1. La història de les drogues
L’ús de les drogues és tan antic com la història de l’home. En cada país
s’han trobat un munt de drogues
Un dels exemples és que els mercaders àrabs van difondre les
drogues a països d’Àfrica i més tard a Europa. Tot i que van difondre l’opi
fins a la Índia, són coneguts històricament per l’ús de l’haixix, del qual es
diu que era consumit pels guerrers de l’ordre dels haixixims, famosos per la
seva crueltat, per tenir més vigor abans del combat.
Durant tota l’antiguitat, religió, màgia i salut són les finalitats perquè
s’empleen les drogues.
Més endavant amb la colonització d’Amèrica, va canviar el sentit de la
utilització de les drogues locals. Aquest va ser el cas de la coca; la seva
distribució entre els miners i els obrers de les plantacions facilitava majors
rendiments en el treball, ja que els treballadors aguantaven més els
esforços i la duresa del treball. També, aquest descobriment va permetre
introduir les seves drogues a Europa (cafè, tabac i alcohol).
Al final del segle XIX, amb l’arribada del capitalisme, és quan les
drogues es converteixen en un mitjà de guany econòmic i perden la seva
referència d’origen.
Actualment els productes naturals van quedant en segon pla per
deixar lloc als elaborats, a partir d’un procés químic: tenim les begudes
destil·lades en el cas de l’alcohol i els derivats de l’opi, com la morfina. Ara
s’utilitzen com a mitjà per aconseguir experiències noves. Es tracta d’uns
objectius individuals, encara que el consum es fa en grup.

2. Per què sempre que es parla de drogues es parla de joves?
Les drogues no solament és un problem de la joventut, sinó que també
els adults s’endinsen en aquest món per oblidar els problemes, tan siguin
personals o professionals.
Quan parlem de drogues, no solament parlem de drogues il·legals, sinó
també hi ha drogues legals com : el tabac, l’alcohol i alguns medicaments.
Què són les drogues?
Definició de drogues segons l’OMS : les drogues són aquelles
substàncies químiques, naturals, sintètiques o semisintètiques, que
introduides en l’organisme viu tenen la capacitat de poder modificar una o
més de les funcions.
L’acció que tenen les drogues osbre el sistema nerviós central, és que
provoquen canvis en l’activitat mental, les percepcions i el comportament de
l’individu. El sistema nerviós regula estats com les emocions, l’angoixa , la
son, l’activitat mental i la física, la percepció, etc. Les drogues, modifiquen
el comportament o l’estat d’ànim de les persones que les utilitzen.
Les drogues es poden prendre de diferents maneres : aspirades pel
nas, inhalades, fumades, preses per via digestiva o injectades per via
intravenosa (directament a la vena) o intramuscular.
Un greu problema és l’ús repetit de les drogues ja que pot comportar
canvis en la manera com aquestes i el consumidor interactuen. La persona
pot perdre el control sobre els aspectes importants de la vida quan la droga
es converteix en la prioritat absoluta.

3. TIPUS DE DROGAS
Cannabis
La cannabis sativa és una planta herbàcia anual que es cultiva a les
regions càlides des de fa milers d’anys, i també se’n formen derivats com :
haixix, marihuana, grifa, porros, xocolata, etc.
L’haixix s’obté a partir de la resina de la planta, mentre que la
marihuana procedeixen de les fulles i les flors. La forma més comuna de
consumir aquestes substàncies és fumar-les barrejades amb tabac.
Els efectes que comporta varien segons la persona, però normalment
produeix envermelliment dels ulls, disminució de la força muscular, sequedat
a la boca i augment de la gana.
Opiacis
Són substàncies derivades del suc que es treu de les càpsules d’una
planta anomenada Papaver somníferum. El suc en contacte amb l’aire es
transforma en una massa gomosa de color marronós, l’opi. Els seus derivats
són : la morfina i la codeïna. La manera més normal de consumir-la és per
via intravenosa. Un dels efectes més immediats consisteix en una eufòria
inicial, que s’acompanya d’una sensació de benestar
Cocaïna
S’extreu de les fulles de la planta Eritroxylon coca. Arriba al
consumidor en forma de pols blanca. L’anomenen de moltes maneres, com
coca, nieve, polvos, caramelo nasal, copo, chica, polvo de estrellas, polvo de
felicidad i polvo de oro. La manera més habitual de consumir-la és esnifant-
la, per via oral, inhalada o fumada.
És una substància estimuladora del sistema nerviós central. Fa que la
persona tingui una gran sensació de benestar, que desaparegui la sensació
de cansament físic i mental i que aparegui un estat d’eufòria. La persona

4. sota els efectes de la cocaïna sent incrementada la seva capacitat de
treball físic i intel.lectual, també pren decisions i iniciatives gens habituals
en ell.
El seu ús és lligat amb l’oci i per això es considera de ficar-se cocaïna al cos
com una cosa més del « mono » com sol passar amb l’alcohol.
Heroïna
L’heroïna , una forma de preparar-la és col.locar-la sobre un paper
d’alumini, escalfar-la i s’inhala el fum amb una palla. També es pot esnifar,
punxar o fumar.
Les persones dependents de l’heroïna no són iguals : tenen històries
diferents i han consumit substàncies diferents.
PROGRAMES DE TRACTAMENT :
a) Adreçat a drogodependents que es plantegen una vida lliure de
drogues.
b) Orientat a aquells que tenen dificultats per deixar drogues del tot
o necessiten suport farmacològic. Per aquestes persones hi ha un
programa de manteniment que es basa en metadona i /o altres
fàrmacs.
c) Per heroïnòmans que actualment no ho poden deixar, però que
estan movitavats per millorar els seus hàbits de consum. Per això
hi ha els programes pal.liatius i de disminució de riscs.
De disseny
Es fabriquen en laboratoris clandestins amb barreges diferents, amb
amfetamines, cafeïna, i diferents adulteradors.
Es coneixen amb diferents noms : venus, ovni, popeye, teletubbies,
etc. Potser la més coneguda és l’anomenada èxtasi.
Se solen consumir els caps de setmana i normalment són els joves.

5. Poden produir diferents efectes, però cal destacar una lleugera
sensació d’eufòria, insomni, augment de la freqüència cardíaca, sudoració,
etc. Amb dosi elevades es poden observar al.lucinacions i problemes mentals
aguts.
Els efectes es solen experimentar en les discoteques i es pot produir
una deshidratació amb mareig i amb casos extrems la mort.
Tot seguit hi ha dues enquestes de l’any 1990.