2. Agafar l'avió des de l'aeroport i passar per sobre del Mediterrani fins a l'areoport del Prat del Llobregat i després agafar l'autopista que uneix El Prat del Llobregat i Manresa. ...ITINERARI
3. La comarca del Bages es troba al centre de Catalunya, té 35 municipis i la seva capital és Manresa; inclou una part de la comarca natural del Moinès una part del Lluçanès . La coa part del Lluçanès . SITUACIÓ COMARCA DE BAGES
15. Els rius de la comarca del Bages són el Llobregat i el Cardener. Tenen un origen comú i després se separen formant el Cardener i el Llobregat. Els dos rius desemboquen al mar Mediterrani. El Llobregat passa a prop de Barcelona. Tota la seva conca és en territori català i recorre les comarques barcelonines de nord a sud; també passa prop de l'aeroport. Els rius
19. T És un clima subhumit amb estius calorosos que duren quatre mesos i hiverns freds, amb temperatures mitjanes per sota dels 10ºC, que duren des de mitjans del mes de novembre fins a mitjans de març. La temperatura mitjana calculada en base els últims deu anys ha estat de 7,0º a l'hivern, 14,0º a la primavera, 15,1º a la tardor i 23,3º a l'estiu. CLIMA DEL BAGES
20. La pluja del període de 1931 a 1969 va ser de 619 l/m 2 anuals de mitjana; l'evaporació anual va ser de 763 litres, per tant hi ha un dèficit de pluja total de 154 litres durant l'estiu. La pluja es reparteix en 94 dies de l'any; es reparteixen en dos màxims, molt similars, a la primavera i la tardor.
21. I I Manresa és el lloc on fa més calor i el menys elevat; per això hi ha menys precipitacions. A Moia és on hi ha més precipitacions durant la primavera, és el lloc més elevat. Montserrat té més precipitacions que Moià i Manresa durant la tardor. montserrat moià Manresa
32. Situat al mateix centre de Manresa , molt aprop de l'Ajuntament. La ciutat, al cor de Catalunya, permet fer-hi tot tipus d'activitats. Des que fou construit al segle XIV per ús religios, l'edifici ha sofert diverses modificacions. L'any 1990 s'hi va instal·lar l'alberg, que ocupa una superfície construïda de 1.656m². L'ALBERG DEL CARME
39. El monestir de la muntanya de Montserrat és un símbol per a Catalunya. Consta d'una comunitat benedictina, una escola, una biblioteca i un museu amb obres d'artistes famosos. El monestir
40. El nom prové de la paraula mont , muntanya, i serrat, cadena muntanyosa. Montserrat apareix com un grapat de muntanyes d'or sobre camper de gules, amb una serra d'or tallant-les pel damunt. Geologia
41. A les zones desprovistes de bosc trobam matolls que necessiten plena llum com el romaní , el bruc de tardor o cepell, l'argelaga, l'espígol o la farigola. Romaní Vegetació
42.
43. Vegetació Les roques tenen una flora que recorda la dels Pirineus calcaris: l'orella d'ós que forma una petita rosa de fulles amples i piloses i la corona de reina de grans panícules de flors blanques; viuen en les roques ombrívoles, de la part alta. Orella d'ós
46. Una masia és un tipus de construcció rural típica de Catalunya i, sobretot, de la Catalunya Vella . És típica de la població disseminada de pagesos o pastors, distanciada de nuclis urbans. És l'edifici principal d'un mas . Els materials emprats per a la seva construcció canvien segons el que es troba disponible a cada contrada . Masies
47. La cova Simanya, situada al vessant est del Montcau a uns 900m d'altitud, és una de les més accessibles i visitades d'entre les 163 cavitats catalogades al massís de Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac. Els seus 372 m de recorregut la converteixen en la cova més llarga del massís. cova
48. SUBTÍTOLS: Recorregut Situació La seva importància Resclosa dels manresans Parc de l'agulla Miracle de la llum LA SÈQUIA
49. La Sèquia té un recorregut de 26,7 km. Comença a la resclosa de Balsareny i travessa els municipis de Balsareny, Sallent, Santpedor, Sant Fruitós de Bages, arribant al Parc de l'Agulla de Manresa. Antigament arribava fins dins les muralles de Manresa . Es va construir l'any 1338 .
50.
51. La Sèquia de Manresa és una de les obres més importants fetes al Bages durant l'edat mitjana. Aquest canal té la importància de donar l'aigua suficient a Manresa i a algunes altres poblacions de la seva rodalia .
52. La tranquil·litat és absoluta, tant sols se sent la remor de l'aigua del riu i el cant dels ocells, els quals podrem observar una mica més amunt de la resclosa, on hi ha un mirador d'aus amb la descripció del ocells que podem veure en la zona humida del bosc de ribera de la resclosa. a.
53. Parc de l'Agulla és el llac artificial on desemboca la Sèquia de Manresa . Va entrar en funcionament per les festes de la Llum de l'any 1977 i va ser remodelat el 1986 Permet emmagatzemar uns 200 milions de litres d'aigua en una superfície de 0,64 km² i una fondària màxima de 4 metres es
54. El miracle de la llum és una llegenda de tradició manresana que explica com una misteriosa llum provinent de Montserrat va irrompre als vitralls de l'antiga esglèsia del Carme, el 21 de febrer de 1345.
56. El terme municipal de Cardona està situat a l'extrem del Bages , a la vall del Cardener. És a 31,3 km de Manresa . ON ÉS CARDONA?
57. La Muntanya de Sal és un fenòmen geològic d'importància mundia l. -Un recorregut guiat a 86m de profunditat per l’interior de les galeries de la muntanya, obertes des de 1997. Manifesten amb tot el seu esplendor i espectacularitat els diferents plegaments i vetes del jaciment i la diversitat de minerals. Un lloc únic al món! -Un passeig per les antigues instal·lacions mineres, que explica la història de l’explotació industrial de la Vall. LA MUNTANYA DE SAL
58. -La sal va quedar coberta per sediments continentals que es dipositaren en llacs que es varen formar posteriorment. -Per la pressió feta des del Pirineu i el pes dels sediments del damunt, la sal es va anar movent cap on ara hi ha Cardona, formant una cúpula de sal anomenada diapir. -L’erosió es va endur els sediments continentals que cobrien el diapir fins que la sal va quedar al descobert . LA FORMACIÓ
59. Són estructures geològiques intrusives, formades per masses d'evaporites que, procedents de nivells estratigràfics molt plàstics sotmesos a gran pressió, pugen per les capes sedimentàries de l'escorça terrestre,en un lent procés mesurable en milions d'anys que es coneix com diapir. Els moviments per flux plàstic de les roques salines es denominen halocinètics UN DIAPIR ÉS:
