Diese Präsentation wurde erfolgreich gemeldet.
Wir verwenden Ihre LinkedIn Profilangaben und Informationen zu Ihren Aktivitäten, um Anzeigen zu personalisieren und Ihnen relevantere Inhalte anzuzeigen. Sie können Ihre Anzeigeneinstellungen jederzeit ändern.
Es tracta dorganitzar una analogia entre lasituació de Antígona i de la caiguda delTercer Reich.La seva Antígona és una he...
1ra edició (1939)                    2na edició (1964)- Té dos actes                       -Tres actes-Un primer acte en q...
- Barreja de les dues obres per fer l’acció.- L’estructura diferent a la de l’antiga Grècia  clàssica.- No segueix les nor...
Història d’ EstherÉs representada per titelles, i ens vol expressar lasituació de gravetat de Catalunya desprès de 1939.La...
Fedra, si us plauL’ obra ens parla del mite de Fedra, la quals’enamora del seu fillastre i ell no li fa cas.Espriu es dist...
L’ obra consta:-   Pròleg = És una veu. Comença amb un tòpic molt utilitzat en les obres clàssiques: la falsa    modèstia,...
· 2na part:-   Ens situa a la ciutat de Tebes.-   La sensació de destrucció ve reforçada per la tempesta, símbol negatiu d...
· Pròleg: Explica la situació dels fets.-     Primer clímax:      Lluita entre Etèocles i Polinices, on moren els dos. Els...
-    Antígona: Protagonista de l’ obra. Per ella el més important són els seus     sentiments i la seva estirp, no l’impor...
-   Lúcid Conseller: És un conseller del rei que està en    contra de tot el que aquest pensa.-   Etèocles i Polinices: Ge...
-   Creont vol regnar per sobre de tot i decideix no    enterrar a Polinicines per tenir content al poble de    Tebes, Ant...
-   Personatge que representa el punt de vista dEspriu 25 anys    després de finalitzada la guerra. Aquest reflexiona i po...
-   Creont és qui representa la dissolució del destí i    responsabilitat, quan deixa el cos de Pilinicies    sense enterr...
-   El que pretén és acostar un tema a una realitat propera. La guerra entre germans és    el pecat més gran que hi ha.-  ...
- La repressió cultural sota la dictadura  franquista.- El teatre era un mitjà de comunicació amb  influència en l’opinió ...
Antígona
Antígona
Antígona
Antígona
Antígona
Antígona
Antígona
Nächste SlideShare
Wird geladen in …5
×

Antígona

  • Loggen Sie sich ein, um Kommentare anzuzeigen.

Antígona

  1. 1. Es tracta dorganitzar una analogia entre lasituació de Antígona i de la caiguda delTercer Reich.La seva Antígona és una heroïnaextraordinària valentia per oposar-se a les lleisde la ciutat dels cultes de la família, però unadona comú que les circumstàncies i el mediambient impulsarà a resistir, massa tard i enva, al poder tirànic .
  2. 2. 1ra edició (1939) 2na edició (1964)- Té dos actes -Tres actes-Un primer acte en què es -El de la primera versió es reparteixpresenten fets i personatges; i un en tres aquí.segon, en què es desenvolupa -Aparició dels consellersl’acció i hi ha la mort de laprotagonista Els personatges són diferents en totes dos,o bé estan fusionats.
  3. 3. - Barreja de les dues obres per fer l’acció.- L’estructura diferent a la de l’antiga Grècia clàssica.- No segueix les normes de teatre grec.- No ofereix un paral·lel temàtic absolut.- Deixa alguns dels personatges i inventa uns altres.- Ficció tràgica que enllaça la història de Catalunya i Espanya, que era la guerra.- Destí marcat pels personatges, no té un destí impossat, és Antígona qui tria rebelar-se contra Creont.
  4. 4. Història d’ EstherÉs representada per titelles, i ens vol expressar lasituació de gravetat de Catalunya desprès de 1939.La compara amb el poble jueu. Amb aquesta obraens vol dir que no han de censurar cap formadexpressió.La Primera història d’ Esther segueix el text bíblic. L’acció transcorreix al jardí de Sinera i a Susa, onposen en el tro a una jueva sense que ningú hosàpiga, i quan aquesta se nadona que volen fer foraal poble jueu es juga la vida per la salvació del seupoble.
  5. 5. Fedra, si us plauL’ obra ens parla del mite de Fedra, la quals’enamora del seu fillastre i ell no li fa cas.Espriu es distancia del conflicte tràgic deFedra ja que no ens escriu el final d’ ella ni el d’Hipòlit.Va utilitzar la traducció al català d’una Fedra escrita pero Llorenç Villalonga.
  6. 6. L’ obra consta:- Pròleg = És una veu. Comença amb un tòpic molt utilitzat en les obres clàssiques: la falsa modèstia, (disculpes per la gosadia de tractar un tema clàssic esgotat pels grecs). Ens posa en antecedents de la història de la família de Tebes per tal de situar-nos dins el context on es desenvoluparan els fets. És la veu del passat.- Prefaci = Manifesta el seu desig damnistia, de perdó. Tres parts :· 1ra part:- Abans de latac a la ciutat de Tebes.- Interior del palau dels reis de Tebes.- El diàleg entre Antígona i Etèocles: posa en evidència la gelosia entre germans. Disputa per lamor de la mare.- El diàleg entre Creont i Etèocles :posa en evidència que els consells de Creont són del tot interessats pels seus propòsits de convertir-se en el nou rei.- Plany de les dones. Ismene anuncia la mort dels germans.- Edicte de Creont: Prohibeix donar sepultura al cos de Polinices i anuncia el càstig per la persona que el desobeeixi.
  7. 7. · 2na part:- Ens situa a la ciutat de Tebes.- La sensació de destrucció ve reforçada per la tempesta, símbol negatiu de guerra i mort.- És el nus de la tragèdia.- Tema: Rebel·lió d Antígona com a conseqüència de la pietat i el perdó.- Eumolp es queda amb Antígona per enterrar el cadàver de Polinices, accepta el seu destí.· 3ra part:- Interior del palau de Tebes.- Matinada.- Enfrontament entre Creont i Antígona.- Antígona accepta el seu destí i mor dignament per trencar el malefici.- El discurs del lúcid conseller amb una visió irònica, introdueix lòptica de sacrifici inútil, sense sentit d Antígona.
  8. 8. · Pròleg: Explica la situació dels fets.- Primer clímax: Lluita entre Etèocles i Polinices, on moren els dos. Els cors lamenten aquesta mort.- Segon clímax: Quan Antígona i l’ esclau Eumolp acaben enterrant-lo. Apareixen els guardians i ells no fan res per fugir.- Tercer clímax: Enfrontament entre Creont i Antígona, es fa la sentència Antigona anirà viva en una cova. L’ obra acaba amb el parlament del Lúcid Conseller, fa una reflexió sobre els fets succeïts.
  9. 9. - Antígona: Protagonista de l’ obra. Per ella el més important són els seus sentiments i la seva estirp, no l’importa que el que farà estigui prohibit. El seu acte de rebel.lió o dheroïsme serviria per equilibrar les forces i restablir la pau.- Creont: És el tiet dels germans. És soberbi, i només vol el poder.- Ismene: És la germana dAntígona, Polinices i Etèocles. Obeeix al seu tiet per por al que farà amb ella. Simbolitza la indecisió i loblit, solament amb els records tenim en ment els motrts.- Tirèsies: És un vident, cec i endeví de Creont. L’ avisa de les desgràcies que passaran.- Eurídice: És la mainadera dels germans. És molt pessimista.- Eumolp: És un esclau que no és respectat per ningú, ajuda a Antígona perquè :a) No acepta les decisions tiràniques de Creontb) Prefereix la mort a l’ esclavatge.
  10. 10. - Lúcid Conseller: És un conseller del rei que està en contra de tot el que aquest pensa.- Etèocles i Polinices: Germans enfrontats que moren en la guerra pel poder de Tebes.- Euriganeia: Simbolitza la fatalitat i el pessimisme. Els seus fills van morir a la guerra i arrel daquest fet només veu desgràcies pertot.
  11. 11. - Creont vol regnar per sobre de tot i decideix no enterrar a Polinicines per tenir content al poble de Tebes, Antígona es revela i com s’estima al seu germà vol donar-li un funeral dignem.- Que Creont no vulgui enterrar al germà de Antígona fa que el poble es posi de costat d’ ella.- Entre Creont i Antígona hi ha un dol dialèctic. És llavors quan decideix que Antígona ha de patir la màxima pena, el seu destí és una mort lenta i agònica.- Aquest enfrontament és fruit de l’ ús arbitrari de l’autoritat.
  12. 12. - Personatge que representa el punt de vista dEspriu 25 anys després de finalitzada la guerra. Aquest reflexiona i posa en dubte el valor del sacrifici d Antígona.- És irònic( ho demostra en la descripció que fa de Creont, el despulla psicològicament), nihilista. Incorpora el lúcid conseller per matisar les seves opinions.- El lúcid és com un espectador s’encarrega de comentar-ne el sentit dels actes. Això significa l’ humanització de l’heroïna tràgica.- El Lúcid fa autocomentari del que Antígona diu. Amb aquest Espriu fa inserir punts de vista. És un que es situa entre l’escena i el públic.- Ell igual que Antígona accepta el seu destí, deixa pas a lantiheroi.
  13. 13. - Creont és qui representa la dissolució del destí i responsabilitat, quan deixa el cos de Pilinicies sense enterrar.- És llavors Antígona que estima el seu germa la que té pietat i fa justícia enterrant al seu germà, amb això aconsegueix d’alguna forma el perdó i la pietat dels habitants del poble.- Antígona amb la seva bondat demostrada per el sacrifici del seu acte accepta el seu destí.- Antígona amb l’ anhel de pietat i de justícia s’ imposa a la arbitrarietat humana que hi ha.
  14. 14. - El que pretén és acostar un tema a una realitat propera. La guerra entre germans és el pecat més gran que hi ha.- Reflexió sobre la naturalesa de l’home- L’obra es va gestar en un moment en què no se sabia si Franco faria o no l’amnistia que havia promès als britànics. – La guerra fratricida, el dolor que causa la desaparició de la gent estimada.Dins l’ obra podem veure paraules amb doble sentit:Creont: El tirà, Franco. Creont imposa la llei civil per sobre de la llei natural. No perdona, castiga.Eumolp/Espriu: Visió de la mort duns pocs servirà per salvar tot un poble.Mort dEumolp: representa la mort civilLenfrontament entre Polinicies i Etèocles: representa la lluita entre germansEl prefaci: en ell manifesta el seu desig damnistia, de perdó.El lúcid conseller : Representa el punt de vista dEspriu després de 25 anys.Els cants de les veus: Estan basades en el plany de les donesIsmene: La seva personalitat equival a la gent contrària a Franco, que tenia por a les repressaries.Euriganeia: Gent pessimista de l’èpocaEteòcles i Polinicies: Representen els dos bàndols de la guerra civil,
  15. 15. - La repressió cultural sota la dictadura franquista.- El teatre era un mitjà de comunicació amb influència en l’opinió pública.- Era prohibit fer representacions en català.- Neixen els teatres independents, on es feien representacions antifranquistes i progressistes.

×