2. Què són els residus?
Totes les coses que llencem un
cop utilitzades i totes les
matèries que resulten d'un
procés industrial es poden
considerar residus. Les
deixalles que traiem de casa
s'anomenen residus domèstics.
Els residus que són
especialment perillosos, que
poden ser verinosos per a les
persones o per a la resta
d'éssers vius, s'anomenen
residus tòxics. La major part
dels residus tòxics provenen
d'activitats industrials i poden
contaminar els rius, els mars, el
sòl i l'aire.

3. Que són els residus? II
Cada any, arreu del món, es produeixen uns
400 milions de tones de residus tòxics. Cal
mantenir els residus tòxics apartats dels
éssers vius, perquè poden causar
l'enverinament de les persones que hi
tenen un contacte directe, o bé poden anar
a parar al medi i entrar en la cadena
alimentària. Generalment, es cremen, es
soterren o es porten a uns abocadors.
Malauradament, aquests sistemes no
sempre són prou segurs, ja que els residus
tòxics es poden filtrar a la terra, o poden
desprendre gasos perillosos si s'incineren.
Les deixalles que traiem de casa no
desapareixen pel sol fet de llençar-les. Una
casa normal a Europa omple 100 cubells
grans d'escombraries l'any. La majoria
d'escombraries s'enterren en abocadors
enormes, on triguen molts anys a podrir-se.
En algunes ciutats, els munts
d'escombraries dels abocadors són tan alts
com els grans edificis.

4. Tipus de residus
Residus industrials: residus de la indústria del
paper, les refineries de petroli i la
indústria electrònica.
Residus químics industrials: moltes
substàncies utilitzades en els processos
químics.
Residus radioactius: procedents de les
centrals nuclears, de les mines d'urani i
del material radioactiu d'alguns hospitals.
Residus de les fàbriques de pintura: algunes
pintures contenen dissolvents molt tòxics.
Residus agrícoles: pesticides i fertilitzants
químics. Durant el procés de fabricació
d'aquests productes també es produeixen
residus tòxics.
Residus mèdics: medicaments, materials
infectats, com ara les xeringues usades.
Piles gastades: piles de ràdios, rellotges,
calculadores, joguines i altres aparells.
Sovint les piles contenen metalls pesants
que poden ser molt perillosos.

5. Residus domèstics
Deixalles domèstiques:
Aigua bruta de la cuina i del bany.
Restes de menjar.
Envasos de vidre i de plàstic.
Paper i cartró.
Llaunes i paper d'alumini.
Bombetes gastades.
Productes molt tòxics com: lleixius,
detergents, pintures, vernissos, olis,
insecticides, dissolvents,
medicaments,etc.
Roba vella.
Mobles i electrodomèstics vells.
La runa de petites obres.
Els gasos de la cuina, el fum de les
xemeneies i els esprais aerosols
contaminen l'aire.

6. El reciclatge
CONTENIDOR VERD: vidre, pots i
ampolles de vidre.
CONTENIDOR BLAU: paper, cartró i
fulls de paper.
CONTENIDOR GROC: plàstics, metalls i
brics.
CONTENIDOR MARRÓ: matèria
orgànica ( pells de fruites i verdures,
cendres...).
CONTENIDOR DE REBUIG: xiclets,
mocadors usats...
Video del recilatge

7. ELS PROBLEMES
A tot el món hi ha rius i llacs contaminats.
Els residus químics que arriben al mar també provoquen malalties en els animals aquàtics.
Els residus tòxics que no es degraden fàcilment passen a la cadena alimentària
(plàncton, peixos, ocells, mamífers marins) i arriben a les persones.
Els organoclorats són residus tòxics que han causat problemes a molts indrets de la Terra.
En aquest grup hi ha pesticides, dissolvents i PCB (substància química usada per la
indústria electrònica). Els organoclorats afecten el fetge i els ronyons, i fins i tot
podem produir càncer.
Les dioxines són unes substàncies tòxiques del grup dels organoclorats. Poden provocar
càncer, malformacions congènites, afeccions a la pell i altres problemes si es troben als
aliments que mengem o a l'aire que respirem. Els residus de les indústries papereres
contenen dioxines. També se'n produeixen als incineradors, quan es cremen determinats
residus.
Els residus radioactius es soterren o bé s'emmagatzemen en cementiris nuclears. La major
part dels residus radioactius tenen una vida mitjana de segles i qualsevol fuita dels
contenidors on es troben pot tenir greus conseqüències per als éssers vius. Cal recordar
que la radioactivitat perjudica el cos perquè n'afecta les cèl·lules, i de vegades
provoca càncer.
Els abocadors de deixalles contaminen tant la terra com l'aigua. Quan plou, l'aigua es
contamina perquè passa a través de la brutícia. Si l'aigua penetra en el sòl, arrossega
els elements tòxics i contamina l'aigua de rius i pous.

8. Possibles solucions
Reduir el consum de substàncies contaminants i d'articles innecessaris.
Reutilitzar tot allò que sigui possible, en lloc de destruir-lo. Podem reparar les
sabates en lloc de llençar-les, vendre o intercanviar mobles, llibres, roba i altres
articles, utilitzar les bosses fins que es trenquin, etc.
Fer una recollida selectiva dels residus i reciclar-los. Cal dipositar els diferents
residus (vidre, paper, llaunes, plàstic) al contenidor corresponent per tal que
puguin ésser reciclats.
Els residus que no es puguin dipositar en els contenidors dels carrers, cal portar-
los a la deixalleria més propera. Allà s'encarreguen de reciclar o reutilitzar tots
els residus que hi arriben.
Comprar productes que portin el mínim envàs possible.
Portar la roba que no fem servir als mercats de segona mà o als centres de
beneficència.
Comprar les begudes i la llet en ampolles retornables.
Portar a la botiga un cistell i rebutjar les bosses de plàstic.
Utilitzar paper i altres productes reciclats.
No comprar productes que perjudiquen el medi ambient.

9. Possibles solucions II
Acabar totalment els pots de pintura o
dissolvents, en lloc de llençar-los mig
buits.
Comprar objectes que funcionin sense
piles, o bé utilitzar piles que es puguin
carregar.
No abocar productes tòxics a l'aigüera o
a les clavegueres.
Aprofitar els serveis de recollida de
mobles i electrodomèstics vells que
ofereixen molts ajuntaments.
Volem viure envoltats de deixalles o
volem gaudir d'un món net i lliure de
residus?
De les nostres accions depèn que el món
deixi de ser un gran abocador!
Reciclem els residus!!!

10. Les tres erres
La llei de les 3 R o 3R va ser una
proposta que va popularitzar
l'organització ecologista
Greenpeace, i que propugna la
reducció, la reutilització i el
reciclatge dels productes que es
consumeixen. Aquesta estratègia
segueix un ordre de prioritats:
1.- Reduir sempre que sigui possible.
2.- Reutilitzar com a segona opció.
3.- Reciclar com a última.
Aquesta estratègia ha resultat efectiva
en la millora ambiental d'alguns
aspectes a nivell local, com per
exemple la millora de les aigües
dels rius, però ha estat ineficient
en aspectes a nivell global,com a
escalfament del planeta

11. Les bosses de plàstic a la natura
Les bosses de plàstic estan fetes de
polietilé: un termoplàstic que s’obté del
petroli.Aquestes es fotodegraden: amb el
pas del temps es descomposen en petro-
polimers. Últimament moltes de les bosses
de plàstic que nosaltres utilitzem per anar
a comprar van a parar als mars i oceans. Els
humans ho podem evitar de diferents
maneres:
1.- Utilitzar bosses de roba o de paper en
comptes de les de plàstic per anar a
comprar.
2.- Reutilitzar les bosses de plàstic.
3.- Evitar la fabricació de les bosses de
plàstic o, si més no, fabricar-ne de
biodegradables.
Penseu maneres de corretgir aquestes
accions tan perjudicials per al nostre món i
altres maneres de fer la Terra neta i lliure
de residus.

12. El desenvolupament
sostenible
El desenvolupament sostenible és
aquell tipus de desenvolupament que
és capaç de satisfer les necessitats
actuals sense comprometre els
recursos i possibilitats de les
futures generacions. Intuïtivament
una activitat sostenible és aquella
que es pot mantenir. Per exemple,
tallar arbres d'un bosc assegurant
la repoblació és una activitat
sostenible. Per contra, consumir
petroli no és sostenible amb els
coneixements actuals, ja que no es
coneix cap sistema per crear petroli
a partir de la biomassa. Avui sabem
que una bona part d'activitats
humanes no són sostenibles a mig i
llarg termini tal com avui estan
plantejades.

13. El desenvolupament
sostenible
El desenvolupament sostenible és
aquell tipus de desenvolupament
que és capaç de satisfer les
necessitats actuals sense
comprometre els recursos i
possibilitats de les futures
generacions. Intuïtivament una
activitat sostenible és aquella que
es pot mantenir. Per exemple,
tallar arbres d'un bosc assegurant
la repoblació és una activitat
sostenible. Per contra, consumir
petroli no és sostenible amb els
coneixements actuals, ja que no
es coneix cap sistema per crear
petroli a partir de la biomassa.
Avui sabem que una bona part
d'activitats humanes no són
sostenibles a mig i llarg termini
tal com avui estan plantejades.

14. Joan, David.S, Sergio.P, Clara