Presentació sobre el tema

1. L’ESCENARI FÍSIC DE LES
ACTIVITATS HUMANES
3r ESO

2. LES FORMES DE RELLEU DEL NOSTRE PLANETA
El relleu és el conjunt de formes o de irregularitats que
presenta la superfície del nostre planeta.
La morfologia i l'altimetria configuren diferents formes del relleu
, tant dels continents (relleu continental) com del fons del
oceans i dels mars (relleu submarí).
1. Ria: Forma de penetració marina, normalment allargada.
Quan el braç de mar ocupa una vall glacial, forma un
fiord.
2. Cap: Part del relleu de la costa que penetra al mar.
3. Península: Tros de terra que es troba voltada d’aigua
per tot arreu, excepte per una part. La península, s’uneix
a la resta del territori per un sector més o menys estret
anomenat istme.
4. Illa: Porció de terra envoltada d’aigua per tot arreu. Un
conjunt d’illes, més o menys properes i relacionades les
unes amb les altres formen un arxipèlag.
5. Golf: Entrada de mar de forma arrodonida. La badia és
semblant al golf, però més petita.
6. Dorsal oceànica: Serralada submarina de gran extensió
i d'altitud considerable.
7. Fossa marina: Gran depresssió que arriba a 6.000 m de
profunditat.
8. Plana abissal: Extensió de plana submarina, es troba
entre el 3.000 i el 7.000 m de profunditat.
9. Plataforma continental: Zona marítima que baixa
suaument fins els 400 m. L’amplitud fins a la costa pot
oscil·lar entre pocs metres i uns quants quilometres. Es
la continuació submarina dels continents.
10. Talús continental: Gran esglaó que uneix la plataforma
continental amb la plana abissal.
11. Muntanya: Elevació natural del terreny. Una serralada
es un seguit de muntanyes encadenades entre sí.
12. Depressió o conca: Zona més o menys extensa amb
una altitud inferior a les formacions de relleu que
l’envolten. De vegades, la seva configuració és resultat
de l’acció erosiva d’un riu i els seus afluents; altres
vegades, pot ser la conseqüència de l'enfonsament
d’una falla.
13. Vall: Forma de depressió del relleu que sol tenir una
forma allargada. Pot ser fluvial (creada per l’acció d’un
riu i amb forma de “V”) o glacial (oberta per una glacera,
el seu fons és arrodonit com una “U”).
14. Altiplà: Elevació de terreny que es caracteritza per una
superfície més o menys plana, situada a una certa altitud
respecte del nivell del mar.
15. Plana: Superfície plana o molt poc ondulada , de
dimensions considerades.

3. 1. LES GRANS UNITATS DEL RELLEU TERRESTRE

4. A) ÀFRICA
Grans altiplans
Sistemes
muntanyosos
S: Drakensberg
Centre:Ahaggar
Tibesti
E: Rift Valley
Depressions
N: Atles
Conca riu Congo
Conca riu Níger
Accidents
costaners
Cap Bona Esperança
Illa de Madagascar
Golf de Guinea
P. de Somàlia
EL RELLEU

5. B) ÀSIA
Continent més gran
Àsia Està unida a Europa = Euràsia
Gran extensió → enorme varietat de sistemes físics i ecològics

6. Elevada altitud mitjana
Accidents
costaners
(penínsules)
Aràbiga
Índica
Indoxina
Corea
Kamchatka
Unitats del
relleu
Plana siberiana
Plana arábiga
Plana Xinesa
Plana d’Indoxina
Altiplà del Decán
Altiplà d’Altai
S. d'Àsia central
S. de l'Himàlaia
EL RELLEU

7. C) AMÈRICA
Unitats
Gran cadena
muntanyenca
occidental
S. d’Alaska
Rocalloses
Sierra Madre
S. Centreamericana
Andes
Planes centrals
Serralades
orientals
Apalatxes
Meseta brasilera
EL RELLEU

8. D) OCEANIA
EL RELLEU
És simple → Unitats
Gran Serralada Divisòria
Altiplà de Kimberley
Desert Victòria
Oceania
Continent més petit
Format per: Austràlia, Nova Guinea, Nova Zelanda, i milers d'illes
diminutes

9. E) ANTÀRTIDA
EL RELLEU
És simple → Unitats
Serralada Transantàrtica
Península Antàrtica
Antàrtida
Situada al pol sud i envoltada pels oceans Pacífic, Atlàntic i Índic
Coberta per una capa de glaç

10. Muntanyes
SERRALADES JOVES: d'època més
recent, menys desgastades per
l'erosió. Ocupen la major part del
Sud del continent i donen lloc a
paisatges de formes abruptes
La Gran Plana Europea. Ocupa més
de la meitat de la superfície
continental, de Bèlgica fins als
Urals
Planes
Altres planes. Plana d'Hongria, la
del Po i les depressions de l'Ebre i
del Guadalquivir
A) EL RELLEU
I ELS RIUS
MASSISSOS: relleus antics i molt
erosionats, de formes arrodonides i
de poca altitud, que a penes superen
els 2000 m.
Muntanyes Grampianes,
Serralada Escandinava,
Massís Central francès…
Pirineus, els Alps, els
Carpats, els Balcans i el
Caucas
2.-EUROPA: RELLEU, RIUS I COSTA
Grans rius continentals: el
Volga, el Don, el Dnièper i el
Dnièster
Rin, el Sena i el
Loira
el Roine, el Po, i el
Danubi

11. B) LES COSTES
El continent europeu presenta, en conjunt, unes costes de formes molt retallades,
Costes Altes
On les muntanyes arriben fins al mar, les
costes són altes i formen penya-segats (costes
de Noruega, Escòcia, el mar Cantàbric i
algunes zones del litoral mediterrani).
Costes Baixes
On les planes arriben fins al mar, s'hi formen
costes baixes (Països Baixos, Dinamarca i
Alemanya). A les costes baixes d'aigües
tranquil·les, els rius hi formen deltes, com els de
l'Ebre, el Roine, el Po i el Danubi

13. Característiques
A) EL RELLEU DE LA PENINSULA IBÈRICA
3.-LES UNITATS DEL RELLEU D’ESPANYA
Altitud mitjana elevada. Causes: les nombroses serralades i de que una
gran part del territori és format per les terres planes i elevades de la Meseta
Situada a l'extrem sud-occidental del continent europeu. La delimiten el mar
Cantàbric, l'oceà Atlàntic, el mar Mediterrani i la serralada dels Pirineus
Formes compactes, que originen un litoral rectilíni, amb l'excepció d'alguns
trams curts, com al litoral gallec.
Principals unitats de relleu
Les serralades interiors de la Meseta: Sistema Central i Monts de Toledo
La Meseta castellana, que ocupa la major part de l'interior peninsular i forma
una plataforma elevada amb una altitud mitjana de 650 metres
Les muntanyes que envolten la Meseta: muntanyes de Lleó, serralada
Cantàbrica, Sistema Ibèric i Sierra Morena
Serralades perifèriques: Massís Galaic, Pirineus, serralades Bètiques,
Serralades Litorals Catalanes
La depressió de l'Ebre i la depressió del Guadalquivir

15. B) EL RELLEU INSULAR
Arxipèlag Balear
Comprèn tres illes principals (Mallorca, Menorca
i Eivissa), dues illes menors (Formentera i
Cabrera)
Són una prolongació de les Serralades Bètiques
Arxipèlag Canari
El formen set illes principals (Lanzarote, Fuerteventura, Gran Canaria, Tenerife,
La Gomera, El Hierro i La Palma)
Són illes volcàniques situades a l’Oceà Atlàntic

16. 4.-LES COSTES I ELS RIUS D’ESPANYA
A) LES COSTES
Al litoral espanyol hi dominen les costes altes i rocalloses; els trams baixos
i sorrencs més extensos es troben als golfs de Cadis, València i Alacant
Les costes de la Península Ibèrica són molt poc retallades, amb un contorn
rectilini. Els entrants més profunds són els de les ries gallegues
Vessants hidrogràfiques
Vessant cantàbric. Rius curts, de corrent fort -les muntanyes on neixen
estan situades molt a prop del mar-, cabalosos -les pluges hi són abundants
tot l'any-. Els rius principals són: el Bidasoa, el Deva, el Nerbion, el Sella, el
Nalón i el Navia.
Vessant atlàntic. Son rius llargs que reben nombrosos afluents. En general
són rius cabalosos, tot i que pateixen estiatges notables. Els rius principals
són: el Miño, el Duero, el Tajo, el Guadiana i el Guadalquivir
Vessant mediterrani. Excepte l'Ebre, són rius curts, de poc cabal i irregulars -
quan plou torrencialment a la primavera i a la tardor poden provocar
inundacions, però també pateixen forts estiatges -alguns rius arriben a
assecar-se-. Els rius principals d'aquest vessant són: l'Ebre i el Xúquer.
Altres rius són el Ter, el Llobregat, el Túria, el Segura
B) ELS RIUS

18. Unitats de Relleu de Catalunya
5.-EL RELLEU DE CATALUNYA
Serralades Costaneres Catalanes. Formades per dues serralades paral·leles
a la costa; la Serralada Litoral i la Serralada Prelitoral. Entre les dues
serralades hi ha la Depressió Prelitoral.
Els Pirineus. Format per dues serralades paral·leles: els Pirineu Axial i el
Prepirineu. Té la màxima amplitud a l’oest i s’aprima cap a l’est fins
enfonsar-se al mar. Els rius han excavat valls transversals que han facilitat
la comunicació.
Depressió Central. Gran depressió de forma triangular que cobreix l’interior
del país entre el Prepirineu i la Serralada Prelitoral. Predomina el relleu pla
amb valls amples.
Planes Costaneres. Planes arran de costa cobertes pels sediments que porten
els rius: Plana de l’Empordà, Camp de Tarragona i delta de l’Ebre

20. 6.-LES COSTES I ELS RIUS DE CATALUNYA
A) EL LITORAL CATALÀ
Costes Altes. Predominen al Nord del litoral Català: Costa Brava
Litoral rectilini amb dos
accidents costaners importants
Cap de Creus al nord
Delta de l’Ebre al sud
Costes Baixes. Predominen al Centre i Sud del litoral Català, amb platges
de sorra fina i aigües poc profundes
Els rius catalans els podem diferenciar en tres conques segons el lloc on neixen, les
precipitacions que reben, el relleu de les zones que travessen, la seva longitud, etc.
Conca de l'Ebre. Part de l'Ebre que passa pel territori català i els seus afluents (Segre).
Porten força cabal perquè la majoria neixen als Pirineus, on hi ha pluges i nevades molt
abundants. Subministren el 60% de l'aigua que es necessita a Catalunya i són aprofitats
per la producció d’energia elèctrica.
Conques fluvials internes. Formades per rius que neixen als Pirineus Orientals o a les
Serralades Litorals i desemboquen al mar Mediterrani. Els principals són la Muga, el
Fluvià, el Ter, el Tordera, el Besòs i el Llobregat. Estiatges intensos per la manca de
pluges a l'estiu, i a la tardor greus inundacions a causa de les pluges torrencials
B) LA XARXA HIDROGRÀFICA
Vessant Atlàntic. L'únic riu del territori català que desemboca a l'oceà Atlàntic és la
Garona. Neix al Pirineu aragonès, travessa la Vall d'Aran durant 46 quilòmetres

22. Característiques
ZONES CLIMÀTIQUES
Pluviomètriques
Tèrmiques
Vegetació
Factors determinants
Latitud
Altitud
Distància al mar
PAISATGES DE LA TERRA
condicionen

23. LATITUD ALTITUD PROXIMITAT AL MAR
Més calor, com més a
prop de l'Equador.
Més fred, quant més a
prop dels Pols.
Cada 1000 metres la
temperatura baixa 6 º
C.
A dalt de les
muntanyes fa més fred
que a les valls o al
costat del mar.
El mar suavitza les
temperatures.
A la costa, menys calor
a l'estiu i menys fred a
l'hivern que a les zones
interiors.

24. 7.-ELS PAISATGES DE LES ZONES CLIMÀTIQUES DE LA TERRA
ZONA CÀLIDA ZONES TEMPERADES ZONES FREDES
Fa calor tot l'any Hi ha quatre estacions
amb diferents
temperatures
Fa fred tot l'any
CLIMES CÀLIDS
Clima equatorial
Clima tropical
Clima desèrtic
CLIMES TEMPERATS
Clima mediterrani
Clima oceànic
Clima continental
CLIMES FREDS
Clima polar
Clima d'alta muntanya
- Entre el Tròpic de
Càncer i el Tròpic de
Capricorn
- Hemisferi Nord: Entre el
Cercle Polar Àrtic i el
Tròpic de Càncer
- Hemisferi Sud: Entre el
Cercle Polar Antàrtic i el
Tròpic de Capricorn
- Hemisferi Nord: Entre
el Cercle Polar Àrtic i el
Pol Nord
- Hemisferi Sud: Entre el
Cercle Polar Antàrtic i el
Pol Sud
- El clima d'alta
muntanya es dóna en
qualsevol alta muntanya

27. PAISATGES DE CLIMES CÀLIDS
CLIMA CLIMA EQUATORIAL CLIMA TROPICAL CLIMA DESÈRTIC
CARACTERÍSTIQUES
Temperatures:
constants i altes (25°C)
Precipitacions:
freqüents i abundants
Temperatures: constants
i altes (25°C)
Precipitacions: estació
seca i humida
Temperatures: altes i
amb amplitud tèrmica
Precipitacions:
pràcticament inexistents
VEGETACIÓ
I
FAUNA
Selva
Vegetació: exuberant,
diversa i dividida en
pisos
Fauna: molt variada
Sabana
Vegetació: planura de
herbes altes
Fauna: grans herbívors i
depredadors
Desert
Vegetació: pràcticament
inexistent excepte als
oasis
Fauna: pràcticament
inexistent
ACTIVITAT
HUMANA
Tradicional: caça i
recol·lecció
Actual: explotació
mineral i la fusta
Problemàtica:
Destrucció del medi
natural
Tradicional: agricultura i
ramaderia tradicionals
Actual: agricultura de
plantacions, moderna i
comercial
Tradicional: pastors
nòmades
Actual: explotacions
mineres i petrolíferes

31. PAISATGES DE CLIMES FREDS
CLIMA CLIMA POLAR CLIMA D’ALTA MUNTANYA
CARACTERÍSTIQUES
Temperatures: constants i
baixes (menor 0°C)
Precipitacions: poques i en
forma de neu
Temperatures: constants i
baixes (menor 10°C)
Precipitacions: abundants i en
forma de neu a l’hivern
VEGETACIÓ
I
FAUNA
Vegetació:
tundra -arbustos i molsa-
taigà -boscos perennifolis
Fauna: pocs animals
preparats per protegir-se del
fred.
Vegetació: distribuïda en pisos
en funció de l’altitud
Fauna: varia en funció de
l’estació
ACTIVITAT HUMANA
Tradicional: caça i pesca
Actual: prospeccions a la
recerca de recursos
Tradicional: ramaderia i
explotació de fusta
Actual: activitats turístiques

34. 8. –ELS PAISATGES D’EUROPA
PAISATGES DE CLIMES TEMPERATS
CLIMA
CLIMA OCEÀNIC O
ATLÀNTIC
CLIMA MEDITERRANI CLIMA CONTINENTAL
CARACTERÍS
TIQUES
Façana atlàntica del continent.
La proximitat a l’oceà permet:
Temperatures: suaus tot l’any
Precipitacions: freqüents i
abundants
Costes i illes mediterrànies
Temperatures: estius
calorosos i hiverns suaus
Precipitacions: estiu sec.
Pluges a la tardor i primavera
Interior del continent, on
s’accentua.
Temperatures: contrastades;
altes a l’estiu i baixes a
l’hivern
Precipitacions:
concentrades a l’estiu
VEGETACIÓ
I
FAUNA
Vegetació: boscos de fulla
caduca (roures, faigs i
castanyers) i prats
Actualment predominen els
conreus de blat de moro,
patates, farratge..
Vegetació: boscos de fulla
perenne (alzina) molt
degradats (pins i garriga)
Actualment predominen els
conreus de blat, vinya i olivera
Vegetació: taigà al Nord
(bosc d’avets i bedolls)
Estepa al sud (praderia)
ACTIVITAT
HUMANA
Tradicional: agricultura i
ramaderia
Actual: son paisatges molt
humanitzats, amb ciutats,
industries, infraestructures,
etc.
Tradicional: agricultura
Actual: paisatges molt
humanitzats, amb ciutats,
industries i infraestructures
turístiques
Tradicional: agricultura i
ramaderia
Actual: paisatges en part
humanitzats, amb ciutats,
industries, infraestructures,
etc

39. 9. –ELS PAISATGES D’ESPANYA
El clima de la Península Ibèrica es caracteritza per quatre
FACTORS CLIMÀTICS
LATITUD
Entre els 36º i els
43º de latitud Nord.
Més a prop del
tròpic que del cercle
polar
Temperatures:
més altes al Sud i
més suaus al Nord
Precipitacions:
més importants al
nord i menors al
Sud
DISTÀNCIA AL
MAR
La Península té una
forma compacta, el
que fa que la
distància al mar
sigui de fins 500 Km
Temperatures:
més suaus al mar i
més contrastades a
l’interior
Precipitacions:
més importants a la
costa i en
disminució cap a
l’interior
ALTITUD
Espanya és el
segon país europeu
en altitud mitjana
(660m) per la
Meseta
Temperatures:
disminució en
altitud
Precipitacions:
més importants a
les àrees de
muntanya
CIRCULACIÓ
ATMOSFÈRICA
La circulació
atmosfèrica general
és de Oest a Est
Temperatures:
més fresques a la
costa Occidental
Precipitacions:
més abundants a la
costa Occidental

41. ELS FACTORS CLIMÀTICS
GENEREN
CLIMES I PAISATGES D’ESPANYA
PAISATGE MEDITERRANI
PAISATGE OCEÀNIC O ATLÀNTIC
PAISATGE D’INTERIOR
PAISATGE D’ALTA MUNTANYA
PAISATGE DE CANÀRIES

43. A) ELS PAISATGES DE L’ESPANYA OCEÀNICA O ATLÀNTICA
LOCALITZACIÓ Nord i Nord-oest Península. Costes del Cantàbric i Atlàntic.
CLIMA
Clima Oceànic per la proximitat de l’Oceà Atlàntic.
Temperatura: suau a l’estiu i l’hivern (entre els 20ºC i els 10ºC)
Precipitacions: Abundants tot l’any, però disminueixen a l’estiu.
VEGETACIÓ
Natural: boscos de fulla caduca (roures, faigs, oms, àlbers)
Actualment l’home ha introduït el pi i l' eucaliptus per l’explotació de
cel·lulosa.
Antròpica: Agricultura i prats pel bestiar vacum.
POBLAMENT
Costa: àrea més antropitzada, amb grans ciutats (Bilbao, San
Sebastià, Gijón, La Corunya, Vigo, etc) i infraestructures (ports,
carreteres, etc).
Activitats econòmiques principals: indústria, serveis i turisme.
Interior: població rural i disseminada.
Activitat econòmica principal: agricultura i ramaderia

46. B) ELS PAISATGES DE L’ESPANYA MEDITERRANIA
LOCALITZACIÓ Est i Sud de la Península i Illes Balears. Costes Mar Mediterrani.
CLIMA
Clima Mediterrani per la proximitat al Mar Mediterrani.
Temperatura: calorosa a l’estiu (25º C) i suau a l’hivern (10ºC).
Precipitacions: poques i irregulars. Estius secs i pluges torrencials a la
tardor i la primavera.
VEGETACIÓ
Natural: boscos de alzina de fulla perenne. La degradació per la activitat
humana fa que predomini el pi i la garriga (vegetació arbustiva baixa amb
predomini de espècies amb punxes –romaní, farigola, ginesta, etc-)
Antròpica: Agricultura de secà (blat, raïm, olivera, etc) i horta.
POBLAMENT
Costa: àrea molt antropitzada, ja que és la més densament poblada de la
Península. Amb grans ciutats (Barcelona, València, etc) i infraestructures
(ports, carreteres, etc). Les activitats turístiques han degradat molt el
paisatge.
Activitats econòmiques principals: indústria, serveis i turisme.
Interior: població rural concentrada en grans pobles.
Activitats econòmiques principals: agricultura i turisme rural.

49. C) ELS PAISATGES DE L’ESPANYA INTERIOR
LOCALITZACIÓ
A l’interior de la Península. Meseta, Depressió de l’Ebre i Depressió del
Guadalquivir
CLIMA
Clima Mediterrani amb tendència continental.
Temperatura: calorosa a l’estiu (25º C) i freda a l’hivern (5ºC).
Precipitacions: poques per la llunyania del mar i amb un estiu sec.
VEGETACIÓ
Natural: boscos de alzina de fulla perenne. A les àrees de muntanya pi
negre (Soria, Terol, Conca) i a les mes seques l’estepa (Depressió de
l’Ebre)
Antròpica: Agricultura de secà (cereals) i ramaderia ovina
POBLAMENT
Àrea poc poblada i antropitzada. Poques grans ciutats (Madrid, Valladolid,
Saragossa, etc). Les activitats agrícoles son les que han modificat el
paisatge.
Àrees rurals: població rural concentrada en pobles petits i mitjans.
Activitats econòmiques principals: agricultura i turisme rural.

51. D) ELS PAISATGES D’ALTA MUNTANYA
LOCALITZACIÓ
Alta Muntanya. Pirineus, Serralades Bètiques, Sistema Ibèric, Serralada
Cantàbrica…
CLIMA
Clima d’alta muntanya.
Temperatura: estiu fresc i curt i hiverns llargs i freds (-0ºC).
Precipitacions: abundants tot l’any, de neu a les zones altes.
VEGETACIÓ
Natural: disposada en pisos en funció de l’altitud
- Bosc Mediterrani. Alzines 0-500 m.
- Bosc de fulla caduca. Roure, faig, etc 500-1.000 m.
- Bosc de coníferes. Avets, pins 1.000-1.600 m.
- Landa. Matoll 1.600-2.000 m.
- Prats + 2.000 m.
POBLAMENT
Àrea poc poblada pel relleu accidentat i el clima dur.
Població rural dispersa o concentrada en pobles petits.
Activitats econòmiques principals: ramaderia, explotació forestal i
actualment turisme rural.

53. E) ELS PAISATGES DE LES ILLES CANÀRIES
LOCALITZACIÓ
Illes Canàries. Illes d'origen volcànic situades enfront de les costes
atlàntiques del Nord d’Àfrica
CLIMA
Clima subtropical àrid.
Temperatura: temperatures altes tot l’any (17º-25ºC)
Precipitacions: escasses tot l’any i amb irregularitats en funció de les
illes i el relleu. Absència de rius
VEGETACIÓ
Natural: terreny àrid amb vegetació poc abundant, però amb unes
característiques especials:
- Gran varietat d’espècies.
- Vegetació de tipus subtropical.
- Moltes espècies endèmiques: pi canari, drago, etc
Antròpica: productes tropicals com el plàtan o la pinya
POBLAMENT
Costa. Àrea molt poblada on es concentra la població pel fenomen turístic
Interior. Pobles petits de cases blanques
Activitats econòmiques principals: turisme i agricultura