SlideShare ist ein Scribd-Unternehmen logo
1 von 18
Downloaden Sie, um offline zu lesen
ART ETRUSC.ppt
Índex
1.- Introducció: El Context Històric
2.- L’Arquitectura Etrusca: Tombes i Temples
3.- L’Escultura Etrusca
4.- La Pintura Etrusca
5.- Aportacions a l’Art Romà
La Quimera d’Arezzo ( s.V-IV aC)
EL CONTEXT CRONOLÒGIC I HISTÒRIC
1.- L’ART ETRUSC: CONTEXT HISTÒRIC
La civilització etrusca es va desenvolupar
a la península Itàlica, al territori que
correspon a l’actual Toscana, entre els
segles VIII i II aC.
Els etruscs estengueren el seu domini
tant pel Nord com el Sud de la Península.
En la seva expansió cap el sud (regió del
Laci) els els reis etruscos dominaren als
llatins de Roma.
És desconeix l’origen d’aquest poble tot i
que la tradició li assigna un origen
oriental (Àsia Menor)
La seva cultura presenta una barreja d'elements autòctons i d’elements procedents
de les civilitzacions del Pròxim Orient (Mesopotàmia) i de la Mediterrània. (Grècia i
Egipte)
L’ART ETRUSC
1.- L’ART ETRUSC: INTRODUCCIÓ
L’Art etrusc aglutina la tradició artística i cultural de les civilitzacions orientals del
Pròxim Orient (Mesopotàmia) i les mediterrànies. (Grècia i Egipte)
L’Art etrusc influirà de manera
determinant en l'evolució de l’art
Romà posterior
Aquesta influència es manifestarà
tant en l’escultura (El retrat ) com en
l’arquitectura amb l’ús de l’arc i la
volta (d’origen mesopotàmic i
introduïts a occident pels etruscos) o
la pintura (ús de la tècnica del fresc)
És un art essencialment funerari: Les seves manifestacions artístiques van estar
marcades per la religió i els rituals funeraris, especialment per la creença en la vida
desprès de la mort. ( al igual que les civilitzacions d’Egipte i Mesopotàmia).
2.- L’ART ETRUSC: ARQUITECTURA
L’ARQUITECTURA ETRUSCA
L’ús de l’arc i la volta, d’origen mesopotàmic, arribaren a occident a través dels
etruscs i és convertiren en la base tècnica de l’arquitectura romana
Desapareguts els edificis públics, l’arquitectura etrusca destaca per dos tipus
de construccions: les tombes i els temples.
Porta de Volterra Tombes etrusques: Necròpoli de Cerveteri
Són els únics edificis dels que tenim restes importants.
2.- L’ART ETRUSC: ARQUITECTURA
LES TOMBES
Pels etruscs les tombes formaven part dels rituals funeraris, que com hem dit abans
eren un element molt important de la seva cultura, és per això que crearen grans
necròpolis. (ciutats dels morts)
Excavades al subsòl i cobertes per un monticle en forma cònica el qual ha estat
realitzat fet per l’aproximació de fileres de pedres (inici de la construcció de la volta)
S’hi accedeix a la part subterrània a través de passadissos que solien estar decorats
amb pintures realitzades al fresc.
La profunda creença del poble etrusc en la vida després de la mort els va portar a
dissenyar l’interior de les tombes com si fossin veritables cases per als morts.:
2.- L’ART ETRUSC: ARQUITECTURA
Les tombes es van decorar amb pintures al fresc amb representacions d’escenes de
dansa, banquets, animales i s’omplien amb objectes quotidians. Tot això destinat a
facilitar la vida del difunt a l’altre vida.
Presentava una planta quadrangular, aixecat sobre un podi alt, tenien un pòrtic de
columnes amb 3 portes darrere, que comunicaven amb tres cel·les, dedicades a les
3 principals divinitats etrusques: Júpiter, Juno i Minerva
El TEMPLE ETRUSC
2.- L’ART ETRUSC: ARQUITECTURA
Els temples etruscs que ens resten estan molt mal conservats. Excepte la part
inferior ( el podi ) realitzada en pedra, la resta de l’edifici, realitzat en materials de
poca durabilitat com la fusta o el maó, ha desaparegut.
2.- L’ART ETRUSC: ARQUITECTURA
Als temples etruscs el més important era la façana d’entrada, realçada per un profund
pòrtic columnari i les escales d’accés.
També destaca la teulada, format per una coberta de dues aigües amb prominents
alerons i profusament decorada amb estatuetes, acroteris oi antefixes , realitzats en
terracota policromada amb vius colors.
Els etruscs també van crear un nou ordre arquitectònic arquitravat, el toscà , el qual
serà posteriorment adoptat per l’art romà
L’ordre toscà deriva del dòric, però la columna té base i el fust és llis, no estriat, i
capitell amb àbac de caràcter geomètric, equí i collarí.
L’entaulament té un arquitrau llis, un fris
senzill, sense tríglifs ni mètopes, i una
cornisa.
2.- L’ART ETRUSC: ARQUITECTURA
3.- L’ART ETRUSC: ESCULTURA
L’ESCULTURA ETRUSCA
L’escultura etrusca destaca essencialment pel seu marcat caràcter utilitari com
element decoratiu i relacionat amb les seves creences religioses.
El material més utilitzat amb caràcter general va ser la terracota i en ocasions el
bronze. També algun metall noble (or i plata), però rarament van utilitzar la pedra o
el marbre.
3.- L’ART ETRUSC: ESCULTURA
Dins de la producció escultòrica etrusca destaca especialment l’escultura de
caràcter funerari: Les urnes cineràries i els sarcòfags
Produccions escultòriques relacionades amb la profunda creença de la civilització
etrusca en l’existència d’una altre vida desprès de la mort i que s'utilitzaven
generalment com a recipient per dipositar les cendres del difunt.
3.- L’ART ETRUSC: ESCULTURA
EL SARCOFAG DELS ESPOSOS (520 aC)
És un bon exemple d’aquests tipus d’escultura. Realitzat en terracota, presenta
forma de Kliné (llit)sobre el qual es representa les figures reclinades d’un home i
una dona en actitud plàcida .
La figura masculina situada darrera de la dona, presenta
el tors nu, va descalç i porta el cabell tirat cap enrere.
La dona, situada en primer terme, apareix vestida amb
una llarga túnica de’estil grec (quitó), i calçada amb unes
sabates acabades en punta i el cap cobert amb una gorra
frigia de la qual surten unes llargues trenes.
La parella es mostrada en
una escena quotidiana, de
forma relaxada i en una
clara relació afectuosa
que es posa de manifest
en els gestos de les mans
Formalment en aquesta escultura etrusca de finals del segle VI aC podem observar
clares influències de l’escultura grega arcaica
3.- L’ART ETRUSC: ESCULTURA
- Els ulls ametllats
- El somriure estereotipat (forçat)
- Els pentinats geomètrics.
- La nuesa del tors de la figura
masculina en contrast amb la
figura de la dona completament
vestida (Kore)
- Un cert hieratisme.
A l’escultura etrusca, no obstant,
podem observar una certa voluntat
individualitzadora dels rostres dels
personatges, tot i la utilització
d’alguns esterotips facials.
“INICI DEL RETRAT”
La pintura etrusca fonamentalment va ser mural i funerària (parets de tombes).
4.- L’ART ETRUSC: PINTURA
LA PINTURA ETRUSCA
Mostra una clara influència grega i oriental (línies, desproporció,...), però mostrant
en alguns aspectes un major realisme.
Van ser realitzades amb la tècnica del fresc
Estilísticament en certs casos s’usà la llei de la frontalitat dels egipcis ( visió
simultània de cara i perfil ), i es perfilaren les figures amb negre.
Allarguen peus i dits de mans per simular més moviment i incrementar el dinamisme.
La major part són representacions de les festes amb ball i música i denoten una
concepció alegre de la vida i del món d’ultratomba.
4.- L’ART ETRUSC: PINTURA
També s’adoptaren certs convencionalismes, com tonalitats més fosques en cossos
masculins, vermell fosc per les estructures arquitectòniques
ARQUITECTURA
Ús de l’arc i la volta (procedents d’Orient)
Ús habitual de la fusta i la rajola com a materials constructius
Model de temple (a partir del temple grec): sobre podi, amb
una sola entrada i cel·la dividida en tres parts
Ordre toscà: columna amb fust llis i base i capitell geomètrics,
arquitrau llis, fris senzill sense triglifs ni mètopes i cornisa
Realisme en els rostres : Retrats
(derivat de les màscares funeràries de cera)
Decoració escultòrica dels sarcòfags
ESCULTURA
APORTACIONS DE L’ART ETRUCS A L’ART ROMÀ
5.- L’ART ETRUSC: APORTACIÓS A L’ART ROMÀ
RESUM
PINTURA
La pintura etrusca desenvoluparà i millorarà la tècnica dels fresc,
( molt utilitzada posteriorment pels romans a les seves pintures)
AMPLIAR INFORMACIÓ
AMPLIAR INFORMACIÓ
TEXTOS
Monografia sobre els etruscs : Història,
Cultura i Art.
VIDEOS

Más contenido relacionado

Was ist angesagt?

Was ist angesagt? (20)

Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artUnitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
 
ART ROMÀ IMPERIAL
ART ROMÀ IMPERIALART ROMÀ IMPERIAL
ART ROMÀ IMPERIAL
 
Aqüeducte de les Ferreres
Aqüeducte de les FerreresAqüeducte de les Ferreres
Aqüeducte de les Ferreres
 
GRÈCIA. ESCULTURA. GEOMÈTRIC. ARCAIC. SEVER.
GRÈCIA. ESCULTURA. GEOMÈTRIC. ARCAIC. SEVER.GRÈCIA. ESCULTURA. GEOMÈTRIC. ARCAIC. SEVER.
GRÈCIA. ESCULTURA. GEOMÈTRIC. ARCAIC. SEVER.
 
03e hfa's
03e hfa's 03e hfa's
03e hfa's
 
Romànic
RomànicRomànic
Romànic
 
Aqueducte de Tarragona
Aqueducte de TarragonaAqueducte de Tarragona
Aqueducte de Tarragona
 
La Crònica de Ramon Muntaner
La Crònica de Ramon MuntanerLa Crònica de Ramon Muntaner
La Crònica de Ramon Muntaner
 
L’art del renaixement (eso)
L’art del renaixement (eso)L’art del renaixement (eso)
L’art del renaixement (eso)
 
ART GREC: ARQUITECTURA
ART GREC: ARQUITECTURAART GREC: ARQUITECTURA
ART GREC: ARQUITECTURA
 
02. art clàssic grècia arquitectura
02. art clàssic grècia arquitectura02. art clàssic grècia arquitectura
02. art clàssic grècia arquitectura
 
Art romànic escultura
Art romànic esculturaArt romànic escultura
Art romànic escultura
 
August de Prima Porta
August de Prima PortaAugust de Prima Porta
August de Prima Porta
 
Ara pacis
Ara pacisAra pacis
Ara pacis
 
Dorífor (policlet)
Dorífor (policlet)Dorífor (policlet)
Dorífor (policlet)
 
03f hfa's
03f hfa's 03f hfa's
03f hfa's
 
04.art etrusc
04.art etrusc04.art etrusc
04.art etrusc
 
Unitat 11. L Altar De Zeus A PèRgam
Unitat 11. L Altar De Zeus A PèRgamUnitat 11. L Altar De Zeus A PèRgam
Unitat 11. L Altar De Zeus A PèRgam
 
Fitxa 67 la llibertant guiant el poble
Fitxa 67 la llibertant guiant el pobleFitxa 67 la llibertant guiant el poble
Fitxa 67 la llibertant guiant el poble
 
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀTema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
 

Ähnlich wie ART ETRUSC.ppt (20)

ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOSART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
 
Art romà. Característiques
Art romà. CaracterístiquesArt romà. Característiques
Art romà. Característiques
 
Història de l'art
Història de l'artHistòria de l'art
Història de l'art
 
Sarcòfag dels esposos
Sarcòfag dels espososSarcòfag dels esposos
Sarcòfag dels esposos
 
Art clàssic- Grecia
Art clàssic- GreciaArt clàssic- Grecia
Art clàssic- Grecia
 
03b hfa's
03b hfa's03b hfa's
03b hfa's
 
Sarcòfag dels esposos
Sarcòfag dels espososSarcòfag dels esposos
Sarcòfag dels esposos
 
Arquitectura grega 15 16
Arquitectura grega 15 16Arquitectura grega 15 16
Arquitectura grega 15 16
 
12. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS
12. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS12. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS
12. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS
 
Escultura romana
Escultura romanaEscultura romana
Escultura romana
 
Introducció roma
Introducció romaIntroducció roma
Introducció roma
 
Escultura grega 15 16
Escultura grega 15 16Escultura grega 15 16
Escultura grega 15 16
 
1. EL PARTENÓ
1. EL PARTENÓ1. EL PARTENÓ
1. EL PARTENÓ
 
4. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS. AGESANDRE, POLIDOR I ATENODOR
4. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS. AGESANDRE, POLIDOR I ATENODOR4. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS. AGESANDRE, POLIDOR I ATENODOR
4. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS. AGESANDRE, POLIDOR I ATENODOR
 
Art clàssic grècia
Art clàssic grèciaArt clàssic grècia
Art clàssic grècia
 
L'Arquitectura Grega: característiques i obres
L'Arquitectura Grega: característiques i obresL'Arquitectura Grega: característiques i obres
L'Arquitectura Grega: característiques i obres
 
Arquitectura grega
Arquitectura gregaArquitectura grega
Arquitectura grega
 
Tema 3: ART ROMÀ
Tema 3: ART ROMÀTema 3: ART ROMÀ
Tema 3: ART ROMÀ
 
9. RELLEU PANATENEES. FÍDIES
9. RELLEU PANATENEES. FÍDIES9. RELLEU PANATENEES. FÍDIES
9. RELLEU PANATENEES. FÍDIES
 
ELS INICIS DE L'ART
ELS INICIS DE L'ARTELS INICIS DE L'ART
ELS INICIS DE L'ART
 

Mehr von Kristyan Luna Martinez (20)

Arte del romanticismo en Francia y Europa
Arte del romanticismo en Francia y EuropaArte del romanticismo en Francia y Europa
Arte del romanticismo en Francia y Europa
 
Historia conceptes previs.pdf
Historia conceptes previs.pdfHistoria conceptes previs.pdf
Historia conceptes previs.pdf
 
ARTE ROMANO.pdf
ARTE ROMANO.pdfARTE ROMANO.pdf
ARTE ROMANO.pdf
 
ARTE BIZANTINO.pdf
ARTE BIZANTINO.pdfARTE BIZANTINO.pdf
ARTE BIZANTINO.pdf
 
LAS VANGUARDIAS_compressed.pdf
LAS VANGUARDIAS_compressed.pdfLAS VANGUARDIAS_compressed.pdf
LAS VANGUARDIAS_compressed.pdf
 
ARTE BARROCO.pdf
ARTE BARROCO.pdfARTE BARROCO.pdf
ARTE BARROCO.pdf
 
ART NEOCLÀSSIC.pdf
ART NEOCLÀSSIC.pdfART NEOCLÀSSIC.pdf
ART NEOCLÀSSIC.pdf
 
Kant.pdf
 Kant.pdf Kant.pdf
Kant.pdf
 
Locke.pdf
Locke.pdfLocke.pdf
Locke.pdf
 
Descartes.pdf
Descartes.pdfDescartes.pdf
Descartes.pdf
 
Descartes.pdf
Descartes.pdfDescartes.pdf
Descartes.pdf
 
Hume.pdf
Hume.pdfHume.pdf
Hume.pdf
 
GUERNICA Picasso.pdf
GUERNICA Picasso.pdfGUERNICA Picasso.pdf
GUERNICA Picasso.pdf
 
LAS VANGUARDIAS.pdf
LAS VANGUARDIAS.pdfLAS VANGUARDIAS.pdf
LAS VANGUARDIAS.pdf
 
Arte Gotico (S. XIII-XV).pdf
Arte Gotico (S. XIII-XV).pdfArte Gotico (S. XIII-XV).pdf
Arte Gotico (S. XIII-XV).pdf
 
els moviments migratoris.pdf
els moviments migratoris.pdfels moviments migratoris.pdf
els moviments migratoris.pdf
 
arquitectura y urbanismo en el siglo xix.pdf
arquitectura y urbanismo en el siglo xix.pdfarquitectura y urbanismo en el siglo xix.pdf
arquitectura y urbanismo en el siglo xix.pdf
 
Pintura Gotica.pptx
Pintura Gotica.pptxPintura Gotica.pptx
Pintura Gotica.pptx
 
Renacimiento Escultura Pintura_compressed.pdf
Renacimiento Escultura Pintura_compressed.pdfRenacimiento Escultura Pintura_compressed.pdf
Renacimiento Escultura Pintura_compressed.pdf
 
INTRODUCCIÓ ART RENAIXEMENT.pdf
INTRODUCCIÓ ART RENAIXEMENT.pdfINTRODUCCIÓ ART RENAIXEMENT.pdf
INTRODUCCIÓ ART RENAIXEMENT.pdf
 

Último

AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxAIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxNeus Lorenzo
 
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratEsquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratLurdesSaavedra2
 
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.Silviatecno
 
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSMATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSLasilviatecno
 
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...ICGCat
 
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...RaulGomez822561
 
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.Silviatecno
 
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024Ramon Morera i Castell
 

Último (8)

AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxAIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
 
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratEsquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
 
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
 
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSMATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
 
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
 
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
 
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
 
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
 

ART ETRUSC.ppt

  • 2. Índex 1.- Introducció: El Context Històric 2.- L’Arquitectura Etrusca: Tombes i Temples 3.- L’Escultura Etrusca 4.- La Pintura Etrusca 5.- Aportacions a l’Art Romà La Quimera d’Arezzo ( s.V-IV aC)
  • 3. EL CONTEXT CRONOLÒGIC I HISTÒRIC 1.- L’ART ETRUSC: CONTEXT HISTÒRIC La civilització etrusca es va desenvolupar a la península Itàlica, al territori que correspon a l’actual Toscana, entre els segles VIII i II aC. Els etruscs estengueren el seu domini tant pel Nord com el Sud de la Península. En la seva expansió cap el sud (regió del Laci) els els reis etruscos dominaren als llatins de Roma. És desconeix l’origen d’aquest poble tot i que la tradició li assigna un origen oriental (Àsia Menor) La seva cultura presenta una barreja d'elements autòctons i d’elements procedents de les civilitzacions del Pròxim Orient (Mesopotàmia) i de la Mediterrània. (Grècia i Egipte)
  • 4. L’ART ETRUSC 1.- L’ART ETRUSC: INTRODUCCIÓ L’Art etrusc aglutina la tradició artística i cultural de les civilitzacions orientals del Pròxim Orient (Mesopotàmia) i les mediterrànies. (Grècia i Egipte) L’Art etrusc influirà de manera determinant en l'evolució de l’art Romà posterior Aquesta influència es manifestarà tant en l’escultura (El retrat ) com en l’arquitectura amb l’ús de l’arc i la volta (d’origen mesopotàmic i introduïts a occident pels etruscos) o la pintura (ús de la tècnica del fresc) És un art essencialment funerari: Les seves manifestacions artístiques van estar marcades per la religió i els rituals funeraris, especialment per la creença en la vida desprès de la mort. ( al igual que les civilitzacions d’Egipte i Mesopotàmia).
  • 5. 2.- L’ART ETRUSC: ARQUITECTURA L’ARQUITECTURA ETRUSCA L’ús de l’arc i la volta, d’origen mesopotàmic, arribaren a occident a través dels etruscs i és convertiren en la base tècnica de l’arquitectura romana Desapareguts els edificis públics, l’arquitectura etrusca destaca per dos tipus de construccions: les tombes i els temples. Porta de Volterra Tombes etrusques: Necròpoli de Cerveteri
  • 6. Són els únics edificis dels que tenim restes importants. 2.- L’ART ETRUSC: ARQUITECTURA LES TOMBES Pels etruscs les tombes formaven part dels rituals funeraris, que com hem dit abans eren un element molt important de la seva cultura, és per això que crearen grans necròpolis. (ciutats dels morts) Excavades al subsòl i cobertes per un monticle en forma cònica el qual ha estat realitzat fet per l’aproximació de fileres de pedres (inici de la construcció de la volta) S’hi accedeix a la part subterrània a través de passadissos que solien estar decorats amb pintures realitzades al fresc.
  • 7. La profunda creença del poble etrusc en la vida després de la mort els va portar a dissenyar l’interior de les tombes com si fossin veritables cases per als morts.: 2.- L’ART ETRUSC: ARQUITECTURA Les tombes es van decorar amb pintures al fresc amb representacions d’escenes de dansa, banquets, animales i s’omplien amb objectes quotidians. Tot això destinat a facilitar la vida del difunt a l’altre vida.
  • 8. Presentava una planta quadrangular, aixecat sobre un podi alt, tenien un pòrtic de columnes amb 3 portes darrere, que comunicaven amb tres cel·les, dedicades a les 3 principals divinitats etrusques: Júpiter, Juno i Minerva El TEMPLE ETRUSC 2.- L’ART ETRUSC: ARQUITECTURA
  • 9. Els temples etruscs que ens resten estan molt mal conservats. Excepte la part inferior ( el podi ) realitzada en pedra, la resta de l’edifici, realitzat en materials de poca durabilitat com la fusta o el maó, ha desaparegut. 2.- L’ART ETRUSC: ARQUITECTURA Als temples etruscs el més important era la façana d’entrada, realçada per un profund pòrtic columnari i les escales d’accés. També destaca la teulada, format per una coberta de dues aigües amb prominents alerons i profusament decorada amb estatuetes, acroteris oi antefixes , realitzats en terracota policromada amb vius colors.
  • 10. Els etruscs també van crear un nou ordre arquitectònic arquitravat, el toscà , el qual serà posteriorment adoptat per l’art romà L’ordre toscà deriva del dòric, però la columna té base i el fust és llis, no estriat, i capitell amb àbac de caràcter geomètric, equí i collarí. L’entaulament té un arquitrau llis, un fris senzill, sense tríglifs ni mètopes, i una cornisa. 2.- L’ART ETRUSC: ARQUITECTURA
  • 11. 3.- L’ART ETRUSC: ESCULTURA L’ESCULTURA ETRUSCA L’escultura etrusca destaca essencialment pel seu marcat caràcter utilitari com element decoratiu i relacionat amb les seves creences religioses. El material més utilitzat amb caràcter general va ser la terracota i en ocasions el bronze. També algun metall noble (or i plata), però rarament van utilitzar la pedra o el marbre.
  • 12. 3.- L’ART ETRUSC: ESCULTURA Dins de la producció escultòrica etrusca destaca especialment l’escultura de caràcter funerari: Les urnes cineràries i els sarcòfags Produccions escultòriques relacionades amb la profunda creença de la civilització etrusca en l’existència d’una altre vida desprès de la mort i que s'utilitzaven generalment com a recipient per dipositar les cendres del difunt.
  • 13. 3.- L’ART ETRUSC: ESCULTURA EL SARCOFAG DELS ESPOSOS (520 aC) És un bon exemple d’aquests tipus d’escultura. Realitzat en terracota, presenta forma de Kliné (llit)sobre el qual es representa les figures reclinades d’un home i una dona en actitud plàcida . La figura masculina situada darrera de la dona, presenta el tors nu, va descalç i porta el cabell tirat cap enrere. La dona, situada en primer terme, apareix vestida amb una llarga túnica de’estil grec (quitó), i calçada amb unes sabates acabades en punta i el cap cobert amb una gorra frigia de la qual surten unes llargues trenes. La parella es mostrada en una escena quotidiana, de forma relaxada i en una clara relació afectuosa que es posa de manifest en els gestos de les mans
  • 14. Formalment en aquesta escultura etrusca de finals del segle VI aC podem observar clares influències de l’escultura grega arcaica 3.- L’ART ETRUSC: ESCULTURA - Els ulls ametllats - El somriure estereotipat (forçat) - Els pentinats geomètrics. - La nuesa del tors de la figura masculina en contrast amb la figura de la dona completament vestida (Kore) - Un cert hieratisme. A l’escultura etrusca, no obstant, podem observar una certa voluntat individualitzadora dels rostres dels personatges, tot i la utilització d’alguns esterotips facials. “INICI DEL RETRAT”
  • 15. La pintura etrusca fonamentalment va ser mural i funerària (parets de tombes). 4.- L’ART ETRUSC: PINTURA LA PINTURA ETRUSCA Mostra una clara influència grega i oriental (línies, desproporció,...), però mostrant en alguns aspectes un major realisme. Van ser realitzades amb la tècnica del fresc
  • 16. Estilísticament en certs casos s’usà la llei de la frontalitat dels egipcis ( visió simultània de cara i perfil ), i es perfilaren les figures amb negre. Allarguen peus i dits de mans per simular més moviment i incrementar el dinamisme. La major part són representacions de les festes amb ball i música i denoten una concepció alegre de la vida i del món d’ultratomba. 4.- L’ART ETRUSC: PINTURA També s’adoptaren certs convencionalismes, com tonalitats més fosques en cossos masculins, vermell fosc per les estructures arquitectòniques
  • 17. ARQUITECTURA Ús de l’arc i la volta (procedents d’Orient) Ús habitual de la fusta i la rajola com a materials constructius Model de temple (a partir del temple grec): sobre podi, amb una sola entrada i cel·la dividida en tres parts Ordre toscà: columna amb fust llis i base i capitell geomètrics, arquitrau llis, fris senzill sense triglifs ni mètopes i cornisa Realisme en els rostres : Retrats (derivat de les màscares funeràries de cera) Decoració escultòrica dels sarcòfags ESCULTURA APORTACIONS DE L’ART ETRUCS A L’ART ROMÀ 5.- L’ART ETRUSC: APORTACIÓS A L’ART ROMÀ RESUM PINTURA La pintura etrusca desenvoluparà i millorarà la tècnica dels fresc, ( molt utilitzada posteriorment pels romans a les seves pintures)
  • 18. AMPLIAR INFORMACIÓ AMPLIAR INFORMACIÓ TEXTOS Monografia sobre els etruscs : Història, Cultura i Art. VIDEOS