REVISIÓ DEL PLA DE CONVIVÈNCIA, CURS 2020-21

1. PLA DE CONVIVÈNCIA
CEIP MOLÍ D’EN XEMA
Revisió i aprovació curs 2020-21
1

2. ÍNDEX
1. Característiques i entorn del centre educatiu. 3
2. Diagnòstic actual de la convivència al centre. 4
2.1 Tipologia de les faltes de convivència durant el curs 2019-2020. Anàlisi i
interpretació. 4
2.2. Respostes que el centre dóna a les situacions de conflicte. 5
2.3. Relació amb els serveis socials, sanitaris o d’altre tipus i recursos de l’entorn i de
la comunitat. 6
3. Normes de convivència generals del centre (derivades del Decret de Convivència
121/2010 de 10 de desembre). 6
4. Objectius del pla de convivència 7
5. Organització i línies d'actuació. 7
5.1. Persones responsables. 7
5.2. Organització i protocols d'actuació. 7
5.2.1.Treball dels drets i deures. 7
5.2.2. Decret 121/2010, de 10 de desembre, pel qual s’estableixen els drets i els
deures dels alumnes i les normes de convivència als centres docents no
universitaris sostinguts amb fons públics de les Illes Balears. 10
5.2.3. Eines preventives. 10
5.2.3.1.Cercle de la violència o cercle d’assetjament. 10
5.2.3.2. El CESC (Conducta i experiències socials a classe) 11
5.2.4. Annex 1. Protocol de Resolució de conflictes propi del centre. 11
5.2.5. Protocol de prevenció, detecció i intervenció de l’assetjament escolar de les
Illes Balears. 13
5.2.6. Pla d’Igualtat i coeducació. En procés de disseny i diagnòstic. 13
5.2.7. Institut per a la Convivència i l'Èxit Escolar-Menú presentació : pàgina de la
Conselleria d’Educació amb recursos de qualitat sobre el tractament de la
convivència i la igualtat, en els centres educatius. 13
5.3. Orientacions. 13
5.4. Activitats. 15
6. Procediments específics d’actuació per prevenir i gestionar conflictes. 16
6.1 Marc teòric. 16
6.2 Procediments específics d'actuació per la gestió del conflicte. 17
2

3. 1. Característiques i entorn del centre educatiu.
L’escola es va crear el curs 2009/10 i es varen usar aules prefabricades per a 4 grups
(dos grups d’infantil i dos grups de primària).
En el curs 2011/12 els grups es varen ubicar dins l’edifici actual.
L’etapa d’educació infantil es va consolidar amb tres línies durant el curs 2012/13 i l’etapa
d’educació primària en el curs 2017/18.
Pel que fa a l’entorn físic, el centre es troba situat a la perifèria de Manacor, molt a prop
de l’avinguda del Ferrocarril i a la vegada en contacte directe amb foravila. De fet, el nom
de l’escola té el seu origen en el molí fariner que hi ha en el terreny de la part posterior de
l’edifici.
L’edifici està al costat del parc del Molí d’en Beió (Escola de Mallorquí) i del centre
concertat de La Salle.
El nostre centre té alumnes de molt diverses característiques culturals, predominant les
pròpies del nostre territori, però també hi ha una important representació d’alumnes
d’origen magrebí, d’origen sud-americà i d’ètnia gitana.
El nivell sociocultural predominant de les famílies és mitjà, encara que també hi ha
famílies que tenen un nivell sociocultural baix.
Els principis educatius que regeixen la nostra tasca són:
● Escola pública i, com a tal, laica i aconfessional, oberta i plural en la qual ningú pot
ser discriminat per cap raó.
Escola integrada en el seu entorn. El coneixement de la nostra realitat i la nostra
cultura és un objectiu prioritari per tal de fomentar-ne el respecte i aconseguir la
inserció de l’alumnat en la realitat geogràfica i social on viuen i, d’aquesta manera,
convertir l’escola en un espai d’integració per a tot l’alumnat.
● La llengua vehicular és la catalana. Les llengües d’aprenentatge són la catalana,
la castellana i l’anglesa.
● L’infant és el protagonista del seu propi aprenentatge i aquest aprenentatge
s’orienta cap al desenvolupament de les seves capacitats. En l’etapa d’educació
infantil i primària s’aborda la realitat des de tots els àmbits i àrees, integrant i
relacionant els nous coneixements amb els preexistents.
● L’equip docent treballa de forma conjunta en l’avaluació, reflexió i anàlisi de les
diferents situacions educatives que es generen a l’escola.
● Foment d’una actitud de participació de tota la comunitat educativa, en distints
nivells i situacions en un clima de comunicació i de relació positiva.
● Foment de l’actitud de respecte cap al medi ambient.
3

4. El centre té establerts els següents mecanismes de coordinació entre les persones
docents del centre:
● Claustres: 1 claustre ordinari cada dos mesos i els extraordinaris necessaris.
● Reunions dels cicles: hi participen totes les persones tutores del cicle així com
també els mestres especialistes assignats a cada un d’ells.
● Comissions de coordinadors: en aquestes coordinacions es tracten temes
organitzatius del centre. Hi assisteix el coordinador de cada cicle i com a mínim una
persona de l’equip directiu.
● Reunions entre cicles: es duen a terme reunions entre els nivells que acaben un
cicle i en comencen un altre (5 anys i primer, segon i tercer, quart i cinquè). En
aquestes reunions es fa el traspàs d’informació del grup d’alumnes.
● Reunions pedagògiques: es tracten diferents temes que afecten directament al
nostre centre.
● CCP: aquesta comissió revisa les programacions anuals, les programacions
didàctiques i els documents de centre abans de presentar-los al claustre.
● Equip de suport: es reuneix setmanalment.
● Tutors del mateix nivell: es reuneixen setmanalment.
● Reunions amb els especialistes: es reuneixen sempre que els especialistes o els
tutors ho consideren necessari.
A l’horari del grup-aula està contemplada una hora de tutoria per tal de prevenir i
solucionar conflictes, treballar habilitats socials i emocions, fer activitats de cohesió de
grup,etc.
Pel que fa a la comunicació entre l’escola i la família s’utilitzen diferents mitjans:
agenda, Gestib, tutories presencials, blog general i blogs d’aula.
A l’etapa d’Educació Primària, es fa una reunió trimestral de delegats on hi assisteixen
els delegats de cada grup i la directora. L’objectiu és sentir les veus de l’alumnat i que les
seves queixes, propostes, demandes i suggeriments siguin recollits per a fer-ne una
posterior reflexió i millorar, entre tots, la gestió i el funcionament de l’escola.
2. Diagnòstic actual de la convivència al centre.
2.1 Tipologia de les faltes de convivència durant el curs 2019-2020. Anàlisi i
interpretació.
Durant aquest curs escolar s’han produït situacions conflictives d’origen divers: hi ha
hagut comportaments disruptius (conducta o conflicte amb i sense una intencionalitat
violenta, de manera puntual), comportaments agressius (conducta que amb ànim de
causar dany físic o verbal genera un conflicte greu), alguns furts i el robatori d’un patinet
(aquest conflicte va comptar amb la intervenció del policia tutor i el patinet es va retornar
al seu propietari).
A educació primària aquestes conductes disruptives es solen donar principalment durant
el temps del pati quan juguen a jocs d’equip amb pilota i sense arbitratge. Encara que,
també hi ha conflictes puntuals a l’hora de fer fila; a les entrades i sortides i a l’hora de
pujar del pati a l’aula, a l’hora d’ambients que és un moment més lliure, ... Les conductes
negatives que s’han donat han estat agressions verbals (insults), empentes i algunes
baralles.
4

5. Generalment les causes d’aquestes conductes són els malentesos entre ells, el fet de no
saber perdre, el sentiment de “revenja” cap a un/a company/a, no haver après a respectar
les normes del joc i/o desconèixer-les, voler ocupar el primer lloc a la fila,...
A educació infantil aquestes conductes no es donen amb tanta freqüència.
Tant en el pati d'educació primària com en el d'educació infantil, hi ha el número de
mestres de guàrdia que indiquen les instruccions facilitades a principi de curs. La quantitat
de mestres que fan guàrdia durant el temps de pati va en funció del número d'alumnes
que hi ha.
Els alumnes saben que quan es crea un conflicte durant el temps de pati o en qualsevol
altre moment de la jornada escolar, han d’acudir a una persona docent per a què pugui
intervenir en la gestió del mateix -si és necessari-, evitar un problema major i /o intentar
solucionar-ho de la manera més equitativa possible.
2.2. Respostes que el centre dóna a les situacions de conflicte.
Les mesures que s’han pres per tal de solucionar els conflictes que s’han anat produint
han estat:
Reflexió i negociació de la conseqüència amb l’alumne/a.
Menys temps d’esbarjo.
Contractes de conducta a determinats alumnes.
Temps fora de l’aula.
No jugar als joc de pati.
Enviar a un nin a una altra aula en un moment puntual.
Anotació a l’agenda.
Acudir a direcció.
Xerrar amb la família.
No anar d'excursió o d’acampada.
En general, els mestres s’han implicat i participat de forma activa en la resolució de
conflictes intentant ser el més justos i imparcials possible.
No tots els alumnes estan d’acord amb les sancions que se’ls imposen, tot i que,
reconeixen que el seu comportament no ha estat l’adequat i solen pensar que els mestres
són justos.
Pel que fa a les famílies, no totes s’han implicat de la mateixa manera quan hi ha hagut
algun tipus de conflicte amb els seus fills.
Hi ha famílies que justifiquen sistemàticament la conducta dels fills desacreditant les
decisions dels mestres, d’ altres que hi estan d’acord i no jutgen la decisió del mestre i
creuen que les sancions són justes, i n’hi ha d’altres que, simplement, no s’impliquen en la
resolució -no obstant això, aquesta tipologia de famílies representa una minoria-.
Quan hi ha un conflicte greu, la directora i el/la tutor/a avisen a les famílies de l’alumnat
implicat perquè sàpiguen què ha passat i posar en funcionament mesures d’actuació
5

6. cojuntes amb la finalitat que les famílies estiguin informades i col·laborin en la resolució.
2.3. Relació amb els serveis socials, sanitaris o d’altre tipus i recursos de l’entorn i
de la comunitat.
Durant aquest curs escolar 2019-20, s’han fet reunions en xarxa entre els membres de
l’equip de suport, el/la tutor/a del grup i els serveis de protecció de menors per fer traspàs
d’informació dels casos, arribar a acords comuns i posar en pràctica plans d’actuació.
A més a més, l’EOEP ha estat en contacte periòdic amb UCSMIA, l’hospital de Manacor,
el PAC, serveis socials de Manacor, protecció de menors, gabinets privats,… fent un
seguiment i una posada en comú dels casos a les reunions de l’equip de suport.
S’han dut a terme activitats que oferta l’ajuntament de Manacor tant en el centre com fora
del centre.
3. Normes de convivència generals del centre (derivades del Decret de Convivència
121/2010 de 10 de desembre).
1. Assistir a classe amb puntualitat i complir els horaris aprovats per desenvolupar
les activitats del centre.
2. Participar en les activitats educatives dins horari lectiu.
3. Esforçar-se d'acord amb les pròpies capacitats.
4. Respectar al personal docent i no docent col·laborant activament amb el
compliment de normes.
5. Respectar els companys i rebutjar tot tipus de discriminació per raó de naixement,
sexe o qualsevol altra circumstància personal o social.
6. Respectar la dignitat, integritat, idees i creences de tots els membres de la
comunitat educativa.
7. Respectar i defensar el dret a l’estudi dels companys.
8. Complir les normes de seguretat, salut i higiene.
9. Tenir cura i utilitzar correctament el material didàctic, els documents, instal·lacions
del centre i respectar les pertinences dels altres membres de la comunitat
educativa, així com complir les normes bàsiques de respecte a l’entorn i al medi
ambient.
10.Assistir a classe amb tot el material necessari (agenda, deures, roba per fer
educació física i psicomotricitat, material que es demana...)
11. No agredir, insultar ni humiliar ni companys ni adults.
12.Poden dur jocs i juguetes quan s’hagin d’utilitzar per a alguna activitat programada.
13.Pels passadissos i zones de pas s'ha de circular caminant.
14.Els alumnes NO poden dur aparells electrònics, mòbils, mp3, càmeres de fotos...
només es podran dur quan s’hagin d’utilitzar per a alguna activitat programada.
15.Aquells alumnes el comportament general dels quals no garanteixi una adequada
participació en una activitat complementària podran ser exclosos de participar-hi i
restaran al centre atesos per un/a altre/a mestre/a.
16.Durant l'horari lectiu, els familiars que participen a les activitats com a ambients,
sortides, racons... no poden fer fotografies als alumnes. Podran fer fotografies a les
activitats obertes a tot el grup de pares (nadales, teatre...).
6

7. 4. Objectius del pla de convivència
a) Aconseguir un clima de convivència positiu i acollidor entre els membres de la
comunitat educativa.
b) Promoure la implicació activa de l’alumnat, el personal docent, les famílies i les
institucions públiques.
c) Prevenir, detectar i gestionar els conflictes establint un protocol d’actuació adequat i
funcional.
d) Prevenir i detectar la violència per qualsevol tipus de discriminació, ja sigui per qüestió
de gènere, de raça, de religió,...
5. Organització i línies d'actuació.
Es proposa un model d'acció comunitària, amb normes i pautes d'aplicació que incloguin
tota la comunitat educativa, flexible en les seves aplicacions, funcional, i que fomenti el
principi de responsabilitat.
5.1. Persones responsables.
Comissió de convivència:
- M Antònia Nadal (directora), Maribel Pocoví (cap d’estudis), M Antònia Matamalas
(agent coeducador), Aina Rosselló (mestra de primària) i Cristina Clar (mestra d’infantil)
5.2. Organització i protocols d'actuació.
5.2.1.Treball dels drets i deures.
Totes les persones tenim DRET a ser ben
tractades.
Totes les persones tenim el DEURE de
tractar bé els altres.
En aquesta escola i a tot arreu tenc DRET a
ser ben tractat / ben tractada.
Això vol dir que...
NINGÚ m’ha de pegar, ni empènyer, ni fer-me
mal físicament.
NINGÚ m’ha d’amenaçar, ni fer-me por.
NINGÚ m’ha de prendre, ni espatllar les
meves coses.
NINGÚ m’ha d’insultar, m’ha de prendre el
pèl, ni se n’ha d’enriure de mi.
NINGÚ ha d’escampar rumors sobre mi.
NINGÚ m’ha d’excloure del grup, ni m’ha
d’impedir jugar amb els companys.
En aquesta escola i a tot arreu tenc el DEURE
de tractar bé totes les persones.
Això vol dir que...
JO no he de pegar, ni empènyer, ni fer mal
físicament a ningú.
JO no he d’amenaçar, ni fer por a ningú.
JO no he de prendre, ni espatllar les coses
dels altres.
JO no he d’insultar, prendre el pèl, ni riure’m
de ningú.
JO no he d’escampar rumors sobre les altres
persones.
JO no he d’excloure ningú del grup, ni impedir
a ningú jugar amb els companys.
Tots aquests DRETS han de ser respectats
SEMPRE i no són negociables.
Tots aquests DEURES s’han de complir
SEMPRE i no són negociables
7

8. El conjunt d’aquests drets i deures esdevenen el marc de referència comú pel que fa al
tractament de la convivència dins el centre. Els han de conèixer tots els membres de la
comunitat educativa i són responsables de fer el seguiment del seu compliment totes i
cada una de les persones docents de l’escola. Aquests drets i deures no són
negociables amb l’alumnat, i l’incompliment dels mateixos serà motiu de l’aplicació de
les conseqüències que correspongui.
● Qui són les persones responsables de fer la corresponent difusió d’aquests
drets i deures?
Les persones tutores són responsables de donar a conèixer els drets i deures als nins i
nines del seu grup-aula. Aquesta responsabilitat implica que la persona tutora s’ha
d’assegurar que tota la classe els coneix, els entén i que tenen clares les possibles
conseqüències que poden derivar-se del seu incompliment.
En el CEIP MDX entenem la conseqüència que ve motivada per un fet que no afavoreix la
bona convivència, no com a sinònim de càstig, sinó com a un fet inherent lligat a la lliure
decisió de cada un/a des de la llibertat personal a l’hora d’elegir com actuar.
És cert que a primera vista, no és fàcil veure, potser, la diferència que hi ha entre una
conseqüència i un càstig; no obstant això, hi és i és significativa.
Així com la majoria entenem el concepte de càstig, aquest, sol situar a la persona que el
rep en una posició d’indefensió on sembla que no hi ha possible marge de maniobra;
l’entenem com a quelcom dolent que ens passa, moltes vegades fins i tot sense saber ben
bé perquè o amb la creença implícita que no ho podríem haver evitat.
En canvi, el concepte de conseqüència des de l’òptica que el tractam i explicam a
l’alumnat, implica incloure la seva responsabilitat personal o corresponsabilitat en les
pròpies decisions i per tant, les culpes alienes no tenen lloc on sustentar-se i queda poc
espai per a l’autovictimització.
Cal treballar amb l’alumnat la part comprensiva de l’establiment de les normes de
convivència, partint de la idea que en la majoria de casos tenir la informació necessària
per saber com actuar de forma més adequada és suficient per propiciar una bona
convivència.
El diàleg* sempre esdevé l’eina clau i fonamental; no obstant això, quan el diàleg no és
suficient, l’assumpció de les conseqüències aplicades cal que es presentin com accions
derivades de l’exercici de l’autoresponsabilitat** per part de l’alumne/a.
Diàleg*: explicacions oportunes contextualitzades i amb exemples clars, esclariments de
dubtes, escenificacions de casos per a una bona gestió en la resolució, presentació de
models òptims d’actuació, la recerca conjunta de possibles solucions dins els cercles de
diàleg, … La persona docent disposa d’un ampli ventall de recursos i estratègies a l’hora
8

9. de fer efectiu de manera òptima aquest diàleg amb l’alumnat. Serà la persona docent qui
decidirà en cada cas quina eina és la més apropiada.
L’autoresponsabilitat**: un cop les normes s’han explicat i entès, la pregunta que cal
respondre amb detall és -Què puc fer idò, si algú m’insulta, m’ofèn o me fa mal? -
Comunicar-ho a la persona docent que està al càrrec de la sessió en aquell moment i
permetre que ella actuï en conseqüència.
Procediment: Cal que l’alumnat tengui molt clar que quan es produeix una ofensa, la
resposta no pot ser una altra ofensa. El que han de fer és comunicar-ho a la persona
docent que estigui amb ells i elles en aquell moment i serà la persona adulta qui explicarà
la conseqüència corresponent en cada cas. Al marge de qui hagi iniciat el conflicte, si la
resposta contribueix a intensificar-ho, la conseqüència serà per a les dues persones o per
a totes les persones que hagin contribuït a mantenir el conflicte en qüestió.
Tenint en compte l’esmentat anteriorment, si la persona que rep la falta de respecte
intenta justificar la seva reacció irrespetuosa explicant que en/na .... havia començat,
aleshores és el moment en què cal parlar de l’autoresponsabilitat i la lliure elecció a l’hora
de respondre davant la situació.
Exemple d’un possible diàleg: - Recordes el que hem parlat i practicat a classe? Sabies
que si et trobaves amb una situació com aquesta podies actuar de diferents maneres… i
que fer-ho d’una o altra forma tendria conseqüències diferents… Tu has triat com
respondre davant aquesta situació i ara cal ser conseqüent amb aquesta decisió.
Evidentment, és un exemple genèric, però que conté l’essència del sentit que volem
transmetre al nostre alumnat. En el cas de l’alumnat NESE cal adaptar aquest contingut a
la seva realitat i possibilitats, de la mateixa manera que ho feim amb la resta de continguts
curriculars.
En cas que la persona docent tingui dubtes de com actuar pot fer la consulta que cregui
pertinent a la comissió de convivència, a l’orientadora o a l’equip directiu.
● Quin tipus de conseqüències s’apliquen en el centre?
En el centre no tenim un llistat estandaritzat de conseqüències, atès que som partidaris de
negociar-les amb l’alumnat en funció del fet i de les característiques individuals de les
persones que han d’assumir-les (veure 2.2.)
Davant un mateix fet, les conseqüències poden ser diferents. A un alumne/a li pot saber
greu haver de fer o no fer quelcom en concret i, a un altre pot ser-li ben igual…
Cada persona docent ha de pensar quines poden ser les possibles conseqüències: haver
de fer una feina complementària quan la resta pot escollir una activitat en acabar una
tasca d’aula ordinària, ser el darrer/a a l’hora de fer una tria, …
La persona tutora sempre ha d’estar informada de les conseqüències aplicades al seu
9

10. alumnat.
És important, que l’infant entengui el perquè de la conseqüència i en la mesura d’allò
possible hem de comprovar que li sembli justa i hi estigui d’acord.
● Qui aplica i quan s’apliquen les conseqüències ?
Per norma general, les aplica la persona tutora perquè és qui lidera el grup, i perquè és la
persona que té tota la informació del que passa al seu alumnat.
Sempre que sigui possible, les conseqüències han d’aplicar-se com més prest millor. És a
dir, de seguida que s’hagi pogut aclarir què ha passat i parlat amb les parts implicades.
Si una persona docent necessita assessorament per a qualsevol situació relacionada amb
convivència, pot adreçar-se a la comissió de convivència.
5.2.2. Decret 121/2010, de 10 de desembre, pel qual s’estableixen els drets i els
deures dels alumnes i les normes de convivència als centres docents no
universitaris sostinguts amb fons públics de les Illes Balears.
5.2.3. Eines preventives.
5.2.3.1.Cercle de la violència o cercle d’assetjament.
De cara a prevenir i actuar en casos de conflicte i d’assetjament escolar, és essencial
veure’l com una situació que afecta tot el grup en què, normalment, es produeix el cercle
de violència. L’explicació és la següent:
Hi ha un alumne o alumna que pateix a causa de les conductes d’un o més companys.
Aquestes accions solen ser conegudes per la resta de la classe.
Hi ha alumnes que, directament o indirectament, agredeixen.
Hi ha alumnes que, tot i no participar-hi directament, aproven i animen aquestes accions.
Hi sol haver, també, alumnes que, tot i veure el que passa, decideixen no intervenir ja que
no s’hi senten implicats.
És probable que hi hagi també alumnes que, tot i tenir consciència que el maltractament
no està bé, no fan res perquè pensen que si actuen això pot tenir conseqüències
negatives per a ells.
En el cas que apareguin alumnes que defensen o informen a qui correspon, l’assetjament
i/o les situacions de patiment i d’abús no se solen donar o s’aturen.
10

11. Tant el fet de propiciar la comprensió del funcionament del cercle a l’alumnat mitjançant
dinàmiques d’aula pertinents, com el treball vers el coneixement i respecte dels seus drets
i deures, constitueixen eines preventives importants.
5.2.3.2. El CESC (Conducta i experiències socials a classe)
El CESC és un qüestionari que permet obtenir el mapa relacional de l’aula d’un moment
determinat i planificar una intervenció breu i estratègica.
Forma: es tracta d’una nominació entre iguals.
Com s’aplica: s’aplica col·lectivament a tot un grup classe.
Contraindicacions: no serveix per etiquetar ningú en cap categoria, ans el contrari, cal
entendre el qüestionari com una manera de veure el grup, i s’ha de contrastar amb altres
fonts d’informació com l’observació directa, les entrevistes…)
Hi ha versions per educació infantil i primària.
5.2.4. Annex 1. Protocol de Resolució de conflictes propi del centre.
Entenem que la gestió de les emocions és una tasca necessària que cal
aprendre i practicar per a treballar un dels eixos fonamentals de la intel·ligència
emocional.
Les emocions són la vida, de fet no és possible no sentir res... Per això sabem
que és molt important tenir la capacitat d'integrar-les, encara que per a
11

12. integrar-les primer cal acceptar-les i per poder acceptar-les primer les hem de
reconèixer.
-Protocol d'actuació. Ordre de les passes a seguir:
a) Quan ens sentim malament perquè algú ens ha fet mal o ens ha ofès cal
parlar amb aquesta/es persones mirant-nos a la cara -i si és possible als ulls- , i
dir-li verbalment com ens sentim i per què (és suficient amb: -Estic molt
enfadat, molt trist, tenc ràbia perquè...). Així posam nom a allò que ens passa,
ho comunicam i ens en feim càrrec.
b) La persona a qui ens dirigim cal que ens miri quan li parlam, amb
tranquil·litat i en silenci -sense interrupcions- .
c) Un cop que el nostre missatge ha estat comunicat, la persona que ha comès
el greuge és qui té el torn de paraula i sense justificar-se ni excusar-se és en
aquest moment quan pot reparar el que ha succeït demanant a qui se li ha
acostat per explicar-li el seu malestar: - En què et puc ajudar?, o - Què puc fer
per tu?
Aquí sí hi caben les explicacions, les quals no tenen res a veure amb les
justificacions ni les excuses -aquestes només serveixen per a no assumir la
meva responsabilitat i participació en la situació- L'explicació quan és natural i
sincera ajuda a les dues parts ( P.e. T'he pegat perquè m'has fet molta ràbia, o
perquè m'has fet enveja ...), i en aquest cas l'adult, si ho considera necessari,
recondueix o fa propostes de millora per a facilitar alternatives més saludables
d'actuació en casos semblants, però no culpabilitza, ni emet judicis sobre
l'emoció que ha desencadenat aquella reacció en concret. Les emocions ens
donen informació, per tant no consideram que n'hi hagi de bones i de dolentes.
Allò que cal és reconduir les reaccions lesives partint sempre del principi de no
agressió.
d) Qui rep la pregunta cal que contesti segons el seu propi criteri: fer-me un
massatge, jugar amb mi una estona, demanar-me disculpes, seure en silenci
devora jo fins que em trobi millor ...
e) Un cop reparat el greuge es pot demanar a qui s'ha acompanyat en la
resolució del conflicte: - Està bé així per a tu? El missatge que transmet
aquesta pregunta calma, reconeix i dignifica l'altre.
-El perdó i la coherència: des de la nostra visió i experiència consideram que
demanar perdó o disculpes moltes vegades no és suficient per a resoldre
situacions conflictives i de fet partim del supòsit que sovint no és realment
possible perdonar just després de viure una situació conflictiva amb algú; així
que ens permetem contestar que no a aquesta pregunta si així ho sentim, o
encara no, o de moment no puc, o potser d'aquí una estona però ara no.
-Quan el protocol ja s'ha posat en funcionament i tots els alumnes de la classe
el coneixen perquè l'han experimentat, les passes anteriorment descrites les
fan els nins tot sols, l'adult no hi té part activa o en tot cas en certs moments
12

13. només fa d'observador des d'una tercera posició però sense intervenir en la
resolució. És un protocol d'actuació que permet i facilita l'autonomia en la
resolució dels conflictes, l'auto responsabilitat, i la integració i reconeixement de
les emocions pròpies i alienes.
Per a què el protocol doni bons resultats, és imprescindible que el mestre
el presenti i l'expliqui als alumnes en situacions no conflictives en forma
p.e. de recreacions hipotètiques de situacions que sí sabem que poden
generar-ne. Primer cal posar-lo en pràctica des d'un context hipotètic per
poder-lo aplicar posteriorment en situacions reals de conflicte, i per això
és necessari dedicar temps a l'escenificació de situacions en grup enmig
d'una atmosfera pacífica.
* És un model resolutiu que s'aplica entre iguals, entre persones del
mateix rang -entre alumnes- però no entre alumnes i adults. Això cal
explicar-los-ho i corroborar que ho tenen clar, sinó pot ocórrer que
després volen aplicar-lo p.e. amb els pares i evidentment no és el cas.
També hem de considerar la possibilitat d'explicar-lo a les famílies amb la
finalitat que n'estiguin informats i perquè des del coneixement decideixin si
volen fer-lo extensiu en altres situacions fora de l'àmbit escolar.
5.2.5. Protocol de prevenció, detecció i intervenció de l’assetjament escolar de les
Illes Balears.
5.2.6. Pla d’Igualtat i coeducació. En procés de disseny i diagnòstic.
El Pla d’Igualtat i Coeducació és el document, que dins del Pla de Convivència, recull el
conjunt d’estratègies i pautes d’actuació que tenen com a objectiu la implementació de la
Coeducació i la Igualtat en la pràctica pedagògica del centre educatiu. Pretén ser un
document operatiu que ha de contemplar el compromís públic de la comunitat educativa
amb els objectius establerts a la normativa vigent.
Fases per al disseny i la implementació del Pla d’Igualtat i Coeducació:
o Curs 2020-2021: fase de disseny i diagnòstic.
o Curs 2021-2022: fase d’implantació.
5.2.7. Institut per a la Convivència i l'Èxit Escolar-Menú presentació : pàgina de la
Conselleria d’Educació amb recursos de qualitat sobre el tractament de la
convivència i la igualtat, en els centres educatius.
5.3. Orientacions.
-A principi de curs cada grup elaborarà les seves normes d'aula específiques, que
13

14. complementaran els drets i deures (veure 5.2.1) i que poden ser diferents per a cada grup
en funció de les seves característiques, necessitats i dinàmiques de relació.
La Comissió de Convivència valorarà que les normes d'aula específiques així com les
mesures d'actuació davant conductes contràries a la convivència que es volen aplicar,
estiguin d'acord amb el Decret 121/2010
-Quan formen part del conflicte alumnes de diferents grups, les persones tutores de
l’alumnat implicat s’han de posar d’acord sobre les actuacions que es duran a terme.
A les reunions d’equips docents s’han de comunicar als mestres especialistes les normes i
les actuacions acordades, per a què les puguin posar en pràctica de manera coordinada
amb les persones tutores.
- Quan la intervenció de l’equip docent no hagi estat suficient per a corregir la conducta de
l’alumne i reparar el dany causat, la gestió del conflicte es traslladarà a la direcció del
centre. En aquests casos, la directora és la persona competent per imposar les
correccions, i pot delegar en la cap d’estudis o, si escau, en la comissió de convivència
les següents correccions:
a) Proposar a la família la subscripció d’un compromís de convivència o la negociació
d’acords educatius i designar un tutor individualitzat per al seguiment de les mesures
preses i de l’evolució de l’alumne.
b) Proposar la participació de l’alumne, dins o fora del centre, en programes específics
d’educació social i emocional, d’habilitats de resolució de conflictes
i desenvolupament personal en general.
d) Suspendre el dret d’assistència a algunes classes o a totes per un període màxim de
tres dies lectius. Durant la impartició d’aquestes classes, l’alumne ha de romandre al
centre fent la feina acadèmica que els professors que li imparteixen docència li
encomanin, a fi d’evitar interrompre el procés formatiu. El cap d’estudis organitzarà
l’atenció a l’alumne durant aquest període.
e) Canviar de grup per un termini màxim de quinze dies. Després d’aquest període, la
directora ha de valorar l’oportunitat de continuar amb el canvi de grup o de retornar al
grup d’origen.
d) Suspendre el dret de l’alumne/a d’assistir al centre per un període màxim de cinc dies
lectius. Durant el temps que duri la suspensió, l’alumne/a ha de fer els treballs acadèmics
que hagin determinat els professors que li imparteixen docència a fi d’evitar interrompre el
procés formatiu.
Les conductes greument perjudicials per a la convivència al centre seran corregides per la
directora del centre, que podrà delegar en la cap d’estudis. Les correccions que es poden
interposar en aquests casos són les següents:
a) Canvi de grup o classe de l’alumne amb caràcter temporal, durant un període establit
pel centre, o de manera definitiva.
14

15. b) Suspensió del dret a participar en activitats complementàries per un període que no
podrà sobrepassar els tres mesos. L’alumnat sempre ha d’ésser atès al centre escolar,
mentre els companys participen en l’activitat.
c) Suspensió del dret a participar en activitats extraescolars per un període que no podrà
sobrepassar els tres mesos.
d) Suspensió del dret al servei d'escola matinera, de menjador i/o de transport escolar per
un període màxim de 15 dies lectius, quan la conducta contrària a la convivència afecti
l’àmbit d’aquest servei.
e) Realització dins i fora de l’horari lectiu d’un servei a la comunitat com a reparació del
dany causat. Aquesta mesura no pot ser imposada sense autorització dels representants
legals en cas d’alumnat menor d’edat, i ha de ser acceptada pel propi alumne si és major
d’edat.
f) Restitució del que s’ha sostret, reparació dels danys causats o rescabalament del cost
econòmic de la seva reparació.
g) Imposició a l’alumne de mantenir-se allunyat de qui hagi estat la seva víctima en una
situació d’assetjament, durant el temps que el centre determini. Aquesta mesura requereix
l’obertura d’un expedient disciplinari.
h) Suspensió del dret d’assistència al centre docent per un període comprès entre sis i
vint-i-cinc dies lectius. Durant el temps que duri el període de suspensió, l’alumne ha de
dur a terme les tasques acadèmiques que hagin determinat els professors que li
imparteixen docència, per evitar interrompre el procés formatiu. A aquest efecte, el
reglament d’organització i funcionament del centre ha de determinar el seguiment i la
supervisió d’aquest procés, especificar la persona encarregada de dur-lo a terme i establir
l’horari de visites de l’alumne al centre. Aquesta mesura requereix l’obertura d’un
expedient disciplinari.
i) Canvi de centre educatiu. Aquesta mesura és excepcional i aplicable en casos
reincidents en conductes greument perjudicials per a la convivència al centre i requereix
l’obertura d’un tercer expedient disciplinari, o bé d’una resolució judicial que així ho ordeni.
5.4. Activitats.
1. Donar a conèixer les Normes de Convivència a la comunitat educativa (dins les
aules, mitjançant el Bloc,...)
2. Concretar el Pla de convivència als Documents del Centre (PGA, PEC, .. )
3. Incloure el Pla de Convivència en el Pla d'acció Tutorial.
4. Crear la Comissió de Convivència, triar al coordinador/a i establir un horari de
reunions trimestral.
15

16. 5. Promoure la gestió democràtica del centre i de l'aula.
6. Dur a terme un programa d'Educació Emocional.
7. Incloure a les Reunions de Delegats a Primària els aspectes del Pla de
Convivència.
8. Promoure la participació de les famílies.
9. Promoure la col·laboració dels Serveis Socials del municipi i els del Consell
(Menors) amb l'escola.
10.Incloure un apartat dins la Memòria anual en el que s'avaluï la posada en pràctica
del pla de convivència, tenint en compte tota la comunitat educativa.
6. Procediments específics d’actuació per prevenir i gestionar conflictes.
6.1 Marc teòric.
a) Concepte de conflicte.
En aquest document quan parlem de conflicte ens referim a la concepció
següent:
Davant la visió negativa i pessimista del conflicte volem desenvolupar
una visió positiva i optimista que, en primer lloc, el situï com allò que
realment és: un procés natural, necessari i potencialment positiu per a les
persones i per als grups socials. En altres paraules, el conflicte és
consubstancial a la vida. Sempre que hi ha vida hi ha conflicte i, a més, no
té perquè ser necessàriament negatiu. En moltes ocasions aquesta
valoració dependrà fonamentalment de la forma com ho tractem i no tant
del conflicte en si mateix.. (Xesús R. Jares. Vigo 2002)
b) Estructura del conflicte
16

17. 6.2 Procediments específics d'actuació per la gestió del conflicte.
1. Identificar els protagonistes, causes, el context i el procés que ha seguit el
conflicte.
2. Ser conscient de les característiques dels protagonistes i el seu moment
evolutiu.
3. Afrontar el conflicte.
Intentar que les dues parts es calmin.
Afavorir que les dues parts s'escoltin. Facilitar que les parts verbalitzin la seva
versió del conflicte, sense insults i respectant el torn de paraula.
Fer preguntes o demanar aclariments per ajudar a identificar el conflicte.
Si el conflicte és de mitjana/baixa intensitat:
Valorar el conflicte des d’un punt de vista positiu.
Animar les parts perquè proposin solucions i concretin acords.
17

18. Si no hi ha acord el mestre intervé intentant que hi hagi un acord.
Si el conflicte és greu o d'alta intensitat:
Aplicació de la bateria de mesures.
4. Comunicar les conseqüències.
5. Avaluar els resultats.
18