LES FONTS HISTÒRIQUES I LA SEVA CLASSIFICACIÓ
Les fonts històriques són qualsevol testimoni (escrit, oral, material) que permet la reconstrucció,
l'anàlisi i la interpretació dels esdeveniments històrics. Les fonts històriques son, doncs, la
matèria primera de la Història.
La diversitat de fonts històriques pot ser objecte de diferents classificacions atenent el seu
origen, el suport en el que es troben, la temàtica que aborden o a la qual fan referència, la
intencionalitat (si la tenen), etc.
Pel seu origen, les fonts històriques es classifiquen en fonts primàries o directes i fonts
secundàries, indirectes o historiogràfiques.
A. Les FONTS PRIMÀRIES procedeixen de l'època que se esta investigant. Són testimonis
de primera mà contemporanis als fets: lleis, tractats, memòries, censos de població,
articles de premsa, imatges, objectes de la vida quotidiana...
B. Les FONTS SECUNDÀRIES han estat elaborades amb posterioritat al període que s'està
estudiant i són obra dels historiadors. Fonamentalment són els llibres de text, els
manuals, els estudis científics i articles de revistes especialitzades... També són fonts
secundàries els gràfics i els mapes temàtics realitzats amb dades primàries.
Segons el suport en el que es presenten, les fonts històriques poden classificar-se en:
a) Fonts ESCRITES o TEXTUALS: Són les fonts més habituals i poden ser primàries o
secundàries. Les primàries són els documents jurídics (lleis i testaments) i textos oficials,
memòries, cròniques, censos i registres parroquials, cartes, diaris privats, premsa i
assajos de l’època, textos literaris... Les secundàries són els llibres d'història i altres
treballs dels historiadors.
b) Fonts GRÀFIQUES i ESTADÍSTIQUES: Normalment són fonts secundàries en les quals es
mostren dades numèriques sobre uns temes determinats de caràcter econòmic,
demogràfic, climàtic, etc. Són fonts d'informació quantitativa i es representen
habitualment en forma de taula de dades o gràfics.
c) Fonts ICONOGRÁFIQUES: Són fonts primàries i inclouen qualsevol tipus d'imatges: la
pintura, les fotografies, els gravats, les il·lustracions i els cartells, les caricatures, els
còmics, etc.
d) Fonts CARTOGRÀFIQUES: Són els mapes. Rarament són fonts primàries. Els mapes tenen
un llenguatge específic que cal poder interpretar, raó per la qual s'adjunta una clau (o
llegenda) amb el significat dels símbols, els colors o les trames emprades en la seva
realització. Els mapes històrics són temàtics i de dos tipus: sincrònics (o estàtics)
(expliquen la situació en un moment determinat) i diacrònics (o dinàmics) (expliquen
l'evolució d'una situació històrica i quins han estat els canvis esdevinguts).
e) Fonts MATERIALS (restes materials i construccions, objectes personals, eines, monedes,
armes, objectes decoratius, ...): Són fonts primàries i proporcionen informació sobre
diversos aspectes, com ara el poder, la riquesa, la societat, la vida quotidiana i els
costums, els gustos i les modes.
f) Fonts ORALS: Poden ser testimoniatges directes o gravacions en diferents suports.
L'entrevista és la font mes habitual, però també s'inclouen els discursos, els programes
de ràdio, les cançons, els contes... Són fonts primàries.
Segons la seva temàtica, atenent a que les fonts històriques tracten i ens donen informació sobre
algun o diversos aspectes (política, economia, societat, ciència i tècnica, religió, cultura, art),

poden ser: fonts polítiques, econòmiques, tècniques i científiques, socials, religioses, militars...
Les lleis, en qualsevol de les seves formes (pragmàtica, decret, constitució...) són fonts jurídiques
o legislatives.
Finalment, pel que fa a la seva intencionalitat, tot i que la major part de les fonts històriques són
exclusivament informatives, en algunes, com les caricatures, discursos polítics, o determinats
articles de premsa, s'observa una intencionalitat crítica, satírica o panegírica (d'elogi a algú) que
si resulta molt evident és convenient destacar. D'igual manera, les fonts jurídiques o legislatives
tenen una intencionalitat (i funció) normativa, reguladora.