Apunts de literatura catalana.

1. LA NARRATIVA AL S.XV
Origens:
“Les primeres novel·les van ser amb Francès sigle XII.
” Ells els anomenen Romans que provenen d’obres llatines.
(novel·les=romans (en francès))
Romans= qualsevol novel·la, sense condicions de que ha de ser traduccions d’obres
llatines.
Aquestes narracions s’escrivien en vers i en Francès.
● Aquest tipus de romans apareixien de les Corts Medievals, aquestes, se’n
diuen Roman cortès “roman courtois”. LLegit en privat o en públic, llenguatge
més culta i més llarga, argument més complex, un major nombre de
personatges i incorporació d’episodis secundaris o de relats paral·lels.
S'inspira en una llegenda, personatge llegendari (cavallers de la taula
rodona…) sorgits de la imaginació de l’autor. Finalitat entreteniment i plaer.
Heroi cavaller que cerca aventures per trobar el seu valor i així també obter
l’amor de la dama, aquest heroi aconseguia mèrits i l’aprovació de la dama.
● Cançons de gesta = relats que son recitats en públic, llegits per els joglars.
Personatges històrics, (Jaume I, Carlemany, el cid) Finalitat: exaltar els herois
i deixar constància del seu exemple que havien donat. Exemple: (el cantar del
mio cid) Heroi és un guerrer que lluita per la seva pàtria i la seva religió i
defensa els seus territoris i es juga l’honor i la vida. (exageració)
De manera que tindriem diferències entre el roma cortès i la cançó de gesta.
● Narracions breus: escrits en optosílaps apariats ( de dos en dos)
○ Temàtica amorosa= lai/lais
○ Temàtica humorística= flabiaux/fabliaux (flabiau/fabliau singular)
● Matèria de Bretanya:
Conjunt de romans escrits en francès del segle XII al XIV que van d’un
cavaller que viu les seves aventures per la Bretanya. Està vinculat a la cort
del llegendari rei Artús. El pare de la novel·la medieval europea es el chrétien

2. de Troyes (1135-1190). Va escriure Lancelot i Percebal. Es capaç d’explicar
diferents anecdotes, aprofundir a la psicologia dels personatges.
Estil senzill però elegant en vers.
Una de les obres més destacables de la matèria de Bretanya es:
Tristan Isolde (XII): Història d’amor entre dos joves.
Totes aquestes històries no ens arriben aquí a Catalunya, fins el segle XIV.
Catalunya XIV
Dos tipus de novel·les
→ novel·la de cavalleries:
-Poden incloure elements fantàstics, llegendes…
-cavaller d’una fortalesa increible que viatja pel mon i es troba amb dificultats a
superar.
-Es troba amb personatges misteriosos
-Sap combatre (hàbil amb les armes), per guanyar virtud
-Temps indefinit i llocs exòtics i/o indefinits- s’aparta de la realitat
-Famoses entre els nobles, volen imitar als personatges de les novel·les
Ex: ‘Amadís de Gaula’ (èxit a Castella)
→ novel·les cavalleresques (contrari que l’anterior)
-Protagonitzades per cavallers de mesura humana (reals)
-Argument realista i versemblant
- Ambient (Espai / Temps) conegut i pròxim
Ex: ‘Tirant lo Blanc’, ‘Curial e Güelfa’

3. ÈPOCA MODERNA
- Fi Edat Mitjana (s. XV)
- Caiguda de Constantinoble (1453)
- Unió Cases reials de Castella i Aragó (Reis Catòlics: Ferran II i Isabel)
- Descobriment d’Amèrica (1492)
● Expansió de l’Humanisme italià:
○ Renaixement (s.XVI)
○ Barroc (s.XVII)
○ Il·lustració (s.XVIII)
A causa de un:
○ =Nou ordre sociopolític.
○ =Nova manera d’entendre el món.
○ =Nova sensibilitat artística.
Característiques generals de l’Edat Mitjana a Europa
● Àmbit socioeconòmic
○ Creixement democràtic i creació de les grans ciutats
○ Expansió economica i implantació del capitalisme comercial
○ Consolidació de la burgesia urbana- artesans, mercaders…
● Àmbit polític
○ Creació de grans potències estatals: Espanya, França, Gran Bretanya
○ Monarquies autoritaries
○ Colonització d’Amèrica
● Àmbit científic:
○ Aplicació del mètode experimental basat en l’observació
○ Grans avenços tecnics (impremta, rellote de butxaca, microscopi…)
● Àmbit del pensament
○ interès pel món clàssic
○ s’imposa la raó i l’esperit crític
○ naixement d’uns nous valor socials i politics (llibertat, igualtat, justicia…)
○ Visió antropocèntrica de l’univers prioritaria a la visió teocèntrica
● Àmbit espiritual

4. ○ difusió d’una nova espiritualitat más personal i lliure
○ Aumgenta l'escepticisme religiós=conflicte (a favor i en contra de la reforma)
● Àmbit artístic
○ Recuperació dels ideals clàssics basats en l'harmonia i l’equilibri
○ L’art com a font d’admiració i plaer
○ Triomfa l’estètica clàssica i l’art com una imitació de la realitat (pintura i
escultura) Sobretot en el Renaixement hi trobem aquesta estètica clàssica.
RENAIXEMENT CULTURAL A EUROPA
Escultura, pintura, arquitectura i poesia.
Gran rellevancia en les arts plàstiques, explosió cultural (frança, italia…)
-Niccolò Machiavelli
-Thomas More
- Michel Montaigne
SITUACIÓ HISTÒRICA CATALUNYA A L’EDAT MODERNA
● Població reduïda
Catalunya i les Balears no es recuperen de la pèrdua de població (males
collites, peste negra, expulsió dels moriscos)
● Economia poc desenvolupada
Bandolerisme i guerres internes= economia d’autosubsistència i autoconsum
● Situació política desfavorable
Unió dinástica de la Corona de Castella i la d’Aragó= cort reial a Castella.
Guerra de successió, Decret de Nova Planta (prohibeix l’escriptura del català)
● Mancança de mecenatge cultural
Desaparició de la cort reial i absentisme de l’aristocràcia ( se'n va a Castella)
● Abandó lingüístic
L’aristocràcia cortesa, ja en el segle XVI, es decanta pel castellà.
Al segle XVII, els escriptors, impressionants pels grans autors barrocs
castellans i pel decret de Nova Planta (1716), van decidir escriure en castellà.

5. Joan Lluís Vives (València, 1492 - Bruges, 1540)
Humanista, escriu nombroses obres en llatí (es van traduir al valencià i al castellà)
Perseguia la reforma de l'ensenyament i un canvi de costums socials. Objectius de
les seves obres: transmetre a la societat la importància del coneixement. Erudició,
rectitud, virtud, esforç…
Vida:
Família jueva (tiet= rabí), es van tancar en les seves cerimònies = trauma (sacrificis
humans a les sinagogues clandestines, crucifixió de nadons cristians en rituals…)
Ambient de clandestinitat i perversió, amics (pocs) i familiars executats (pares).
Escola de un sabi jueu l’iintrodueix al món de les lletres.
15 anys→ el seu pare l’envia a estudiar a fora (universitat de París i després a
Bèlgica) no va tornar mai a Valencia.Es va fer professor.
EL TEATRE DEL RENAIXEMENT
Hi ha teatre religiós influenciat pel teatre clàssic grecollatí. Pero a la cort de la
Germana de Foix (segona esposa de Ferran el Catòlic), que promovia la literatura,
s’organitzen balls, festes i representacions de tipus profà (més populars).
Diglòssia: a l’ambient aristocràtic es parla castellà, pero en les converses
quotidianes i entre dames-criades es parla català.
Joan Ferrandis d’Herèdia (València 1480/85 - 1549)
Poeta i dramaturg bilingüe (cat-cast).
-La vesita (1525) (‘la visita’): de les primeres obres de teatre profà (trilingüe
cat-cast-portuguès, i un personatge en portuguès). Es una comedia de les costums
socials de les dames valencianes de la aristocracia (visites, jocs amorosos,
discussions amb les criades...
Temes populars: hipocresia social, conductes diferents davant de diferents
personatges, ironitza sobre l'excés de cortesía de les dames valencianes.

6. POESIA DEL RENAIXEMENT
Agafa models clàssics i no acaba de trencar amb la tradició medieval. La poesia
culta s’inspira de la tradicional.
Francesco Petrarca, s.XIV
És el representant, el model d’home renaixentista.
Temes:
-Amor: idealització de la dona
-Naturalesa: inclou elements naturals (contrari a l’edat mitjana)
-Mitologia: mites clàssics, personatges de la mitologia grega (Homer, Virgili…)
Mètrica: Introdueix el sonet i versos decasíl·labs sense cesura (caract. renaixentista)
Pere Serafí s16: Neix 1505-1510 - 1567 Barcelona
Poeta i pintor català (sobenom: Lo Grech), representant del renaixement a
Catalunya. No va abandonar mai la tradició popular.
Influències de l’època medieval dels trobadors i Ausiàs March (comparacions i
imatges) i del renaixement (temes i mètrica de Francesco Petrarca).
Mètrica: Sonet i versos decasíl·labs, poden tenir cesura.
Cançó, Pere Serafí
Poesia popular, amb paral·lelismes, anàfores i repeticions per memoritzar fàcilment.
-Tema: Una noia que troba el seu ‘amic especial’ i al insinuar-se ell, mantenen
relacions i ella acaba planyent-se per les possibles conseqüències. Contrast de la
part joiosa (amor) i la llastimosa (el plany).
Hi ha tornada, acostumen a estar acompanyats de música.
Sonet, Pere Serafí
Poema laudatori, d’alogia a Ausiàs March (sense tema amorós)
-Lèxic culte, sense tornada, característiques renaixentistes
-Compara objectes reals (Ausiàs March) i amb mitològics o fantàstics (el fènix, la
fama, un cometa…).

7. -Decasíl·labs seguint la pauta de la forma clàssica ABBA, dos quartets i dos tercets.
Cristòfor Despuig
Los col·loquis, s.16 . Hi ha sis i cadascun parla d’un tema contemporani. Conversa
entre el governant de Tortosa, un cavaller militar (que representa a l’autor, a favor
del català) i un cavaller valencià.
Text llegit→ Tema: defensa de la llengua catalana. En català antic ( per la diglosia)
part1 -S’anomenen els territoris de parla catalana (línia 16). Hi ha intenció de fer una
unió dels països de parla catalana.
part2 -Situació lingüística: diglosia (català= llengua del poble, castellà= llengua de la
clase alta (política, cavallers, obres de teatre, cort…).
Fitxa: LA CONTRAREFORMA (??)
BARROC
● Finals del s.XVI a Europa (Anglaterra i a Espanya principalment)
● Neix en un moment de crisi política i religiosa.
● Crisi econòmica (dificultats comercials)
● Crisi cultural (que afecta a la pèrdua de l’optimisme i vitalitat= dramatisme)
L’art i la literatura, tendeixen a disimular i embellir a través de l’artifici (representar la
realitat deformada, a través de figures retòriques (hipèrboles, contrastos,
pessimisme…) per compensar el desànim general.
Ex: Cervantes, Shakespeare, Quevedo (forma, com es deia= culteranisme),
Góngora (fons, el que es deia= conceptisme)
TEATRE
Francesc Fontanella
Dramaturg de Barcelona (1622-1701) que escriu teatre i poesies amoroses Cal
destacar que té dos etapes:
-A la cort: viu en un clima molt patriotic i festiu, poesia amorosa d’ironia i humor
(amb pseudònims).
-A Perpinyà: mor la seva dona i ingresa a l’ordre dels dominicans, on escriu poesia
religiosa de penediment.

8. Obra: ‘‘Lo desengany’’
PROSA
Josep Romaguera
(1642 - 1723)
-Escriu poemes en català i castellà (diglòssia)
-Llibre de emblemes en català: ‘‘Ateneo de la grandesa’’
-Sermons en castellà
-Pròleg: reivindica l'ús del català com a llengua literària.
POESIA
Cerca d’originalitat, experimentació i provocació (jocs retòrics, grandiositat)
-Oposició al classicisme (s’oposa al equilibri, la serenor, la bellesa…)
-Trencament amb la llibertat de pensament i vitalisme= tendencia al dramatisme
-Artificiositat i pessimisme
Temes= fugacitat de la vida, pas del temps, poder dels diners…
Estil: sonet, contrastos entre conceptes contraris
Francesc Vicent Garcia/ Rector de Vallfogona:
De Tortosa (1582) i mor a Vallfogona de Riucorb (1623).
Fa poesia (artificiosa i satírica), prosa i teatre (seguint el model d’autors castellans):
-sonets lírics
-faules mitològiques de caràcter burlesc
-sàtires violentes contra persones o models literàries
-comèdia hagiogràfica
Estil vallfogonista/ Vallfogonisme: poesia satírica i burlesca.
Conceptisme: corrent poètic basat en l’enginy i jocs de paraules
Obra: A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat ab una
pinta de marfil
-Cabells d’or= model del renaixement, barroc= morens, negres
-Contrast: pell, mà i pinta blanca amb els cabells negres
-Apareix el “jo Poètic” trasbalsat (està enamorat)
-Pessimisme “temerós d’una gran desgràcia” i ‘erotisme’

9. Sonet: 14 versos decasíl·labs, ABBA ABBA CDE CDE
LA IL·LUSTRACIÓ
s.XVIII Anglaterra i França. Culmina amb la Revolució Francesa (1789)
Trenca amb el barroc i retorna el renaixement.
Obres sobre costums, comportaments correctes, academics…
Il·luminació= afany de saber i descobrir, llibertat, tolerància, progrés social…
PENSAMENT
Punt de vista tecnològic i científic (metodes d'investigació empírics= sentit crític)
Moviment positivista i vitalista.
Interès pels viatges, (ex. viatges de Gulliver, robinson crusoe…)
CONTEXT
Es creen contractes socials, condicions laborals… per evitar revoltes.
Separació de poders polítics: legislatiu, executiu, i judicial.
Millora i definició de la educació, costums…
Apareixen les primeres enciclopèdies a França, i l’Acadèmia de Bones Lletres
*Il·luminació= neoclassicisme (en el terreny artístic): finalitat educativa, serenor,
versemblança (no exagerat), no sentiments (+raó), positivisme i vitalisme.
TEATRE
-Gènere predominant= tragèdia
-Segueix les tres unitats del teatre: acció (tracta temes diversos), temps (es
concentra en un sol dia), i espai (tot transcorre en el mateix escenari)
-Arguments inspirats en herois clàssics o bíblics, llenguatge solemne i culte.
-Té capacitat formativa
Joan Ramis Ramis
Menorca. Membre co-fundador de la Societat maonesa de Cultura (la única de parla
catalana).
‘Lucrècia’
Obra de teatre dramàtica. Narra una historia de tragèdia de Roma.
-Fidel a les tres unitats

10. -Escrit en versos alexandrins. 6 sil·labes, un hemistiqui, 6 síl·labes més..
Cinc actes: un d’acció/intro, tres de nus, i un de desenvolupament.
-Tema: drama del amor conjugal (infidelitats…), defensa la llibertat la honestedat per
sobre dels béns individuals i rebutja la tirania.
Lucrècia casada amb Col·latinus. Tarquino (el tirà), el fill del rei, la viola i ella perd la
dignitat i es clava un puñal al pit. Brutus (un noble) li treu el puñal i jura venjança,
creant una revolta amb la part del poble que estava en contra d’ell.
Lluís Galiana
Va néixer al País Valencià. Recull en el Llibre Rondalla de Rondalles per recuperar
la cultura popular catalana.
Baldiri Reixach
Instruccions per l'ensenyança de minyons. Defensava l’ensenyament en català i deia
com s’havien de comportar els nens.
Josep Pau Ballot
Pedagog, sintetitza arguments i tòpics de les apologies (reflexions, pensaments…)
Intentava escriure com era el català. Va escriure la gramàtica i apologia a la llengua
catalana.
Costumisme, pintoresc
·quartets= descripció escena, ·tercets= pensaments/ intencions del jo poetic
-autor del poema del banquete de la boda
llengua directa i pintoresca
molt detallat, descriptiu

11. conta com a memòria històrica (gastronomica, tradicions, comportament de la classe
mitja/alta…)
apareixen castellanismes ja que en la època hi havia diglòssia i influència del
castellà sobre el català. Castellà= llengua dels aristòcrates, literaria, formal…
No es una obra que pertany a la ilustració pq no té intenció didáctica/ académica.
Registre col·loquial i informal, amb barbarismes.
WTF is that? ⇓
LITERATURA POPULAR CATALANA XVI, XVII, XVIII
No es pot dir època de la decadència perquè la literatura popular estava en el seu
punt més alt, tot i que la culte no.
Es transmet oralment, per tant, té diferents variants a interpretació de l'intèrpret. És
anònima. Són fidels a uns models tradicionals (sempre segueixen els mateixos
esquemes). Amb la finalitat de recordar-los, d’entenador.
TEMES:
● L’amor
● D’emocions
● de sentiments
● de burla
● tràgiques
POESIA:
Segueix l’esquema d’art menor (s’ha de poder memoritzar ràpidament)
Rima assonant
Té abundants repeticions.
Figures retòriques: Paral·lelisme, anàfores, tornades, repeticions
● Religiós
○ Goigs: tracta de lloança a un Sant, més monòtons.

12. ○ Nadales: naixement de Jesús, melodies més riques.
● Profana
○ Corrandes: estrofes de 4 versos heptasÍl·labs
○ Romanços o balades: El compte Arnau (molt llarg), Lo mariner, el
testament d’Amèlia
Bandolers, molt temuts.
PROSA:
● Les llegendes
● Les rondalles
Relats inventats però de vegades tenen algun fet real
TEATRE:
● Religiós (celebracions litúrgiques com Nadal i Pasquas
○ j
● Profana: satírica
copiar apunts perq això últim no m’he enterat gaire

13. **COMENTAR POEMES
-Sonet, Pere Serafí: (-ex2: 1b, 2d, 3a, 4c- per agafar idees per comentar)
(-ex4: la 1ra, la 2na i la 4ta, la 6na- caract. del poema) pàg.71
-A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat ab una pinta de
marfil, Rector de Vallfogona: La noia es troba en un terrat= element vulgar.
Figures retòriques: (ex 4, pàg 75)
Personificació dels cabells
Oxímoron: vers 10 (dolç combat) agradable una cosa que no l’és.
Epítet: pura neu
Hipèrbaton: veros 3 i 4 en un terrat, la bella Flora, un dia
Al·literació: Cabells de finíssima atzabeja
Hipèrbola: pinta i mà d’una pesa