http://pactenacaccioext.wordpress.com/

1. JORNADA DE PRESENTACIÓ
22 de MARÇ 2014

2. 22 de MARÇ 2014
- EIX 1 IDENTITAT I CULTURA
- EIX 2 ECONOMIA
- EIX 3 EUROPA SOCIAL

3. EIX 1. IDENTITAT I CULTURA

4. DRETS LINGÜÍSTICS
•
Situar la llengua catalana en un pla
de normalitat i oficialitat en l'àmbit
internacional
•
Concebre la diversitat lingüística
com un valor que permeti la
participació efectiva de totes les
comunitats lingüístiques
•
Aprofitar l'expertesa catalana en la
gestió de la diversitat lingüística,
aportant el propi model realitzat
•
Situar la llengua catalana en un pla
de normalitat i oficialitat en l'àmbit
internacional
•
Concebre la diversitat lingüística
com un valor que permeti la
participació efectiva de totes les
comunitats lingüístiques
•
Aprofitar l'expertesa catalana en la
gestió de la diversitat lingüística,
aportant el propi model realitzat

5. DRETS CULTURALS
•
La cultura és indissociable de
l'aportació internacional de pobles i
nacions
•
Projecció cultural exterior des d'una
perspectiva àmplia ( en consonància
PECC 2021)
•
Barcelona com a capital de creació
cultural, creativa i innovadora, del
sud d'Europa

6. ESPORT
•
L'esport com a via perquè el món
conegui la realitat catalana
•
Fomentar la pertinença a
federacions internacionals
esportives ( actualment 21)
•
Aconseguir reconeixement
internacional de seleccions, Comitè
Olímpic Català, etc

7. EIX 2 ECONOMIA

8. Per una economia productiva
catalana al servei de les Persones
• Reconstruir un teixit econòmic
productiu arrelat al país i al servei
de tota la ciutadania
• Crear un teixit econòmic social,
sostenible, responsable i
cooperatiu en l’acció exterior
• La internacionalització de
l’economia ha de ser
contemplada en termes de
cooperació, complementarietat i
responsabilitat econòmica, social
i ambiental

9. INTERNACIONALITZACIÓ
• Catalunya està ben posicionada pel que
fa la internacionalització del seu teixit
empresarial.
• Mantenir aquesta capacitat precisa
d’inversions i d’un veritable full de ruta
per a la internacionalització empresarial
• La internacionalització ha de respectar
la transparència, i evitar la corrupció i
l’evasió fiscal que afecten la marxa de
l’economia global.
• La internacionalització ha de prioritzar
l’economia productiva al servei de les
persones: sostenible a nivell social,
ambiental i financer (no especulativa).

10. COMERÇ I FINANCES
• Un marc de relacions comercials justes que permeti desenvolupar-se a tots els
països i respecti condicions socials i ambientals (matèries primes...)
• Fomentar la producció local descentralitzada i la compra pública ètica per influir
sobre proveïdors de béns i serveis en termes de sostenibilitat.
• Accés de tots els països als recursos pel finançament del seu sector públic
• Controlar l’activitat financera evitant l’especulació i la tolerància amb els
paradisos fiscals, amb l’evasió i amb l’excessiva mobilitat de capitals financers
• Auditar el deute públic per evitar que aquest s’utilitzi per eixugar deliberadament
deutes privats.

11. LABORAL
• Respectar i promoure la llibertat d’associació i llibertat sindical, el reconeixement
efectiu de la negociació col·lectiva i el dret de vaga. Eliminació del treball forçós, del
treball infantil i eliminació de la discriminació en matèria d’ocupació
• Per construir societats justes i inclusives cal aturar la competència a la baixa i respectar
el treball digne (ocupació, drets, protecció i diàleg social), també pels joves.
• Els agents socials i econòmics catalans han de vetllar perquè en l’acció exterior es
respectin aquests principis irrenunciables per crear perspectives de progrés social
• TECNOLOGIA: Reduir l’excessiu pes de la política de patents i els drets abusius,
reforçar la innovació a Catalunya, facilitar l’accés a la tecnologia i reforçar el paper de
les Universitats com actors clau en la recerca, el desenvolupament i la innovació.

12. EIX 3 L’EUROPA SOCIAL
La construcció d’una Europa més social és un objectiu
irrenunciable per a tots els pobles i nacions que la conformen.

13. ON SOM
• Retrocés en la cohesió social.
Afebliment dels pilars bàsics de
l’estat del benestar.
• Regressió en la dimensió
democràtica i participativa.
• Crisi econòmica i increment de
desigualtat de les rendes.
• Augment dels discursos racistes,
xenòfobs i intolerants vers qui és
diferent. Increment de partits
neofeixistes i neonazis.
• Tensió entre la lògica política
més tradicional i les noves
lògiques participatives.

14. CAP A ON VOLEM ANAR
• La Política de Cohesió social ha
d’ocupar el centre dels principis de
la Unió Europea.
• Manteniment dels mecanismes de
protecció i inclusió social. Major
dotació pressupostaria als fons de
polítiques socials.
• Canvis en la política
macroeconòmica i l’estratègia
contra la crisi econòmica.
• Aprofundiment en clau de
governança democràtica, més
participativa i per tant més inclusiva.

15. CATALUNYA HA DE PARTICIPAR I S’HA DE
COMPROMETRE PER FER UNA EUROPA
FEDERAL I UNIDA. UNA EUROPA DE LES
CIUTADANES I ELS CIUTADANS QUE
RECONEGUI ELS POBLES COM A SUBJECTE
D’ACTUACIÓ POLÍTICA I INSTITUCIONAL

16. 22 de MARÇ 2014
- EIX 4 REP. INST. EXTERIOR
- EIX 5 COOPERACIÓ
- EIX 6 PAU, SEGURETAT I DEFENSA

17. 4. PRESENTACIÓ INSTITUCIONAL
EXTERIOR
CONCEPCIÓ i DEFINICIÓ:
• Catalunya és un país obert i dinàmic
amb una diplomàcia pública forta que
duu al seu ADN la voluntat de tenir una
presència internacional activa: és un
dret i és un deure. Les 250 entitats
catalanes que han assolit el
reconeixement són els ambaixadors
catalans a les organitzacions
internacionals.
• Participa a tota mena de xarxes:
europees i internacionals; formals i
informals; de moviments socials;
universitàries…

18. OBJECTIUS
• Projectar Catalunya al món
• Donar a conèixer la realitat del nostre país
• Promoure les relacions exteriors multinivell
• Promoure una governança global
• Concebre la diplomàcia des d’una doble vessant: oficial
i no oficial (la de la ciutadania organitzada).
• Incloure tots els actors que fan acció exterior:
universitats; col·legis professionals (malgrat encara no
poden estar en organismes internacionals); ONG;
entitats i associacions de sector diferents; institucions
governamentals…

19. REPRESENTACIÓ EXTERIOR A TRAVÉS DE:
• Àmbit institucional: aconseguir situar-se en l’esfera
internacional en el lloc que li correspon com a societat
democràtica i com a subjecte polític i de dret. Ha de
promoure la presència institucional multinivell on es
promoguin especialment espais d’interlocució del
municipalisme.
• Diplomàcia pública (àmbit cívico-social): presència a
les xarxes internacionals per obtenir el ple
reconeixement i presència com a delegació catalana,
sinònim de l’expressió plural del dinamisme de la
nostra societat.

20. EL FUTUR:
• L’acció exterior catalana ha d’estar basada en les
accions que es faran des del Govern, el Parlament i els
municipis (entre d’altres) així com la diplomàcia
pública (societat civil a l’exterior, que podrà arribar a
espais on l’acció governamental no arriba).
• Presentar Catalunya al món com un país del s. XXI
comporta assumir uns drets i uns deures i, per tant,
volem que el nostre país esdevingui un motor d’un nou
model de relacions internacionals: participatiu,
compromès socialment, nacionalment i
internacionalment.

21. EIX 5 COOPERACIÓ INTERNACIONAL
AL DESENVOLUPAMENT

22. CATALUNYA COMPROMESA AMB EL REPTE
GLOBAL DEL DESENVOLUPAMENT
• La cooperació és una de les
bases per demostrar al món que
un país és responsable i està
compromès amb els reptes
globals i amb l'eradicació de les
desigualtats.
• El benestar i la seguretat del
nostre país estan relacionats
directament amb el futur de la
resta de països del planeta.
• Els tractats internacionals insten
a la cooperació i assistència
mútues.

23. LA COOPERACIÓ CATALANA, UN VALOR DE LA
NOSTRA SOCIETAT
• La cooperació catalana ha estat
producte de l'esforç de la seva
societat civil.
• La solidaritat i la cooperació amb les
persones més desafavorides ha de
ser un principi rector de país.
• Catalunya ha de desplegar els
diferents mecanismes de cooperació
dins d’un marc de competències
pròpies en matèria d’actuació
exterior.
• La cooperació catalana reconeix les
entitats de la societat civil com a
actors internacionals amb legitimitat
i capacitat de generar impactes en
l’eradicació de la pobresa.

24. COOPERACIÓ MUNICIPAL
• La cooperació municipal catalana va ser el primer nivell de l’administració
que es va implicar a promoure iniciatives de cooperació al
desenvolupament.
• Caldrà una estratègia de política multilateral de cooperació per garantir
un control i seguiment dels recursos.
• Molts municipis tenen iniciatives de cooperació que han generat
dinàmiques locals molt actives.

25. EIX 6 PAU, SEGURETAT I DEFENSA
Els estats, al segle XXI, s’han de
plantejar la seguretat i la defensa
a partir d’un nou paradigma que
doni respostes als reptes actuals i
al concepte de
SEGURETAT HUMANA
Imatges de l’Exèrcit Popular Català

26. PRINCIPIS D’ACTUACIÓ
• Política de defensa: màxima eficàcia en
objectius, màxima eficiència de mitjans,
màxima flexibiliat de resposta.
• El subjecte de protecció és la ciutadania
de Catalunya (no l’Estat) i l’objectiu és
col·laborar en la construcció d’un món
segur i en pau.
• Catalunya pot contribuir-hi activament
provoment la democràcia participativa,
la mediació en situacions de conflicte i la
no violència.
• L’esdeveniment d’una cultura de pau és
un procés lent, que requereix passes
intermèdies ( algunes de les quals de
caràcter militar no ofensiu)

27. PERILLS I RISCOS PER LA SEGURETAT DE
CATALUNYA
• Agressions militars exteriors
• Agressions terroristes
• Delinqüència organitzada
• Desastres ecològics
• Dificultats d’accés de la població a béns
essencials.
• Desestabilització regional
• Vella política europea de defensa
• Proliferació nuclear
• Pobresa i exclusió
• Violència de grup
Els exèrcits convencionals no són un instrument vàlid per resoldre els
principals perills i amenaces a la seguretat (i de vegades els agreugen).
Una Catalunya sense exèrcit no sols és possible, sinó desitjable.

28. UN MÓN SEGUR I EN PAU
• Catalunya ha de col·laborar
econòmicament en operacions de
pau legals i legítimes, destinant una
part del “dividend de pau” per a
això.
• Cal aprofitar la rica experiència
d’organitzacions socials, moviments
i centres per la pau.
• Apostem per establir polítiques que
redueixin les violències directes,
estructurals i culturals i perquè
Catalunya sigui un actor
protagonista en les institucions de
pau, convivència i diàleg entre
països.

29. 22 de MARÇ 2014
- EIX 7 SOCIO AMBIENTAL
- EIX 8 MIGRACIONS
- EIX 9 POLITIQUES DE DONES
- EIX 10 CONEIXEMENT

30. EIX 7 SOCIO-AMBIENTAL

31. PETJADA ECOLÒGICA de CATALUNYA
●
Forta base industrial,
especialitzada (18,5% al 2010)
●
Sector serveis diversificat (71,2% 2010)
●
Agricultura (1,1% al 2010)
Any Petjada .CAT
1998 6,19
2003 7,77
2006 8,39
Acaparament d'espai vital
aliè!
Forta dependència exterior
●
Model energètic
●
Model agroalimentari
●
Sobre-emissions de CO2

33. RESPONSABILITAT GLOBAL .CAT?
●
Convé adaptar el nostre propi model a
la realitat contemporània,
especialment en relació a una
governança ambiental per a un bon
(con-)viure global.
●
Nous enfocaments (límits planetaris,
coherència de polítiques per al
desenvolupament, principi
d'extraterritorialitat, etc).
Impulsar l'economia ecològica
●
Substitució d'energies fòssils, nuclears
i centralitzades. Estalvi i eficiència.
Transport públic, etc.
●
Relocalització model agroa-alimentari
i energètic, etc.

34. ESPAIS POLÍTICS PER A UNA CATALUNYA AUTODETERMINADA I
SOCIO-AMBIENTALMENT RESPONSABLE
1. Pèrdua de biodiversitat global .CAT
Analitzar i reduir la contribució catalana, via:
●
Importacions (fusta, d'energètics, peix,
soja, manufactures..)
●
Emissions GEI
●
IED CAT
●
Instruments públics d'internacionalització.
3. Anticooperació ambiental global,
en general
●
Model agroalimentari de proximitat
●
Re-localització energètica
●
Estalvi i eficiència (energia i
materials).
2. Escalfament global: reducció dels
GEI .CAT
●
Transició a les energies renovables i
descentralitzades. Apostar per
mobilitat sostenible.
●
Edificació i urbanisme sostenible.
●
Agricultura ecològica i de proximitat.

35. EIX 8 MIGRACIONS I PROTECCIÓ INTERNACIONAL
Catalunya sempre s’havia definit com a terra d’acollida: des dels
inicis del segle passat les migracions havien sigut una constant amb
alts i baixos depenent del moment històric i econòmic.

36. Amb la globalitat els moviments humans s’han intensificat i
s’han convertit en un fenomen natural en un món cada
vegada més comunicat a tots els nivells.
____________________________________________

37. A. UNA NOVA VISIÓ SOBRE LES MIGRACIONS.
Des de Catalunya s’han elaborat instruments legals i de consens per assolir la
igualtat de drets i deures, la cohesió social i la ciutadania plena de les persones
immigrades:
- El Pacte Nacional per a la Immigració (Desembre 2008).
- La Llei d'acollida de les persones immigrades i retornades a Catalunya
(abril 2010)

38. B. IMMIGRANTS I EMIGRANTS
La Crisi econòmica i social a Catalunya, l'augment de l'atur han transformat la
realitat del flux migratori. Catalunya és ara a la vegada país d'immigració i
d'emigració.
C. L’ASIL EN UNA CATALUNYA AMB ESTAT PROPI
 Catalunya, garant dels drets humans, haurà de ser garant necessàriament del dret
d’asil.
 Catalunya hauria de recuperar l’esperit de la Convenció de Ginebra i complir amb
l’obligació d’atorgar protecció internacional a aquelles persones que acreditin “un
temor fonamentat de persecució”.
En resum i el que és cert és que a Catalunya mai no hauria de passar això:

39. EIX 9 POLÍTIQUES DE DONES: GOVERNANÇA
DEMOCRÀTICA PER A L’EQUITAT
Catalunya, en les seves
relacions internacionals,
ha de vetllar perquè
s’insti els governs a
promoure els drets de
les dones.

40. Participació i visibilitat de les dones:
•Reconèixer i donar valors als sabers i als
coneixements de les dones.
•Igualtat d’oportunitats en l’accés a l’educació,
al treball, a l’economia, al poder
•Aconseguir una societat més equilibrada, justa i
equitativa entre dones i homes.
Drets sexuals i reproductius i salut
•Dret al propi cos.
•Promoure la formació afectivosexual d’infants i
adolescents.
•Tenir en compte les diferències entre dones i
homes en temes relacionats a la salut.
•Establir mesures específiques perquè les dones
grans tinguin una vellesa digna.

41. Treballs, temps i cura de les persones:
•Igualtat d’oportunitats en la promoció i accés a
professions i activitats, salaris i condicions
laborals.
•Impulsar polítiques de temps que contemplin
el del treball remunerat, el de cura i el de
realització personal.
•Coresponsabilitat en les tasques de cura de les
persones i el treball domèstic.
•Anàlisi crítica de la realitat de la globalització
del treball de cura.

42. Polítiques públiques i pressupostos per a
l’equitat de gènere:
•Promoure l’equitat efectiva en les
polítiques públiques.
•Anàlisi dels pressupostos amb
perspectiva de gènere per a reduir les
desigualtats existents.
Eradicació de la violència masclista:
•Eradicar els estereotips de gènere que
possibiliten exercir violència contra les
dones (en l’àmbit cultural, educatiu, dels
mitjans de comunicació...)

43. EIX 10 CONEIXEMENT,
CIÈNCIA I TECNOLOGIA
EL CONEIXEMENT
ÉS UNS DELS BENS
MÉS VALUOSOS
DELS QUE DISPOSA
EL PAÍS

44. LA SOCIALITZACIÓ
• CATALUNYA ÉS MOTOR DE CREACIÓ I CONEIXEMENT
CIENTÍFIC AL SUD D’EUROPA I CALEN POLÍTIQUES QUE
POTENCIEN UN SISTEMA EDUCATIU ARTICULAT EN LA
RECERCA I LA INNOVACIÓ DESDE TOTS ELS NIVELLS
• LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES HAN DE MIRAR DE
TREBALLAR A FONS PER ENFORTIR ACTUACIONS
ADREÇADES A REDOBLAR LA CAPACITAT DEL COL·LECTIU
QUE TREBALLA EN I+D, ESPECIALMENT AQUELLS QUE ES
DEDIQUEN A LA RECERCA. A TRAVÉS D’AQUELLES
INSTÀNCIES EUROPEES QUE AFAVOREIXIN LES
OPORTUNITATS PER ACCEDIR A PROJECTES I CONSORCIS
TANT DE L’ÀMBIT PRIVAT COM DEL PÚBLIC
• CATALUNYA NO POT RESTAR AL MARGE D'UNA POLÍTICA
QUE REFORCI EN EL SEU PLA INTERIOR I EXTERIOR EL
DESENVOLUPAMENT TECNOLÓGIC. ENS CAL UNA
RESPOSTA PRÒPIA A BASE DEL FOMENT DE LA FORMACIÓ
EDUCATIVA EN TOTS ELS SEUS CICLES I UNIVERSITÀRIA,
D’ESTÍMUL DE LA INNOVACIÓ I TAMBÉ DE CONSTRUCCIÓ
DE LES ALIANCES NECESSÀRIES

45. LA INTERNACIONALITZACIÓ
• EL CAMP DEL CONEIXEMENT ÉS L’OPORTUNITAT PER
POSICIONAR CATALUNYA AL MÓN I EL MÓN A
CATALUNYA. ENS CAL POSAR EN VALOR LA NOSTRA
DIPLOMÀCIA CIENTÍFICA.EL NOSTRE TALENT I EL SEU
POSICIONAMENT EN EL CONTEXT GLOBAL ÉS I SERÀ LA
MILLOR MANERA DE SITUAR EL PAÍS I ELS SEUS VALORS
AL MÓN I PER POSICIONAR ALHORA EL MÓN A
CATALUNYA.
• NO TÉ CAP FUTUR, UNA POLÍTICA CIENTÍFICA I
TECNOLÒGICA QUE NO CERQUI LA CREACIÓ I
PARTICIPACIÓ EN XARXES TRANSNACIONALS COM A
OBJECTIU PRIORITARI
• L’ACCIÓ EXTERIOR HAURIA D'AFAVORIR LES XARXES DE
COOPERACIÓ DE CONEIXEMENT OBERT I LLIURE, ON ES
RECONEGUI L'AUTORIA PERÒ ON AQUEST
CONEIXEMENT NO QUEDI MONOPOLITZAT PEL CONTROL
D'UNS QUANTS.

46. ELS VALORS
• CONEIXEMENT I RECERCA S’HAN DE FER EN BASE A
LA COHERÈNCA DE POLÍTIQUES DOMÈSTIQUES AMB
ELS GRANS PROBLEMES GLOBALS COM COM ARA EL
RESPECTE ALS DRETS HUMANS, EL
DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC, LA CONSERVACIÓ
DE LA BIODIVERSITAT O EL CANVI CLIMÀTIC.
• CAL DONCS UNA VISIÓ HOLÍSTICA, GLOBAL I DE
VALORS HUMANÍSTICS DEL CONEIXEMENT, AIXÍ
COM DE LES POLÍTIQUES QUE SE’N DERIVEN.
• HEM DE VOLER I TREBALLAR PERQUÈ EL NOSTRE
SISTEMA DEL CONEIXMENT ESTIGUI SUSTENTAT PER
VALORS I PRINCIPIS AL SERVEI DEL BÉ COMÚ DE LES
GENERACIONS PRESENTS I FUTURES.

47. JORNADA DE PRESENTACIÓ
22 de MARÇ 2014