2. Les Piràmides Egípcies

3. Introducció Les piràmides d'Egipte són grans monuments funeraris construïts en els temps de l'antic Egipte. De tots els vestigis que ens van deixar els egipcis de l'Antiguitat, els més portentosos i emblemàtics monuments d'aquesta civilització, i en particular, les tres grans piràmides de Gizeh, les tombes o Cenotafis dels reis Keops, Khefren i Micerí, la construcció es remunta, per la gran majoria d'estudiosos, al període anomenat Imperi Antic de Egipte. La Gran Piràmide de Giza, construïda per Keops (Jufu), és una de les set Meravelles del Món.

4. En els Textos de les Piràmides, gravats durant l'Imperi Antic, existeix una pregària destinada al rei i la seva piràmide: Oh Atum, posa els teus braços al voltant d'aquest rei, al voltant d'aquesta construcció, i al voltant d'aquesta piràmide com els braços del símbol del ka, perquè l'essència del rei pugui estar en aquesta, perdura per sempre. Oh Gran Enèada que estàs a Heliòpolis, fes que el (nom) del rei perduri, fes que aquesta piràmide del rei i aquesta construcció seva perdurin per sempre, com el nom de Atum que presideix sobre la Gran Enéada perdura. La funció de les piràmides egípcies

5. Primeres piràmides monumentals A principis de la Dinastia III (2700 aC) les mastabes es van transformar en piràmides esglaonades, constituïdes amb diverses grades, a manera d'una "escala gegantesca" que s'elevava cap al cel . La primera i més famosa d'aquestes és la piràmide esglaonada de Djoser del faraó Djoser (Zoser), l'arquitecte era Imhotep, que possiblement va voler crear un monument que s'eleva cap al cel, com una gegantina escala, per tal de simbolitzar l'ascensió del difunt del "món terrenal" cap als "Cels" Aaru. La següent etapa, en l'evolució de les piràmides, va ser la construcció ordenada erigir pel rei Snefru, l'anomenada "piràmide romboïdal", o "piràmide encorbada", a la regió de Dahshur, que es considera una etapa intermèdia entre la "piràmide esglaonada" i la "piràmide clàssica", o de cares llises.

6. Grans Piramides Piràmide de Keos Piràmide de Kefren

7. Jeroglífics Egipcis

9. Tipus de jeroglífics El hieràtic i el demòtic són formes més simplificades d'escriure amb jeroglífics. Podem dir, doncs, que a l'antic Egipte s'utilitzaren tres sistemes gràfics d'escriptura: Mesopotàmica. Hieràtica. Demòtica.

10. Alfabet egipci

12. Mites i Deus Egipcis

13. Introducció Per als antics egipcis, els déus estaven a tot arreu: en l'aigua, en l'aire, en la terra i en l'invisible regne dels difunts. Ells havien creat el món i els humans, i s'encarregaven d'assegurar la seva continuïtat. Dia rere dia, els déus lluitaven contra les forces del mal que pretenien destruir el món i, en ocasions, combatien també entre ells. Aquí presento alguns dels principals:

14. Ra, el Déu del Sol

15. Ra, el déu Sol El déu Ra es presenta en tres formes: la d'escarabat que simbolitza el Sol naixent; la de disc solar o Sol del migdia; i per últim, la d'un vell recolzat en un bastó en representació del Sol de l'ocàs. Cada nit, Ra realitza un perillós viatge per l'infern amb la seva barca nocturna en un cicle de mort i resurrecció que representa el cicle vital de la humanitat. En aquest viatge és assaltat per dimonis a les ordres d'Apofis, el seu etern enemic. Just abans que es faci de dia, Apofis realitzarà el pitjor dels atacs: si alguna vegada Apofis aconseguís vèncer a Ra, el Sol no tornaria a sortir.

16. Osiris, senyor dels inferns

17. Osiris, senyor dels inferns Era rei a la terra i va ensenyar als egipcis la religió i el cultiu dels cereals. Però va ser assassinat pel seu gelós germà Set, que el va enganyar per tal que es fiqués en un arcó de fusta, que després va segellar i llançar al Nil. Isis, esposa d'Osiris, va rescatar el cadàver, però quan Set el va tornar a trobar, el va tallar en molts trossos que va espargir per tot Egipte. Isis i la seva germana Neftis van anar recollint tros per tros i, amb l'ajuda d'Anubis, guia de les ànimes al infern, i de Thot, l’escrivà dels déus, van aconseguir recompondre a Osiris. Finalment, Isis es va transformar en ocell i volant sobre el cos d'Osiris, li va infondre la vida amb les seves ales. El ressuscitat Osiris va tornar llavors a la foscor i desolació del món subterrani per convertir-se en senyor i jutge dels morts. Escena del Llibre dels Morts (1294-1279 aC): El déu Anubis guia al difunt fins la gran balança, on pesa la seva ànima amb la ploma de la deessa de la justícia, Maat, per determinar si ha sigut “bo” en vida. Thot, déu de la saviesa i l'escriptura, anota la sentencia: si no ho ha sigut, la “Devoradora” (la bèstia que apareix sota la balança) es menjarà al difunt; en cas contrari, serà acceptat entre els Déus. En aquest cas, Horus condueix al difunt fins al seu pare, Osiris, Rei dels Inferns, el qual apareix protegit per Isis i Neftis.

18. Isis: esposa, mare i maga

19. Isis: esposa, mare i maga Isis és representada com una dona coronada amb el “tron”. A més, més endavant és representada amb banyes i un disc solar entre elles tal com la deessa Hathor. La deessa també pot ser mostrada plorant, amb els seus braços al voltant d'Osiris. Isis pot aparèixer en forma d'escorpí, d'au, d'estel i fins i tot en forma de bòvid. Totes aquestes variades formes de representació es deuen a que, a mesura que transcorria la historia d'Egipte, Isis va anar prenent atributs d'altres deesses, en especial d'Hathor: ambdues van ser en diferents èpoques considerades mares d'Horus i per tant, del rei d'Egipte (representació humana d'Horus). Durant el regnat d'Osiris entre els homes, Isis va ser la seva germana i esposa. Amb la mort i desmembrament d'Osiris a mans del seu germà i enemic Set, Isis i la seva germana Neftis varen reunir totes les parts del seu cos. Gràcies a la seva màgia, la deessa va aconseguir reviure el membre sexual del seu espòs quedant-se embarassada d'ell i donant a llum a Horus. Com a esposa d'Osiris i mare d'Horus, Isis no només va ser la mare simbòlica del rei, sinó també una esposa i mare model, ja que és el símbol de la unitat de la família divina. La màgia és una de les habilitats d'Isis i un dels mites que la caracteritzen amb major poder és el de l'autèntic nom de Ra: Ra va crear el món a través de paraules. No obstant, el seu nom secret, el va guardar per ell. Isis, va decidir aprendre's els noms de totes les coses, per ser tan gran com el propi Ra. Finalment, l'única paraula que desconeixia era el nom secret del déu. Per tal que aquest li donés el seu nom, Isis el va enganyar guardant saliva que havia sortit de la seva boca quan dia rere dia creuava el cel i li va donar forma de serp que va deixar al seu camí. Inevitablement, aquesta va mossegar Ra, i aprofitant el seu dolor, Isis li va oferir un antídot si accedia a dir-li el seu nom. Així va ser com finalment Ra li va dir i utilitzant el seu nom, va ordenar que el verí fos eliminat, deixant-lo sa i estalvi.

20. Anubis, déu funerari

21. Anubis, déu funerari És el déu que acudeix a emportar-se als morts cap a l'altre vida i se'l representa com un cànid. El motiu d'aquesta associació es troba en la quotidianitat dels antics egipcis, que observaven com els gossos del desert desenterraven als morts per procurar-se aliment.Com a guardià de les necròpolis, el déu acull als difunts a les portes de les seves tombes guiant-los cap al més enllà. Una vegada a la sala de les dues veritats, Anubis és l'encarregat de portar al difunt per tal que la seva ànima sigui pesada, vigilant la balança amb la finalitat que ningú pugui falsejar el resultat.

22. Horus, el déu Falcó

23. Horus, el déu Falcó Déu en forma de falcó que en un principi tenia per ulls al Sol i la Lluna, però després que el Sol fos assignat a Ra com a símbol, la Lluna va quedar com a únic ull d'Horus. Al arribar a la seva majoria d'edat, Horus va lluitar contra el seu oncle Set per recuperar el tron del seu pare, Osiris, que havia sigut assassinat per Set. Finalment, Horus va guanyar l'enfrontament i es va convertir en rei d'Egipte.

24. LA MOMIFICACIÓ La momificacióés un procés per a conservar un cadàver de la putrefacció. També es pot donar aquestprocés en determinadescondicionsambientalscom poden ser en deserts i glaceres. La momificacióesprodueixnormalment en climesextrems, en les arenes seques o en el fred glacial. . Les arenes calentes del desert poden conservar un cos, deshidratant-lo. Els cosos enterrats en regionsmoltfredes poden congelar-se completamentimpedint la descomposició. En el nordd'Europa, les condicionsinusuals que es troben en les zonespantanoses han permès conservar cosos en moltbonescondicions. En el pantà de Tollund a Dinamarca l'any 1950 foudescobert un home mort fa 2000 anys en perfecteestat de conservació.

25. Què es la momificació La momificacióés un procés per a conservar un cadàver de la putrefacció. Es pot donar aquestprocés en determinadescondicionsambientalscom poden ser en deserts i glaceres. Es produeixnormalment en climesextrems, en les arenes seques o en el fred glacial. Les arenes calentes del desert poden conservar un cos, deshidratant-lo. Els cosos enterrats en regionsmoltfredes poden congelar-se completamentimpedint la descomposició.

26. Condicions en les que es poden trobar les mòmies? En el nord d'Europa, les condicions inusuals que es troben en les zones pantanoses han permès conservar cosos en molt bones condicions.

27. Descobriments de mòmies: En el pantà de Tollund a Dinamarca l'any 1950 fou descobert un home mort fa 2000 anys en perfecte estat de conservació.

28. Com momificaven els cosos al antic Egipte: . A l'antic Egipte, amb una cultura religiosa politeista molt sofisticada, van aprendre que havien de secar un cos per evitar la seva descomposició. Per momificar fou desenvolupar un mètode de sacat amb natró una sal natural que deixava el cos més flexible i amb més semblança de vida que secant-lo a la sorra. El natró absorbeix l'aigua, dissol les grasses del cos, i és un antisèptic suau.

29. La momificació es practicava de la següent manera: 1. S'extreia el cervell amb un ferro corb i una barra de ferrar per el nas 1.1 S'extreien les vísceres i es posaven als vasos canopes: el vas Amset conservava l'estómac i l'intestí gros, el vas Hephep conservava l'intestí prim, el vas Tuamufet nuet conservava el cor i els pulmons i el Kebehsenufachus el fetge i la vesícula seminal. 2. S'embalsamava el cadàver i es cobria de natró. També li posaven or per aparentar ser més ric. Aquest procés durava entre 100 i 140 dies.

31. Les vestimentes dels antics egipcis

32. Els pobres HOMES: vestien amb un tapall subjectat a la cintura amb un cordó, un bonic cinturó per als més acomodats. LES DONES: portavenvestitsestretssubjectatsamb tirants molt fins.

33. Els rics Al Nou Imperi, els vestits, eren més acampanats i coberts per una túnica. Els vestits de festa es distingien per la delicades del teixit i per l’elegància dels plecs.