Comentari PAU de l'amfiteatre Flavi o Colosseu.

1. Colosseu o amfiteatre Flavi

2. Fitxa tècnica
 Títol: Colosseu o amfiteatre






Flavi.
Autor: desconegut
(encarregat per l’emperador
Flavi Vespasià).
Cronologia: segle I (72-80).
Tipologia: amfiteatre.
Materials: blocs de marbre,
travertí, formigó, maó, pedra i
estuc.
Estil: romà imperial.
Localització: Roma.

3. Obra de la mateixa època
Amfiteatre de Nimes (27 a. C.)

4. Amfiteatre de Verona (30 a. C.)

5. Context
 El Colosseu es va començar a construir l’any 72 d. C., durant el
mandat de l’emperador Flavi Vespasià (69-79), i va ser
inaugurat l’any 80 pel seu successor Tit (79-81), encara que no
es va acabar completament fins a l’any 82 gràcies a la iniciativa
de Domicià (81-96). Acabades les obre, el Colosseu es va
convertir en l’amfiteatre més gran que s’havia construït mai.
 Durant gairebé 500 anys, al seu interior s’hi celebraren
nombrosos jocs fins i tot desprès de la caiguda de l’imperi
Romà d’Occident, el 476 d. C. L’abandonament i dos
terratrèmols van provocar la ruïna parcial del monument, fet
que el va convertir en una magnífica pedrera de marbre
travertí per a la construcció d’altres edificis.

6. Descripció formal
 La part de la façana conservada està articulada en quatre
nivells aixecats sobre un estilòbat o podi, que no es
corresponen amb els pisos interiors. Els tres primers nivells
estan formats per una successió de 80 arcs de mig punt,
acompanyats per columnes adossades que suporten un
entaulament purament decoratiu. El quart nivell, o àtic, està
format per un mur amb pilastres adossades i petites finestres
rectangulars. De baix a dalt, se superposen aquestes ordres:
dòric-toscà, jònic i corinti. L’últim pis, l’àtic, estava decorat
amb lesenes d’estil corinti i 24 màstils de fusta que sostenien
un tendal (velarium) que protegia els espectadors de la pluja i
el sol.
 La planta el·líptica defineix l’espai de manera concèntrica. Al
centre hi ha l’arena, on tenia lloc l’espectacle, i al voltant hi ha
la càvea, lloc on se situaven les graderies en les quals s’asseien
el 50.000 espectadors que podia arribar a acollir.

7.  L'accés al recinte es feia a través dels arcs del pis inferior. A
partir d’aquí, una complexa organització de galeries anulars i
radials coronades per voltes de canó i d’aresta permetien la
circulació per tot el recinte. Les comunicacions entre cada nivell
es feien mitjançant escales i rampes que donaven accés a les
grades a través d’unes portes anomenades vomitoris.
 Sota l’arena, al subsòl, hi havia visible una complexa obra de
maons que, a més d’albergar les diferents dependències de
servei i les cel·les per a les feres, estava dotada amb un sistema
impermeabilitzat de conducció de l’aigua capaç de transformar
l’arena en una gran piscina.

8. Entorn i integració urbanística
 El Colosseu es va construir sobre les ruïnes del gran parc creat
per Neró al voltant del seu palau, la Domus Aurea, concretament
al llac artificial. Situat en un dels extrems dels antics fòrums de la
ciutat de Roma i proper a circ Màxim, el paisatge urbà que
envoltava aquest monument es va veure alterat l’any 1936 amb
l’obertura de la Via del Fori Imperiali.

9. Funció, contingut i significat
 A l’amfiteatre Flavi, anomenat Colosseu per la colossal estàtua
de 40 m de l’emperador Neró que estava situada a prop del
monument, s’hi celebraven nombrosos espectacles de lluita
entre gladiadors (munera) i feres salvatges (venationes), i, fins i
tot, s’hi escenificaven batalles històriques i naumàquies
(batalles navals), per a les quals omplien l’arena d’aigua.
L’entrada era gratuïta i la gent es col·locava segons el seu
estatus social.
 La construcció del Colosseu va ser considerada un regal generós
de l’emperador al poble, amb el qual potenciava la imatge
benefactora del seu poder i glorificava la seva divinitat.
L’emperador, assegut en una tribuna, podia salvar o condemnar
els lluitadors aixecant o abaixant el polze.

10. Models i influències
 L’amfiteatre, la planta el·líptica del qual sorgeix de la unió de dos
teatres grecs, va ser una tipologia arquitectònica original de
l’Imperi Romà.
 La superposició d’ordres als diferents pisos es habitual en
l’època hel·lenística. Ja havia estat utilitzada al teatre Marcello
(13 a. C.) i va ser un model molt copiat posteriorment per
arquitectes del Renaixement, com Alberti, i del Barroc.
 Tant el sistema de graderies com les instal·lacions de l’arena al
subsòl van ser un model prototípic molt seguit en la construcció
d’altres amfiteatres. Fins i tot, algunes solucions ha servit de
model per a la construcció de recintes esportius moderns, entre
els quals, els estadis de futbol.