Presentació sobre el tema

1. EL MÓN GREC

2. INTRODUCCIÓ
• La civilització grega va nàixer a les costes de la
Península Balcànica i a les illes del mar Egeu, però
va anar estenent-se per una bona part del litoral
mediterrani. Els grecs es van organitzar en petites
ciutats independents: les polis on començaren a
organitzar, des del 776 a.C., les famoses
Olimpíades. Al segle V a.C., a la ciutat d’Atenes es
va imposar un nou sistema polític: la democràcia.
Totes les polis gregues estaven unides per uns
llaços culturals indestructibles: una mateixa
llengua i una mateixa religió. Amb Alexandre el
Gran la cultura grega es va expandir cap a l’Orient.

3. EL NAIXEMENT DEL MÓN
GREC
• La civilització grega va nàixer a les costes de la
península Balcànica i a les costes i a les illes
del mar Egeu. Aquest medi físic va donar lloc a
una agricultura de tipus mediterrani: oliveres,
vinyes i blat. La seva gran façana marítima
permet la pesca i el comerç per tota la costa
mediterrània.
L’espai físic

4. EL NAIXEMENT DEL MÓN
GREC
• Els grecs tenien una cultura que els
agermanava: parlaven una mateixa llengua i
feien servir un alfabet comú per escriure-la.
També practicaven una mateixa religió i
adoraven els mateixos déus, per això tenien
molts lligams en comú que els feien sentir-se
membres d’una mateixa civilització: l’Hèl·lade.
Una mateixa civilització

5. EL NAIXEMENT DEL MÓN
GREC
• Els grecs són el resultat d’una mescla de pobles
que es van instal·lar a Grècia i a les costes de
l’Àsia Menor: cap al 2000 a.C., els aqueus (o
micènics), que venien del nord, van arribar a les
terres gregues, després, cap al 1200 a.C., va
venir un poble nou, els doris, que es van
assentar a Grècia i es van convertir en el nou
grup dominant. Pressionats pels doris, molts
aqueus es van desplaçar cap a les costes de
l’Àsia Menor i hi van fundar diverses ciutats.
Els primers grecs

6. La ciutat de Micenes

7. Les polis gregues
• El món grec s’organitzava en petites ciutats-
estat independents, anomenades polis. Cada
polis tenia les seues lleis, la seua moneda, el
seu exèrcit i el seu govern (Política deriva de
polis + ètica = ciutat, norma de la). La ciutat
tenia dues parts ben diferenciades: a) la part
baixa on hi havia els habitatges, les tendes i els
edificis públics, situats al voltant d’una gran
plaça (àgora) i b) la part alta (o acròpolis) on hi
havia els edificis religiosos principals i servia de
refugi a la població en cas de perill.
La polis: una ciutat Estat.

8. L’àgora

9. Les polis gregues
• A les primeres polis hi havia un govern
oligàrquic, format per un nombre reduït
d’aristòcrates, grans propietaris agrícoles. Els
altres ciutadans podien reunir-se en assemblea,
però les seues opinions només eren escoltades.
Durant el segle VI a.C., en algunes polis es van
produir revoltes socials greus contra el poder
dels aristòcrates.
Les polis aristocràtiques

10. Les polis gregues
• Les demandes de més participació política van
donar lloc a reformes socials i polítiques a favor
del poble. A la ciutat d’Atenes aquestes
reformes van tenir molta importància. Durant el
segle VI a.C., reformadors com Soló o
Clístenes van anul·lar l’esclavitud per deutes i
van introduir el dret de tots els ciutadans a
participar en el govern de la ciutat. Aquestes
reformes van culminar amb la instauració d’una
nova forma de govern coneguda com a
democràcia (demos = poble, kratos = poder,
poder del poble), en la qual el poder era exercit
L’evolució cap a la democràcia

11. Les colonitzacions gregues
• Entre els segles VIII i VI a.C., nombrosos
habitants de les ciutats de Grècia van emigrar a
diversos llocs de les costes mediterrànies i del
mar Negre. Les condicions de pobresa en què
vivien van obligar molts agricultors a abandonar
les ciutats d’origen i a instal·lar-se
definitivament en altres llocs, on van fundar
colònies. Els governs de les polis gregues van
promoure i van organitzar aquestes migracions
perquè eren molt avantatjoses per a les ciutats.
Les causes de les colonitzacions

12. Colònia grega

13. Les colonitzacions gregues
• Navegant amb embarcacions lleugeres, els
grecs van recórrer les costes a la recerca de
llocs adequats per a establir-s’hi, dels quals
pogueren extraure productes i on també
pogueren comerciar amb els indígenes. Les
noves polis (colònies), tot i que eren
independents de la ciutat d’origen (metròpoli), hi
mantenien lligams comercials i culturals estrets.
Al Mediterrani, les zones més importants
d’assentament van ser el sud d’Itàlia i Sicília
(Magna Grècia), Massàlia (Marsella) i
Empòrion (Empúries).
L’expansió grega

14. Les migracions gregues (segles
VIII-VI a.C.)
1. Zona originària de domini grec

15. Les migracions gregues (segles
VIII-VI a.C.)
2. Expansió grega

16. Les migracions gregues (segles
VIII-VI a.C.)
3. Zones de colonització grega

17. Les colonitzacions gregues
• Al segle VII a.C. els grecs també van fundar
moltes colònies a la Península Ibèrica, com ara
Rhode (Roses), Empòrion (Empúries),
Hemeroskopeion (Dènia), Mainake (Vélez-
Málaga), etc. Els grecs van establir un comerç
pròsper amb els pobles indígenes de la zona
(tartessis, ibers). Els contactes amb els grecs
van comportar grans avanços per als pobles
peninsulars: difusió de nous conreus,
coneixement de tècniques noves, introducció de
l’ús de la moneda i de l’escriptura.
Els grecs a la Península Ibèrica

18. La democràcia atenesa
• L’Assemblea de ciutadans (Ekklesía)
s’aplegava per a votar les lleis, controlar els
pressupostos, declarar la guerra i elegir
magistrats. Els magistrats eren ciutadans
elegits per l’Assemblea que s’ocupaven dels
afers públics: els estrategs, els arconts, etc.
mentre els tribunals populars (Heliea) impartien
justícia. .
Les institucions democràtiques
El desenvolupament d’una assemblea

19. La democràcia atenesa
• La democràcia atenesa era molt limitada,
perquè només podien participar en els afers
públics els ciutadans, és a dir, tots els homes
lliures, majors d’edat, nascuts de pare ciutadà i
mare atenesa. Els ciutadans tenien dret a
participar en la vida política i a estar protegits
per la llei; estaven obligats a formar part de
l’exèrcit i a pagar impostos, però eren ciutadans
només una minoria, ja que ni les dones, ni els
estrangers (metecs), ni els esclaus no tenien
drets civils.
Una democràcia limitada

20. L’esplendor d’Atenes
• Al segle V a.C., els perses (també anomenats
medes) es llancen a la conquista de les polis de
Grècia en les anomenades Guerres Mèdiques.
Els exèrcits atenesos van infligir derrotes
importants (Marató i Salamina) als perses.
La victòria sobre els perses

21. L’esplendor d’Atenes
• La victòria sobre els perses va donar a Atenes
un paper dominant sobre les altres ciutats
gregues, les quals van formar la Lliga de
Delos, associació dirigida per Atenes. Quan
algunes polis, cansades del domini abusiu
d’Atenes, van voler abandonar l’aliança,
aquesta ho va impedir per la força. A més, va
traslladar el tresor de la Lliga a la ciutat
d’Atenes i va obligar les altres polis a pagar un
tribut nou; la Lliga s’havia convertit en un imperi
atenès.
Atenes domina Grècia

22. L’esplendor d’Atenes
• El domini atenés es va allargar fins les Guerres
del Peloponès, en les quals Atenes es va
enfrontar a altres ciutats gregues (Corint,
Esparta, etc.). Mig segle més tard, gairebé
totes les polis van caure sota el domini d’un rei
de Macedònia anomenat Filip.
La fi de l’hegemonia atenesa

23. L’esplendor d’Atenes
• L'Acròpoli era un turó on es van instal·lar els
primers atenesos i, al voltant del qual, van alçar
la primitiva ciutat. Després de l’incendi d’Atenes
pels perses, van reconstruir-la i van convertir
l'Acròpoli en un centre religiós. Grans artistes
(Ictinos i Fídies, entre d’altres) van participar en
el projecte de reconstrucció.
L'Acròpoli d’Atenes

24. L’Acròpoli d’Atenes

25. La Grècia hel·lenística
• El rei Filip II, aprofitant l’enfrontament entre les
ciutats gregues (Guerres del Peloponès), es
va llançar a la conquista de Grècia amb un
potent exèrcit (falanges). Vers l’any 338 a.C. va
aconseguir el domini de tot Grècia. El fill de
Filip, Alexandre (que va ser anomenat el Gran)
el va succeir l’any 336 a.C.
El regne de Macedònia

26. La Grècia hel·lenística
• Va unificar tot el conjunt de ciutats gregues per
conduir-les a la conquesta de l’Imperi Persa.
Alexandre, al capdavant del seu exèrcit, no tan
sols va dominar els perses, sinó que va arribar
als confins del món oriental (l’Índia), però el seu
somni anava més enllà de la conquesta militar
ja que volia crear un únic Imperi amb una base
cultural grega, on cada territori conservés les
seves formes socials i polítiques.
L’imperi d’Alexandre

27. Les conquestes de Alexandre el Gran

28. La Grècia hel·lenística
• Després de la mort d’Alexandre, el seu immens
imperi es va dividir en regnes: Egipte,
Macedònia, Mesopotàmia, etc., és a dir, els
anomenats regnes hel·lenístics. Alexandria era
una ciutat de planta grega, plena de temples i
de monuments, amb un far enorme, una
impressionant biblioteca i un gran port de mar
que la van convertir en la ciutat més gran del
món grec.
Els regnes hel·lenístics: Alexandria.

29. La ciutat d’Alexandria