Morfologia i processos de formació del lèxic

1. ELS SUBSTANTIU
 MORFOLOGIA
1. Gènere
2. Nombre
 PROCESSOS DE
FORMACIÓ DEL LÈXIC
1. Flexió
2. Derivació
3. Habilitació
4. Composició
© Mercè
Pallarols

2. MORFOLOGIA
© Mercè
Pallarols

3. GÈNERE
1. Afegim –a al masculí (fill), fet que pot provocar:
 Sensibilitzacions: senyor
 Canvis d’accentuació: Lluís, espòs
 Duplicació: gos, Camil, Marcel
 Canvi de consonants: llop, diputat
 Canvi de vocals: eslau, monjo, psicòleg
 Altres: lleó, germà, orfe
2. El femení pot tenir sufixos específics:
 Iu: actriu
 Ina: gallina
 Essa: baronessa (excepte: marquesa, pagesa,
burgesa i princesa)
© Mercè
Pallarols

4. GÈNERE
3. Alguns mots presenten formes absolutament
diferents: cavall, amo, toro, marrà, ase, boc,
gendre, home, marit, gall dindi
4. Mots sense marca específica (-aire, -ista, -cida i
-ta)
 Boletaire, artista, homicida, gimnasta
 Noble, jove, testimoni, conserge, màrtir,
salvatge…
5. Masculins formats a partir del femení
 Bruixa, abella, merla
6. La majoria d’animals no tenen marca específica
de gènere, i s’ha d’afegir mascle o femella al
darrera
© Mercè
Pallarols
7. Mots amb el gènere com a distintiu del significat

5. SIGNIFICAT SEGONS EL
GÈNERE
 Canal
 Canalla
 Capital
 Clau
 Còlera
 Coma
 Cremallera
 Editorial
 Delta
 Fi
 Guia
 Llum
 Ordre
 Paleta
 Pols
 Pudor
 Son
 Terra
 Vocal
© Mercè
Pallarols

6. Ús erroni del gènere per influència
del castellà
En català són masculins En català són femenins
 els afores
 un avantatge
 el compte
 els espinacs
 el corrent
 el costum
 els espinacs
 el titella
 el llegum
 el pendent
 el senyal
 una amargor
 una àncora
 una esplendor
 una olor
 la resplendor
 la suor
 una allau
 una anàlisi
 una au
 una aroma
 la cercavila
 la marató
 les postres
 la síndrome
 la sida
 la vodka © Mercè
Pallarols

7. No tenen forma femenina
 -ble: amable, possible, feble, noble, soluble. NO hi ha
excepcions
 -al: igual, natural. Excepte mal, anòmal...
 -el: fidel, cruel. Excepte paral·lel
 -il: difícil, humil, útil. Excepte tranquil...
 -ar: escolar, vulgar. Excepte clar, avar, car...
 -or: anterior, millor. Excepte sonor
 -ant: amargant, elegant. Excepte sant
 -ent: prudent, innocent. Excepte: valent, content,
atent, calent, dolent...
 -a-, ta-, -ida-, -ista: hipòcrita, suïcida, agrícola,
optimista. Excepte pla
 -e: lliure, jove, alegre. Excepte: pobre, negre,
© Mercè
Pallarols

8. Discriminació per raó de gènere
 Professions
 Abans, alcaldessa, jutgessa i metgessa NO
indicaven la professió d’una dona, sinó la professió
del seu marit
 Hem de distingir amb el determinant: psiquiatra,
pediatra
 Si porta apòstrof, oralment es distingirà pel context:
l’àrbitra
 Ús del masculí com a gènere numèric
 Els catalans
 Els estudiants
 Els professors
 Els joves
 Els metges © Mercè
Pallarols

9. NOMBRE
 La majoria dels substantius formen el plural afegint una s
 Els substantius acabats en a canvien a es quan passen a
plural. Aquesta norma pot provocar certes alteracions
ortogràfiques
 c  qu
 ç  c
 j  g
 gu  gü
 g  gu
 qu  qü
 La majoria dels substantius acabats en vocal tònica
afegeixen ns, excepte:
 nom de les lletres
 notes musicals
 partícules gramaticals usades com a substantius: els perquès
 uns quants noms: sofàs, cafès, bisturís, clixés, consomés
© Mercè
Pallarols

10. NOMBRE
 Els substantius masculins aguts acabats en s, ç,
x, ix, tx formen el plural amb os, excepte: calçs,
vèrtex, tòrax, falçs, apèndixs, índexs, bafs i tufs
 Certs substantius acabats en s, la dupliquen: nas,
gos, tros, accés, arròs
 Els substantius acabats en sc, st, xt, ig tenen
doble forma de plural: casc, gest, text, raig, desitg
 Invariables:
 Dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres
 Globus, plus, tipus, focus, porus, virus, cactus,
fetus, lapsus, pus
 Atles, llapis, fons, pols, temps, càries, bis, bíceps,
urbs, socors
© Mercè
Pallarols

11. NOMBRE
 Substantius i adjectius masculins que a vegades
es fan incorrectament
 cru – crus [i no pas crusos], dur, llapis, nu, senar
 Els substantius que fan d’adjectiu, en general, no
es pluralitzen
 data límit (dates límit), efecte sorpresa, hora punta,
paraula clau
 Substantius compostos formats per verb +
substantiu
 gratacel, guardabarrera, guardabosc, guarda-roba,
llevaneu, parabrisa, paraigua, portaequipatge,
rentavaixella, tallafoc, tallagespa
© Mercè
Pallarols

12. PROCESSOS DE FORMACIÓ
DEL LÈXIC
© Mercè
Pallarols

13. PROCESSOS DE FORMACIÓ DEL
LÈXIC
 Flexió
 Derivació
 Fonètics: neu – nevada
 Ortogràfics: raça – races
 Accentuals: sabó – saboneria
 Prefixos: amoral, desfer
 Sufixos: cotxarro, homenot
 Infixos: peller, pelleter
 Parasíntesi : en-dins-ar
© Mercè
Pallarols

14. Habilitació
 Magdalena 
magdalena
 Rosa  rosa
 Productes comercials
 Verbs habilitats com a
substantius o adjectius:
 El dinar
 El sopar
 Un fet
 Una descoberta
 Un escrit
 Un ou ferrat
 Una xocolata desfeta
 Adjectius habilitats com
a substantius
 La (ciutat) capital
 Els (llums) intermitents
 Un (globus) dirigible
 Una (cortina) persiana
 Un (ocell) canari
 El·lisió del nom
 Un (quadre de) Picasso
 Un (cotxe) Ford
 Un (cafè) tallat
© Mercè
Pallarols

15. Composició
 Substantius
 Subst + adj: guàrdia urbana, Puig-reig
 Adj + subst: altaveu, migdia,
 Subst + subst: filferro, ferrocarril, compravenda, camió cisterna,
terratrèmol
 Subst + conj + subst: allioli, coliflor
 Verb + subst: comptagotes, portaveu, cobrellit
 Adjectius
 Adj + adj: verd fosc, agredolç, audiovisual, sordmut, anglosaxó,
 Subst + adj: bocabadat, esmaperdut, pocavergonya, blau cel
 Verbs
 Subst + verb: capgirar, capficar
 Adj + verb: primfilar
 Altres casos
 Adverbis: aleshores, capdavant
 Preposicions i conjuncions: tanmateix, sinó, perquè, malgrat
 Topònims: Montserrat, Castellnou
 Locucions: enhorabona, adéu-siau, parenostre, avemaria© Mercè
Pallarols