2. Índex
1. IDENTITAT DIGITAL .............................................................................................................3
2. REPUTACIÓ ONLINE ...........................................................................................................3
2.1 COM ENS PERJUDICA A L’HORA DE BUSCAR TREBALL? ...........................................4
3. EMPRESES DE NETEJA DE PERFIL..................................................................................4
4. TOT EL QUE BUSQUEM, QUEDA REGISTRAT? ...............................................................5
4.1 LES EMPRESES.................................................................................................................5
5. QUÈ OPINEM SOBRE ELS HACKERS? .............................................................................5
6. L’EXÈRCIT VIRTUAL ............................................................................................................6
7. ELS DELICTES INFORMÀTICS ...........................................................................................6
8.CONCLUSIÓ...........................................................................................................................7
3. UD 1:
EL RASTRE DIGITAL
1. IDENTITAT DIGITAL
Tots tenim identitat digital. La identitat digital és el rastre que cada un nosaltres deixem a la xarxa. El
que forma aquesta identitat digital són els perfils personals que tenim a les xarxes socials com
Facebook, Instagram, Twitter… tots els comentaris que feim a fotos d’altres persones, a blogs, a
youtube… tots els contactes que tenim guardats, les direccions de correus electrònics… queden
presents i en constància a la xarxa, fet conegut pel nom de rastre digital.
De cada vegada tenim més presència a Internet i per tant, cada cop hi deixem més informació, més
detalls sobre tots i cadascun de nosaltres. Això pot portar conseqüències. Tot el que publiquem
s’emmagatzema a la xarxa i no es pot eliminar tot i que pot ser pensem que sí. Eliminem missatges
del nostre correu electrònic amb el fi d’ eliminar-los definitivament, però tot segueix quedant
registrat a la xarxa del nostre ordinador. També passa amb les càmeres de fotografies. Esborres les
fotos pensant que queden esborrades definitivament però segueixen a la càmera i així amb tots els
dispositius electrònics.
2. REPUTACIÓ ONLINE
La reputació online és el prestigi que pot tenir una marca o persona a internet. Aquesta reputació
també la fabriquen els comentaris que la gent fa sobre la marca o sobre tú ja que no tota aquesta
reputació està baix el teu control. Amb això s’ha d’anar alerta ja que especialment a la xarxa és molt
fàcil opinar sobre alguna persona o marca, tot tenint en compte que aquesta informació pot ser falsa.
Et pot perjudicar a l’hora de buscar treball, ja que les empreses tenen el permís de poder investigar
sobre una persona la qual volen contractar, per extreure’n més informació i assegurar-se si aquesta
persona té un perfil net i cordial a les xarxes o al contrari. Si els desagrada la informació trobada sobre
tu a la xarxa, pot perjudicar-te tant com per no donar-te el lloc de treball.
4. Està més que clar que hem de cuidar la nostra reputació online, per exemple les marques l’han de
cuidar perquè els seus consumidors no deixin de consumir aquell producte o també perquè comencin a
comprar-lo. Amb les persones passa una cosa similar. Els personatges públics han de cuidar el què
diuen i com ho diuen ja que els pot repercutir de per vida.
2.1 COM ENS PERJUDICA A L’HORA DE BUSCAR TREBALL?
A l’hora de buscar treball pot tenir efectes molt greus. Entre un 5 i un 10% de joves perden o tenen
més possibilitats de perdre la seva feina culpa del que pengen a la seva xarxa social. Els experts
recomanen tenir dos perfils, un personal i l’altre professional per així mantenir una separació entre els
dos entorns.
Per comprovar si és cert això de que tot queda registrat, hem iniciat sessió amb el nostre compte
personal i hem anat a l’historial de Google. Hem pogut comprovar com sap tot el que hem fet desde el
primer inici de sessió fins ara, inclòs sap en quins altres dispositius hem iniciat sessió i quan. Podem
comprovar i donar evidència de que absolutament tot el que feim a la xarxa queda constant; pot ajudar
o perjudicar en un futur, tot depèn de l’ús que li hagis donat.
L’avantatge que té pot ser, per exemple, que pot servir per comprovar el nom d’una pàgina web a la
que vam entrar fa uns dies i no en recordàvem el nom. Una de les pegues és que quasi bé no tenim
privacitat, és a dir que si nosaltres volem registrar-nos a una pàgina sense que els nostres pares en
tinguin evidència és quasi bé impossible.
Si volem una certa privacitat hauriem de borrar l’historial o emprar el cercador de navegació privada,
encara que això no ens garantitza que l’historial no sigui visible per a ningú.
3. EMPRESES DE NETEJA DE PERFIL
Hi ha ocasions en què un no vol que certa informació surti a la llum i contacta a unes empreses de
neteja de perfil. El que fan aquestes empreses és esborrar les teves dades de cercadors d’internet com
5. google, esborrar comptes de xarxes socials i, en definitiva, et fan tornar a l’anonimat a internet. Fer
això és molt més complicat del que sembla i són necessaris varis mesos de treball per aconseguir-ho.
Quan una persona mor, les dades d’internet no s’esborren directament. La majoria de xarxes socials
demanen certa informació a les famílies per corroborar la mort i tanquen la conta o perfil després
d’uns mesos de la defunció.
4. TOT EL QUE BUSQUEM, QUEDA REGISTRAT?
La frase “los datos personales son el petróleo del siglo XXI” és certa i hi estem d’acord. Aquesta frase
va ser dita per Angela Merkel, i sembla ser que en certa manera, és així. Les dades personals queden
en constància a la xarxa. Coses com comentaris a Twitter, historial de cerca a Google, data de
naixement al Facebook, fotos penjades a l’Instagram, contactes guardats, missatges privats, compres
per Internet amb la targeta de crèdit… absolutament tot el què visitem o tot amb el què interactuem
roman emmagatzemat a la xarxa per sempre, conscient o inconscientment deixem rastre. Tota aquesta
informació emmagatzemada està a l’abast de màfies o hackers i, fins i tot, de les empreses. No és
legal, per exemple, que una empresa s’ autoritzi un correu electrònic per enviar-li publicitat, però el
que sí que és legal és cercar i investigar dades personals.
4.1 LES EMPRESES
Les empreses tenen el permís per fer-ho. Les empreses que ofereixen serveis gratuïts online obtenen
els beneficis econòmics de tu, ja que el que venen és la teva informació personal. El que t’agrada, el
que mires, amb qui xatejes, el que fas en el teu temps lliure , etc. Tota aquesta informació que envies
directe o indirectament per internet la venen a empreses generalment de publicitat perquè et mostrin
els anuncis que més et podrien interessar i així que els hi donis més atenció. També la poden vendre a
empreses que creen patrons per saber el que fas o utilitzar-la per personalitzar les pàgines al teu gust.
D’aquesta manera les empreses que ofereixen un servei aparentment gratuït acaben cobrant-te per una
altra banda per poder fer aquell negoci rentable sense que tu hagis d’arribar a pagar directament.
És també habitual que les empreses ho facin a l’hora de contractar un nou treballador, ja que
d’aquesta manera poden recopilar informació de l’usuari a través de les xarxes. Les dades personals
6. també es venen a persones interessades per X motiu. Per aquesta raó diem que “les dades personals
són el petroli del segle XXI”, ja que actualment hi ha un comerç important amb les dades d’usuaris
emmagatzemades a la xarxa.
5. QUÈ OPINEM SOBRE ELS HACKERS?
Nosaltres opinem que estaríem millor sense hackers, ja que la majoria que hi ha actualment són
dolents o empren els seus coneixements per sobornar o fer xantatge a altres persones. Els hackers són
persones que tenen un gran coneixement sobre la informàtica i que tenen molt interès en explorar-ne
les característiques. Són capaços d’ extreure dades personals, on vius, la teva conta bancària i moltes
altres coses que si acaben en males mans pot resultar un final perillós i dolent. Hi ha molta gent que
aprofita el seu coneixement per fer un mal ús de les xarxes, però també hi ha gent que aprofita els seus
coneixements sobre informàtica per parar els peus a hackers dolents i fer un bon ús del seu propi
coneixement. Molts hackers bons fan feina amb la policia i intenten descubrir qui són aquests hackers
dolents, també coneguts com pirates informàtics.
6. L’EXÈRCIT VIRTUAL
Un altre tema a tocar és l’ exèrcit virtual. És la representació de les coses a través de mitjans
electrònics. Es duu a terme mitjançant una simulació per ordinador que aconsegueix fer la sensació
que allò representat és real i en la que es pot interaccionar amb elements que envolten l’usuari, la
ciberseguretat són els mitjans tècnics de seguretat. Per tant aquests mitjans electrònics i tècnics estan
relacionats amb la veritat.
7. ELS DELICTES INFORMÀTICS
Els delictes informàtics més típics són la roba de dades o contrasenyes amb l’objectiu d’obtenir lucre
econòmic, suplantar gent o altres coses amb motiu de arruinar la reputació online perquè donin una
mala imatge i bàsicament fer mal . També per fer grooming (fer xantatge per aconseguir el que vols
7. d’una persona). Això passa molt entre menors d’edat, que fan xantatge per arribar a obtenir en una
gran part dels casos imatges sexuals de la víctima.
Per exemple, un delicte informàtic que tots podríem haver patit és en que un dia veus que han xatejat,
penjat fotos, etc. amb el teu perfil a una xarxa social i no has estat tu.
Podem dir que el rastre digital és un rastre que en segons en quines pàgines pot perjudicar-te o no. Per
exemple, les xarxes socials que són més populars tenen una seguretat fiable, és a dir, que no
perjudiquen a l’hora d’ incloure dades personals com la teva data de naixement. En canvi si ens fiem
d’una pàgina que no és fiable i posem les nostres dades personals, ens pot perjudicar perquè no té la
mateixa seguretat que a altres pàgines.
Per pal·liar aquests efectes i per tenir una bona identitat digital, s’aconsegueix primer de tot controlant
el què es publica. En segon lloc és tenir la constància a les opcions de privacitat que inclouen les
xarxes socials. També es pot recomanar ser conscients dels riscos que comporta publicar comentaris
sense tenir en compte les conseqüències que pot tenir.
8.CONCLUSIÓ
Entre tots els membres del grup ho hem xerrat i hem arribat a la conclusió de què no som conscients
dels problemes que podem tenir quan publicam qualsevol dada personal o fem comentaris a una xarxa
social, ja que simplement aprofitem aquestes xarxes per no avorrir-nos i passar el temps amb elles,
sempre amb el màxim de seny possible.
Tenint uns mínims coneixements del tema, podríem aconsellar sobre la manera de navegar per
internet a un menor que és usuari freqüentment per la xarxa. La base de tot és ser conscient i anar en
compte. Si ets conscient del què publiques i de quina manera, t’estalviaras molts possibles problemes.
Si no vas en compte a l’hora de navegar, de fer comentaris o de publicar una foto, en un futur pot
perjudicar-te tant com perquè no et donin el lloc de treball que hauries volgut. S’ha d’anar en compte
també amb QUI s’interactua per les reds,ja que també hem de ser conscients dels perills que té xatejar
amb persones que no coneixem, ja que, com que no el veiem cara a cara, no podem estar segurs de
que sigui qui i com ens diu ser. La red és una eina molt fàcil i còmoda, ja que tenim i mirem tot el què
8. volem, i és per això també que amb un mal ús pot ser perillosa. Hem d’anar en compte amb les
pàgines que visitem i amb les compres amb targeta bancària per internet, ja que totes les dades
personals que escrivim queden enregistrades. Si tot això no es fa amb seny i cap, pot dur moltes
perillositats i pots ser estafat o ser víctima en qualsevol moment. En conclusió, el consell que
donaríem és que per la red es pot navegar fàcilment i quan un vulgui, sempre i quan siguis conscient
del què fas i del què publiques,
per tot allà on passis, hi deixaràs el teu rastre.