4. Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap
les dones que soles o amb alguna amiga o veïna
s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa
blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o
fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram.
Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de
la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó
d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de
l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan
n’havia arreplegat unes quantes. La mare no
pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes
accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs”
o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions
naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o
una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar
la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica
havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens
advertia que alguna cosa no quadrava en aquella
història.
EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre
5. Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap
les dones que soles o amb alguna amiga o veïna
s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa
blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o
fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram.
Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de
la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó
d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de
l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan
n’havia arreplegat unes quantes. La mare no
pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes
accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs”
o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions
naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o
una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar
la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica
havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens
advertia que alguna cosa no quadrava en aquella
història.
EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre
6. Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap
les dones que soles o amb alguna amiga o veïna
s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa
blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o
fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram.
Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de
la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó
d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de
l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan
n’havia arreplegat unes quantes. La mare no
pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes
accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs”
o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions
naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o
una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar
la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica
havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens
advertia que alguna cosa no quadrava en aquella
història.
EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre
7. Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap
les dones que soles o amb alguna amiga o veïna
s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa
blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o
fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram.
Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de
la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó
d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de
l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan
n’havia arreplegat unes quantes. La mare no
pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes
accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs”
o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions
naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o
una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar
la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica
havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens
advertia que alguna cosa no quadrava en aquella
història.
EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre
8. Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap
les dones que soles o amb alguna amiga o veïna
s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa
blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o
fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram.
Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de
la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó
d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de
l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan
n’havia arreplegat unes quantes. La mare no
pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes
accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs”
o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions
naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o
una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar
la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica
havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens
advertia que alguna cosa no quadrava en aquella
història.
EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre
9. Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap
les dones que soles o amb alguna amiga o veïna
s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa
blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o
fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram.
Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de
la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó
d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de
l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan
n’havia arreplegat unes quantes. La mare no
pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes
accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs”
o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions
naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o
una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar
la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica
havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens
advertia que alguna cosa no quadrava en aquella
història.
EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre
10. Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap
les dones que soles o amb alguna amiga o veïna
s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa
blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o
fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram.
Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de
la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó
d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de
l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan
n’havia arreplegat unes quantes. La mare no
pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes
accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs”
o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions
naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o
una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar
la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica
havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens
advertia que alguna cosa no quadrava en aquella
història.
EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre
11. Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap
les dones que soles o amb alguna amiga o veïna
s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa
blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o
fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram.
Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de
la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó
d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de
l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan
n’havia arreplegat unes quantes. La mare no
pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes
accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs”
o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions
naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o
una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar
la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica
havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens
advertia que alguna cosa no quadrava en aquella
història.
EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre
12.
13. Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap
les dones que soles o amb alguna amiga o veïna
s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa
blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o
fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram.
Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de
la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó
d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de
l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan
n’havia arreplegat unes quantes. La mare no
pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes
accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs”
o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions
naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o
una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar
la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica
havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens
advertia que alguna cosa no quadrava en aquella
història.
EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre
14. Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap
les dones que soles o amb alguna amiga o veïna
s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa
blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o
fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram.
Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de
la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó
d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de
l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan
n’havia arreplegat unes quantes. La mare no
pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes
accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs”
o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions
naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o
una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar
la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica
havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens
advertia que alguna cosa no quadrava en aquella
història.
EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre
15. Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap
les dones que soles o amb alguna amiga o veïna
s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa
blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o
fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram.
Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de
la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó
d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de
l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan
n’havia arreplegat unes quantes. La mare no
pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes
accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs”
o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions
naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o
una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar
la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica
havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens
advertia que alguna cosa no quadrava en aquella
història.
EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre
16. Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap
les dones que soles o amb alguna amiga o veïna
s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa
blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o
fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram.
Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de
la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó
d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de
l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan
n’havia arreplegat unes quantes. La mare no
pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes
accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs”
o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions
naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o
una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar
la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica
havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens
advertia que alguna cosa no quadrava en aquella
història.
EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre
17.
18. Ind. Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les
dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la
masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per
omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que
donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la
coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó
Dir. d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar,
lliure
per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat
unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan
parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen
Dir. al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions
naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna
o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el
detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que
s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no
quadrava en aquella història.
EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre
19.
20. Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap
les dones que soles o amb alguna amiga o veïna
s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa
blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o
fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram.
Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de
la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó
d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de
l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan
n’havia arreplegat unes quantes. La mare no
pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes
accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs”
o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions
naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o
una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar
la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica
havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens
advertia que alguna cosa no quadrava en aquella
història.
EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre
21. Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap
les dones que soles o amb alguna amiga o veïna
s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa
blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o
fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram.
Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de
la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó
d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de
l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan
n’havia arreplegat unes quantes. La mare no
pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes
accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs”
o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions
naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o
una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar
la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica
havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens
advertia que alguna cosa no quadrava en aquella
història.
EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre
22. Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap
les dones que soles o amb alguna amiga o veïna
s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa
blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o
fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram.
Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de
la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó
d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de
l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan
n’havia arreplegat unes quantes. La mare no
pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes
accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs”
o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions
naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o
una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar
la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica
havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens
advertia que alguna cosa no quadrava en aquella
història.
EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre
23. Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap
les dones que soles o amb alguna amiga o veïna
s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa
blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o
fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram.
Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de
la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó
d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de
l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan
n’havia arreplegat unes quantes. La mare no
pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes
accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs”
o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions
naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o
una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar
la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica
havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens
advertia que alguna cosa no quadrava en aquella
història.
EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre
24. Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap
les dones que soles o amb alguna amiga o veïna
s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa
blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o
fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram.
Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de
la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó
d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de
l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan
n’havia arreplegat unes quantes. La mare no
pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes
accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs”
o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions
naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o
una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar
la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica
havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens
advertia que alguna cosa no quadrava en aquella
història.
EMILI TEIXIDOR (2003): Pa negre