2. Nivells d’Agregació
Línies Famílies Tipus Models Opcions Colors
Diesel 1800
Ghia
Mondeo
1300
Sense
Sport
Plom
Ford Fiesta
1600 Blanc
Diesel Confort
Ka
No Ghia Vermell
Sense
Plom
El Nivell d’Agregació està directament relacionat
amb l’horitzó de Planificació
3. Lead Time (Termini)
• Termini d’Aprovisionament: Temps necessari
des que conec la necessitat d’una Matèria
Primera fins que la tinc disponible per
producció. El puc contemplar de manera
individual o col·lectiva
• Termini de Producció: Temps necessari des
que tinc totes les Matèries Primeres fins que
el producte està disponible per lliurar-lo als
clients
4. Lead Time de Producció
Lead Time de Producció
Temps de Temps Temps de Temps de
Programació
Manutenció
Valor Afegit
Canvi de d’espera Procés Pur Transport
Equilibrat
Màquines Semi- (operacions) Intern
elaborats
5. El Rotlle Xinés
• Es un paper amb dues bobines que avança i
s’enrotlla
6. Producció i Vendes
Un sol producte, Màxim de productes
produït cada dia en qualsevol
a ritme constant quantitat i a l’instant
No tenim
El que caldria capacitat per
son previsions produir el que
certes i no podríem vendre
canviants
El que no Els terminis de
hauríem de fer producció son
es prometre massa alts
dates irreals
Hi ha poca
Hem de
flexibilitat. No
racionalitzar el
podem
portafoli de
reaccionar als
productes
canvis
7. Planificació
• Els sistemes de planificació tracten de casar
aquests dos somnis
• La planificació és un procés continu que te
per objectiu anticipar decisions per
optimitzar l’ús dels recursos productius
satisfent la demanda dels clients
8. Tipus de plans i nivells de planificació
Pla de Pla de
Pla de Negoci Pla de Vendes Producció o Necessitats de
Agregat Capacitat Brut
No Hi ha
Capacitat?
No Si
MPS - Pla
Hi ha Pla de
Mestre de
Capacitat? Capacitat Fi
Producció
Si
Ordres de
MRP - Pla de Producció
Necessitats de
Materials
Ordres de
Compra
9. Pla de Negoci
• Es la plasmació en objectius de l’estratègia
• Anual, amb un horitzó de tres anys
• Únicament en unitats monetàries
• Fixa el què, quant i quan en línies, facturació,
benefici esperat, mercats, inversions
• Les famílies poden canviar segons el mercat i
les quantitats també
10. Pla de Vendes
• Estableix la demanda prevista per a cada línia
y família
• S’expressa en unitats monetàries i físiques
• Originalment es fa anual i amb horitzó anual,
dividit en mesos o en mesos i trimestres
• Es revisa mensualment en una reunió
conjunta de producció i vendes
11. Pla Agregat
• Fixa el nombre d’unitats a produir a nivell
agregat per complir el Pla de Vendes, i la
política d’estocs (qualitat de servei i nivell
d’estocs)
• L’horitzó es paral·lel al del Pla de Vendes
• Es revisa a la vegada que el Pla de Vendes
12. Pla de Necessitats de
Capacitat Brut
• Verifico si hi ha capacitat per complir el Pla de
Producció (Pla Agregat) i satisfer el Pla de
Vendes i si no n’hi ha prenc accions
• Brut fa referència a que no tinc en compte les
diferències entre produir un producte o un
altre i faig servir dades de recursos i màquines
mitjanes per família i secció
• Si no hi cap a l’any puc desviar producció a
una altre planta o haig de modificar els plans
13. MPS – Pla Mestre de
Producció
• Defineix a nivell de línia, família, tipus, model i
opció el què, el quant i el quan al màxim nivell
de desagregació
• Mensual, amb horitzó d’un mes descompost
en setmanes
• Es revisa entre Vendes i Producció i te en
compte la informació que tinguem de la
demanda real, a més de les previsions
14. Pla de Capacitat Fi
• Un cop tinc els detalls dels productes finals,
puc plantejar la pregunta de si existeix
capacitat suficient amb el màxima grau de
detall
• Si no n’hi ha, mouré producció entre setmanes
i endarreriré els lliuraments o be faré hores
extres o subcontractaré la producció
15. MRP – Pla de Necessitats de
Materials
• El MRP determina quins components i en quin
moment necessito per fer la producció que
diu l’MPS
• Decideix sobre les parts que compro i les que
produeixo jo mateix
• Genera les ordres de producció i de compra
16. Resum de Plans i Horitzons de
Planificació
Pla de
Negoci Any 1 Any 2 Any 3
Pla de
Vendes
M1 M2 M3 T2 T3 T4
Pla Agregat M1 M2 M3 T2 T3 T4
Pla Mestre
de S1 S2 S3 S4
Producció
17. Sistemàtica de Planificació
1. S’ha de fixar al Manual d’Organització la
freqüència i integrants de les reunions per
revisar els plans de vendes i producció
– normalment 1 cop al mes
– Per Vendes: D. Comercial, PMs i Demand
Planner
– Per Operacions: D. Operacions, Cap de Compres
i Production Planner
– Tots dos planners es veuen un cop per setmana
per fer el seguiment i preparar les reunions
18. Sistemàtica de Planificació
2. S’han de fixar a la Planificació Zones de
Temps Congelades, normalment 1 - 2 mesos
per dades a nivell de línia de producte i 1 – 2
setmanes per dades a nivell més baix, per
permetre la planificació dels proveïdors
Només el Director General pot autoritzar
canvis dins els períodes congelats
19. Sistemàtica de Planificació
3. S’han d’establir uns indicadors per avaluar el
compliment de la planificació. Hi ha molts
possibles ratis, n'explicaré 3
1. ICVE : Índex de Compliment del Volum
d’Entregues
2. ICMG: Índex de Compliment del Mix Global
3. ICMT: Índex de Compliment del Mix per Tipus
21. Exemple d’Indicadors de Compliment
Tipus Planificat Real Mes |Desviació| Criteri ±5%
Producte Mes X X
1 1.500 1.550 50 50/1.500 x 100 = 3,33% ↑
2 1.500 1.380 120 120/1500x100=8% ↓
3 2.000 1.900 100 100/2000x100=5% ↑
4 1000 980 20 20/1000x100=2% ↑
5 500 505 5 5/500x100=1% ↑
6.500 6.315 295
22. El Pla de Producció o Pla Agregat:
Mètode Simple
• Una empresa li ha confiat la Planificació de la
Producció per els propers 12 períodes (horitzó de
planificació de l’empresa)
• El ritme de producció és d’una unitat cada 12
minuts
• Les existències en aquest moment son de 200
unitats de producte i la política d’estocs aconsella
planificar unes existències al final de l’horitzó de
planificació del 10% de la demanda del darrer mes
23. El Pla de Producció o Pla Agregat:
Mètode Simple
• L’empresa treballa a un sol torn, amb una jornada
laboral de 8 hores diàries. L’empresa li ha informat
del dies laborables i la demanda prevista per cada
mes:
Període 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
Dies 21 19 20 21 18 22 20 13 22 18 20 18
Laborables
Demanda 630 720 810 900 990 1080 1170 1080 990 900 810 720
Prevista
• El cost de producció és de 50 €/unitat i el de
emmagatzemament és de 2 € / unitat i període
24. El Pla de Producció o Pla Agregat:
Mètode Simple
• L’empresa vol avaluar un Pla de Producció que
contempli una activitat diària constant al llarg de tot
l’horitzó de planificació i vol saber:
1. El volum diari de producció requerit
2. Les quantitats previstes a produir per període
3. Període en que tindrem el màxim estoc i el seu volum
4. Nivell màxim de ruptures d’estoc (si n’hi ha)
5. Cost global del Pla (si cal fer hores extres, el cost d’una
unitat produïda en hores extres és un 10% superior, si hi
ha ruptures d’estoc, el cost és cinc vegades el cost
d’emmagatzemament per unitat i període
25. El Pla de Producció o Pla Agregat:
Mètode Simple: Solució
1. Primer calculem la Demanda Total i definim la
política d’estocs:
• Demanda Total = 630 + ··· + 720 = 10.800 u
• Política d’estocs:
• Stock inicial: 200 unitats
• Stock final: 720 x 10% = 72 unitats
La producció total a fer en el 12 mesos serà:
Producció = Demanda + Estoc Final – Estoc Inicial
Producció = 10.800 + 72 – 200 = 10.672 unitats
26. El Pla de Producció o Pla Agregat:
Mètode Simple: Solució
Si volem una activitat diària estable hem de
saber els dies laborables totals de l’any:
Dies de Treball = 21 + 19 + ··· + 18 = 232 dies
La producció diària haurà de ser:
Producció diària = 10.672 Unitats / 232 dies
= 46 unitats/dia
27. El Pla de Producció o Pla Agregat:
Mètode Simple: Solució
Període 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
Estoc Ini 200 536 690 800 866 704 636 386 -96 -74 -146 -36
Producció 966 874 920 966 828 1012 920 598 1012 828 920 828
Demanda 630 720 810 900 990 1080 1170 1080 990 900 810 720
Estoc Fin 536 690 800 866 704 636 386 -96 -74 -146 -36 72
Estoc Final= Estoc Inicial + Producció - Demanda
200 + 966 – 630 = 536
La Taula anterior resum els moviments a l’estoc, en funció de les demandes i
produccions mensuals, amb aquesta informació podem saber:
2. Les quantitats a produir per període les obtenim multiplicant la producció
diària pel nombre de dies laborables del mes
3. El període amb un estoc final més alt és el 4, amb 866 unitats
4. El nivell màxim de ruptures d’estoc es de 146 unitats, a finals del mes 10
28. El Pla de Producció o Pla Agregat:
Mètode Simple: Solució
5. Per calcular el cost, he de calcular les unitats
que produeixo a la jornada normal i les que
produeixo en hores extres
1. El temps de cicle son 12 minuts
2. La producció diària son 46 unitats
3. El temps de producció necessari serà 46 x 12 =
552 minuts = 8 hores i 72 minuts, per tant calen
hores extres
4. La producció en hores normals serà 480/12=40
unitats i les sis restants es faran en hores extres
30. El Pla de Producció o Pla Agregat:
Mètode Simple: Solució
• El cost d’emmagatzemament al període 8 el calculem
aproximadament, fent l’estoc mig = (386 + 0) / 2 = 193 i
multiplicant pel cost unitari per període
• Els costos de ruptura els calculem amb el nivell de final
de mes (o si volem amb el nivell de ruptura mig),
perquè en ser un Pla Agregat, només ens cal un cost
aproximat
• Per fer aquests càlculs acuradament hauríem de
calcular el Cost d’Emmagatzemament i ruptura diari i
fer el seguiment dia a dia d’estocs i ruptures
• El Cost total del Pla serà de 553.188 Euros aprox.
31. El Pla de Producció o Pla Agregat:
Mètode de Bowman
• Es un mètode basat en l’algoritme del transport, de
la Programació Lineal Continua, per planificar la
producció a cost mínim
• Té quatre etapes:
1. Transformar el Pla de Vendes en necessitats de
Producció, tenint en compte la política d’estocs
2. Determinar de quina manera es produeix la
Producció Teòrica
3. Sintetitzar el Pla d’una manera simple i presentable
4. Determinar el Cost, partint de la síntesi anterior
32. Exemple Pla Agregat Bowman
• Després de la reunió realitzada el passat divendres
entre la direcció comercial i la direcció
d’operacions, el Sr. Pérez, Director d’Operacions de
“Pinsos D.”, ha d’elaborar el Pla Agregat de
producció pels propers 12 mesos per la línia de
producte “pinsos pel bestiar oví”
• La previsió de la demanda pels propers 12 mesos,
expressada en milers de quilograms, és la següent:
Mes Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Sep Oct Nov Dec
Demanda 19 18 30 28 33 20 17 14 21 29 31 17
33. Exemple Pla Agregat Bowman
• L’estoc inicial previst pel Gener és de 5.000 kg.
L’empresa ha iniciat un pla de reducció d’inventaris
i vol que a final d’exercici l’estoc sigui només de
3.000 kg. En aquest estoc es considera inclòs l’estoc
de seguretat del mes. Així mateix, l’empresa te
establerta la següent política d’estocs de seguretat
(Es):
– Si la demanda mensual < 20.000 Kg, Es = 1.000 Kg
– Si la demanda >= 20.000Kg i <30.000 Kg, Es =2.000 Kg
– Si la demanda >= 30.000 Kg, Es =3.000 Kg
34. Exemple Pla Agregat Bowman
• La capacitat mensual de producció en hores
normals de treball a la línia que fa aquests
pinsos és de 20.000 Kg, podent augmentar
aquesta capacitat en 5.000 Kg fent hores
extres. Si cal es pot subcontractar producció
externament fins a 150.000 Kg al mes.
L’empresa fa vacances els mesos de Juliol i
Agost, disminuint la capacitat de producció a
la meitat
35. Exemple Pla Agregat Bowman
• El cost de produir un Kg en hores normals és
de 3 Euros, en hores extres és de 3,5 Euros i si
es subcontracta de 3,7 Euros. El cost
d’emmagatzemament per Kg i mes es de 0,1
Euros
• Volem saber:
– El Pla Agregat de Producció per els propers dotze
mesos
– El cost d’aquest Pla
36. Exemple Pla Agregat Bowman: Solució
Est. F 1 2
Pla Ven 5 ∆ Estoc PT=PV + ∆E
Gener 19 1 -4 15
Febrer 18 1 0 18
Març 30 3 2 32
Abril 28 2 -1 27
Maig 33 3 1 34
Juny 20 2 -1 19
Juliol 17 1 -1 16
Agost 14 1 0 14
Setembre 21 2 1 22
Octubre 29 2 0 29
Novembre 31 3 1 32
Desembre 17 3 0 17
37. Exemple Pla Agregat Bowman: Solució
Capacitat I Capacitat II Capacitat III
C. Restant I C. Restant II C. Restant III
Mes PT Cost I Cost II Cost III
Producció I Producció II Producció III
20 5 ∞
20 5 ∞
Gener 15 3 3,5 3,7
15 0 0
39. Taula Resum i Càlcul del Cost
G F M Ab Mg Ju Jl Ag S O N D
Estoc Inicial 5 6 10 5 2 3 7 2,5 1 5 2 3
P H. Normals 20 20 20 20 20 20 10 10 20 20 20 17 217 x 3 €
P H. Extres 0 2 5 5 5 4 2,5 2,5 5 5 5 0 41 x 3,5 €
P H. Subcon 9 1 7 17 x 3,7 €
Prod. Total 20 22 25 25 34 24 12,5 12,5 25 26 32 17
Demanda 19 18 30 28 33 20 17 14 21 29 31 17
Estoc Final 6 10 5 2 3 7 2,5 1 5 2 3 3
Stock Mig 5,5 8 7,5 3,5 2,5 5 4,75 1,75 3 3,5 2,5 3 50,5x0,1 €
862.450 €
40. Exemple 2 Pla Agregat Bowman
• Instruments San Ambrosi, SA, empresa productora
de material mèdic, elabora aparells per prendre la
tensió arterial i vol fer un Pla Agregat per aquesta
línia de producte. El pla es anual, però el detall
mensual només es realitza pels tres primers mesos.
La resta de l’any s’agrupa per trimestres, tant pel
que fa al Pla de Vendes com de Producció
• La taula es dona les previsions de venda i capacitats
de producció pel proper any
42. Exemple 2 Pla Agregat Bowman
• El Cost de produir una unitat de presa de
tensió arterial es de 36 Euros si es produeix en
hores normals, 48 Euros si es fa en hores
extres i 51 Euros si es subcontracta la
producció
• El cost d’emmagatzemar una unitat durant un
mes es de 0,5 Euros
43. Exemple 2 Pla Agregat Bowman
• L’estoc previst a principi del període de
planificació es de 2.500 unitats i es vol tenir un
estoc mínim igual al 20% de la demanda
prevista per el proper mes. A final d’exercici es
vol tenir un estoc només de 800 unitats
• Volem saber:
– El Pla Agregat de Producció per els propers dotze
mesos
– El cost d’aquest Pla
44. Exemple 2 Pla Agregat: Solució
Est. F 1 2
Pla Ven 2.500 ∆ Estoc PT=PV + ∆E
Mes 1 4.000 800 --1.700 2.300
Mes 2 4.000 800 0 4.000
Mes 3 4.000 467 -333 3.667
Trimestre 2 7.000 600 133 7.133
Trimestre 3 9.000 800 200 9.200
Trimestre 4 12.000 800 -0 12.000
En calcular els costos a nivell trimestral, no sabem com es reparteix
la demanda ni la capacitat productiva dins del trimestre. Per això
haurem de fer un supòsit sobre el preu de cost. Si el que produïm
pot costar 36 , 36,5 o 37 Euros depenent de si es fabrica al mateix
mes, el mes anterior o dos mesos abans, agafarem el cost mig: 36,5.
Igual per a la resta de costos.
46. Taula Resum i Càlcul del Cost
M1 M2 M3 T2 T3 T4
Estoc Inicial 2500 1500 967 467 2667 2800
P H. Normals 2500 2500 2000 8000 7000 8000 30000 x 36 €
P H. Extres 500 500 500 1200 1500 1000 5200 x 48 €
P H. Subcon 467 1000 633 1000 3100 x 51 €
Prod. Total 3000 3467 3500 9200 9133 10000
Demanda 4000 4000 4000 7000 9000 12000
Estoc Final 1500 967 467 2667 2800 800
Stock Mig 2000 1233,5 717 1567 2733,5 1800 22252 x 0,5 €
1.498.826 €
Els compto triple perquè son trimestres
47. Càlcul de costos 2
• Els càlculs de costos fets son aproximats, pel fet de
no saber què passa dins dels trimestres i haver fet
servir aproximacions. Si fem el càlcul de costos a
partir de la taula de Bowman, ens surt un cost total
de 1.508.400,5 Euros
• Aquest grau de precisió es correcte quan es tracta
d’un Pla Agregat, ja que encara el pla no es
definitiu, ens falta per fer el Pla Mestre de
Producció (MPS)
48. El Pla Mestre de Producció (MPS)
• Es passa a models, tipus, opcions, fins al
darrer nivell de desagregació i es fa a nivell
setmanal, descrivint què produir exactament i
en quin moment
• Faré servir algun sistema de Planificació de
Producció, que haurà de respondre a una sèrie
de qüestions al màxim nivell de detall
49. Requisits de la Planificació de
Producció
1. Què, quant i quan hem de produir (MPS)
2. Què necessitem per produir (Primeres matèries,
semielaborats, ...) Per fer-ho em caldrà el BOM o
estructura de producte
3. Què tenim en estoc (Producte Acabat,
Semielaborats i Primeres Matèries) Per això faré
servir el control d’Inventaris o IA (Inventory
Accounting)
4. Què tinc de produir i comprar, en quina quantitat
i en quin moment. Per això faré servir l’MRP
50. Estructura de la Planificació
MPS
BOM MRP IA
Ordres de Ordres de
Producció Compra
Planificades Planificades
51. La Llista de Materials (BOM)
• Segons l’APICS (American Production and Inventory
Control Society) es la manera com els diferents
components passen a incorporar-se al producte al
llarg del procés de producció
• Indica la quantitat necessària de cada component a
incorporar a cada operació de producció
• Moltes vegades es representa en forma d’arbre on
cada ramificació representa una operació de
producció
52. BOM en forma d’arbre
Lead
Nivell 0 A 1 Time
(Unitats)
Nivell 1 B(1) 2 C(1) 1
N2 I(4) 3 J(2) 2 D(2) 3 E(1) 1 F(1) 2
K(2) 5 G(2) 7
Nivell 3
L(1) 2 H(1) 3
53. Explosió de Materials
• Si el MPS diu que he de produir 1000 unitats d’A per la
propera setmana, el BOM em diu que necessito:
– 1000 Unitats de B
• 4000 Unitats d’I
• 2000 Unitats de J
– 4000 Unitats de K
– 2000 Unitats d’L
– 1000 Unitats de C
• 2000 Unitats de D
• 1000 unitats d’E
– 2000 Unitats de G
– 1000 Unitats de H
• 1000 Unitats d’F
54. Tipus de Materials segons l’Estructura
• Els elements que no tenen fill s’anomenen
Referència de Compra (es compren a un proveïdor
extern). A l’exemple, serien D, F, G, H, I, K, L
• Els elements que com a fills només tenen
Referències de Compra s’anomenen Subconjunts. A
l’exemple E, J
• La resta d’elements s’anomenen Conjunts. A
l’exemple A, B, C
• Els productes de Nivell 0 son els Productes Acabats
55. Seqüència de Producció
2
2K Centre de J Centre de B
1L Treball 1 Treball 2
4I
Centre de A
Treball 5
E 1 C
1H Centre de Centre de
2G Treball 3 Treball 4
2D
1F
56. Quan llençar les ordres
Setmanes
0
A
-1
C
-2 B
E
-3
D F
-4 J
I H
-5
-6 L
G
-7
K
-8
-9
-10
-11
57. Utilitat dels Estocs d’MP i SE
• Hem vist que no podem servir el producte A abans
de 10 setmanes. Per poder-ho fer he de reduir els
Lead Times, treballant per baixar els temps de
procés i per què ho facin els meus proveïdors
• La segona opció per reduir els Lead Times
consisteix a tenir estocs. Si tinc estocs suficients de
referències de compra (I, K, L, D, G, H, F) el L.T.
Baixa a 5 Setmanes. Si tinc estocs de semielaborats
podria baixar fins a 1 setmana i si tinc estoc de
Producte Acabat, el L.T. Seria zero. He de tenir en
compte que a més estocs i de més productes
diferents, més cost
58. Comunalitat
• La comunalitat d’un component X qualsevol es el
quocient:
• Les empreses proven de tenir una comunalitat com
més alta millor. Avantatges:
1. Menor complexitat en les compres, planificació, etc en
gestionar menys referències
2. Més poder de negociació amb els proveïdors en
incrementar el volum de compra per referència
3. Processos de producció més simples, amb menys canvis
i temps de preparació de la producció
4. Reducció dels estocs de seguretat
