de la
més d’un pròpies, part
subcategories centenar de de DO col·laboració amb entitats turístiques,
denominacions Penedès i DO d’informació esdevenen factors
com la comissió d’enoturisme
Cava determinants.
nombre de
942 296
regional, integrada per 9 sindicats
cellers totals
cellers
vinícoles, Turisme de Roine-Alps i 6
visitables (%)
29,7 28,0 Capacitat d’acollida comitès departamentals de turisme.
nombre places
hoteleres 36.000 60.250 Ara bé, no s’ha identificat una entitat
(2012) Atesa la rellevància del càmping com de gestió enoturística específica
*nombre
places 63.560 76.533
a tercera modalitat d’allotjament més d’AOC Côtes du Rhône.
càmping utilitzada, segons l’informe de Inter-
Rhône, s’han comptabilitzat les Una vegada més, es pot afirmar
Font: Elaboració pròpia a partir del INSEE, Observatori de
Turisme de Catalunya, Inter Rhône, INCAVI. places de les dues tipologies l’existència d’una regió enoturística de
*Nota: dades de places de càmping, en el cas francès
correspon a 2011 i en el cas català a 2012.
d’allotjament en els 6 departaments referència sense una entitat pròpia de
de l’AOC. Mentre que l’oferta de gestió i promoció, tal i com ja va
càmping es concentra als passar amb la regió italiana del
departaments del sud de l’AOC (el Chianti, a l’edició anterior.
Fonts consultades:
4
Comité de pilotage vitivinicole Rhône-Alpes (2007). Etat des lieux de l’offre et de la demande oenotouristique en Rhône-Alpes et premières
pistes de stratégie de communication suite aux ateliers.

4
MERCATS
BONES
PRÀCTIQUES La qualitat en enoturisme

Cada destinació estableix mecanismes propis per certificar la
qualitat del seu servei enoturístic. L’agent impulsor o la finalitat
de la marca són alguns dels elements a considerar

“Label Vignobles& La qualitat constitueix un dels establert criteris globals. En un segon
elements competitius del sistema cas es troben les marques que
Découvertes és turístic. Cada país estableix el seu certifiquen la qualitat de la destinació
una marca que propi certificat, com és el cas de la Q a enoturística. És el que ha implantat
l’Estat espanyol, Qualité Tourisme a l’entitat turística francesa ATOUT, amb
certifica que els França o Qualmark a Nova Zelanda, el suport del Consell Superior del Vi.
entre d’altres. Aquests elements Així, Label Vignobles&Découvertes és
agents turístics de tenen una doble funció: des del punt una marca que certifica que els agents
la destinació de vista de l’oferta incrementen la turístics de la destinació aposten
seva competitivitat i pel que fa a la decididament per l’enoturisme.
aposten demanda, constitueix un element Aquesta marca estableix un reglament
decididament per diferenciador a l’hora d’escollir un d’ús per a cada component enoturís-
servei turístic. tic. Destaca l’àmplia visió d’aquest
l’enoturisme” segell de qualitat, que té en compte, a
Aprofitant la recent creació d’una Q part de l’oferta enoturística
específica per al turisme industrial, on tradicional, la resta d’elements
quedaria representat l’element clau complementaris com són els museus,
de l’oferta enoturística (els cellers) els centres d’informació turística o les
s’ha fet una revisió de quins són els estructures receptives.
diferents distintius de qualitat
enoturístics d’alguns països competi- Analitzat el sistema de qualitat
dors, ja siguin en forma de segells de enoturístic francès s’ha trobat una
qualitat, marques específiques o similitud amb el Sistema de Calidad
clubs de producte. Així, es constaten Turística en Destino espanyol
diferències segons quin sigui l’objecte (SICTED), tot i que en aquest darrer
certificat, el grau de concreció dels cas la certificació és general per a una
requisits a complir, la seva finalitat o destinació, mentre que el cas francès
“Mentre que el l’agent impulsor del certificat. constitueix una mostra d’especialitza-
manual argentí ció turística. El grau d’implantació de
Pel que fa a l’objecte certificat, aquest la marca francesa és elevada (24
estableix uns pot ser l’element principal del destinacions certificades).
producte enoturístic (el celler) o es pot
requisits generals concedir a tota la destinació. En el El grau d’exigència i la concreció dels
de qualitat, en el primer cas se situarien les bodegues requisits són un altre element a
argentines. A través del document destacar: mentre que el manual
cas francès ... estratègic Directrices de Gestión argentí estableix uns requisits
Turística de Bodegas es determinen generals, en el cas francès, tot i que la
aquests estan
els requisits que han de complir els marca s’atorga a la destinació,
molt més definits cellers amb l’objectiu de desenvolupar aquests estan molt més definits per a
un model de gestió integral de cada un dels integrants enoturístics
per a cada un dels l’enoturisme. Un altre exemple similar de la destinació. En el cas dels cellers,
integrants és l’espanyol, amb una Q específica per exemple, s’estableix l’obligatorie-
per al turisme industrial (on quedarien tat d’obrir dissabtes o diumenges,
enoturístics de la englobats els cellers), d’implantació oferir un idioma estranger (a part del
recent. Caldria veure si s’estableixen francès), realitzar activitats
destinació” requisits diferents en funció de la específiques per a famílies i grups i
naturalesa de l’empresa que desitja la actuar com a agent informador global
certificació o, per contra, s’han de la destinació.

BONES
PRÀCTIQUES

Si s’analitza la finalitat de la marca, es propi, amb motivacions clarament
poden establir dos objectius clars: la dirigides a fomentar la promoció i
qualitat com a element competitiu o facilitar la comercialització de l’oferta
“Si s’analitza la com a eina promocional. Les marques enoturística italiana.
argentina i espanyola tenen una clara
finalitat de la voluntat d’incrementar la Aquesta tendència cap a la certifica-
competitivitat del sector, tot i que, ció de la qualitat és relativament
marca, es poden
indirectament no es descarta un nova. Hi ha destinacions enoturísti-
establir dos objectiu promocional. Així, es tenen en ques que no disponen de certificats
consideració variables més específics, com Xile o Nova Zelanda.
objectius clars: la estratègiques relacionades amb la Existeixen però altres mecanismes
qualitat com a planificació i la gestió de l’activitat. A avaluadors de la qualitat. És el cas,
l’altra banda se situa la iniciativa per exemple, de la marca Rutas del
element competitiu italiana, Quality Time, Club Vino de l’Estat espanyol, articulada
Excellence, impulsada per per l’associació espanyola de ciuda-
o com a eina des del vino ACEVIN. Fins a l’actualitat
l’Associazione Nazionale Città del
promocional i de Vino, que agrupa l’oferta enoturística compta amb 17 rutes certificades,
que es considera que té valors dues d’elles catalanes. Una altra
venda” d’excel·lència. Els membres del club fórmula són els clubs de producte. A
ofereixen descomptes i promocions França trobem el Club Tourisme
als usuaris de la targeta Quality Time. Vitivinicole, mentre que a l’Estat
Aquesta iniciativa respon clarament a espanyol hem de baixar a escala
una estratègia de màrqueting. Els autonòmica, destacant el Club de
criteris utilitzats per formar part del Calidad del Turismo Enológico de
club són els establerts per Castella La Manxa i el Club
l’Associació Italiana de Someliers Enogastronòmic de l’Agència Catalana
Professionals, no havent-se trobat un de Turisme. A escala local destaca el
document formal que reculli de forma Club Enoturisme Penedès impulsat
objectiva els requisits de cada pel Consorci de Promoció Turística de
component segons naturalesa. l’Alt Penedès, englobant l’oferta de
l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el
També s’han trobat diferències Garraf. L’objectiu dels clubs és la
significatives segons l’agent impulsor promoció conjunta de l’oferta
del certificat. De les iniciatives enoturística a través de viatges de
analitzades es desprèn que el més premsa, trobades amb touroperadors
comú és que sigui una iniciativa mixta o campanyes de promoció al mercat
Més informació: entre l’entitat turística del país i un intern i estranger, entre d’altres.
ens enoturístic. Així, en el cas francès Crida l’atenció el cas de Castella La
Argentina: Directrices de ATOUT França ha creat la marca Manxa, que ha establert estàndards
Gestión Turística de Bodegas seguint la recomanació del Consell de qualitat consensuats entre els
França: Label Superior del Vi. En el cas argentí, ha seus membres, realitzant auditories
Vignobles&Découvertes estat un projecte conjunt entre el anuals, que mostren un enfocament
Itàlia: Quality Time, Club Institut Nacional de Promoció més dirigit al foment de la qualitat que
Excellence Turística, el Consell Federal no pas a funcions de màrqueting,
d’Inversions i l’associació Bodegas pròpies d’un club de producte.
Argentinas. A l’Estat espanyol, tot i
que el ICTE ha estat el que ha Així doncs, es constata una diversitat
desenvolupat el sistema, ha comptat pel que fa als certificats de qualitat.
amb la col·laboració del govern La importància del sistema recau,
autonòmic de La Rioja. Una excepció més enllà del propi sistema, en el seu
significativa es troba en el cas italià, reconeixement al mercat turístic, de
on l’associació enoturística Città del forma que la marca esdevingui un
Vino ha desenvolupat un certificat valor afegit per a l’oferta i per al
conjunt de la destinació enoturística.

6
LES NOSTRES
DESTINACIONS DO Conca de Barberà

Les iniciatives impulsades els darrers anys pels agents
enoturístics, així com les singularitats de la comarca afavoreixen el
potencial de creixement enoturístic d’aquesta DO

MAPA 1: Localització DO Conca de És una de les sis DO de les comarques visita concertada prèviament. La
Barberà. de Tarragona. Ocupa unes 6.000 majoria són cellers familiars de
hectàrees de la comarca de la Conca de petites dimensions, alguns d’ells
Barberà, agrupant 14 dels 22 municipis especialitzats en producció ecològica,
i representant el 81,0% del pes tot i que també hi ha cellers
demogràfic (MAPA 1). Aquesta regió cooperatius. De fet, al municipi de
enoturística es caracteritza per dos Barberà de la Conca fou on es creà el
elements diferencials. Per una banda primer celler cooperatiu de l’Estat
trobem la presència de sis Catedrals espanyol. D’altra banda, el territori
del Vi1 i, d’altra banda, l’existència també acull cellers de grans marques.
d’una varietat de raïm gairebé única de Tot i que l’enoturisme constitueix
la zona, el trepat; dos elements que encara una activitat incipient, segons
Font: Elaboració pròpia
units a l’oferta de cellers i recursos el Consell Regulador, el 95,5% dels
culturals, com la Ruta del Cister, amb cellers ofereixen visites guiades. No
la presència del Monestir de Poblet, obstant, es remarca una falta
declarat Patrimoni de la Humanitat, d’informació pel que fa a les
així com els atractius naturals, característiques del servei de guiatge,
esdevenen els elements clau d’aquesta tant al web propi del celler com al web
regió. del Consell Regulador, prova de
l’incipient desenvolupament del
Capacitat d’acollida producte. Tot i que els serveis
enoturístics oferts als cellers són
La DO concentra 1.386 places convencionals (tast de vins, visita a les
d’allotjament, el 52,5% de les places de instal·lacions), ja hi ha presència de
GRÀFIC 1: Comparativa de la
distribució de places hoteleres per la comarca. Un sol càmping representa paquets que combinen allotjament,
categoria, entre la comarca i el territori el 46,1% de l’oferta d’allotjament de la restauració i visita a celler3. D’altra
de la DO (any 2012). DO. Pel que fa als hotels, la segona banda, el territori disposa d’una xarxa
55,8 tipologia en volum de places, es de rutes que vinculen els cellers i els
concentren en establiments de 2 i 1 principals recursos culturals dels
34,3
33,0 estrelles, sent el global comarcal de municipis. A més de la Ruta dels
21,0
17,3
categoria lleugerament superior (2 i 3 Cellers Modernistes, la DO proposa sis
12,2 10,1 estrelles) (GRÀFIC 1)2. Les cases rurals rutes més entre cellers i municipis,
10,3 5,9
0,0 esdevenen la tercera tipologia en esdevenint una bona alternativa per
capacitat d’acollida (el 15,1% de les conèixer el seu territori.
% places comarca % places DO
hostals i pensions hotel 1*
places dels 14 municipis que integren
hotel 2* hotel 3* la DO). Oferta complementària
hotel 4*

Font: Elaboració pròpia a partir dades de
l’Observatori de Turisme de Catalunya. Dades
Estructura enoturística El producte turístic estrella de la
2012. comarca és la Ruta del Cister, una de
Dels 22 cellers inscrits al Consell les propostes de turisme cultural més
Regulador, en 20 es poden concertar consolidades de Catalunya. Integra
visites, entre els que hi ha tres cellers monestirs cistercencs de les
modernistes que han rebut la comarques de la Conca de Barberà
qualificació de Catedral del Vi. Pel que (Monestir de Poblet), l’Alt Camp
fa al funcionament, la majoria de les (Monestir de Santes Creus) i l’Urgell
visites són gratuïtes (16 dels 20) i amb (Monestir de Vallbona de les Monges).

Fonts consultades:
1
Les Catedrals del Vi són cellers cooperatius construïts a l’estil modernista, entre 1910 i 1920.
2
Observatori de Turisme de Catalunya.
3
Informació extreta del web del Consell Regulador DO Conca de Barberà.

PRIMER QUADRIMESTRE 2012 Nº2 TENDÈNCIES ENOTUR
7
LES NOSTRES
LES NOSTRES
LES NOSTRES
DESTINACIONS
DESTINACIONS
DESTINACIONS

Els tres monestirs van rebre l’any Consell Regulador per al seu
2011 unes 195.000 visites4. De fet, el desenvolupament. Així, és rellevant
Monestir de Poblet concentra el 50% l’enfocament enoturístic que ha
TAULA 1: Dades resum de de les visites dels tres centres adoptat el web del Consell Regulador.
l’enoturisme de la DO Conca de religiosos, segons dades oficials, amb D’altra banda, al 2008 es va anunciar
Barberà. la creació del projecte Paisatges del
prop de 98.000 visites, el que constata
nombre de municipis 14
el pes turístic de la zona. Vi, dins del marc del programa Leader
de cooperació interterritorial, agru-
nombre d'habitants (2011) 17.248 D’altra banda, la comarca ofereix pant sota una mateixa proposta les
densitat de població
40,3 altres possibilitats enfocades al comarques del Priorat, la Conca de
(hab./km²)
turisme cultural com és el patrimoni Barberà i la Terra Alta, per fomentar el
km² 428,5
medieval de Montblanc o el Centre desenvolupament econòmic a través
cellers inscrits Consell
Regulador (2012)
22 d’Interpretació de l’Art Rupestre de la de la creació d’una ruta autoguiada,
cellers visites guiades (2012) 20 mateixa ciutat així com el Museu de descarregable en MP3 o CD des del
nombre de places l’Alabastre de Sarral. L’Espluga de web del projecte.
1.386
d'allotjament (2012) Francolí acull el Museu del Vi, el
nombre places hoteleres
(2012)
506 Museu de la Vida Rural i la Fassina de Al territori s’han impulsat altres
nombre de visites a les OIT Balanyà (una destil·leria d’aiguar- iniciatives. Una d’elles és la creació
112.002*
(2011) dent). El turisme de natura o actiu d’un viver de celleristes. És un projec-
nombre d'OIT (2012) 4 també pot ésser un bon component de te innovador que simula un viver d’em-
Font: Consell Regulador de la DO Conca de Barberà,
l’enoturisme, gràcies a l’existència del preses però en l’àmbit de producció
Consell Comarcal de la Conca de Barberà, Idescat i Paratge Natural d’Interès Nacional de del vi, impulsat per l’Ajuntament de
Observatori de Turisme de Catalunya.
*Nota: nombre de visites a les OIT de Montblanc, Poblet, les Muntanyes de Prades, la Barberà de la Conca amb la
l’Espluga de Francolí i Poblet.
Cova Museu de la Font Major a col·laboració del Consorci de Desen-
l’Espluga de Francolí o l’extensa xarxa volupament de l’Alt Camp, la Conca de
de GR (senders de Gran Recorregut) i Barberà i l’Anoia. Aquest espai posa a
PR (Petit Recorregut) que permeten la disposició dels emprenedors la
pràctica del senderisme o de la BTT. maquinària necessària per poder
produir vi, evitant una forta inversió
Planificació i iniciatives per a la posada en funciona-ment d’un
enoturístiques celler propi. L’espai acull actualment
a cinc empreses. D’altra banda, el
El producte enoturístic ha anat passat 2009 el Consell Comarcal i el
guanyant protagonisme en la gestió Consell Regulador van signar un
turística comarcal. Tot i que a dia conveni per fomentar l’enoturisme,
d’avui, al portal turístic comarcal no una mostra més de la creixent
pren especial rellevància, la institució col·laboració entre entitats6.
TAULA 2: Característiques del turista
de la Conca de Barberà (Any 2011). comarcal té la intenció d’impulsar-lo, Destaquen també altres iniciatives
tal i com es desprèn del seu pla locals com Conca 5.1, un projecte de
Mercat de proximitat: 44,7% d’actuació de 2012. Ja al 2005, en el caràcter privat vinculat al desenvolu-
catalans, 29,0% estrangers i marc de la Ruta del Cister, es definia pament econòmic local a través de
22,7% de la resta de l’Estat. l’estratègia per al desenvolupament l’enoturisme. Per últim remarcar l’ús
Els catalans procedeixen de l’enoturisme a partir d’un de sistemes de fidelització i de
principalment de Barcelona document redactat pel Grup de promoció de l’oferta turística creats
ciutat i comarques (65,0%), i un Recerca d’Anàlisi Territorial i Estudis pels ens gestors locals. És el cas del
22,0% de la província de Carnet 6T, vinculat a l’oferta de
Turístics (GRATET) de la Universitat
Tarragona. turisme actiu de la Ruta del Cister, o la
Rovira i Virgili. Al 2007 es va redactar
Font: Consell Comarcal de la Conca de Barberà7. un segon document5 on es qualificava Conca Card, una iniciativa de l’ens
l’enoturisme com a un turisme Turisme de Conca de Barberà, oferint
minoritari a la zona i evidenciava una totes dues targetes descomptes als
aposta per part dels cellers i del establiments adherits.
Fonts consultades:
4
Notícia web Ruta del Cister, 18 de gener de 2012.
5
CERES, Investigació Sociològica i de mercats (2007). Procés de reflexió i revisió de l’actual pla de foment de dinamització turística
de la Conca de Barberà, en el marc de la Ruta del Cister, per part del propi sector turistic.
6
Notícia el Punt Avui, 22 de desembre de 2009.
7
Consell Comarcal de la Conca de Barberà (2011). Informe sobre els visitants de les Oficines de Turisme de la Conca de Barberà.

8
ESTADÍSTIQUES I
MERCATS Diferències entre perfils
enoturístics, per nacionalitat
Home, de mitjana edat i del mateix país són alguns dels trets
característics de l’enoturista, segons els països analitzats

Amb l’objectiu d’incrementar el TAULA 1: Rànking de les motivacions dels
“Els enoturistes que coneixement sobre el perfil de enoturistes, per països.

visiten Itàlia i l’enoturista i descobrir si hi ha
ESPANYA ITÀLIA FRANÇA
ARIZONA
diferències significatives entre països, (EUA)
França valoren el s’ha realitzat una comparativa de 1 visita cellers
qualitat
territori
descobrir
la regió
tastar
vins

descobriment de la diferents variables en funció dels 2
patrimoni
cultura
gastronomia i visita passar el
estudis existents de l’àmbit espanyol1, qualitat vins
restaurants familiars dia fora

regió i la qualitat italià2, francès3, canadenc4 i de l’estat 3 gastronomia esdeveniments natura
activitats
familia i
nord-americà d’Arizona5. A amics
del territori... en continuació es presenten les variables 4 - vi territori descansar
Font: Elaboració pròpia a partir dels informes 1, 2, 3 i 5.
canvi en el cas que han pogut ésser comparades:

espanyol i nord- Durada de l’estada
Motivació
americà es La major part dels turistes que viatgen
Els enoturistes que visiten Itàlia i amb motivacions enoturístiques són
prioritzen els França valoren per damunt de tot el excursionistes (turistes que no
descobriment de la regió i la qualitat
elements materials del territori, respectivament. Tenen
pernocten). La gran rellevància que té el
turista de proximitat en aquesta
directament doncs una visió sistèmica, on el modalitat explica el gran pes dels
paisatge actúa com a unitat englobant excursionistes. El major percentatge
vinculats amb la elements com la natura, la cultura o la d’excursionistes es troba a Arizona
cultura del vi” gastronomia. Tant és així, que, en el (61,2%), on el 59,1% procedeixen del
cas italià, no és fins a la quarta mateix estat, mentre que els valors més
posició de la taula quan apareix un baixos es localitzen a l’Estat espanyol
element directament relacionat amb (un 33% no pernocta). De fet, l’Estat
el món del vi. A França, aquest espanyol concentra el major percentatge
sentiment (el que els francesos de turistes amb estades entre 4 i 5 dies
anomenen terroir), és encara més (TAULA 2). Si es té en compte la distància
significatiu. entre els principals punts emissors
En canvi en el cas espanyol i nord- d’enoturistes espanyols (Catalunya i la
americà es prioritzen els elements Comunitat Valenciana, 19,4% i Madrid,
materials directament vinculats amb 12,2%)1 i la localització de les rutes més
la cultura del vi, com és la visita de visitades (Marco de Jerez, a Càdis i
“La major part dels cellers, a l’Estat espanyol, o el tast de Penedès, a Barcelona)6 és comprensible
turistes que vins, a Arizona. En el cas nord- aquest elevat percentatge corresponent
americà és on els valors vinculats amb a estades d’entre 4 i 5 dies, sobretot pels
viatgen amb el territori són menys presents. Així, la turistes procedents de la Comunitat
possibilitat de poder veure una zona
motivacions rural és la cinquena motivació del
Valenciana i Madrid. Seguint amb aques-
ta distància entre residència del turista i
enoturístiques són turista de la zona, sent inexistents localització del recurs enoturístic, és
altres motivacions vinculades amb el rellevant també l’elevant percentatge
excursionistes que territori (TAULA 1). d’estades superiors a la semana (un
no pernocten” 8,0% de l’enoturista espanyol), molt
superior al cas italià (1,2%).

Fonts consultades:
1
ACEVIN, DINAMIZA ASESORES I CONSULTUR (Primera part 2010). Análisis Demanda Rutas del Vino. Madrid.
2
Città del Vino i Osservatorio sul Turismo del Vino (2011). I Nuovo Dinamismi di un Turismo di Tendenza. IX Rapporto annuale. Roma.
3
Lettre de Vitisphère (2007) L’Oenotourisme: Une Valorisation de Produits et du Patrimoine Vitivinicoles. París.
4
Tourism British Columbia (2009). Wine Tourism Product. Building Tourism with insight. Canadà.
5
Office of Tourism of Arizona (2011). The Arizona Wine Tourism Industry. Arizona.
6
ACEVIN (2011). Informe de visitantes a bodegas asociadas a las Rutas del Vino de España. Madrid.

ESTADÍSTIQUES I
INNOVACIÓ
MERCATS

TAULA 2: Durada de l’estada de l’enoturista,
per països.
Altres variables

ESPANYA ITÀLIA ARIZONA
El gènere i la procedència de
1 dia (no l’enoturista són dues variables que no
33,0% 56,7% 61,2%
“Hi ha una pernocten) presenten diferències significatives,
2 dies 30,0% 26,5%
sigui quina sigui la destinació
presència 4-5 dies 24,0% 9,6%
38,8%
escollida. El pes dels homes és
1 setmana 5,0% 6,0% superior a les dones, amb valors
significativa de elevats en el cas italià (un 62,0% són
més de 7 dies 8,0% 1,2%

jubilats, relacionat Font: Elaboració pròpia a partir dels informes 1, 2 i 5. homes), mentre que hi ha més paritat
a l’Estat espanyol (55,0%) i a Canadà
amb l’edat Edat (50,3%).
avançada dels El segment d’edat entre els 46 i els 60 Un altre element característic de
enoturistes” anys és el majoritari entre els amants l’enoturista és la seva procedència,
de l’enoturisme, concentrant en el cas majoritàriament del propi país on
espanyol i d’Arizona, el 33,0% i el resideix, amb percentatges molt
34,8% respectivament. A Itàlia, també elevats. Així, a les Rutas del Vino, el
és el segment majoritari. 80,0% és mercat domèstic, mentre
que a l’estat nord-americà d’Arizona
D’altra banda, és significatiu el pes és del 98,8% del total. França, no
del segment jove (entre 26-35 anys), obstant, trenca aquesta tendència
sobretot en el cas dels EUA, generalitzada amb una presència
principalment entre els 26 i els 30 rellevant de l’enoturista internacional
anys, amb un 13% del total, el (tant sols el 67,0% és francès).
percentatge més elevat de tots amb Aquests vénen principalment de
GRÀFIC 1: Distribució per segments
les dades segregades (GRÀFIC 1). països pròxims com Bèlgica (27,0%),
d’edat dels enoturistes d’Arizona. Regne Unit (21,0%) i Alemanya
TAULA 3: Distribució de l’edat dels
20 i enoturistes, per intervals majoritaris i països. (15,0%). Els alemanys i els britànics
71 a 75 76 i més
2%
inferior són també el primer i el quart mercat
2% 0%
66 a 70 21 a 25 ESPANYA ITÀLIA FRANÇA ARIZONA en volum de visites enoturístiques a
2%
61 a 65
6% l’Estat espanyol, tot i que en aquest
26-35 20,0% 23,0%
56 a 62
10% 26 a 30 país el turista estranger és d’un
13%
12% 36-45 25,0% 19,0% 20,0%, mentre que a França suposa el
31 a 35
10% 46-60 33,0% 67,0% 34,8% 33,0%.
majoritari
61-65 10,3%
51 a 55
Conclusions
Font: Elaboració pròpia a partir dels informes 1, 2, 3 i 5.
11% 36 a 40
12%
41 a 45 Vinculant el segment d’edat amb el L’enoturista presenta característiques
46 a 50
12% 8%
perfil professional, s’ha trobat una similars a tots els països analitzats.
correlació. I és que, tot i les És d’edat avançada, procedeix del
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de
l’informe d’Arizona5. diferències metodològiques de cada propi país, el que comporta que el pes
estudi, hi ha una presència dels excursionistes sigui elevat, i és
significativa de jubilats, relacionat majoritàriament home. On s’han
amb l’edat avançada dels enoturistes. identificat majors diferències és en el
Així, en el cas italià, el 40,0% són cas de les motivacions o en els valors
jubilats. Destaca també el cas inherents a l’enoturisme. Així, en el
espanyol, amb un 14,0% del total i a cas italià i francès es percep una visió
França amb un 18,0%. de conjunt de l’enoturisme, com a un
element més del paisatge, mentre que
a l’Estat espanyol i a l’estat nord-
americà d’Arizona es relaciona amb
elements tangibles i concrets.

10
POLÍTICA I
GOVERNANÇA Comparativa de la gestió
enoturística, per països
Segons l’anàlisi realitzat no sembla haver-hi una pauta comú pel que
fa a la planificació i gestió de l’enoturisme, registrant-se diferències
significatives entre països

“Austràlia... destaca En aquest apartat s’han volgut Per països
comparar la planificació i els agents
per les noves línies enoturístics referents de diferents Austràlia2, com a model en lideratge
països a escala mundial. A la primera recreatiu i formatiu, a banda de
encaminades cap a part es compara la tipologia mantenir una línia de treball dirigida a
la innovació, l’estudi d’actuacions que es proposen a cada la planificació, la formació, la
un dels plans estratègics promoció turística i el treball en xarxa,
de les noves d’enoturisme consultats i destaca per les noves línies
tendències del posteriorment s’analitza quins són encaminades cap a la innovació,
els agents impulsors del sector, l’estudi de les noves tendències del
mercat, la creació segons quatre països analitzats. Pel mercat, la creació de productes
que respecta a l’anàlisi del pla específics i la maximització de les
de productes d’actuacions, s’han escollit tres relacions entre universitat i empresa,
específics i la països representants de tres models entre d’altres.
enoturístics diferents: França, com a
maximització de les model enoturístic patrimonial; Una visió diferent la trobem a
Austràlia, com a model líder en l’àm- Argentina3, on la major part de les
relacions entre bit recreatiu i formatiu; i Argentina, actuacions condueixen cap a
universitat i com a destinació seguidora del l’estructuració del producte
model enoturístic desenvolupat pels enoturístic. Es proposa crear una
empresa” líders1. Per fer la comparativa, s’han xarxa de centres d’interpretació del
homogeneïtzat les actuacions de turisme del vi, incrementar l’oferta
cada estudi i s’han agrupat en dues d’allotjament de qualitat i sumar-hi
tipologies diferents, segons si són l’oferta complementària, així com
accions d’una fase inicial que millores en l’accessibilitat (pel que fa
permeten l’estructuració del a comunicacions aèries i
producte o bé si són actuacions que senyalització) i actuacions a l’entorn
ajuden a consolidar i millorar el de creació de marca.
producte ja creat.
En un terme mig es troba França4, on
L’objectiu residia en trobar una les actuacions es distribueixen de
relació entre la tipologia d’actuacions forma homogènia entre estructuració
proposades i el grau de desenvolupa- de producte i consolidació. Entre les
ment de la destinació. Com era accions de la primera fase, destaca la
Més informació:
d’esperar, com major és el grau de proposta de creació del Museu del Vi i
desenvolupament de la destinació la Vinya a París, la necessitat de
Turisme de terroir:
enoturística, major és el nombre treballar en xarxa o la millora de la
modalitat turística amb una visió d’actuacions dirigides a la millora del qualitat. Pel que respecta a la segona
de conjunt del territori, en el seu producte. En canvi en destinacions fase, es proposa la creació d’un
aspecte social, econòmic i
on l’enoturisme ha aparegut de esdeveniment anual, la potenciació
ambiental, sorgit a Corbières al
4 forma més tardana, hi ha un major del turisme del terroir i temes
1996
pes de propostes encaminades a vinculats amb la investigació turística,
l’estructuració del producte. materialitzable en la creació d’un
observatori enoturístic.
Fonts consultades:
1
SALVAT, Jaume i BLAY, Jordi. (2008-2009). Resum de New trends in wine tourism and territorial development. Grup de Recerca d’Anàlisi
Territorial i Estudis Turístics, Universitat Rovira i Virgili. Tarragona.
2
Winemarkers’ Federation of Australia. Harnessing the tourism potencial of wine and food in Australia, 2020. Austràlia.
3
Consultur i Bodegas de Argentina (BA). Planificación estratégica del turismo del vino en Argentina. Argentina.
4
Grup ACCORD (2007). L’oenotourisme: une valorisation des produits et du patrimoine vitivinicole. París.

ESTADÍSTIQUES
POLÍTICA I
GOVERNANÇA

Agents i mecanismes impulsat pel propi empresariat,
articuladors mitjançant Bodegas Argentinas,
l’entitat empresarial que agrupa a la
Mentre que a les dues destinacions de major part dels cellers del país (uns
l’hemisferi sud, Austràlia i Argentina, 240). Tot i que els viticultors s’agrupen
és el sector privat i en concret el a la Corporación Vitivinícola Argentina,
vinícola l’impulsor de l’enoturisme, en la gestió enoturística és impulsada
el cas francès i espanyol, hi ha una per aquesta entitat, qui disposa d’un
multiplicitat d’agents. A França, i pla estratègic.
segons l’estudi analitzat4, aquesta
Pel que fa a Austràlia, són també els
pluralitat d’agents dels sectors
propis vinicultors els que estimulen
econòmic, polític i social, no afavoreix
aquesta indústria, a través de la
la innovació del producte. Dintre el
federació d’enòlegs (Winemarkers’
sector trobem diferents divisions
administratives territorials, col·legis
Federation of Australia). Novament és
el sector privat l’encarregat de
“Caminos del Vino professionals, cambres d’agricultura,
redactar l’estudi que planifica el
comerç i indústria, consells
de Argentina, 16 reguladors i el gran conjunt de
desenvolupament del producte fins al
2020, amb el suport d’una consultora.
camins que l’empresariat. Aquesta gestió òptima
de l’enoturisme a escala estatal En l’àmbit espanyol, no existeix fins a
transcorren per resulta complexa també per la dia d’avui un pla estratègic sobre
dimensió territorial que adquireix
vuit províncies l’enoturisme a França. Existeixen fins
enoturisme a escala estatal. No
obstant, sí que s’ha articulat el
diferents, seguint a 473 Appellation d’Origine Contrôlée projecte Rutas del Vino, una iniciativa
franceses, (equivalent a una d’ACEVIN que agrupa a una vintena de
la filosofia d’un Denominació d’Origen espanyola), rutes, cada una pertanyent a una DO.
club de producte, sent una divisió lògica per al sector Un producte similar, tot i que amb una
agrícola, però inoperativa per al sector estructuració multisectorial (agències
impulsat, comercial i turístic. És per això que es de viatges, institucions educatives i
proposa4 la necessitat de trobar un
novament, per punt d’equilibri, optant per la
operadors, a més de cellers i
allotjaments), és el projecte Caminos
l’empresariat” classificació de les 17 regions del Vino de Argentina, 16 camins que
vinícoles d’ATOUT France5. Aquesta transcorren per vuit províncies
diversitat d’institucions sumada a la diferents seguint la filosofia d’un club
inexistència d’un gran grup de producte, impulsat, novament, per
empresarial enoturístic estatal podria l’empresariat. França, d’altra banda,
ser el causant de què el pla estratègic també disposa d’un club, en aquest
hagués estat impulsat pel sector cas constituït per dues institucions
públic, en concret pel Ministeri de públiques regionals i una d’estatal. En
Turisme i el d’Agricultura i Pesca. aquest país, no obstant, no s’ha
localitzat una ruta enoturística estatal
L’Estat espanyol compta amb ACEVIN,
i sí 9 rutes que transcorren per
l’Asociación Española de Ciudades del
algunes de les 17 regions vinícoles
Vino, formada per diputacions,
franceses.
mancomunitats, ajuntaments i per
algunes entitats gestores de rutes Presentats casos diferents, sembla
enoturístiques. La recerca de ser que el sector empresarial lidera la
col·laboracions entre els membres, gestió de l’enoturisme a les
així com la cooperació amb la seva destinacions del nou món, mentre que
homòloga europea (RECEVIN), són les institucions públiques són les
alguns dels objectius de l’ens. cohesionadores en el continent
europeu.
A Argentina, l’enoturisme està sent
Fonts consultades:
5
ATOUT France és l’agència de desenvolupament turístic del país.

SEGON TRIMESTRE 2010-Nº1 TENDÈNCIES
12

NOVETATS I DE QUÈ S’ESTÀ
PUBLICACIONS PARLANT?

L’oferta enoturística italiana Darrerament s’ha celebrat la 4ª edició del Dia Europeu de
l’Enoturisme, un esdeveniment impulsat per l’associació
L’associació italiana Città del vino, a través del europea RECEVIN i portat a la pràctica per tres dels nou
Osservatorio sul Turismo del Vino, acaba de publicar un països que integren l’associació (l’Estat espanyol, Itàlia i
rànquing de les regions italianes segons la seva oferta Portugal), justament els països que concentren més
enogastronòmica. A l’informe es pot consultar una fitxa membres. Les associacions enoturístiques nacionals,
per a cada regió, on destaquen la producció vinícola i el ACEVIN, Città del Vino i AMPV, respectivament, han estat les
nombre de restaurants de qualitat, a més d’altres propulsores d’aquest acte, tot i que els municipis han
variables enoturístiques. Per conèixer més sobre l’estudi, resultat ser els protagonistes claus de la jornada, qui a la
consultar: vegada són els socis de RECEVIN. És rellevant la
importància que ha adquirit aquest esdeveniment a França,
La Nuova Mappa dell’offerta on s’ha desenvolupat una campanya promocional,
independent de l’associació europea, a través de l’editor de
la revista Comus&Bacchus. L’acte, per altra banda, ha
comptat amb el patrocini oficial de la Secretaria d’Estat
Rànquing dels hotels enoturístics d’Assumptes Europeus de França i de l’Associació nacional
de representants del vi i el raïm (ANEV).
El comparador de preu Trivago ha elaborat una
classificació sobre els 10 millors hotels enoturístics de Als tres països europeus participants, a part d’activitats
l’Estat espanyol, segons les opinions dels usuaris del seu vinculades directament al món del vi (tast de vins, portes
web i de la resta de comentaris de la xarxa. El País Basc i obertes a cellers), se n’han realitzat d’altres relacionades
La Rioja són les dues comunitats amb més hotels amb la gastronomia, la cultura o l’oci, com concursos de
presents al rànquing. Catalunya apareix amb un fotografia, festivals de cinema, concerts o animació al
establiment del Baix Penedès (Tarragona). Per conèixer carrer. Entre els objectius de l’esdeveniment destaca per
quins són aquests hotels: sobre dels altres fomentar la relació entre territori i vi,
aconseguint la cohesió de tots els actors territorials. Tot i
Llistat 10 millors hotels enològics, segons Trivago
que en l’edició de 2012 s’ha produït un lleu decreixement,
des de 2009, any de la primera edició, s’ha incrementat el
nombre de socis participants en aquesta diada, passant de
Visita de sommeliers de Hong Kong al les 33 ciutats de la primera edició a 60 el passat 2011.
Priorat Sembla ser que aquest tipus d’esdeveniment només es
realitza al vell continent. Segons l’entitat enoturística
El setembre, una quinzena d’experts sommeliers mundial, Great Wine Capitals, no es coneix l’existència de
procedents de Hong Kong van visitar la regió vinícola del cap acte similar a escala global, celebrant-se, això sí, altres
Priorat, com a part d’un viatge per tot l’Estat espanyol activitats com el Tast Internacional de Vins o els premis
organitzat per l’empresa Wine Events. Al Priorat van Internacional Best of Wine Tourism. La distribució
poder degustar vins de fins a 30 cellers diferents i geogràfica de les noves destinacions enoturístiques i el
conèixer els atractius principals d’aquesta comarca. recent sorgiment de l’enoturisme en aquestes regions
podran influir en l’articulació d’una futura diada mundial de
Consultar la notícia a VadeVi l’enoturisme.

Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci-Universitat Rovira i Virgili-Campus Vila-seca 977 394 871 info@pct-turisme.cat

Tendències Enotur 3-4. Innovació en enoturisme

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Mehr von Parque Científico y Tecnológico de Turismo y Ocio

Mehr von Parque Científico y Tecnológico de Turismo y Ocio (20)

Tendències Enotur 3-4. Innovació en enoturisme