1. LLATÍ 4t ESO
LA FUNDACIÓ DE ROMA
(entre el mite i la història)
3. Segons la tradició, la ciutat de Roma fou fundada per
descendents de troians, els quals fugint de Troia
anaren vagant fugitius, sota el comandament Eneas.
Aquests després d’un llarg viatge arribaren a Itàlia, al
Laci, on s'instal·laren i fundaren diverses ciutats:
Eneas Lavínium i Juli Ascani Alba Longa.
4. A Alba Longa reganyaren diversos reis, a
començaments del s. VIII aC., corresponia el govern
de la ciutat d’Alba Longa al fill primogènit del rei
Proca, que es deia Numitor. Però el seu germà petit,
Amuli, es va fer amb el poder.
Amuli matà els fills barons de Numitor, i va fer entrar
en el col·legi de les Vestals la filla Rea Sílvia.
5. Les sacerdotesses de Vesta,
deessa la llar, no es podien
casar ni tenir fills durant el
sacerdoci (uns trenta anys). El
càstig per no complir aquesta
norma era ser enterrada viva.
Però Rea Sílvia quedà
embarassada, diuen que del
déu Mart (Ares).
Amb aquesta explicació, Rea
Sílvia restava lliure de culpa i
la seva descendència tenia
origen diví.
6. Quan Amuli va
conèixer la notícia,
malgrat el rumor de
la paternitat de
Mart, va fer castigar
Rea Sílvia i llençar
al riu Tíber els
bessons recent
nascuts.
7. Casualment el riu anava crescut i, quan
baixaren les aigües, els bessons restaren en
lloc sec. Plorant de gana, una lloba que anava
a beure al riu, els sentí i en arribar a ells i els
donà de mamar.
8. Poc després, els trobà un pastor, anomenat Fàustul, que
els adoptà juntament amb la seva esposa Larèntia. Com
que en llatí el terme lupa vol dir ‘lloba’, però també
‘prostituta’, hi ha versions que diuen que a això es
dedicava Larèntia.
9. Els nens creixeren forts en tot, dominaven els
treballs i jocs dels pastors i desconeixien els
seus orígens, malgrat que Fàustul ja sospitava
la seva reialesa.
10. En una baralla amb uns lladres, Rem fou acusat d'haver malmès els camps
de Numitor i lliurat a aquest per al càstig.
Però quan Numitor el veu, s'assabenta de la seva edat i de l'existència
d’un germà bessó, endevina que es tracta del seu nét.
Aleshores s'ordeix una conxorxa: mataran Amuli i restituiran el reialme a
Numitor.
Ells mateixos, després de ser reconegut el seu llinatge reial, decideixen
fundar una nova ciutat allà on havien estat trobats.
11. Arribats al lloc on foren alletats per la lloba, decidiren fundar la nova
ciutat però sorgí una disputa per quin dels dos germans donaria el
nom a la ciutat i en seria el rei.
La decisió es deixà a la voluntat dels déus per mitjà de la consulta dels
auguris: primer semblà que afavorien Rem, perquè fou el primer a
veure sis voltors, però tot seguit Ròmul en veié el doble.
12. Ròmul fou proclamat rei i va traçar els límits sagrats de la nova
ciutat al voltant del Palatí, amb una arada tirada per un toro i
una vedella.
13. Rem no acceptà la derrota i desafià el seu germà saltant el solc
que assenyalava el traçat de la futura muralla. Ròmul el
travessarà amb una llança.
Així, Roma, tal com Ròmul anomenà la ciutat a partir del seu
propi nom, nasqué d’un fratricidi. Era el 21 d'abril del 753 aC.
15. El nom de Roma sembla estar relacionat amb
el nom de Ròmul, però també podria provenir
de la paraula etrusca rumon, que vol dir riu.
També podria procedir del nom d’una família
etrusca: els Ruma.
El nom primitiu del riu Tiber va ser Albula, va
perdre aquest nom, segons sembla, quan s’hi
va ofegar un dels reis d’Alba Longa anomenat
Tiberi.