Comentari PAU de la Portalada de Santa Maria de Ripoll.

1. Portalada de Santa Maria de
Ripoll

2. Fitxa tècnica
 Títol: Portalada de Santa Maria







de Ripoll.
Autor: mestre i taller anònim del
Rosselló.
Cronologia: 1150-1170.
Tipologia: relleu.
Materials: pedra.
Estil: romànic.
Tema: bíblic.
Localització: monestir de Santa
Maria de Ripoll (Catalunya).

3. Obra de la mateixa època
Bíblia de Ripoll (1015-1020)

4. Context
 L’atribució de la portalada de Ripoll a l’abat Oliba, atès que era
considerat d'ideòleg i el promotor de tota l’abadia, va fer que
la datació d’aquesta obra se situés a la primera meitat del
segle XI. No obstant això, estudis més recents n’han atribuït
l’autoria al taller d’un mestre anònim del Rosselló, que es va
instal·lar a Ripoll en una data posterior al 1151.
 A més de la portalada de Ripoll, aquest mateix va esculpir,
també al monestir ripollès, el sarcòfag del comte Ramon
Berenguer III de Barcelona, mort el 1131.
 En canvi, les escultures del cimbori actual són obra de
l’arquitecte Elies Rogent (1821-1897), representant de la
tendència neoromànica catalana guiada pel bisbe Morgades.

5. Descripció formal
 La portalada de Santa Maria de Ripoll es presenta a manera
d’arc de triomf amb els elements constructius força
simplificats. Consta d’un sòcol estret sobre el qual se
sobreposen tres registres: un d’inferior, situat a cada costat
dels muntants de l’arc central, i emmarcat per columnes sota
la cornisa que discorre en prolongació de les impostes de l’arc;
un altre de central, també delimitat per dues columnes
situades als extrems i una cornisa dentada que el separa d’una
zona superior que corona el conjunt a manera d’entaulament.
Aquesta franja superior es presenta com un sol fris que abraça
tota la longitud dels cossos inferiors i les arcuacions.

6.  La decoració s’estén per tota la superfície i omple fins i tot el
racó més petit de l’arquitectura, fet que és un bon exemple
del característic horror vacui de l’estil romànic. També s’hi pot
observar l’ús de la perspectiva jeràrquica en la representació
de Crist al fris superior, així com la supeditació de la forma i la
mida de les figures al marc arquitectònic.
 El deteriorament de la major part del treball de relleu
escultòric fa que no es puguin apreciar els matisos de qualitat
de l’obra. Tot i així, és admirable la cura en els detalls dels
ornaments i en els plecs dels vestits, així com també el
dinamisme d’algunes escenes.

7. Temàtica
 El complex programa iconogràfic de la portalada de Santa
Maria està inspirat en els textos de la Bíblia. Els diferents
nivells escultòrics de la façana presenten una unitat temàtica
centrada en la Glòria de Crist.
 Al sòcol s’hi representen nombrosos animals i els set pecats
capitals. Damunt del sòcol hi ha esculpits diferents animals del
bestiari medieval inspirats en les profecies apocalíptiques del
Llibre de Daniel.
 Al fris superior, d’una mida més ampla s’emmarquen en arcs
de mig punt el rei David, acompanyat per músics, i la imatge
de Crist acompanyada de diversos personatges històrics, entre
els quals hi ha l’abat Oliba.

8.  Continuant en sentit ascendent, es presenten en dos frisos
diverses escenes del Llibre dels Reis i de l’Èxode.
 Damunt d’aquest es troben esculpits els símbols dels
evangelistes sant Marc (lleó) i sant Lluc (bou) al centre,
envoltats a banda i banda per les figures de vint-i-dos
benaurats, apòstols i profetes.
 Finalment, a la franja de dalt de tot, l’escena més important:
Déu en Majestat envoltat per quatre àngels i els símbols de
sant Mateu (home alat) i sant Joan (àguila), que, amb els del
nivell immediat inferior completen el tetramorf, i els vint-iquatre ancians de l’Apocalipsi.
 A les arquivoltes aguantades per columnes –dues de les quals
són, en realitat, representacions de sant Pere i sant Pau- la
decoració és molt variada: ornamentació vegetal i geomètrica,
signes del zodíac, els mesos de l’any i històries de la vida de
sant Pau, sant Pere, Caín i Abel, Daniel i Jonàs.

9. Models i influències
 La peculiar tipologia formal de la portalada com a arc triomfal
sense timpà ha estat motiu de nombroses hipòtesis, que van
des de considerar que el seu model són els antics arcs de
triomf romans, fins a pensar que ho és el petit reliquiari
carolingi conegut amb el nom d’arc d’Eginard i conservat
únicament en dibuixos.
 En el terreny iconogràfic, el model emprat és molt més clar, i
apunta a les il·lustracions de la Bíblia miniada de Ripoll.
Arc de Tit a Roma
(81 a. C.)