2. Un precedent del Cisma va tindre lloc l'any 857
quan l'emperador bizantí Miquel III, cridat el
borratxo, i el seu ministre Arnesos, van expulsar de la
seua seu de Constantinoble a Sant Ignasi, que
reprenia els seus cràpules. Li van reemplaçar per
Focio, qui en sis dies va rebre totes les ordes de
l'Església. Focio es va sublevar contra el papa i es va
declarar patriarca universal. Va ser descrit com
"l'home més arterós i sagaç de la seua època:
parlava com un sant i obrava com un dimoni". La
seua temptativa va fracassar. Va ser tancat en un
monestir, on va morir en 886.
3. L'any 1054, el papa Lleó IX va manar una
ambaixada a Constantinoble encapçalada pel seu
col·laborador, el cardenal Humberto de Silva
Càndida, i formada pels arquebisbes Federico de
Lorena i Pedro d'Amalfi. Els llegats papals van negar,
a la seua arribada a Constantinoble, el títol
d'ecumènic al Patriarca Miguel I Cerulario i, a més,
van posar en dubte la legitimitat de la seua
elevació al patriarcat. El patriarca es va negar
llavors a rebre als llegats. El cardenal va respondre
publicant el seu Diàleg entre un romà i un
constantinopolità, en el que es burlava dels costums
grecs i, després d'excomunicar a Cerulario per mitjà
d'una butla que va depositar el 16 de juliol de 1054
sobre l'altar de l'Església de Santa Sofia, va
abandonar la ciutat
4. Amb açò es veu que la Gran Cisma va ser més
aïna resultat d'un llarg període de relacions
difícils entre les dos parts més importants de
l'Església universal. Les causes primàries de la
cisma van ser sens dubte les tensions produïdes
per les pretensions de suprema autoritat
Efectivament, el Bisbe de Roma reclamava
autoritat sobre tota la cristiandat, incloent els
quatre Patriarques més importants d'Orient; els
Patriarques, d'altra banda, al·legaven, segons el
seu enteniment i interpretació de la Sagrada
Tradició Apostòlica i les Sagrades Escriptures,
que el Bisbe de Roma només podia pretendre
ser un "primer entre els seus iguals
5. En anys recents, algunes Esglésies orientals van
decidir acceptar la primacia absoluta del papa
i ara es denominen Esglésies orientals
catòliques.
6. Este treball esta fet per Beatriz Mora
Rodriguez alumna de l'Antonio Jose Cavanilles
Cursant 1r de batxiller d'humanitats
Gràcies :)