Apunts de classe pels alumnes de 4t de la ESO

1. El S. XVIII:
La crisi de l’Antic
Règim.
Aquest fou el terme que molts
historiadors van anomenar al període
que caracteritzà bona part d’Europa
durant el segle XVII i bona part del
segle XVIII. El terme fou encunyat
durant la Revolució Francesa, per tal de
diferenciar l’Antic Règim del Nou
Règim.

2. El S. XVIII:
La crisi de l’Antic Règim.
Quines són les principals característiques de
l’Antic Règim?
•Un model econòmic rural i senyorial.
•Un model social organitzat per estaments
(privilegiats no privilegiats)
•Un model polític absolutista.

3. El S. XVIII:
La crisi de l’Antic Règim.

4. El S. XVIII:
La crisi de l’Antic Règim.
Què és la societat estamental?
Es aquella societat dividida per estaments.
Les persones neixen dins d’un estament i
difícilment en poden sortir. Les societats
estamentals es dividien entre privilegiats
(noblesa i clergat) i no privilegiats (pagesia,
burgesia i classes populars).

5. El S. XVIII:
La crisi de l’Antic Règim.

6. El S. XVIII:
La crisi de l’Antic Règim.
La Monarquia absolutista:
En la societat estamental, el rei tenia
el poder absolut. El rei ostentava el
poder executiu, legislatiu i judicial.
Estava per damunt de tots els
habitants del regne, i tots els seus
súbdits li estaven sotmesos. La
monarquia era hereditària i de dret
diví.

7. El S. XVIII:
La crisi de l’Antic Règim.
Periodes.
Europa: Espanya-
1700-1715: Antic Règim. Catalunya:
1700-1746. Regnat de Felip V.
1715-1776: Expansió de la
Il·lustració. 1746-1758: Regnat de Ferran
II.
1776-1800: Liberalisme. 1758-1788: Regnat de Carles
III.
1788-1808: Regnat de Carles
IV.

8. El S. XVIII:
La crisi de l’Antic Règim.
Dates importants
Europa:
1715: Mort de Lluís XIV. Espanya-
1748: Montesquieu escriu Catalunya:
“L’esperit de les lleis”.
1776: Declaració de 1701-1714: Guerra de
independència dels EEUU. succesió.
1786: Constitució americana. 1716: Decret de Nova Planta.
1789: Revolució Francesa. 1778: Llibertat dels ports per
comerciar amb Amèrica.

9. El S. XVIII:
La crisi de l’Antic Règim.
La Il·lustració.
És un moviment de caràcter intel·lectual,
desenvolupat a l’Europa del segle XVIII, que
va posar en qüestió tots els principis de
l’Antic Règim. Les idees de la Il·lustració van
ser propagades per un grup de pensadors
francesos que ràpidament es van estendre
per Espanya i Catalunya.

10. El S. XVIII:
La crisi de l’Antic Règim.
Els il·lustrats defensaven la fe absoluta en
la raó (intel·ligència humana). Defensaven
la tolerància com la base de les relacions
humanes. I el coneixement com a base
per assolir la felicitat.

11. El S. XVIII:
La crisi de l’Antic Règim.
Quin era l’ideari de la Il·lustració?
Estaven en contra de l’Antic Règim. S’oposaven
a una societat estamental. S’oposaven al poder
absolutista. S’oposaven a una economia de
subsistència.
En els seus escrits van defensar els principis de
llibertat i d’igualtat per tots els ciutadans. Els
il·lustrats van defensar la fisiocràcia i el
liberalisme econòmic i polític.

12. El S. XVIII:
La crisi de l’Antic Règim
• El Baró de Montesquieu
“L’esperit de les lleis (1748)”
Idea: separació dels tres
poders.

13. El S. XVIII:
La crisi de l’Antic Règim
• Jean-Jacques Rousseau.
“Contracte Social (1762)
Idea: La facultat de legislar ha
de recaure en el concepte
de voluntat general.

14. El S. XVIII:
La crisi de l’Antic Règim
• François-Marie Arouet.
“Voltaire”
“Càndid, o l’optimisme (1759)”
Idea: prossegueix la línia de
crítica a la creença en la
providència divina.

15. El S. XVIII:
La crisi de l’Antic Règim
• Dennis Diderot (codirector).
“L'encyclopédie, ou Dictionnaire
raisonné des sciences, des arts
et des métiers” 1751 -28
volums, 71.818 articles, 2.885
il·lustracions-

16. El S. XVIII:
La crisi de l’Antic Règim
• Quins tres tipus de
poders hi ha?
• Quina ha de ser la funció
de cadascun segons els
il·lustrats?
• Per què la concentració
de poders en una
mateixa persona és una
tirania? Justifica la frase
de Montsesquieu: “és
necessari que el poder
reprimeixi el poder”.

17. El S. XVIII:
La crisi de l’Antic Règim
• Mirar el vídeo a • Quina va ser la importància del
www.tiching.com54688 regnat de Lluís XIV? Quines
característiques va tenir l’estat
O absolut establert pel monarca?
http://es.tiching.com/link/54668
• Quines potències europees van
O http:// imposar el seu domini colonial
www.youtube.com/watch?v=ogIvQxAFt18
durant el segle XVIII?
I contestar a les següents • Quin grup social va ser protagonista
preguntes: dels canvis econòmics? Amb quin
altre grup social es va enfrontar?
• Quines noves idees van sorgir al
segle XVIII? Quines mesures van
adoptar els monarques il·lustrats?

18. El S. XVIII:
La crisi de l’Antic Règim
• Quina va ser la importància del regnat de Lluís
XIV? Quines característiques va tenir l’estat
absolut establert pel monarca?
El regnat de Lluís XIV representà l’època del absolutisme i
del poder polític de l’Antic Règim.
L’estat absolut centralitza el poder en la seva persona.
Disposa d’una àmplia burocràcia, un exercit important
i una diplomàcia complexa. El poble ha de contribuir a
sostenir el sistema a través dels impostos i del treball.
La noblesa es converteix en aristocràcia cortesana.

19. El S. XVIII:
La crisi de l’Antic Règim
• Quines potències europees van imposar el
seu domini colonial durant el segle XVIII?
Les potències europees que van imposar el seu
domini van ser Espanya, Portugal, Anglaterra,
França i Holanda. També van sobreviure tres
formacions tradicionals: l’Imperi turc, l’Imperi
xinès i l’Imperi rus.

20. El S. XVIII:
La crisi de l’Antic Règim
Quin grup social va ser protagonista dels canvis
econòmics? Amb quin altre grup social es va
enfrontar?
La burgesia mercantil fou la gran protagonista
dels canvis econòmics. S’enfronten amb la
noblesa, ja què els senyors van posar noves
càrregues fiscals.

21. El S. XVIII:
La crisi de l’Antic Règim
Quines noves idees van sorgir al segle XVIII?
Quines mesures van adoptar els monarques
il·lustrats?
La Il·lustració, l’humanisme i el racionalisme
impregnen les mentalitats més avançades del
segle XVIII. Els monarques il·lustrats adopten el
despotisme il·lustrat.

22. El S. XVIII:
La crisi de l’Antic Règim
• La Revolució americana
fou la primera
insurrecció colonial
contra la metròpoli.
• Els colons americans no
estaven d’acord amb les
taxes i els impostos ni
amb el monopoli
comercial de la Gran
Bretanya.

23. El S. XVIII:
La crisi de l’Antic Règim
El 4 de juliol de 1776, els delegats de les
tretze colònies, reunits a Filadèlfia, van
redactar la Declaració d’Independència
dels Estats Units d’Amèrica.
La declaració va expressar els principis que
van impulsar la revolta: el dret de totes les
persones a la llibertat i a la recerca de la
felicitat.

24. El S. XVIII:
La crisi de l’Antic Règim

25. El S. XVIII:
La crisi de l’Antic Règim
• La Gran Bretanya va reconèixer la
independència del territori americà l’any
1783.
• George Washington, un general de
l’exèrcit insurgent, en va ser proclamat
primer president.
• El nou estat americà va redactar la
primera constitució l’any 1787.

26. El S. XVIII: La crisi de l’Antic Règim.
La monarquia borbònica a Espanya.
Guerra de Successió.
1700: mor Carles II l’Encantat (casa dels Austries) sense descendència.
Dos candidats al tro espanyol a) Felip V d’Anjou, nét de Lluís XIV
Família Borbó.
b) Carles d’Àustria: fill de
l’emperador austríac Leopold.
Família Habsburg

27. El S. XVIII: La crisi de l’Antic Règim.
La monarquia borbònica a Espanya.

28. El S. XVIII: La crisi de l’Antic Règim.
La monarquia borbònica a Espanya.
Gran aliança de la Haia (1701). Països.
Àustria, Anglaterra, Països Baixos,
Dinamarca i posteriorment Portugal,
Prùssia i Saboia.
+la corona d’Aragó, el País Basc i Navarra.
La gran aliança declara la guerra (1702) a França i a la corona de
Castella.
França i la Corona de Castella.

29. El S. XVIII: La crisi de l’Antic Règim.
La monarquia borbònica a Espanya.
• Mort de l’emperador d’Àustria Josep I (1711).
Carles d’Àustria hereta l’imperi austríac
perd el suport de la gran Alemanya, que tem
un regnat com el de Felip II la Gran
Aliança voldrà acabar la guerra.

30. El S. XVIII: La crisi de l’Antic Règim.
La monarquia borbònica a Espanya.
• Pau d’Utrecht i de Rastad (1713-1714).
La gran aliança reconeix Felip V com a
monarca espanyol. Nou repartiment
territorial.
Àustria Gran Bretanya
Milà, Flandes, Gibraltar i Menorca
Luxemburg, Nàpols i (possibilitat de comerciar amb
Sardenya. Amèrica).

31. El S. XVIII: La crisi de l’Antic Règim.
La monarquia borbònica a Espanya.
La resistència catalana es va allargar fins a l'11 de
setembre del 1714, en què Felip V va ocupar
Barcelona i, poc després, tota Catalunya va quedar
sotmesa a la seva autoritat.
L'ocupació del territori català va tenir conseqüències
immediates. Com a càstig per haver-se revoltat,
Catalunya va ser ocupada militarment, diverses
fortaleses van ser enderrocades i molts austriacistes
van haver d'exiliar-se.
www.tiching.com/73036

32. El S. XVIII: La crisi de l’Antic Règim.
La monarquia borbònica a Espanya.
A més, l'any 1716 es va publicar el Decret de Nova Planta, que
suprimia les constitucions de Catalunya, hi imposava les lleis i el
sistema administratiu de Castella i fixava el castellà com a idioma
oficial. Les Corts, la Generalitat, el Consell de Cent i totes les
institucions municipals van ser abolides mentre s'imposava a
Catalunya una nova estructura de govern formada per: El Capità
General i la Superintendència de Catalunya.

33. El S. XVIII: La crisi de l’Antic Règim.
La monarquia borbònica a Espanya.
La Guerra de Successió: causes i conseqüències.
Mort de Carles II (l’encantat) Suports internacionals i
CAUSES
sense descendència. Casa suports interns dins
dels Àustria. d’Espanya.
Felip d’Anjou. França i la
Aspirants Casa dels Borbó. Corona de
Nét de Lluís XIV. França.
Castella.
Enfrontament militar. Arxiduc Carles
Gran Aliança de la Haia 1701
Àustria
1700-1714 d’Habsburg. Fill de
l'emperador d’Àustria. Holanda
-Reconeixement de la dinastia Gran Bretanya
Conseqüències Borbó al tro espanyol. Portugal
-Pèrdua de l’Imperi espanyol a Prússia
Pau d’Utrecht i de Europa. Corona d’Aragó
Rastadt 1713-1714 -Cessió de Gibraltar i Menorca
a la Gran Bretanya.
Decret de Nova
Planta. 1707 (V). 1711 Abolició o supressió prerrogativa de celebrar corts, supressió
(Ar). 1716 (Cat). dels braços i dissolució de les Constitucions pròpies.

34. El S. XVIII: La crisi de l’Antic Règim.
El reformisme il·lustrat de Carles III
Carles III (1759-1788). El despotisme il·lustrat.
Arriba de Nàpols 1734-1759 on havia entat en contacte amb els il·lustrats.
A la mort del seu germà Ferran VI va accedir al tro.
Què és el Despotisme Il·lustrat?
Sistema polític que neix de l’aplicació de les idees il·lustrades per
part d’alguns dels monarques de l’absolutisme i que va
desenvolupar-se entre 1760 i 1789. El lema “tot pel poble, però
sense el poble” definiria perfectament el caràcter del despotisme
il·lustrat.
El monarca Carles III (1759-1788), sense renunciar al seu
poder i sense menyscabar els privilegis nobiliaris, va
escollir il·lustrats com a consellers, com ara el comte
d'Aranda, Gaspar Melchor de Jovellanos i el comte de
Floridablanca, i va escometre una sèrie
de reformes característiques del Despotisme Il·lustrat.

35. El S. XVIII: La crisi de l’Antic Règim.
El reformisme il·lustrat de Carles III
Les reformes més importants:
Imposar l'autoritat reial sobre l'Església, fins i tot va arribar a
expulsar d'Espanya els jesuïtes (1767).
Crear noves escoles dedicades a l'ensenyament primari i
reformar els estudis universitaris.
Decretar honestes totes les professions (1783).
Liberalitzar els preus del blat (1765) i decretar la llibertat de
comerç amb Amèrica per a tots els ports espanyols (1778).
Impulsar i protegir les Societats Econòmiques d'Amics del País,
dedicades al foment de l'agricultura, la indústria i el comerç.
Repoblament de zones deshabitades, impuls regadiu, foment
de l’agricultura.

36. El S. XVIII: La crisi de l’Antic Règim.
El reformisme il·lustrat de Carles III
El Motí de Squillace (1766).
El motí de Squillace es va organitzar a Madrid el 1766 i va estar motivat per
un decret de Squillace, ministre de Carles III, que prohibia lluir capa llarga
i barret d'ala ampla, adduint que aquesta indumentària afavoria que es
cometessin delictes perquè era impossible identificar el delinqüent. Així, es
pretenia imposar la capa curta i el barret de tres puntes, segons la
moda italiana.
Fou una revolta complexa on es barrejà el malestar popular (pujada de
preus dels aliments) amb el malestar de l’estament privilegiat.
Analitza la font gràfica en funció
del que sàpigues del motí.
-Qui són els representats?
-De quins estaments creus que
pertanyen els representats?
-Per què diem que fou una
revolta complexa?

37. El S. XVIII: La crisi de l’Antic Règim.
Economia agrària i desenvolupament comercial
Des del punt de vista econòmic, l’agricultura era l’activitat més
important. Era un 80% de l’Activitat econòmica.
Agricultura de subsistència
Rendiments baixos i poca productivitat Crisis de
Subsistència
Sistema de conreu basat en la rotació triennal
Revoltes
Mercats locals i/o regionals populars i
motins.

38. El S. XVIII: La crisi de l’Antic Règim.
Economia agrària i desenvolupament comercial
Quins eren els problemes de l’agricultura a Espanya i Catalunya?
La pagesia era arrendatària o
Catalunya.
jornalera
Sud (Castella, Extremadura i Enormes extensions. Crisis de
Andalusia). Latifundisme. Subsistència
Galícia i Astúries. Greus problemes. Minifundisme.
Les terres estaven amortitzades, és a dir que no es podien ni comprar
ni vendre- mans mortes (legislació de tipus medieval, que
emmarcava les terres de l’església, la noblesa i els ajuntaments).
Baixa Crisis de Pagesia Pagament
productivitat Subsistència sotmesa d’impostos

39. El S. XVIII: La crisi de l’Antic Règim.
Economia agrària i desenvolupament comercial
Sistema de rotació triennal amb guaret.
Va augmentar considerablement
el terreny de superfície cultivada,
no només a partir de l’ocupació
de noves terres (antigament
desocupades), sinó que també es
van talar més boscos i es van
Es va dividir el conreu en tres parts, de les quals
només una es deixava en guaret, i a les altres
dessecar pantans per tal de tenir
dues s’hi cultivaven diferents cereals o llegums. una major superfície per als
Aquest sistema, a banda de ser més productiu ja
que disminuïa la superfície del guaret, també va conreus.
permetre diversificar els aliments i per tant una
millor nutrició dels pagesos i major productivitat
del seus camps.

40. El S. XVIII: La crisi de l’Antic Règim.
El comerç colonial
El segle XVIII va ser el de la gran expansió del comerç marítim
europeu. Els vaixells de la Gran Bretanya, Holanda, França, Espanya i
Portugal intercanviaven productes manufacturats d’Europa per
matèries primeres de les Colònies.
El comerç triangular
Aquest comerç estava basat principalment
en el tràfic d’esclaus de raça negra. Els
esclaus eren traslladats des d’Àfrica fins a
Amèrica en condicions penoses i allà eren
venuts per treballar de manera inhumana
les plantacions agrícoles del Carib, el Brasil
i les Colònies angleses.
Es van traslladar uns 20 milions d’homes
negres durant el segle XVII i XVIII. Entre
1830 i 1860 es va abolir l’esclavitud a la
majoria de països.

41. El S. XVIII: La crisi de l’Antic Règim.
Qüestionari.
Busca informació dels apunts, del llibre
digital i d’altres fonts historiogràfiques i
respon:
1.Explica què era el comerç triangular, quines
rutes comprenia i quins productes
s’intercanviaven. En què consistia el comerç
d’esclaus i quina era la destinació de la mà
d’obra esclava a Amèrica?

42. El S. XVIII: La crisi de l’Antic Règim.
Qüestionari.
1.Explica què era el comerç triangular, quines rutes comprenia i quins productes
s’intercanviaven. En què consistia el comerç d’esclaus i quina era la destinació de la mà d’obra
esclava a Amèrica?
El comerç triangular era aquell comerç que estava
basat principalment en el tràfic d’esclaus de raça
negra. Els esclaus eren traslladats des d’Àfrica fins a
Amèrica en condicions penoses i allà eren venuts per
treballar de manera inhumana a les plantacions
agrícoles del Carib, el Brasil i les Colònies angleses. De
tal manera que es formava una ruta triangular entre
Europa (la metròpoli), l’Àfrica (recollida d’esclaus) i
Amèrica (recollida de matèries primeres).

43. El S. XVIII: La crisi de l’Antic Règim.
Qüestionari.
1.Explica què era el comerç triangular, quines rutes comprenia i quins productes
s’intercanviaven. En què consistia el comerç d’esclaus i quina era la destinació de la mà d’obra
esclava a Amèrica?
Les Colònies americanes aportaven les matèries
primeres: el sucre, el cafè, el tabac, el cotó i el
cacau. Europa comprava esclaus a canvi de
donar alguns productes de la manufactura. I
l’Àfrica aportava la mà d’obra esclava. La
destinació d’aquests esclaus sempre va ser
Amèrica, especialment les tretze Colònies
americanes.

44. El S. XVIII: La crisi de l’Antic Règim.
Qüestionari.
Busca informació dels apunts, del llibre digital i
d’altres fonts historiogràfiques i respon:
2.Elabora un mapa complet que expliqui les
principals rutes comercials al segle XVIII. El
mapa ha d’expressar quins eren els itineraris,
quins eren els productes o matèries primeres i
quins eren els països i/o zones d’aquest
comerç.

45. El S. XVIII: La crisi de l’Antic Règim.
Qüestionari.
3. Explica amb les teves paraules el funcionament del
sistema de rotació triennal. Pots elaborar un dibuix i/o
un esquema si vols.
El funcionament d’aquesta tècnica agrícola consisteix
en dividir el conreu en tres parts, de les quals només
una es deixava en guaret, i a les altres dues s’hi
cultivaven diferents productes com cereals o llegums.
Aquest sistema, a banda de ser més productiu ja que
disminuïa la superfície del guaret, també va permetre
diversificar els aliments i per tant millorar la
productivitat de la terra dels pagesos.

46. El S. XVIII: La crisi de l’Antic Règim.
Algunes conclusions...
• La fi de l’Antic Règim fou un procés esglaonat on
una sèrie de fets històrics es van anar succeint
fins fer caure l’A.R. Aquests fets van ser: la
Il·lustració, la revolució americana, el
reformisme de Carles III, l’expansió del comerç
colonials, etc.
• Gràcies a la caiguda de l’A.R. Les classes
privilegiades van deixar de ser-ho i es van
convertir en classes socials benestants. Van
sorgir dues noves classes: la burgesia i el

47. El S. XVIII: La crisi de l’Antic Règim.
Algunes conclusions...
Creixement demogràfic al segle XVIII

48. El S. XVIII: La crisi de l’Antic Règim.
Algunes conclusions...
• Malgrat la pobresa i les desigualtats, el segle
XVIII va ser un període de creixement i
progrés, caracteritzat per tres aspectes:
l'increment destacat de la població, l'augment
de la producció manufacturera i l'increment
del comerç, sobretot del comerç
internacional.

49. Resum-Esquema (model incomplet)

50. El S. XVIII: La crisi de l’Antic Règim.
La cronologia del segle XVIII
Els regnats més importants i els esdeveniments claus!

51. El S. XVIII: La crisi de l’Antic Règim.
Cal estudiar...
Conceptes claus que has de saber:
•Monarquia absoluta, Despotisme il·lustrat,
economia de subsistència, societat estamental,
divisió de poders, voluntat general, dret diví,
Il·lustració, declaració d’independència,
constitució americana, guerra de successió, 11
de setembre de 1714, motí de Squillacce,
comerç triangular, rotació triennal amb guaret,
agricultura i Decret de Nova Planta.

52. El S. XVIII: La crisi de l’Antic Règim.
Cal estudiar...
Identificar personatges:
Lluís XIV de França, Jean Jaques Rousseau,
Washington, Felip d’Anjou, Arxiduc Carles,
Rafael Casanova, Voltaire, Montesquieu, Carles
III, Ferran VII, D’Alembert.
Escriure l’eix cronològic. 1 punt.
D’Europa, Espanya i Catalunya.

53. El S. XVIII: La crisi de l’Antic Règim.
Cal estudiar...
Estudiar aquests quatre temes:
a)El reformisme il·lustrat de Carles III.
b)La Monarquia Borbònica a Espanya.
c)La Il·lustració.
d)Les Característiques de l’A.R.