1.
COMENTARI
• SI COM LO TAUR SE’N VA FUIT PEL DESERT
XXIX
Si com lo taur se’n va fuit pel desert
Quan és sobrat per son semblant qui el força
Ne torna mai fins ha cobrada força
Per destruir aquell qui l’ha desert,
Tot enaixí em cové llunyar de vós,
Car vostre gest mon esforç ha confús:
No tornaré fins del tot haja fus
La gran paor qui em tol delitós.

2.
INTRODUCCIÓ
Ausiàs March és el millor poeta medieval de la literatura
catalana. Va viure al segle d’Or de la literatura catalana.
Va néixer probablement el 1397 a Gandia o a València, fill d’una
família de poetes i cavallers. Morí el 1459.
La seva obra conté 128 poemes dividits segons els senyals
(“Plena de seny”; “Llir entre cards”; “Mon darrer bé”; “Amor,
amor” i “Oh foll amor”).
L’obra d’Ausiàs March presenta una novetat en la poesia
medieval, transgredint tant els tòpics i la llengua dels
trobadors: mostra la tensió del jo i el món. Aquest jo poètic es
troba abocat la destrucció per culpa de l’amor, i en el fons
obsedit pel no-res i la mort.
El poema “Si com lo taur se’n va fuit pel desert”, pertany al
segon cicle “Llir entre cards”, composició de 35 poemes on fa
referència a la seva timidesa davant la dama.

3.
ANÀLISI FORMAL
• El poema d'Ausiàs March el constitueix
una sola cobla (esparsa) formada per vuit
versos decasíl·labs de la forma 4’+6, amb
cesura, clàssic en tota la poesia catalana
medieval i molt utilitzada pel poeta.
• La rima consonant és ABBA CDDC. Ens
trobem, per tant, davant d'una octava
decasíl·laba construïda sota l'esquema
creucreuat.

4.
Estructura interna
• El tema principal d’aquest poema és a
timidesa amorosa, fent una clara
comparació del seu sentiment tímid, amb
la fugida del brau derrotat.
Parla que no pot tornar a ella fins que no
hagi deixat de banda el sentiment de
timidesa davant la dama.

5.
COMENTARI
L'esparsa d'Ausiàs March es pot dividir en
dues parts.
La primera ocuparia els quatre primers versos i
contindria el primer terme d'una comparació,
figura molt típica de l'obra marquiana.
En la segona part, formada pels darrers quatre
versos, trobem el segon terme, relacionat amb
la figura del poeta i el seu conflicte amorós.

6.
• El poeta proposa com a
primer terme de la
comparació la imatge
d'un toro, que ha lluitat
amb un altre i que ha
estat derrotat. Per aquest
motiu s'enretira i així
deixa el camp lliure al
vencedor. Però la seva
retirada és parcial ja que
li servirà per recuperar
forces per un nou
combat, que haurà de
permetre-li destruir el seu
competidor.
• El segon bloc comença
amb els mots "tot
enaixí", que lliguen el
primer terme de la
comparació (l'animal
vençut que es prepara per
contraatacar) amb la del
poeta, que ha estat
vençut en combat amorós
per la seva dama, que l'ha
refusat. Decideix allunyarse per recuperar força i
vèncer la timidesa que li
ha de permetre una
victòria certa.

7.
CONCLUSIÓ
Interpretant l’actitud de la dona (“el gest”) com
una espècie de refús abans i tot que ell li hagi
parla, l’enamorat es queda aclaparat: la por d’una
negativa femenina, té un efecte paralitzador sobre
el jo poètic. Una solució, doncs, pot ser allunyar-se
de la dona fins que aquest impediment hagi estat
superat. Naturalment, el poema no insinua de cap
manera com podrà desaparèixer aquesta por
exagerada que forma part essencial de la persona
de l‘enamorat. I és que, com en poemes
anteriors, els estats o les solucions que esmenta el
poeta se situen en el terreny de la imaginació i
l’ideal.

8.
Si la timidesa és un dels tòpics
trobadorescos, aquest estat agafa en el poema
un segell molt propi de March: és un toro el
protagonista de la comparació:
força, orgull, animalitat en el bon sentit del
mot...
La vivacitat i la intensitat dels fets narrats
en aquest breu espai de vuit versos
constitueixen una mostra excel·lent de
tremp poètic de March.