WWII

1. CRISI DE LES DEMOCRÀCIES I SEGONA GUERRA
MUNDIAL (1919-1945) Unitat 9
Índex general
1.- ELS “FELIÇOS” ANYS 20
2. – LA CRISI DEL 29 I LA GRAN DEPRESSIÓ
3. – EL FEIXISME ITALIÀ
4. – EL NAZISME A ALEMANYA
0.-INTRODUCCIÓ
5. – CAUSES DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL
6. – DESENVOLUPAMENT DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL
7. – CONSEQÜÈNCIES DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL

2. 0.- INTRODUCCIÓ
El període entre els anys 1918 i 1939 va ser una època
de GRAN INESTABILITAT POLÍTICA I ECONÒMICA
La Primera Guerra Mundial va desestabilitzar l'economia europea
Després d'una etapa d'eufòria econòmica, els "feliços anys vint",
el crac de la borsa de Nova York l'any 1929 va desfermar una
gran depressió econòmica
La crisi econòmica i el descontentament polític van adobar el
terreny per al sorgiment de règims totalitaris (feixisme i
nazisme), que van portar a la Segona Guerra mundial

3. 1.- ELS “FELIÇOS” ANYS 20
EEUU AL 1918
Els Estats Units en van sortir molt beneficiats de
la 1ª Guerra Mundial
CAUSES
La venda d'aliments, armes i productes industrials
als aliats i a la resta del món
les seves pèrdues materials i humanes van ser
petites
Quan va acabar la guerra s'havien convertit en la
primera potència econòmica i financera mundial

4. CARACTERÍSTIQUES
Els Estats Units eren els creditors principals del món com a
conseqüència dels préstecs de guerra
Transformació profunda en el procés de producció de béns,
dominat per la innovació tècnica. La seva major competitivitat
els va permetre envair els mercats internacionals
L'augment dels salaris obrers i la millora del nivell de vida de la
població van comportar l'aparició de la societat de consum
EEUU ALS
FELIÇOS 20
L'american wayof life, es fonamentava en el consum individual de béns i en
el desenvolupament dels mitjans de comunicació (la premsa, les revistes i
la ràdio), que es van utilitzar com a mitjà de publicitat i d'adoctrinament
social

5. EUROPA
Molt afectada per les conseqüències
de la 1a Guerra Mundial
Indústria destruida
i endarrerida
Grans pèrdues
humanes
Endeutada pels
emprèstits de
guerra
Depenent dels
crèdits dels
bancs dels
EEUU
ALEMANYA
No podia pagar les reparacions de
guerra
Gran inflació, pèrdua de valor del
marc i un gran augment de l'atur

6. 2. – LA CRISI DEL 29 I LA GRAN DEPRESSIÓ
El crac de 1929
CAUSES
La sobreproducció. La producció va créixer més
ràpidament que la demanda i les fàbriques produïen
més del que podien vendre
L'especulació borsària. Durant els anys de
prosperitat econòmica, molts americans van invertir
en borsa. L'augment de la demanada de les accions
en va fer pujar molt el preu

7. El crac de 1929
Els inversors particulars
L’estalviador retira els dipòsits del banc
No hi ha més préstecs
ni a consumidors
ni a productors
Crisi bancària
Fallida de la borsa
Empreses i bancs
han invertit en borsa
Els bancs esgoten liquidesa
Tancament de fàbriques Atur
Perjudica a
Molts d’ells són
Deutors de crèdits
que no podràn tornar
En aquests moments
d’incertesa
Això provoca que
Sense ajuts
desenvolupament

8. 1929 1939
Conseqüència del Crac del 29
La Gran Depressió
Crac de la borsa
de Nova York
Fallida de la banca
Crisi empresarial
Augment de l’atur
Crisi als EE.UU
Inicia una
A partir d’una
Que provoca
Que provoca
La crisi s’estén
per tot el món
Estimula l’aparició dels règims totalitaris
Als EE.UU., des de 1932,
Roosevelt aplicarà el New Deal
Es busquen solucions a la crisi
Teories keynesianes
KEYNES
Retirada d’inversions americanes
Baixada de preus mundials
3
Conseqüències internacionals
Intervenció i direcció estatal en matèria econòmica
La prosperitat depèn de la inversió i no de l’estalvi.

9. La lluita contra la crisi
El New Deal
1933, Franklin D. Roosevelt (demòcrata)
Control dels bancs
Estímul de la inversió (crèdits estatals)
El dèficit pressupostari s’equilibraria amb els impostos
Devaluació de la moneda
Pla agrícola (pujar preus, eliminació d’estocs...)
Intervenció estatal
Obres públiques
Intervencions
econòmiques
Intervencions
socials
Reducció de l’atur (disminució jornada laboral)
Fixació salàri mínim, subsidis d’atur, polítiques d’ocupació..
(Nou tracte, “nou repartiment de cartes”)

10. 3. – EL FEIXISME ITALIÀ
Conseqüències
Gran
Guerra
Econòmiques: destrucció, crisi greu i augment dels preus → descontent
Territorials: als tractats de pau no li donen a Itàlia els territoris
promesos (Fiume, Ístria, Trentino,...) → irredemptisme
Socials: el descontent dels pobres provoca l’ascens del comunisme, amb
vagues, protestes i ocupacions de terres pels camperols (1919-20)
CAUSES DEL FEIXISME
El govern, dèbil, no pot fer res
per frenar les accions dels obrers
Provoca...
Por de la burgesia
davant l’ascens del comunisme, les vagues i les
ocupacions de terres
Gran part de la burgesia recolza el feixisme
El descontentament general amb crítiques i desconfiança cap a la inestable
democràcia (monarquia parlamentària)
Tot això porta a ...

11. 1921
Benito Mussolini crea el
“Partit Nacional Feixista”
Crear un estat fort, defendre la
propietat privada PER LA FORÇA
amb els FASCI DE COMBAT
La Burgesia dóna suport al feixisme per por a
les revoltes obreres comunistes; també
l’Església Catòlica i fins i tot el rei Victor
Manuel III.
Programa
1923
El PNF no treu bons resultats.
Només 22 de 500 diputats.
300000 camises negres
esclafen una vaga general de
sindicats obrers
Mussolini i els seus seguidors aniran a la capital
(MARXA SOBRE ROMA) a demanar al rei el govern
del país. El rei, molt debilitat el nomena cap de
govern
Però

12. Característiques del feixisme.
NO HI HA ELECCIONS DEMOCRÀTIQUES
Mussolini té tot el poder: és cap de govern i governa per decret
Es prohibeixen tots els partits, menys el partit feixista (PNF)
Es prohibeixen els sindicats de classe i les vagues: sindicat vertical i
corporatiu únic (feixista), defensant la burgesia i controlant els obrers
El govern nomena les autoritats provincials i municipals
L’administració és depurada i la policia política persegueix l’oposició
S’enquadra a tots els grups socials en associacions feixistes:
joves, dones, estudiants, treballadors, jubilats,...
Control ideològic de la societat: ensenyament, censura, mitjans,...
EL DUCE

13. Tres
pilars
Intervencionisme estatal
Protecció de la indústria nacional
Tendència a l’autarquia econòmica
L’ECONOMIA FEIXISTA
L’estat controla tota
la producció del
país, i decideix els
camins a seguir.
PROTECCIONISME
A partir d’aranzels als productes estrangers,
l’estat afavoreix els productes fets a Itàlia.
Reducció al màxim de les importacions
estrangeres, i produir a l’interior del
país tot allò que es produeix.

14. 4. – EL NAZISME A ALEMANYA
Causes de l’ascens del nazisme
Pèrdues territorials i econòmiques d’Alemanya després de la
derrota a la Gran Guerra
Crisi econòmica de la postguerra i pagaments de reparacions
i deutes
Tractat
de
Versalles
greu impacte de la
crisi econòmica
després del crac
del 29
Descontetament
dels grups
ultranacionalistes
alemanys
A nivell polític, ens trobem un
sistema parlamentari feble
sense gaires solucions als
problemes de la república
Provocarà...
Intents de cops d’estat
de l’extrema dreta
Ascens de moviments
revolucionaris comunistes Putsch de Munic
1923
+ =
La Burgesia, davant la por una revolució obrera, donarà suport a les postures de
Hitler.

15. 1920 - 1934: ASCENS DEL NAZISME AL PODER
Suport econòmic de l’alta burgesia per
la por al perill roig
1920 1933 1945
DICTADURA NAZI
1923 Fins 1929
es funda el Partit
Nacional-Socialista
dels Treballadors
Alemanys (NSDAP)
Partit Nazi
El Putsch de Munic va ser un intent
de cop d’estat que va protagonitzar
Hitler i el partit nazi. Va ser un
fracàs, i posteriorment Hitler serà
empresonat.
A la presó escriurà el
llibre “Mein Kampf”
 Menyspreu per la democràcia, i crear líder únic i fort (ein führer)
 Odi al comunisme.
 Superioritat de la raça ària: racisme. Un sol poble (ein Volk) és possible.
 Necessitat de crear un Gran Reich (imperi) recuperant tots els territoris
de parla germànica (teoria de l’espai vital)
Poc poder
electoral
Certa bonança econòmica.
Alemanya s’anava recuperant
de la guerra, i a més hi havia
molta feina.
1932
A les eleccions, el partit nazi
aconsegueix grans resultats. 13
milions de vots La crisi econòmica té un
enorme impacte a Alemanya, i
provoca gran atur
SUPORTS
Hitler, amb una forta pressió, és
nomenat Canceller del Parlament,
el qual encara mantindrà
El mateix any, els nazis incendien el
Parlament i acusen als comunistes
per tal de perseguir-los
1934
Hitler es proclama
Führer

16. Prohibició de tots els partits (menys el NSDAP) i sindicats (menys el sindicat vertical nazi).
Supressió del Parlament i de totes les seves
funcions. Només un líder fort: el Führer.
Persecució sistemàtica de qualsevol opositor al
seu règim.
1934 - 1945: LA DICTADURA NAZI
També eliminarà tota oposició dels altres
partits polítics que existien a Alemanya,
sobretot dels comunistes.
Acaba amb l’oposició interna (“Nit dels ganivets llargs”, 1934):
assassinats de membres important del partit nazi contraris als
postulats de Hitler
La política territorial nazi serà absolutament
EXPANSIONISTA.
OBJECTIUS
Unió de tots els territoris de parla alemanya (anschluss)
Ocupació dels països eslaus, com Polònia
I finalment Domini d’Europa i el món

17. Intervencionisme econòmic: l’Estat dirigeix l’economia, amb l’autarquia com a
objectiu
Fortes inversions públiques de l’Estat per fer disminuir l’atur i augmentar el consum
Ajudes i préstecs a les empreses amb problemes
Es dóna prioritat a la indústria pesant, en especial a la indústria armamentista
L’ECONOMIA NAZI
AUTARQUIA I REARMAMENT
L’autarquia pretén reduir al màxim les importacions, i produir tot el necessari a consumir
dins del propi país, per a no dependre dels estrangers
Es persegueix la unitat
ideològica de tots
sota el nazisme
Propaganda: cartells, art, cinema, postals, segells,...
Control dels mitjans de comunicació i censura
Control de l’educació, depurant els mestres que s’oposen
Associacions per a enquadrar la societat, sobretot de joves
LA SOCIETAT I IDEOLOGIA NAZI
S’imposa una societat masclista
on la Dona es veu relegada
Puresa Racial:
Antisemitisme

18. 5. – CAUSES DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL
ELS TOTALITARISMES
EL CRAC DEL 29 I LA GRAN DEPRESSIÓ
CAUSES PROFUNDES
CONSEQÜÈNCIES DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
El Tractat de Versalles, que va humiliar a una Alemanya que volia la
revenja
El fracàs de la Societat de Nacions, per reconduir els conflictes
internacionals
L’aïllacionisme dels EEUU. La principal potència mundial no va voler
intervenir a la política mundial
Va qüestionar les democràcies liberals i va afavorir l’ascens de les
ideologies totalitàries (comunistes i feixistes)
La política exterior agressiva i expansionista de Itàlia, Alemanya i el
Japó per engrandir els seus territoris

19. CAUSES IMMEDIATES
POLÍTICA EXPANSIONISTA DELS TOTALITARISMES
JAPÓ: ocupació Manxúria el 1931, i el 1937 invasió de la Xina
ITÀLIA: ocupació Etiòpia el 1935 i invasió d’Albània. Intervenció amb
Alemanya a la Guerra Civil Espanyola
ALEMANYA: El març del 1938 ocupació d’Àustria (Anschluss). Mesos més tard
(setembre) va exigir i aconseguir de Txecoslovàquia l'entrega del territori dels
Sudets, poblat per una minoria alemanya davant la pasivitat de les potències
europees (PACTE DE MUNIC)

20. ESCLAT DE LA GUERRA
ALIANCES ENTRE ELS TOTALITARISMES.
Pacte Antikomintern: Alemanya, Japó i Itàlia
Pacte d’Acer: Alemanya i Itàlia
RECLAMACIÓ ALEMANYA DEL CORREDOR DE DANTZING A POLÒNIA:
França i el Regne Unit recolcen a Polònia
PACTE GERMANO-SOVIÈTIC: Hitler signa un pacte amb Stàlin –teòricament
el seu principal enemic- per repartir-se Polònia i tota l’Europa Oriental
L’1 de setembre de 1939 Alemanya envaeix Polònia.
Esclata la SEGONA GUERRA MUNDIAL

22. 6. – DESENVOLUPAMENT DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL
Els alemanys van dissenyar
La guerra llampec
- Tàctica moderna que
combinava l’ús de carros de
combat i avions
- Va sorprendre els aliats
preparats per una guerra de
trinxeres
Es van aplicar nous
descobriments científics i tècnics
Radar anglès, bombes
dirigides alemanyes, bomba
atòmica americana…
Tancs, avions, portaavions…
Es van construir noves armes La “guerra llampec”.
CARACTERÍSTIQUES DEL CONFLICTE
Front enemic
Força aèria de suport
Forces aèries enemigues destruïdes
Forces enemigues presoneres
Infanteria
motoritzada
Divisions
panzer
Avançament
conjunt
del front

23. LES FASES DE LA GUERRA
1939-1941 VICTÒRIES ALEMANYES QUE CONQUEREIX
L’EUROPA CONTINENTAL
- Polònia
- França
- Balcans
- URSS
Atac del Japó als EEUU a Pearl Harbour
1942-1943 EQUILIBRI ENTRE ELS DOS BLOCS
-L’Eix perd l’iniciativa a les batalles de
l’Alamein, Stanlingrad i Midway
1944-1945 OFENSIVA I VICTÒRIA
ALIADA
-Desembarcament de
Normandia
-Bombes Atòmiques a
Hiroshima i Nagasaki

24. PARTICIPANTS A LA
SEGONA GUERRA MUNDIAL

25. 7. – CONSEQÜÈNCIES DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL
CONSEQÜÈNCIES SOCIALS
CONSEQÜÈNCIES ECONÒMIQUES
Europa esta materialment i moralment destrossada. Les destruccions
materials van ser molt importants i van afectar, sobretot, les ciutats, els
mitjans de comunicació les instal·lacions industrials. La producció dels
països bel·ligerants va disminuir en un 50% el 1945.
Aparició d’una superpotència econòmica, els EEUU, que produeix més del
50% dels bens industrials a nivell mundial
50 milions de morts, dels quals quasi la meitat corresponien a l'URSS,
seguida d'Alemanya i de Polònia
Per primera vegada en la història, la majoria de víctimes no eren militars,
sinó que formaven part de la població civil.

26. Itàlia
Cedeix territoris
a Iugoslàvia
Canvis territorials
URSS
Annexió d’Estònia,
Lituània, Letònia.
Polònia
Desplaçada cap a l’oest.
Alemanya
Divisió en quatre parts.

27. CONSEQÜÈNCIES POLÍTIQUES
Aparició dues superpotències, els Estats Units i l'URSS, que van
relegar Europa i que representaven dos sistemes econòmics, polítics i
socilas enfrontats, el que va originar la Guerra Freda
Divisió d’Europa en esferes d’influència entre les dues superpotències
enfrontades. Es crea el Teló d’Acer
A l’Extrem Orient
Japó Fou ocupat pels Estats Units
S’impulsà la democratització
Corea Es dividí en dos pel paral·lel 38º, sota
la tutela dels EE.UU. i la URSS

28. INSTITUCIONS
OBJECTIUS
L'ONU (Organització de les Nacions Unides) es va fundar en la Conferència de San
Francisco (abril del 1945) AMB ELS SEGÜENTS OBJECTIUS
- El manteniment de la pau internacional, el rebuig de la força i la no-
ingerència en els afers interns d'un Estat.
- La defensa dels drets humans de les persones sense diferències de
religió, ètnia, edat o sexe.
- La cooperació entre els diversos pobles
- El dret dels pobles de disposar d'ells mateixos, amb la qual cosa es
posava en dubte la legitimitat dels imperis colonials.
Assemblea General. Representats tots els estats membres. Les seves
decisions no són vinculants
CREACIÓ DE l'ONU
Consell de Seguretat en el qual els cinc membres permanents (EUA,
URSS, Regne Unit, França i Xina) tenen dret a vetar les decisions de
l'Assemblea