2. Que son el mobils ?
• El telèfon mòbil és un dispositiu electrònic
amb ràdio de curt abast usat per a
comunicacions mòbils de veu i dades.
Funciona sobre una xarxa d'estacions base
especialitzades distribuïda pel territori,
conegudes com a cel·les.
3. Historia dels telefons mobils
• Martin Cooper va ser pioner en aquesta tecnologia, a ell se'l
considera com "el pare de la telefonia cel·lular" a l'introduir el
primer radiotelèfon, el 1973, als Estats Units, mentre treballava
per a Motorola; però no va ser fins a 1979 quan van aparèixer
els primers sistemes cometemes comercials a Tòquio, Japó per
la companyia NTT. En 1981, els països nòrdics van introduir un
sistema cel·lular l'AMPS (Advanced Mobile Phone System).
• Als Estats Units, gràcies a que l'entitat reguladora d'aquest país
va adoptar regles per a la creació d'un servei comercial de
telefonia cel·lular, el 1983 es va posar en operació el primer
sistema comercial a la ciutat de Chicago. A partir d'aquí, en
diversos països es va veure la telefonia cel·lular com una
alternativa a la telefonia convencional sense fil. La tecnologia va
tenir gran acceptació, amb el qual al cap de pocs anys
d'implantar-se es va començar a saturar el servei. En aquest
sentit, va haver-hi la necessitat de desenvolupar i implantar
altres formes d'accés múltiple al canal i transformar els sistemes
analògics a digitals, amb l'objectiu de donar-li cabuda a més
usuaris.
4. Les generacións de la telefonia
mobil
Primera generació
La 1G de la telefonia mòbil va fer la seva aparició en
1979 i es va caracteritzar per ser analògica i
estrictament per a veu. La qualitat entre els terminals
era molt baixa, tenien baixa velocitat.Quant a la
transferència entre cel·les, era molt imprecisa ja que
comptaven amb una baixa capacitat i, a més, la
seguretat no existia. La tecnologia predominant
d'aquesta generació és AMPS (Advanced Mobile
Phone System).
5. • Segona generació
• La 2G va arribar fins a 1990 i a diferència de la primera, es
va caracteritzar per ser digital. El sistema 2G utilitza
protocols de codificació més sofisticats i s'empra en els
sistemes de telefonia cel·lular actuals. Les tecnologies
predominants són: GSM (Global System Mobile
Communications) utilitzat a Europa i PDC (Personal
Digital Communications), utilitzat a Japó.
• Els protocols emprats en els sistemes 2G suporten
velocitats d'informació més altes per veu, però limitats en
comunicació de dades. Es poden oferir serveis auxiliars,
com dades, fax i SMS (Short Message Service). La majoria
dels protocols de 2G ofereixen diferents nivells
d’encriptació.
6. • Generació 2.5
• Molts dels proveïdors de serveis de
telecomunicacions es mogueren a les xarxes
2.5G abans d'entrar massivament a la 3g (a
diferència de Japó). La tecnologia 2.5G és
més ràpida que la 2g, i molt més econòmica
que actualitzar a 3G. La generació 2.5G
ofereix característiques esteses, ja que
compta amb més capacitats addicionals que
els sistemes 2G, com GPRS (General
Packet Ràdio System), etc
7. • Tercera generació
• Article principal: 3G
• La 3G es caracteritza per contenir a la convergència de veu
i dades amb accés sense fil a Internet; en altres paraules,
està feta per a aplicacions multimèdia i alts amples de
banda. Els protocols emprats en els sistemes 3G suporten
altes velocitats d'informació i estan enfocats per a
aplicacions més enllà de la veu, com la videoconferència i
accés ràpid a Internet.
• Amb l'arribada de la 3g i dels últims models de telèfons
cel·lulars se'ls està dotant d'una gran capacitat de
processament de dades i per tant també d'un sistema
operatiu complex. Això ha propiciat l'aparició dels
denominats smartphones, que són una PDA amb funcions
de mòbil.
8. FUNCIONAMENT
• L'ús de la paraula cel·lular per a la telefonia mòbil deriva de les
estacions base, que enllacen via ràdio els telèfons mòbils amb
els controladors d'estacions base, estan disposades en forma de
malla, formant cèl·lules o cel·les (com un rusc d'abelles).
D'aquesta manera, cada estació base està situada en un nus
d'aquestes cel·les i té assignada un grup de freqüències de
transmissió i recepció pròpies. Atès que el nombre de
freqüències és limitat, amb aquesta disposició es pot reutilitzar
les mateixes freqüències en altres cel·les (sempre que no sigui
adjacents) per tal d'evitar interferències entre elles.
Tot i que ambdues formes (mòbil i cel·lular) són correctes, és
més apropiat anomenar-los cel·lulars que no pas mòbils, ja que
un telèfon sense fils també és mòbil en el sentit estricte de la
paraula: es pot moure. En canvi, la paraula cel·lular defineix
clarament el tipus de tecnologia. Tot i així, el terme telèfon
mòbil és el que s'utilitza habitualment.
9. TIPUS DE TELÈFONS
MOBILS
• Els telefons amb camara son molt populars i
evolucionen de manera molt rapida segons
la camara van tenin major resulucio i
permet millors fotos i grabacions de video.
• Els temps estan camviant i cada cop mes
rapidament podem veure com van
apareixent nous models de telefons mobils
que son autentiques joies.
