Presentació sobre el Rector de Vallfogona basada en els articles d'Albert Rossich i els comentaris de text d'en Josep Bargalló

1. EL RECTOR DEVALLFOGONA
1579 - 1623
L’humor, l’erotisme,
l’estètica barroca
i la revolució del llenguatge
Escapat de l’oradura Súnion, 25 d’abril 2016

2. EL RECTOR DEVALLFOGONA 1579-1623 _ L’humor, l’erotisme, l’estètica barroca i la revolució del llenguatge
L’HUMOR
L’EROTISME
L’ESTÈTICA BARROCA
LA REVOLUCIÓ DEL
LLENGUATGE

3. EL RECTOR DEVALLFOGONA 1579-1623 _ L’humor, l’erotisme, l’estètica barroca i la revolució del llenguatge
L’HUMOR
To satíric,
burlesc,
paròdic,
escatològic,
diversió
A UNA MONJA GRAVADA DEVEROLA
Mala pasqua us do Déu, monja corcada,
bresca sens mel, trepada celosia,
formatge ullat, cruel fisonomia,
ab més puntes i grops que té l’arada!
De alguna fossa us han desenterrada
per no sofrir los morts tal companyia,
quan eixa mala cara se us podria
i estava ja de cucs mig rosegada;
però, si sou de vermes escapada,
perquè siau menjar de les cucales
(que de mal en pitjor la sort vos porta),
mantinga-us Déu la negra burullada,
i adéu-siau, que em par que em naixen ales
i em torno corb després que pic carn morta!
reixat ple de forats
cuc
corb
granellada

4. EL RECTOR DEVALLFOGONA 1579-1623 _ L’humor, l’erotisme, l’estètica barroca i la revolució del llenguatge
L’HUMOR
De manera que lo cul
és un membre principal;
i és un assiento papal,
i més antic que Saül.
Es lo portal del baül
de nostres necessitats;
és clau deus tesors guardats,
per a que ningun se'n perda;
finalment, és lloc de merda
on estam insiculats.
A UN ASSUMPTO LLÉPOL
No serà persona cuerda
ni manco estimada en res,
ni tampoc bon portugués,
qui dirá mal de la merda;
que encara que sia verda,
blanca, negra, parda o groga,
no és just que ningú se moga
per a dir sia dolenta,
perqué, encara que és pudenta,
és antiquíssima droga.

5. L’EROTISME
EL RECTOR DEVALLFOGONA 1579-1623 _ L’humor, l’erotisme, l’estètica barroca i la revolució del llenguatge
Gènere molt típic de l’època Mostra una ideologia ben clara:
malfieu-vos del sexe, de la bellesa
i, en definitiva, de l’amor.
A casa nostra totes les narracions i contalles populars que enclouen un
sentit festiu, d’enginy, gràcia i humorisme són atribuïdes al Rector de
Vallfogona així com passa amb en Serrallonga quan parlem de valentia
i heroisme. El Rector deVallfogona ha heretat encara tot el fons
narratiu de tema capellanesc.

6. EL RECTOR DEVALLFOGONA 1579-1623 _ L’humor, l’erotisme, l’estètica barroca i la revolució del llenguatge
SONET ERÒTIC
Renunciant les arades i les relles, serveix per a
penetrar dins la terra i obrir els solcs
baixa mossèn Joan de la muntanya,
fadrí de gran ventura i poca manya,
fiador de casades i donzelles.
Fet un bou mans, anava sempre amb elles,
i una que presumia de tacanya
tant se’n jugà, prenent-lo per la banya,
que la hi clavà, i no gens per les costelles.
Ferida, i no per burles, la minyona,
per al remei comares se juntaren:
qual pren lo alum; qual seda i qual agulla
mes ningun vol la xica vellacona
de quants medicaments li proposaren
sinó que hi torn la banya com se vulla.
peça de l’arada
comare: comadrona
sulfat que s’utilitzava per aturar una hemorràgia

7. EL RECTOR DEVALLFOGONA 1579-1623 _ L’humor, l’erotisme, l’estètica barroca i la revolució del llenguatge
L’ESTÈTICA BARROCA
L’introductor de l’estètica barroca en la literatura catalana.
El Rector cultiva els grans temes del Barroc
El desengany L’escepticisme
La desconfiança
envers l’home
La vida com un
teatre
Els avatars de la fortuna
La fragilitat de
les coses

8. EL RECTOR DEVALLFOGONA 1579-1623 _ L’humor, l’erotisme, l’estètica barroca i la revolució del llenguatge
L’ESTÈTICA BARROCA
Al segle XVII qui lidera i marca el cànon estètic
literari són els grans poetes del Siglo de oro
español: Góngora, Quevedo, Lope.
Vallfogona els imita: temes, recursos, valors

9. EL RECTOR DEVALLFOGONA 1579-1623 _ L’humor, l’erotisme, l’estètica barroca i la revolució del llenguatge
LA REVOLUCIÓ DEL
LLENGUATGE
Utilitza molts castellanismes/barbarismes.
Introdueix cultismes i paraules noves així com expressions
populars.
Una llengua viva, rica que eixampla el lèxic poètic.
Una llengua literària castellana, llatina, culta, popular.

10. EL RECTOR DEVALLFOGONA 1579-1623 _ L’humor, l’erotisme, l’estètica barroca i la revolució del llenguatge
L’HOME I LA LLEGENDA
1. El poeta tingué un origen humil?
Francesc Vicent Garcia neix l’any 1579 a Tortosa.
Fill de Francesc Garcia, passamaner de la ciutat, i Margarida
Ferrandia que ja havia estat casada amb un espardenyer.
Quan el pare de Francesc mor, Margarida es casa de nou (per
tercer cop) amb un llibreter amb el qual va tenir diversos fills.

11. EL RECTOR DEVALLFOGONA 1579-1623 _ L’humor, l’erotisme, l’estètica barroca i la revolució del llenguatge
L’HOME I LA LLEGENDA
2. Va excel·lir en els estudis? Era molt enginyós i brillant?
Francesc és un bon estudiant. Cursa estudis sacerdotals a
Barcelona i l’any 1605 és ordenat capellà a Vic.
Dos anys més tard, 1507 Garcia guanya les oposicions de la
parròquia de Vallfogona de Riucorb

12. EL RECTOR DEVALLFOGONA 1579-1623 _ L’humor, l’erotisme, l’estètica barroca i la revolució del llenguatge
L’HOME I LA LLEGENDA
3. El rei Felip IV el va cridar a la seva cort?
A Madrid, Lope de Vega va ser admirador i amic seu?
Vicent Garcia és un home interessat pel poder, es relaciona
amb nobles, bisbes i homes de lletra.
De ben segur que aspirava a alguna cosa més que una
parròquia tan allunyada del bisbat
Va estar al servei del bisbe de Girona, Pere de Montcada.

13. EL RECTOR DEVALLFOGONA 1579-1623 _ L’humor, l’erotisme, l’estètica barroca i la revolució del llenguatge
L’HOME I LA LLEGENDA
4. Francesc Vicent Garcia era simpàtic, extravertit, despreocupat,
fanfarró, sorneguer, murri i maliciós, irresponsable, fatxenda?
Més aviat no. Era una
persona amb una salut
delicada, ambiciosa però
piadosa, tímida i, amb
seguretat, poc brillant.
d’estatura mediana, blanc de color, la cara
molt proporcionada, lo front testimoni, los
ulls negres i espiritosos, la boca gran, però
que no l’afeaven; los llavis un poc grossos, lo
nas de proporcionada forma, i les mans de la
mateixa manera; i los cabells crespats, que
tiraven molt a roig, com també la barba.

14. EL RECTOR DEVALLFOGONA 1579-1623 _ L’humor, l’erotisme, l’estètica barroca i la revolució del llenguatge
L’HOME I LA LLEGENDA
de ben disposta i pròpria simetria,
barbivermell, bona fisonomia,
ras de topeto, barbes i corona
no hipòcrit ni profà, alegre i grave,
no presumit i entés, savi i poeta,
en tot molt asseat, de raro ingeni

15. EL RECTOR DEVALLFOGONA 1579-1623 _ L’humor, l’erotisme, l’estètica barroca i la revolució del llenguatge
L’HOME I LA LLEGENDA
5. Des del 1607 fins al 1623…
Inicia els anys d’activitat poètica
Morirà el 2 de setembre de 1623.

16. EL RECTOR DEVALLFOGONA 1579-1623 _ L’humor, l’erotisme, l’estètica barroca i la revolució del llenguatge
L’HOME I LA LLEGENDA
6. Va publicar en vida?
Les seves poesies es divulguen en forma
manuscrita, dins dels cançoners barrocs que
proliferen a partir de 1630.

17. EL RECTOR DEVALLFOGONA 1579-1623 _ L’humor, l’erotisme, l’estètica barroca i la revolució del llenguatge
A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE, QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT
AB UNA PINTA DE MARFIL
Ab una pinta de marfil polia
Sos cabells de finíssima atzabeja
A qui los de or més fi tenen enveja,
En un terrat, la bella Flora, un dia;
Entre ells la pura neu se descobria
Del coll que, ab son contrari, més campeja
I, com la mà com lo marfil blanqueja,
Pinta i mà de una peça pareixia.
Jo, de lluny, tan atònit contemplava
Lo dolç combat, que ab estremada gràcia
Aquestos dos contraris mantenien,
Que lo cor, enamorat, se m'alterava
I, temerós de alguna gran desgràcia,
De prendre'ls tregües ganes venien.

18. CELSO AL PEINE DE CLAVELLA
Por las ondas del mar de unos cabellos
un barco de marfil pasaba un día
que, humillando sus olas, deshacía
los crespos lazos que formaban de ellos;
iba el Amor en él cogiendo en ellos
las hebras que del peine deshacía
cuando el oro lustroso dividía,
que éste era el barco de los rizos bellos.
Hizo de ellos Amor escota al barco,
grillos al albedrío, al alma esposas,
oro de Tíbar y del sol reflejos;
y puesta de un cabello cuerda al arco,
así tiró las flechas amorosas
que alcanzaban mejor cuanto más lejos.
Luis de Góngora
A DOÑA BRIANDA DE LA CERDA
Al sol peinaba Clori sus cabellos
con peine de marfil, con mano bella;
mas no se parecía el peine en ella
como se obscurecía el sol en ellos.
Cogió sus lazos de oro y, al cogellos,
segunda mayor luz descubrió, aquella
delante quien el sol es una estrella,
y esfera, España, de sus rayos bellos,
divinos ojos, que en su dulce oriente
dan luz al mundo, quitan luz al cielo,
y espera idolatrallos occidente.
Esto Amor solicita con su vuelo,
que en tanto mar será, un arpón luciente,
de la Cerda inmortal mortal anzuelo.
Lope de Vega

19. EL RECTOR DEVALLFOGONA 1579-1623 _ L’humor, l’erotisme, l’estètica barroca i la revolució del llenguatge
UNA DAMA QUE ES PENTINAVA DARRERA UNA REIXA
EN TEMPS DE VICENÇ GARCIA
Amor, senyor de l’àmplia monarquia
que publica el clavell i el foc proclama
en l’ardor de la galta i en la flama
de l’exaltació que l’aire cria
els cabells de finíssima atzabeja
en el combat de vori que pentina
perú de lliris i de llunes mina,
ornament de les neus, dels ors enveja,
treu de la reixa, i que la saborosa
feina del bes, batalla graciosa
del córrer d’unes cames despullades,
deixi les verdes herbes alterades.
Oh desmai en les tiges onejants
de marbres, ceres, roses bategants!
cosa que produeix gran riquesa

20. NOIA PENTINANT-SE A LA PLATJA
A Marino, a Girolamo Fontanella, al nostre Vicenç Garcia,a
Lope, a tots els recreadors d’aquell gloriós mite
d’una noia que es pentinava els auris cabells.
Miro la serp benigna de la trena
i el gest airós que fas quan et pentines;
miro el maig adorable de les sines,
miro el teu cos esvelt damunt l’arena.
Escuma i sol i nacre i llum serena,
t’evoco sota un cel ple de gavines.
Agraïda és la mar, algues, petxines
et duen les onades com a ofrena.
Meravellat, contemplo perles fines
-dic gotes d’aigua- per la pell morena,
i penso en les fondàries marines.
Penso en el ventre dolç, la dolça esquena,
penso en el cap que dolçament inclines.
Penso si dir-te dona o bé sirena.

21. EN FORMA DE LABERINT
CRIST
Tanta temor,Teresa, tanta pena,
entre excessives glòries i alegries!
Repara, i mira, que agraviar podries
esta esperança de ma llum serena.
Sossega, esposa casta, i asserena
aqueixa pena, que han bastat les mies
dar durador descans de infinits dies
en les eternes sales, per estrena.
TERESA
Ja la intricada i fosca nit inica
en bellesa de glòria veig se’m muda.
Sou, sens dubte, Senyor, sol deTeresa,
vostra esclava, amb un clau se vivifica,
segura, espòs, que sou vós en sa ajuda,
torre, glòria, descans i fortalesa.
Acròstic: lectura vertical, de dalt a
baix o de baix a dalt, mitjançant les
primeres lletres de cada vers
Mesòstic: ... mitjançant lletres
centrals
Teleòstic: ... mitjançant les lletres
finals
Catadiagonòstic: lectura diagonal
descendent
Anadiagonòstic: lectura diagonal
ascendent
Vers proteu: lectura interna (obviant
lletres intermèdies) en un sol vers

22. TanTa Temor, Teresa, TanTa pena,
Entre ExcEssivEs glòriEs i a lEgries!
RepaRa, i miRa, que agRaviaR podRies
Esta EspErança dE ma llum sErEna.
SosSega, eSpoSa caSta, i asSerena
AqueixA penA, que hAn bAstAt les mies
Dar DuraDor Descans De infinits Dies
En les EternEs salEs, per EstrEna.
Ja la IntrIcada I fosca nIt inIca
En bEllEsa dE glòria vEig sE’m muda.
Sou, SenS dubte, Senyor, Sol deTereSa,
Vostra esclaVa, amb Un claU seViVifica
Segura, eSpòS, que Sou vóS en Sa ajuda,
TorrE, glòRia, dEscanS i fortalesA.
1 acròstic 5 mesòstic: 10
catadiagonòstic i 1 vers proteu

23. Tanta temor,Teresa, tanta pena,
Entre excessives glòries i alegries!
Repara, i mira, que agraviar podries
Esta esperança de ma llum serena.
Sossega, esposa casta, i asserena
Aqueixa pena, que han bastat les mies
Dar durador descans de infinits dies
En les eternes sales, per estrena.
Ja la intricada i fosca nit inica
En bellesa de glòria veig se’m muda.
Sou, sens dubte, Senyor, sol deTeresa,
Vostra esclava, ab un clau se vivifica,
Segura, espòs, que sou vós en sa ajuda,
TorrE, glòRia, dEscanS i fortalesA.

24. • Tan ta temor,Teresa, tan ta pena,
entre Exc essiv es glòries i alegries!
repa ra, i miRa, que agravia r podries
esta esp erança dE ma llum se rena.
Sos sega, espo sa caSta, i asserena
a queix a pena, que han bast At les
mies
dar dura dor descans De infinits dies
en les etern es salEs, per estr ena. J
a la intr Icada i fosca nit inica
en bE llesa de glòria veig se’m muda.
Sou, sen s dubte, senyor, sol deTeresa,
vostra esclaVa, ab un clau se vi vifica
segura, es pòS, que sou vós en sa
ajuda,
torre, glòria, descans i fortalesa.
• TorrE, glòRia, dEscanS i fortalesA.

25. SONET XLII dins Sonets a cura de Giuseppe Grilli
Los raigs de l’Orient desembanyava
Apol·lo irat, i en espantable guerra,
Per les còncoves boques de la terra,
Al tàrtaro enemic ferir pensava;
Cruixia el vent llibert, Neptú bramava,
Los titans rebullien baix la terra,
Peneo en ses arenes se soterra,
Tement si, acàs, de Dafne es recordava;
Les nimfes transparents, espavorides,
Als retrets dels cristalls, fugen cuitades
I, dins la pròpia font, encara temen,
Caent-ne per los prats d’esmortuïdes,
dels faunos, sos amics, desemparades.
Més, què se’m dóna a mi que a tots los cremen?

26. Museu-espai d’interpretació sobre la figura deVicent Garcia
a l’església parroquialVallfogona de Riucorb a la Conca de
Barberà
http://vallfogona.usuaris.net/

27. Bibliografia
- Rossich Albert, Història i mite del rector de Vallfogona, Ed. 62
Llibres a l’abast, 1987
- Cònsul Isidor i Llorenç Soldevila, Antologia de poesia catalana,
Proa Les Eines, 2005
- VV.AA Diversos autors, Comentaris de text, Edicions La magrana,
1999
- VV. AA Diversos autors sota la direcció d’Albert Rossich,
Panorama crític de la literatura catalana, Vicens Vives, 2011
- Bargalló Josep, Francesc Vicent Garcia, presentació per
propostes didàctiques