El japó de l’època edo

El Japó de l’Època
Edo
Era Tokugawa (1603-1868)
Maria Serrano Fox
4t Història
Pràctica 2: Historiografia

Època Edo (1603-1868)
• Tokugawa Ieyasu arriba al poder i estableix el seu
govern al 1603 a Edo (Tòkio). La seva estructura
consistia en el Shogunat (govern militar). Va
introduir un nou sistema de control sobre la resta
de territoris del país, basat en les relacions de
vassallatge feudal. L’emperador Go-Yõzei, li
deposita la seva autoritat per a governar el país
en el seu nom, li atorga el títol de Shoghun. La
família Tokugawa ocuparà aquest títol de forma
ininterrompuda fins el 1868, any en que comença
l’època Meiji.

L’espai del Japó de Tokugawa
• Principals
Illes del
Domini del
Shogunat
Tokugawa:
Honshu,
Hokkaido,
Shikoku,
Kyushu i Illes
Ryuku.

Imatge 1: Mapa de les illes
principals del Japó a l’Època Edo.

L’espai del Japó de Tokugawa
• El territori era dividit en Han,
aquests eren els feus del Japó.
Eren administrats per un
Daimyo (senyor feudal), que
jurava lleialtat al Shogun.

Imatge 2: Mapa dels diferents Daimyo.

Imatge 3: Mapa de les províncies
de Japó.

Espais de les ciutats
•
•
•
•

•

•

Castells: Construïts per a vigilar els territoris estratègics o importants. Es
converteixen en ciutats castell, al voltant de les quals es desenvolupa la economia
local.
Temples: Espais Sagrats que rodegen un pati i als quals s’entra per una sèrie de
portes. Tenen l’objectiu de mantenir les imatges dels Budes i és on es realitzen els
rituals importants.
Santuaris: Creats per santificar i realitzar el culte a una deïtat.
Teatres: Els que assisteixen són principalment els comerciants d’Edo, Kyoto i
Osaka. La nova classe comerciant crea la seva pròpia cultura, volen entreteniments
que mostressin la vida real, i aquesta realitat la veien plasmada en les obres de
teatre Kabuki, un drama estilitzat.
Barris Comercials (Juku): Barris amb botigues i tot tipus de disposicions. També hi
havia albergs i hostals per al allotjament dels viatgers. El seu objectiu era el de
servir com una xarxa oficial del govern dels transports, comunicacions,
administració i comerç.
Jardins: Jardins tradicionals que creen paisatges idealitzats en miniatura. Els
jardins dels emperadors i nobles són dissenyats per la recreació i el plaer estètic,
mentre que els budistes per a la contemplació i meditació.

Espais a Osaka, Hokkaido
• Castell d’Osaka, construït al 1583. Al 1615 cau en mans del clan
Tokugawa. Tokugawa Hidetada el reconstrueix i el rearma.

Imatge 4: Castell d’Osaka.

Imatge 5: Castell d’Osaka.

Espais a Kyoto
A Kyoto s'ubicava la Cort Imperial.
•

Castell Nijo, es manat construir per
Tokugawa Ieyasu al 1601 i es acabat
al 1626. És la residència a Kyoto dels
Shoguns.

Imatge 6: Castell Nijo.
• Nishi Honganji, temple que al 1602 es
dividit per Ieyasu, amb l’objectiu de
debilitar el poder de la secta budista Jodo.

Imatge 7: Temple Nishi Honganji

Espais a Edo (Tokio)
•

Ikegami Honmon-ji, temple
de Nichiren Shu (llinatge
budista).

Imatge 8: Temple Ikegami Honmonji

Imatge 9: Temple Zojo-ji

• Zojo-ji, temple budista. El seu fundador
va ser Yuyo Shosho. Era el temple de la
familia Tokugawa. També va servir com
centre administratiu per regular els
estudis i les activitats religioses de la secta
Jodo Shu.

Espais a Edo (Tòkio)
• Temple Sengakuji, creat al 1612,
popularment conegut per el lloc on
hi ha les tombes del 47 samurais. La
gent anava a encendre encens en
memòria seva.

Imatge 10: Temple Sengakuji
• Senso-ji, temple situat a Asakusa. Va
ser el temple oficial del Shogun. Els
sacerdots rezaven cada dia,
realitzaven cerimonies de la familia i
també tenien les seves tombes. Es
realitzava el festival Tanabata, la gent
demanava desitjos.

Imatge 11: Temple Senso-ji

Espais a Edo (Tòkio)
• Tokaido, era la ruta més important que unia
Edo amb Kyoto. Hi havia estacions de
descans, allotjament i menjar per a que els
viatgers descansessin. També hi havia punts
de control on els viatgers presentaven els
permisos de viatge.

Imatge 12: Camí Tokaido

• Castell Chidoya, castell contruït
al 1457 a Edo per Ota Dokan. Va
esdevenir centre administratiu
del Shogunat al 1603.
Imatge 13: Torre del Castell d’Edo

Relacions amb l’exterior
• Durant l’era Tokugawa es va implantar una
política aïllacionista. La supressió dels contactes
amb l’exterior no va ser brusca, sinó que es va
produir progressivament. Tokugawa Ieyasu
mostrava interès en el comerç exterior i era
permissiu, en certa mesura, amb el cristianisme.
Els europeus van aportar les armes i el
cristianisme al Japó, però aquests van acabant
sent un perill per al Shogunat i van generar
desequilibris al país, la qual cosa va portar a la
regulació de les relacions amb l’exterior.

Pel que fa al tema econòmic, els intercanvis comercials amb els xinesos, espanyols,
anglesos i holandesos van ser molt beneficiosos a començaments del segle XVII, ja
que van portar una nova tecnologia. Això va portar a desequilibris interns, no es
podia establir un control del comerç exterior, la qual cosa impedia el monopoli del
comerç exterior i també el control dels ingressos dels daimyo.

Imatge 14: Vaixell Japonés de 1634

Imatge 15: Mapa de Japó, Xina i Corea al 1835

• I pel que fa al tema de
la religió, els cristians
portaven una lleialtat
que feia competència
amb la del Shogun. A
principis del segle XVII
va haver una certa
tolerància, però a l’any
1612 van haver
problemes amb els
daimyo cristians va
portar a Tokugawa
Hidetada, a promulgar
edictes contra el
cristianisme. Es van
perseguir cristians amb
prohibicions com la de
crear assentaments
cristians i execucions
públiques.
Imatge 16: Martirs a Nagasaki durant el segle XVII

• Al 1623 una sèrie d’edictes van portar a una
política d’aïllament de l'arxipèlag. Primer es
van expulsar als anglesos, després als
espanyols i finalment als portuguesos. Entre
1633-1638, Iemitsu va afegir més edictes que
restringien les relacions exteriors. Aquesta
política de portes tancades va portar a dos
segles de pau, Pax Tokugawa.

Cosmologia: Edo Neo-Confusianisme
• Durant aquesta època al Japó va sorgir l’Edo Neo-confusianisme.
És una filosofia social i ètica basada en idees metafísiques. La
filosofia es caracteritzada com humanista i racionalista, amb la
creença que l’univers podria ser entès a través la raó humana, i
correspon als homes la creació d’una relació harmoniosa entre
l’univers i l’individu. Aquesta teoria pensa que els principis
naturals que regulaven el cosmos regulaven també la moral.
Aquests principis originalment romanen dins de tots els éssers
humans, en la seva naturalesa o en la seva ment, bons, però en
alguns casos són aclaparats per les turbulències del món atractiu i
la seva agitació. S’ha de tornar a la calma i a l’equilibri per a que
la bondat retorni. El neo confusianisme també va introduir
elements d’etnocentrisme al Japó, tenen a la seva cultura com el
centre del món.

Cosmologia: Mite de la Creació
• Com totes les cultures el Japó també té el seu propi mite de la
creació. Aquest explica el naixement llegendari del món
celestial i el món terrenal, el naixement dels primers deus i el
naixement de l'arxipèlag japonès. Aquesta llegenda té origen al
segle VIII.

Imatge 17: Deus del Mite de la Creació Japonès.

•

En el principi dels temps el
cel i la terra estaven
barrejats, però aquests
temps més tard es van
separar. A la part superior es
va crear el cel, una mica més
avall hi havien els nuvols i un
paraís anomenat
Takamagahara, on vivien els
17 déus. I finalment molt
més avall es va crear la Terra.
Els déus es van reunir per
decidir que el déu més jove,
Izanagi i la deessa més jove
Izanami fosin enviats a la
terra per reorganitzar-la. Per
a facilitar la tasca els hi van
donar una llança.
Imatge 18: Izanami i Izanagi rebent la llança


Imatge 19: Izanami i Izanagi clavant la llança.

• Van anar al pont que unia el
cel amb la terra i van agitar
el mar amb la llança, cosa
que va fer que caiguessin
gotes d’aigua salada a la
punta la llança i es crees la
primera illa anomenada
Onogoro. Van traspassar el
pont i van clavar la llança
en aquella terra i van fer la
seva casa. Els seus primers
fills van ser imperfectes i no
van ser considerats déus,
aquests van ser abandonats
al mar. Els fills que van
tindre després si que van
nèixer perfectes i van ser
considerats déus.

Bibliografia i Webgrafia
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•

JUNQUERAS I VIVES; Oriol,MADRID I MORALES, Dani; MARTÍNEZ TABERNER, Guillermo; PITARCH
FERNÁNDE, Pau (2011): Història del Japó, Barcelona, UOC.
TSUTSUI, William M. (2007): A Companion to Japanese History, Blackwell Publishing.
http://www.us-japan.org/edomatsu/home.html, consultat el 09/10/2013.
http://bartjapanworld.blogspot.com.es/2011/12/el-periodo-edo-1-parte.html, consultat el
07/10/2013.
http://paseandoxjapon.blogspot.com.es/2012/02/historia-de-japon-el-periodo-edo.html, consultat
el 07/10/2013.
http://www.euskadiasia.com/ESTUDIOS_ORIENTALES/DOCUMENTOS/_viaje_Ulises_articulo.html,
consultat el 15/10/2013.
http://en.wikipedia.org/wiki/Edo_Neo-Confucianism, consultat el 16/10/2013.
http://es.wikipedia.org/wiki/Cien_famosas_vistas_de_Edo, consultat el 14/10/2013.
http://es.wikipedia.org/wiki/Shogunato_Tokugawa#Sociedad_y_cultura, consultat el 05/10/2013.
http://es.wikipedia.org/wiki/T%C5%8Dkaid%C5%8D, consultat el 15/10/2013.
http://en.wikipedia.org/wiki/Japanese_garden, consultat el 15/10/2013.
http://es.wikipedia.org/wiki/Per%C3%ADodo_Edo, consultat el 05/10/2013.
http://tokio.ociogo.com/guia/sengakuji-ji/, consultat el 16/10/2013.

Llistat d’imatges
•

•
•
•
•
•
•
•
•

•

Imatge 1: JUNQUERAS I VIVES; Oriol,MADRID I MORALES, Dani; MARTÍNEZ TABERNER,
Guillermo; PITARCH FERNÁNDEZ, Pau (2011): Història del Japó, Barcelona, UOC.
Imatge 2: http://historiadejapon2012-2.blogspot.com.es/p/mapas.html (consultat el
15/10/2013)
Imatge 3: http://historiadejapon2012-2.blogspot.com.es/p/mapas.html (consultat el
15/10/2013)
Imatge 4: http://viajesmonllar.com/blog/los-castillos-japoneses-esas-bellezas-de-oriente
(consultat el 16/10/2013)
Imatge 5: http://flapyinjapan.com/2007/04/12/el-castillo-de-osaka/ (consultat el
16/10/2013)
Imatge 6: http://flapyinjapan.com/2010/08/17/el-castillo-de-nijo/ (consultat el 16/10/2013)
Imatge 7: http://rakugoleon.wordpress.com/2010/10/25/day-9-a-lazy-rainy-unesco-worldheritage-day/ (consultat el 16/10/2013)
Imatge 8: http://static.panoramio.com/photos/large/7036852.jpg (consultat el 16/10/2013)
Imatge 9: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/7a/Zojoji_Hondo_2010.jpg
Imatge 10:
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c1/Templo_Sengakuji.jpg/800pxTemplo_Sengakuji.jpg (consultat el 16/10/2013)

Llistat d’imatges
•

•
•
•
•
•
•
•
•

Imatge 11: http://landsofwisdom.com/wp-content/uploads/2011/04/senso-ji-temple-by-night.jpg
Imatge 12:
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/7d/Tokaido_Hoeido_26_Nissaka.png
Imatge 13: http://www.absolutjapon.com/wp-content/uploads/2010/07/11132.jpg (consultat el
16/10/2013)
Imatge 14: http://4.bp.blogspot.com/-9mxXMdtFi08/UP5M2vFtPzI/AAAAAAAAC0E/FcLa8TQ4a0/s1600/Captura+de+pantalla+2013-01-22+a+las+09.24.28.png (consultat el 16/10/2013)
Imatge 15:
http://www.euskadiasia.com/ESTUDIOS_ORIENTALES/DOCUMENTOS/_viaje_Ulises_articulo.html
Imatge 16:
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/27/ChristianMartyrsOfNagasaki.jpg/59
6px-ChristianMartyrsOfNagasaki.jpg (consultat el 16/10/2013)
Imatge 17: http://www.enfolang.com/newsletter/2011/agosto/creacion-mundo-japon.jpg
Imatge 18: http://www.use.com/media/2011/0112/1174981/p_001.jpg?1 (consultat el
16/10/2013)
Imatge 19: http://www.use.com/media/2011/0112/1174981/p_003.jpg (consultat el 16/10/2013)

El japó de l’època edo

Empfohlen

Empfohlen

Weitere ähnliche Inhalte

Andere mochten auch

Andere mochten auch (20)

El japó de l’època edo