1. TOTS ELS CAMINS PORTEN
A ROMA

2. Els romans foren la primera civilització en dissenyar una
xarxa de vies de comunicació que connectaven les diferents
ciutats de l'imperi.
I no només les vies sinó també altres infraestructures
relacionades com les fites, les àrees de descans i els ponts,
entre altres.

3. A mesura que Roma anava conquerint nous territoris, els seus enginyers i soldats
construïen una xarxa viària que acabà unint totes les províncies de l'Imperi.
Les seves principals finalitats foren:
- Facilitar el trasllat de tropes en cas de guerres o revoltes.
- Un cop sotmès el territori, les vies tenies més un valor comercial: transport de
mercaderies i comerciants.
Però el que fou un punt clau en l’expansió romana i en la Romanització, també
ajudà en la desfeta del món romà ja que facilità la invasió dels pobles bàrbars.

4. Estat actual d’un tram de la Via Àpia en
el seu pas per Roma.
La primera via fou creada al 312 aC
per Appius Claudius Caecus i unia
Roma amb Càpua: era la Via Àpia
Al nostre territori, la calçada
principal era la uia Herculea,
anomenada més tard uia Augusta,
paral·lela a la costa i queanava des
dels Pirineus fins a Gades.

7. I. Tipus de vies (segons amplada):
Les vies sempre es construïen en línia recte i salvaven amb els seus
coneixements els desnivells del terreny
- Via/ strata: amb amplada per dos carros. Les més importants i construïdes
per l’exèrcit.
- Actus: amb espai per a un vehicle o animal.
- Iter: amb pas per a vianants, un cavall o lliteres.
- Semita: camí petit
Les principals es feien amb una estructura molt sòlida, les secundàries no
eren més que camins de terra.

8. Primer, es marcaven els marges amb dues fileres de pedres verticals; segon,
es buidava la terra d'entremig i s’omplia de diverses capes de pedres, grava,
pedres triturades; i, finalment, ho recobrien amb una superfície de lloses o
còdols lleugerament convexa per evitar-hi els bassals.
Els diversos estrats de la seva construcció eren els següents:
II. Construcció de les vies:

9. 1. Statumen: fonament de pedres
de mida mitjana.
2. Rudus: capa de sorra o grava.
3. Nucleus: estrat de pedres
triturades.
4. Pauimentum / stratum:
superfície de lloses de pedra,
còdols o grava.
https://www.youtube.com/watch?v=hCqSlcyaGoc (43’’)
https://www.youtube.com/watch?v=9MGwwE4MZJg&feature=emb_logo (4’12”)

10. La construcció no era gaire diferents als carrers de les ciutats. Aquests tenien
calçada empedrada i voreres bastant altes. De tant en tant la calçada era
travessada per unes fileres de blocs de pedra a la mateixa alçada que les voreres
per impedir que els vehicles agafessin massa velocitat i alhora per permetre que
els vianants passessin sense problemes si l'aigua de la pluja inundava el carrer,
cosa que no passava sovint gràcies al clavegueram.

11. III. Mil·liaris
A les vies, cada mil passos (1.481'5 m.) hi havia un mil·liari: pedra cilíndrica
d’uns 2 metres que indicava la distància d'aquell punt respecte al principi
o/i al final de la via (caput viae) o un encreuament important; i el nom de
l'autoritat que l'havia construïda o restaurada.

12. El punt de partida de les calçades imperials era un milliarium aureum,
cobert d'or i aixecat al fòrum de Roma.
Al llarg de les vies que sortien de les poblacions es posaven les tombes, ja
que era prohibit enterrar els morts dins els nuclis habitats.

13. Al llarg de les vies, podies trobar diferents àrees de servei: eren indrets força
humils que només hi paraven els que tenien necessitat. Les classifiquem en:
Mansiones: cada 30 o 35 Kms.
Mutationes: on es feien canvis de cavall
Stationes: controls militars a cada 10 o 17 Kms.
IV. Àrees de Servei a la Romana

14. Vasos de Vicarel·lo o Apol·linars: Tenen forma de columna mil·liaria,
s’estructuren en quatre panells emmarcats per columnes. Donen testimoni de les
diferents etapes entre Gades i Roma i completen aquest llistat amb la indicació de
la distància en milles que hi ha entre cadascuna de les mansiones com del total
del recorregut.

15. En una estela trobada a Aesernia es
poden llegir els serveis que paga un
viatger:
Posadera, hágame la cuenta.
—Un sextario de vino. Por el pan un as;
por el pulmentarium, dos ases.
—Conforme.
—Por la muchacha, ocho ases.
—De acuerdo también.
—Heno para la mula, dos ases.
—Bien
Les principals vies romanes a Hispania foren la Via Augusta i via de la Plata.
https://www.youtube.com/watch?v=uQV-RkjQrS0 (1’31”)

16. V. Sistemes de transport:
Els desplaçaments es feien a peu, a cavall o en carro.

17. Lectica
Carpetum
Currus

18. VI. Vies romanes a Catalunya:
La via Augusta
• Era la via més llarga d’Hispània.
• Tenia una longitud de 1500km i anava des de els Pirineus
fins a Cadis, vorejant el mar Mediterrani.
• Quan es va construir va rebre el nom de via Hercúlea
(>Hèrcules). Després de la seva reconstrucció l’emperador
August li va canviar el nom.

19. Via del Capsacosta
• Es tracta d’una via secundària.
• Es creu que es construí per poder arribar a unes mines de
ferro i plata de la Catalunya Nord. Uneix Sant Salvador de
Bianya amb Sant Pau de Segúries i podria ser un ramal
secundari de la via Augusta.

20. Els ponts d’Alcàntara i Mèrida (foto superior) són els que millor es conserven a la Península.
Per salvar accidents geogràfics o creuar rius, els enginyers romans van construir
ponts amb la tècnica de la volta, arc de mig punt (tècnica etrusca).
Moltes d’aquestes obres d’enginyeria encara s’utilitzen avui dia i presenten un
bon estat de conservació ja que majoritàriament estaven construïts de pedra
(tot i que inicialment es feien de fusta).
VII: ELS PONTS

21. Igual que a les ciutats, els ponts havien d’assolir els objectius que l’arquitecte
Vitruvi assenyalava: solidesa i estabilitat (firmitas), racionalitat per assolir la
utilitat que es buscava (utilitas) i bellesa de la construcció (venustas).
https://www.youtube.com/watch?v=PVuuqY5rUC8
(9’50”)

22. El subministrament d’aigua a la ciutat, tradicionalment, es duia a terme
mitjançant pous, cisternes i fonts. Quan la demanda ho exigia s’hagueren
de construir aqüeductes.
L’aigua de fonts, brolladors o embassaments arribava als dipòsits de les
ciutats i després es canalitzava per a tota la població amb diversos
destins:
1- Fonts públiques, de les illes de casa sense aigua corrent.
2- Termes.
3- Cases privades.
VIII: ALTRES OBRES D’ENGINYERIA

23. A Albarrasí (Terol) es mostra encara les galeries
excavades a la roca i els espais oberts per a la ventilació.
L'aqüeducte baixava en pendent suau i progressiu, tot superant els
obstacles naturals (muntanyes o valls) amb perforacions a la roca o amb
grans construccions en fileres d'arcs sobreposades.
https://www.rtve.es/alacarta/videos/ingenieria-romana/ingenieria-romana-canales-del-
acueducto-nimes/3325083/ (1’30”)

24. A Hispània, trobem l’aqüeducte de Segòvia, de Bàrcino, de Tarragona i de
los Milagros o San Lázaro de Mèrida.

25. Parts d’un aqüeducte:
-Caput aquae: punt de reunió d’aigua:
embassament, cisterna...
-Specus: canal.
-Castellum aquae: cisterna on
s'emmagatzema l'aigua i des d’on es
distribueix a tota la ciutat.

26. En alguns casos es construïren llacs
artificials que recollien les aigües de la
pluja i la dels rius de la zona i així
s’aconseguia una reserva per a la ciutat.
Per exemple, el llac Prosèrpina,
que subministrava aigua a la
ciutat d’Emèrita Augusta.
https://www.youtube.com/watch?v=V9av2An_9MI&in
dex=3&list=PLD61E53775C53747F (10’5”)

27. Pont du Gard

28. Rutes marítimes Romanes
El transport de mercaderies es feia principalment pel mar, gràcies a la capacitat de càrrega
dels vaixells. Diversos contratemps, l’estat de la mar o la pirateria, podien fer fracassar
aquests viatges.
Per fer-los més segurs es construïren FARS

29. A més a més de la mort, altres perills d’un naufragi eren ser capturats com a
presoner o morir sense ser enterrat.
Els fars en punts estratègics assenyalaven la presència de la costa.
La torre podia presentar formes diverses i els foc de llenya o amb llànties d’oli
d’oliva era els sistemes d’il·luminació propis de l’època.
Els més famosos a la Península Ibèrica són La Torre d’Hèrcules i la Turris Caepionis
(Chipiona).