La mar de sostenible - Llibret literari A.C. Falla la Vila Sagunt 2022. Volum 3/3.

1. EDITORAL ECONO- MIA [05] [06] SON LES COOPERATIVES LA SOLUCIÓ PER A APLICAR DISSENY SOSTENIBLE? / Teresa García UNA OCUPACIÓ SOSTENIBLE / Enric Nomdedéu DISSENY SOSTENIBLE I FORMACIÓ PROFESSIONAL / Miquel Soler ESTEM PREPARATS PER A CANVIAR A UN DISSENY SOSTENIBLE? / Juan Pedro Sánchez ÍNDEX

2. SOCIAL MEDI AM- BIENT [40] [118] NARRATIVES CLIMÀTIQUES / Maria Josep Picó: DISSENY SOSTENIBLE / Isamar Herrera CIUTAT SOSTENIBLE / Carles Dolç EL CORREDOR MEDITERRANI, UN DISSENY SOSTENIBLE D’INFRAESTRUCTURES / Josep Vicent Boira ECODISSENY, EL PRINCIPI DEL PRINCIPI / Jordi Sebastià REDACCIÓ: VALÈNCIA EN LA CITIES 2030. ENTREVISTA A CARLOS GALIANA EN LEVANTE TV REDACCIÓ VALUA COM A EXEMPLE D’EMPRENEDORIA DE TRIPLE IMPACTE L’ÚLTIM VELLUTER / Paco Puche LA RUTA DE LA SEDA, UNA OPORTUNITAT PER A VALÈNCIA. CULTURA, TURISME I DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE / José Maria Chiquillo REDACCIÓ: ENRIQUE MARZAL, HISTÒRIA VIVA DE LA INDUMENTARIA GREMI ARTESÀ DE SASTRES I MODISTES DE LA COMUNITAT VALENCIANA: ESPAI INDUMENTARIA VALENCIANA UNA APOSTA DEL GREMI REDACCIÓ LES ESPARDENYES DE CARETA, DE L’HORTA, DE LA FESTA A LA MODA LA CREATIVITAT A LA IDENTITAT SOCIAL VALENCIANA / María José Viñals SEMPRE ENDAVANT / Giorgio Guillot

3. EDI- TO- RIAL

4. Enguany en la Falla La Vila de Sagunt aprofitant la capitalitat de València del disseny WDCV2022 volem parlar en el nostre llibret de “DISSENY SOSTENIBLE”. Quina definició agafem de disseny sostenible? El disseny sostenible implica pensar tant que podem optimitzar o canviar per a contaminar menys, reduir despeses d’energia o recursos, o planejar com el producte que estem creant pot ser reutilitzat o reciclat, com les seues implicacions en els diferents nivells de l’economia, i sense oblidar-nos de les seues repercussions en la societat. Entenem per disseny sostenible aquella filosofia de disseny d’objectes físics o de serveis d’acord amb els tres vessants de la sostenibilitat: econòmica, social i mediambiental. El disseny sostenible abasta tot el cicle de vida del producte o servei des d’una perspectiva de 360 graus, però tenint en compte altres conceptes més enllà del medi ambient, com poden ser els drets humans, el desenvolupament local, el comerç just o el consumisme, sent la responsabilitat i l’ètica ingredients fonamentals. Segons l’acadèmic del disseny Ezio Manzini el disseny sostenible és un disseny estratègic de l’activitat que transforma els sistemes existents i crea altres nous, caracteritzats per materials de baixa intensitat energètica i una alta potencialitat per a la regeneració dels contextos de la vida. Els valencians i valencianes som una societat de canvi, estem acostumats a canviar. Els fallers i falleres, i el seu teixit productiu, no podia quedar-se fora d’eixe canvi constant i és per això que volem donar a conèixer allò que en el món faller se li pot dir tradició i que es pot convertir en un producte o servei sostenible eixint del món festiu i assentant-se en el món real. Un bot possible gràcies a l’administració, a les emprenedores i els emprenedors, i els prescriptors i les prescriptores d’eixos productes i serveis. DISSENY SOSTENIBLE

5. ECO

6. OMI

7. SON LES COOPERA- TIVES LA SOLUCIÓ PER A APLI- CAR DIS- SENY SOS- TENIBLE? per Teresa Garcia

8. Tot un repte escriure sobre cooperativisme com a solució per desenvolupar disseny sostenible, en un any, el 2022, on València es prepara per a ser referència mundial en la matèria. Certament el cooperativisme és una garantia per desenvolupar qualsevol activitat des de la perspectiva de la sostenibilitat, sobre tot la social, i no és menys cert també el nombre de cooperatives que existeixen en el sector. No obstant, abans de parlar com el cooperativisme pot ser una garantia de sostenibilitat en el desenvolupament del disseny, caldria conéixer un poc més el cooperativisme i l’economia social. El cooperativisme forma part de les entitats de l’economia social que

9. operen en el mercat. L’economia social es divideix en dos vessants: l’economia social de mercat i la relacionada amb el tercer sector i l’associacionisme.

10. 12 SON LES COOPERATIVES LA SOLUCIÓ PER A APLICAR DISSENY SOSTENIBLE? Dintre de l’economia social de mercat trobem les cooperatives de forma majori- tària, però també les societats laborals, els centres especials d’ocupació, les empreses d’in- serció, les mútues, o les confra- ries de pescadors, per exemple. En l’economia social de no mercat, es situarien, fundacions, associacions, les organitzacions no governamentals, tot allò que solem anomenar tercer sector. Com es pot veure, l’activitat econòmica que gira al voltant de l’economia social no es menuda. Suposa a nivell del País Valencià, el 12,5% del PIB, el 10% a l’Estat Espanyol i el 8% a la Unió Europea. El cooperativisme suposa més de la meitat de l’activitat econò- mica generada amb les 2485 cooperatives existents a la Comunitat Valenciana, les quals ocupen directament i indirec- tament a 78.000 persones. A l’Estat Espanyol les 18.635 cooperatives ocupen a 314.119 persones, mentre que a Euro- pa 2,8 milions de entitats de l’economia social ocupen a 13,6 milions de persones. L’ocupació en l’àmbit de l’economia social, és una ocupació de qualitat, el 80% de les contractacions són indefinides, el 47% de les contractacions són de persones joves, amb perspectiva de gè- nere i inclusiva, ja que, 128.000 persones amb capacitats diver- ses o en risc d’exclusió estan treballant a través d’entitats de l’Economia Social. Per concloure, aquesta petita introducció, i acabar de emmarcar l’àmbit del cooperativisme cal també superar les típiques creences que popularment s’associen amb el cooperativisme. La primera és que el cooperativisme es troba present a tots els

11. TERESA GARCIA sectors, no només a l’agrari, de fet el cooperativisme més nom- brós és de treball associat. De les 2.485 cooperatives, 1.800 són cooperatives de treball. La segona, és que la cooperativa amb major nombre de socis en la Comunitat Valenciana, tampoc és agrària, és de consum i de treball. La cooperativa Consum, té aproximadament 16.000 socis de treball i quasi 2,5 milions de socis de consum. La meitat dels i les valencianes som sòcies d’una cooperativa. Per últim, les realitats cooperatives són grans i menudes, de les 5 majors empreses de la Comunitat Valenciana, dos són cooperatives, però existeixen també nombroses cooperatives de menys de 5 socis. Com es pot compro- var, el cooperativisme està present a les nostres vides de moltes maneres, es tracta d’una forma d’empresa que podem trobar en tots els sectors: vivenda, treball, agroalimentació, consum, energia, transport, sa- nitàries, educatives, d’iniciativa social, crèdit, assegurances, d’explotació comuna de la terra, etc. Tots i cadascún d’eixos sectors, alguns d’una forma més directa que altres, però tots en definitiva, poden tindre relació amb el Disseny Sosteni- ble, en el desenvolupament dels seus productes, en la forma en la que es presten els serveis que realitzen, etc. El que cal preguntar-se, arribats a aquest punt, és com aquestes empreses són garantia de sostenibilitat i per què aconsegueixen tenir eixe impacte social i econòmic tan positiu, ja que responent a aquestes preguntes, es pot trobar la base que justifica que el cooperativisme puga ser una eina per desenvolupar el disseny de forma sostenible. Per poder aprofundir en per què el cooperativisme és garantia de sostenibilitat i d’impacte social positiu cal esbrinar quines són els trets característics que defineixen una cooperativa front a altres tipus d’organitzacions i empreses. Eixos trets característics es basen en els principis cooperatius, que estan reconeguts legalment i que tota cooperativa deu observar. Els 7 principis cooperatius que diferencien les cooperatives d’altre tipus d’empreses son els següents. 1. Adhesió Volun- tària i Oberta. Les cooperatives són organitzacions que segueixen el principi de lliure pertanyença, sense discrimi- nació per motius de gènere, ètnia, situació social, política o religio- sa. El principi de portes obertes

12. 14 SON LES COOPERATIVES LA SOLUCIÓ PER A APLICAR DISSENY SOSTENIBLE? està sempre present per a totes les persones que estiguem dispo- sades a acceptar la responsabilitat de ser sòcies de les mateixes. 2. Gestió Democrà- tica de les persones sòcies. Les cooperatives són organitzacions gestionades des de la democrà- cia en la presa de decisions per part de les persones sòcies, que trien els seus representants i responsables de forma demo- cràtica, però també prenen les decisions col·lec- tivament. 3. Participació econòmica dels socis i priorització de les necessitats individuals i socials front al capital. Aquesta és una dels principals principis que permeten la sostenibilitat de les cooperatives. El capital està al servei de les necessitats dels socis de la cooperativa i no a l’inversa. La participació econòmica dels socis, s’utilitza per a satisfer les necessitats de la cooperativa i la seua finalitat social, és a dir les pròpies necessitats dels socis: accedir a una vivenda, a un treball, etc. L’acu- mulació de capital no pot produir-se, i els excedents deuen dedicar-se a ampliar els principis cooperatius i a la col·laboració amb altres cooperatives. 4. Autonomia i in- dependència. Les cooperatives són organitzacions autònomes gestionades per les persones sòcies. No pot haver cap acció, interna o externa que com- prometa la gestió democràtica o la desvie d’atendre les necessitats dels socis front l’activitat cooperativitzada. És per això que no es pot invertir de forma que es controlen les decisions o no es permet tampoc l’especulació per part de la cooperativa. 5. Educació, forma- ció i informació. Les cooperatives estan comprome- ses en l’educació i formació dels seus socis, per capaci- tar-los en la presa de decisions de caire empresarial i el desenvolupament de l’activitat cooperativitzada, així com també, en la difusió del cooperativisme i els seus principis i la seua llavor en la responsabilitat social. 6. Intercooperació. Les cooperatives ajuden a la consolidació i creació de noves cooperatives o cooperen entre elles per enfor- tir el moviment cooperatiu. 7. Implicació amb el territori. Aquest principi és el que assegura la sostenibilitat. La

13. TERESA GARCIA implicació amb el territori implica el desenvolupament de productes o serveis que no perjudiquen a l’entorn o a la societat en la que es desenvolupen. Obliga també a promoure una responsabilitat social, no només amb els socis, si no també amb la comunitat. Les cooperatives son realitats implan- tades i arrelades en el territori que tenen un menor risc de deslocalit- zació, que creixen i fan créixer les realitats locals on es desenvolupen. 1 Bussines Roundtable EUA. 2019. https://www.businessroundtable. org/business-roundtable-redefines-the-purpose-of-a-corporation-to-pro- mote-an-economy-that-serves-all-americans Aquestos principis que són reconeguts legalment, generen una sèrie de drets i deures específics recollits en la legislació en matèria cooperativa. Els objectius socials pels quals es regeixen, i que obliguen a seguir una sèrie de principis que no responen als acumula- lació de capital de les empreses convencionals, generen per altra banda beneficis fiscals, ja que es tracta d’empreses que tenen una finalitat social determinada, que supera l’activitat empresarial de mercat. Aquestes regles espe- cífiques són les que permeten un desenvolupament empresarial centrat en la persona, asseguren la sostenibilitat i fonamenten els principis que en els últims temps, han sigut recollits per grans directius internacionals relacionats amb grans institucions i fons d’inversió, i que venen a dir que l’activitat empresarial ja no deu maximitzar el benefici de l’inversor o de l’accionista, si no que deu maximitzar el benefici de la comunitat.1 El Cooperativisme naix en el SXIX, com a resposta per combatre les desigualtats generades per la revolució industrial. Les primeres cooperatives, són cooperatives de consum i de treball, nascudes en el sector tèxtil, que per una banda aconseguien amb l’associació del treball, noves màquines per

14. 16 SON LES COOPERATIVES LA SOLUCIÓ PER A APLICAR DISSENY SOSTENIBLE? continuar amb l’activitat i béns de consum de primera necessitat, com farina, mantega, etc. a preus assequibles en zones deprimides.2 Igualment el cooperativisme és la resposta amb la que s’està treballant per combatre la precarització en les condicions de treball que s’estan produint amb el desenvolupament de grans plataformes digitals en les que se basa la nomenada GIG Economy, un model que es basa en la realitza- ció de petits encàrrecs sota de- manda, agrupats en la plataforma digital, que té una influència cada volta més important en el treball autònom o freelance. Uber, Glovo, Cabify, etc., són els exemples més clars en el sector logístic, però també en qualsevol tipus de treball que puga agrupar-se digitalment a través de plataformes. I és en aquest punt on comencem a relacionar cooperativisme i disseny sostenible, per veure les múltiples opcions per les quals molts dissenyadors i dissenyadores opten pel cooperativisme per a desenvolupar la seua activitat. En primer lloc permet la co-creació, o la creació col·lectiva, sense 2 https://www.ica.coop/es/cooperativas/historia-movimiento-coo- perativo renunciar a la capacitat creativa del dissenyador o dissenyadora. Aquest aspecte és molt important en activitats relacionades amb el disseny, i sobre tot amb la introducció dels conceptes de l’economia circular cada volta més presents en el desenvolupament de qualsevol producte. De la mateixa forma que la innova- ció oberta resol reptes que té la societat de forma col·lectiva, la co-creació pot respondre des de la perspectiva de l’ecodisseny a reforçar l’economia circular amb la cooperació. Per què no treballar en materials, i aquest és un repte que te el món faller especialment, on la combus- tió dels quals, produïsca les mínimes emissions possibles?

15. TERESA GARCIA O produir falles amb biomassa, per saber, que encara i de forma excepcional, es van a produir unes emissions el més natural possible? En segon, i ja s’ha es- mentat abans, permet reduir la precarització de les condicions de treball, sense renunciar a la creació pròpia. Existeixen cooperatives de serveis que poden agrupar persones sòcies dissenyadores que s’agrupen per centralitzar serveis comuns que cooperativitzen. També les cooperatives de dissenyadors i diessenyadores que desenvolupen el seu treball democrà- ticament de forma col·lectiva, en l’àmbit digital o físic, i que contribueixen a mantindre el valor de la creativitat i de la sostenibilitat. El disseny cooperatiu deu ser pel seté principi del cooperativisme inclusió i sostenible, deu pensar en les persones i l’entorn que va a conviure i a viure el disseny des de la vessant social i ambiental. Hem de pensar en el mobiliari d’una casa des de la perspectiva del seu ús, de l’ ergonomia en l’ús d’exoesquel·lets, etc. I també la intercoo- peració permet que el sector treballe de forma col·lectiva i puga aprofundir en la sostenibilitat que produeix. Les pròpies cooperatives treballen en la millora del disseny per adaptar-lo a les persones, però el propi sector, per ell mateixa també pot fomentar el cooperativisme en totes les seues fases: la creació, la implemen- tació i el seu ús. És una oportunitat explorar el cooperativisme des del disseny i dissenyar per al cooperativisme. Són dos mo- dels que paral·lelament poden trobar nexes d’unió que fonamenten la sostenibilitat. Per últim caldria fer una reflexió que ajude a enfor- tir els lligams de l’economia social. L’economia social té una visió del creixement econòmic i dels desenvolupament empresarial amb una perspectiva molt humana, que protegeix la vida i a la persona. Podríem dir que naix en el valor que genera l’associacionisme i que es desenvolupa amb el cooperativisme com a empresa. Eixa perspectiva fa de les associacions i el

16. 18 SON LES COOPERATIVES LA SOLUCIÓ PER A APLICAR DISSENY SOSTENIBLE? tercer sector, dipositàries de la governança del futur, junt amb les administracions públiques i de les cooperatives les empreses dels nous temps, que possibiliten viure l’economia d’una manera més justa. El sector del disseny, o qualsevol sector relacionat amb la cultura, que a través de l’associacionisme desenvolupa la governança dels seus intangibles i del seu valor, deuria pensar en el cooperativisme com a forma d’empresa, quan eixe valor ha de traslladar-se al mercat, per què és la forma de protegir eixos intangibles i assegurar-ne la seua sostenibilitat. I el món faller n’és un clar exemple, d’associacionisme, de disseny i de cultura, que pot trobar en el cooperativisme la seua forma d’expressar-se en l’economia de mercat. Teresa García Muñoz Directora general d’Emprene- doria i Cooperativisme

17. UNA OCUPA- CIÓ SOS- TENIBLE per Enric Nomdedéu

18. Tot sembla indicar que l’origen de la festa de les falles és pagà, i provinent del costum llatí de fer fogueres per a donar la benvinguda a la primavera. I en aquest cas concret, la tradició de- riva de cremar trastos vells al final de l’hivern. Hi ha una estoreta velleta per a la falla de Sant Josep, del tio Pep…? L’himne “El Faller” ho reclama del veïnat. Trastos vells que la “xicalla” recollirà per fer un bon foc. El món faller ha anat evolucionant al llarg dels temps, i de la mà dels nous temps, fins al punt que hui es parla de disseny sostenible dels monuments. Que vindria a ser precisament l’antítesi del que era

19. en origen la festa. Ja no es tracta de desfer-se en un foguera d’allò que ja no serveix, sinó d’imaginar la forma de reciclar i reutilitzar recursos, la manera de reduir la contaminació...

20. 22 UNA OCUPACIÓ SOSTENIBLE En una lectura sim- ple, potser algú podria pensar que és contradictori amb el fet mateix d’allò que significa la falla. Desfer-se del que no volem, purificar-ho per la via de foc redemptor... Però de fet, filosòfi- cament és una absoluta fidelitat a l’origen. Es tracta de desfer-se de les idees velles, dels costums in- servibles, i purificar-los, no en el foc consumidor, sinó en un esforç per fer el que sempre han fet les falles, evolucionar i acompanyar la societat en els seus canvis. “El disseny és un procés per a identificar, emmarcar i abordar problemes i que aprofita el pensament divergent i convergent a través d’una sèrie de ferra- mentes, mètodes i activitats com la investigació, les proves i la participació d’usuaris/ ciutadans, el prototipat ràpid i freqüent, l’ús de tècniques de visualització i materialització, la construcció d’escenaris ba- sats en tasques, en un enfocament d’equip multidisciplinari”. Així ho defineix l’Associació València, Capital del Disseny. Hui tot allò que fem reclama el cognom de sostenible, perquè ens hi juguem no només el futur, sinó bona part del present. Així sorgeix també el binomi disseny sostenible. I la sostenibilitat ha de ser econò- mica, ha de ser social i ha de ser mediambiental. Si m’és permés, per raons de formació, o fins i tot vinculades a la meua feina com responsable de l’ocupació, només em referiré a la sostenibilitat econòmica. The Limits to Growth és el nom d’un informe publi- cat el 1972 pel Massachusetts Institute of Technolgy (MIT), en què ja qüestionava el mite de creixement econòmic quasi infinit. Va fer una simulació sim- ple contraposant el creixement poblacional amb tendència a ser infinit, amb la realitat finita de les matèries primeres. Té dues versions posteriors i revisades. La de 1992, “Més enllà dels límits del creixement” en la qual s’afirma documentadament que la humanitat ja ha superat la capacitat de càrrega del planeta per sostenir la pobla- ció existent. I una versió del 2004, d’idèntic títol i amb la postil·la “30 anys després”, que actualitza les dades i con- firma el diagnòstic. Una mica fruit de tot això, en els darrers anys ha anat creixent la consciència de la necessitat d’incorporar, ja s’ha dit, el concepte de sostenibilitat a tota acció humana en el trànsit cap a una nova manera de produir i de consumir. Els desastres ecològics, i també aquesta pandèmia que encara cueja, han accelerat la convic- ció de la necessitat de canviar.

21. ENRIC NOMDEDÉU Aquella vella i fal·laç dicotomia entre creixement econòmic i benestar, front a la sostenibilitat, s’ha demostrat absurda. No només no són conceptes contraposats, sinó que tot simplement, sense sostenibilitat, és impossible no només el creixement econòmic, sinó fins i tot el manteniment dels actuals paràmetres. I sense la sostenibilitat el benestar és una quimera. El vuité dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) afirma que cal Promoure elCreixementEconòmicSostin- gut,InclusiuiSostenible,l’Ocu- pacióPlenaiProductiva,ielTre- ballDigneperaTothom. I això es concreta amb què el creixement econòmic ha de garantir l’ocu- pació alhora que els drets de les persones i la protecció dels ecosistemes naturals. Per això, cal desenvolupar processos industrials i tecnològics d’economia circular mitjançant el suport financer i logístic, a les empreses innovadores i als emprenedors, la formació permanent. L’Organització In- ternacional del Treball (OIT) calcula que en els propers vint anys, a l’Estat Espanyol es crea- ran més de dos milions d’oportunitats d’ocupació vinculades a l’economia circular. L’economia circular, també dita verda, es basa en la reutilització, la reparació i el reciclatge, conceptes radical- ment oposats a l’actual ”un sol ús”. O a l’esperit de les falles. Cremar tot allò vell. Cada any fer-ho tot de cap nou. I la gran pregunta que se’m formula a mi com a responsable de l’ocupació a la Generalitat, és si estem preparats laboralment per assumir el disseny sostenible. La sostenibilitat en el seu conjunt. L’any 2016, el Servei Públic Valencià d’Ocupació, LABORA, amb l’assistència tècnica de l’Instituto Medes, va elaborar i publicar un extens treball titulat Situació i Ten- dències de l’Ocupació Verda i l’Economia Circular a la Comu- nitat Valenciana. I des d’aquell primer treball, no hem parat de revisar-lo, completar-lo i actualitzar-lo. Ja aleshores dèiem que el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient

22. 24 UNA OCUPACIÓ SOSTENIBLE (PNUMA) definia l’ocupació verda com aquells llocs de treball que redueixen l’impacte ambiental de les empreses i els sectors econòmics, fins assolir nivells sostenibles. Aquests llocs de treball verds es troben en molts sectors de l’economia, des del subministrament d’energia fins al reciclat i des de l’agri- cultura fins a la construcció i el transport. Són llocs de treball que ajuden a reduir el consum d’energia, matèries primeres i aigua mitjançant estratègies de gran eficiència, a descar- bonitzar l’economia i a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, a disminuir o evitar per complet totes les formes de deixalles i de contamina- ció, i a protegir i restablir els ecosistemes i la biodiversitat. L’ocupació verda contribueix en forma decisiva a reduir la petjada ambiental de l’activitat econòmica. Des de l’any 2000 fins al 2019, l’ocupació verda s’havia multiplicat per tres. I el creixement només s’ha vist truncat el 2020 per la pandèmia, però ha passat en quasi totes les ocupacions. Ara ens estem recuperant. I cal destacar que, a diferència d’allò que ocorre en el mercat laboral vist en el seu conjunt, la contractació en l’ocupació verda té un 90’99%

23. ENRIC NOMDEDÉU de contractes fixes a temps complert, un 5’59% de contractes fixes a temps parcial i un 3’42% d’ocupació discontinua. Per això hem desenvolupat tota una estratègia de formació professional que abasta gairebé tots els sectors econòmics. Perquè l’ocupació verda, no és un sector específic, sinó una realitat transversal, que guanya pes dia a dia, en qualsevol activitat econòmica. I està tenint resultats. El 38’31% de l’ocupa- ció valenciana l’acumula la gent amb titulació universitària, mentre que en l’economia verda, baixa fins al 32’49%. Pel que fa al batxillerat, també baixa, en l’economia verda representa un 37%, mentre que en el conjunt del mercat laboral arriba al 45’93%. El canvi es produeix precisament en la Formació Professional, on el mercat general representa només un 11’28%, mentre que en l’economia circular més que dobla el percentatge, arribant al 24’41% I quan es va preguntar a les empreses sobre les expectatives de creixement de la facturació de l’economia verda la resposta va ser també de gran contundència. El 81’40% tenia expectatives positives, un 15’28 no es pronunciava, i només un

24. 26 UNA OCUPACIÓ SOSTENIBLE 3’32% considerava que les seues expectatives eren negatives. I finalment, per no atabalar amb més números, quan s’investiga pels perfils formatius que es demanaran a les noves contractacions en economia circular, per tant, en economia sostenible, un 24% serà per a persones amb batxillerat-graduat escolar, un altre 24% per a titulats universitaris, i més del 51% a cicles formatius- FP. Així que gosaria dir que sí, que ho hem entès, i des de l’administració valenciana ja fa temps que hi treballem. Tant la Formació Professional que depén de LABORA, com la que depén de la Conselleria d’Edu- cació, treballem coordinada- ment per tal d’oferir els continguts que s’adeqüen a allò que ens demana el mercat laboral. Imaginem això. Una empresa es dedica a fer penja-robes de plàstic, i té un contracte en exclusiva per servir-los als dos principals venedors de roba de l’estat. Uns grans magatzems de llarga història i reconegut nom, i un conglomerat d’empreses de potència mundial, del sector del vestit, amb seu central a Galí- cia. Crec que m’explique. Una altra empresa, la principal fabricant i distribuïdo- ra de derivats dels lactis, fabrica els seus envasos de iogurt, per exemple, amb el sistema d’en- cunyar sobre planxes de polí- mer. Els retalls sobrants, són el material amb el qual fabrica els penja-robes l’altra empresa. Però és que a sobre també té un acord amb les grans superfícies i compra tots eixos productes caducats. Recicla l’alumini de les tapes, aprofita tots els polímers per a fer els penja-robes, i els productes lactis que no són ja adequats per al consum humà, amb un tractament es conver- teixen en aliment per al bestiar. I per acabar-ho d’arrodonir, l’empresa dels penja-robes, ven a la dels iogurts els penja-robes trencats i els retalls, perquè aquells tornen a fer vasos per als iogurts. I la roda no para. Una estoretavelletaperalafàbrica dellet... Podríem taral·larejar! Si a això li sumes que en les seues diferents factories un poc per tot el món, tenen panells solars per a l’auto- consum, estaríem davant d’un exemple espectacular d’economia sostenible. Sense residus. Saben què? L’empresa existeix i és valenciana. Hauria de ser el nostre ninot indultat en la falla de l’economia sostenible. Sí, les valencianes, els valencians, també sabem fer les coses bé. Sostenibilitat meua que de l’economia seràs l’ama per culpa teua tinc el cor encés en flama. Enric Nomdedéu i Biosca Secretari autonòmic d’Ocupa- ció i Director general de LABO- RA - Servei Valencià d’Ocupa- ció i Formació

25. DISSENY SOSTE- NIBLE I FORMA- CIÓ PRO- FESSIO- NAL per Miquel Soler

26. La Formació Professional cada vegada està mes implicada en la sostenibilitat i l’economia circular. És impossible pensar en el futur professional si l’alumnat no té competències, de caràcter transversal, que puguen desenvolupar la seua carrera professional pensant en un món més sostenible. En aquest sentit, el binomi Formació Professional i disseny és un concepte de futur molt necessari i interessant. És imprescindible pensar el disseny des d’una òptica de curt termini i únicament en els dissenyadors; és imprescindible que els professionals d’una gran quantitat de professions tinguen el disseny com una marca de qualitat: els professional de la imatge

27. personal, de fusteria, d’edificació, inclús d’atenció a les persones, són cada vegada més necessaris i que tinguen una nova visió relacionada amb el disseny pot donar a la Comunitat Valenciana una marca pròpia de qualitat.

28. 30 DISSENY SOSTENIBLE I FORMACIÓ PROFESSIONAL En aquest sentit, si assumim que el projecte de Ca- pital del Disseny té un objectiu transversal i transformador en la formació professional, també haurem d’assumir que aquest disseny ha de ser amb la mentalitat de sostenibilitat, una sostenibilitat que no ha de centrar-se en la mediambiental, sinó que haurà de ser també sostenibilitat econòmica, entre altres. El concepte de l’economia circular i de proximitat lligat al disseny en la Formació Professional és molt interessant perquè des d’aquests professionals podem ajudar a crear un nou model econòmic i empresarial que pense en la utilització de materials de proximitat i en la reutilització de materials, entre altres. La capitalitat de València com a Capital del Dis- seny obri una gran oportunitat a la majoria de famílies professionals i possibilita al profes- sorat i a l’alumnat de veure les seues competències ampliades i complementades amb la visió general del disseny i l’adaptació d’aquest a les competències de les diferents professions. D’aquesta experièn- cia i col·laboració hauran de sorgir noves professions i noves competències no tractades encara en la Formació Professio- nal reglada i ens dona una nova possibilitat d’ocupabilitat no tractada anteriorment. A més a més, si al concepte general del disseny afegim conceptes com ecologia, sostenibilitat, reciclatge o l’economia circular fomentarem una societat més justa i equilibrada. La nova economia postpandèmica que està sorgint proporciona noves alternatives d’ocupabilitat que, juntament amb una mentalitat de digitalit- zació i emprenedoria pot pos- sibilitar que els nous professionals que sorgeixen dels cicles formatius siguen els abanderats d’eixa nova societat. Des de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport estem implicats a ser agents fa- cilitadors del canvi i agents que ajuden a crear noves empreses modernes i arrelades a l’entorn més pròxim. Però, la visió de la Formació Professional no ha de quedar-se únicament en les noves generacions i la seua implicació en un nou model empresarial i econòmic; també els treballadors que estan en actiu hauran d’acceptar aquest concepte de disseny de proximitat i d’economia circular. És molt important que els professionals actuals, mitjançant la millora de les competències i de la mà de la Formació Professional, puguen adaptar-se al nou model que la societat reclama. En aquest sentit, una Formació Professio- nal flexible i adaptada al canvi proporcionarà les competències que facilitarà la nova economia.

29. MIQUEL SOLER amb una mentalitat de digita- lització i emprenedoria pot possibi- litar que els nous professionals que sorgeixen dels cicles formatius siguen els abanderats d’eixa nova societat.

30. 32 DISSENY SOSTENIBLE I FORMACIÓ PROFESSIONAL Un altre aspecte a tindre en compte en el projecte de disseny i FP és comptar amb els professionals del disseny: la Comunitat Valenciana té un potencial enorme de grans dissenyadors i importantíssimes empreses relacionades amb el disseny. La possibilitat que els professionals de la Formació Professional es mimetitzen amb els professionals del disseny pot donar un resultat excel·lent i una nova possibilitat d’empreses i d’economia a tot el País Valencià en la línia d’altres experiències d’Europa que ja van encetar aquest camí. En definitiva cal pensar que el potencial del disseny tant implantat al territori i la col·laboració amb els sectors productius amb la participació de la formació pot catapultar un nou tipus d’empresa i de professionals, i si a aquesta oportunitat afegim el concepte de sostenibilitat i economia circular podem ser capdavanters d’empreses. En aquest moment ja participem en diferents focus per tal d’ajudar a l’objectiu traçat i ens comprometem a participar i expandir aquest nou model econòmic des dels diferents cicles de Formació Professional. A més a més, afegirem competències tan necessàries per al nou model com pot ser la digitalització, l’emprenedoria, la innovació i la qualitat, que units i relacionats faciliten, a mitjà termini, tindre professionals competents i empreses que puguen adaptar-se ràpidament als canvis sol·licitats en la nova societat valenciana. Miguel Soler Gracia Secretari autonòmic d’Educa- ció i Formació Professional

31. ESTEM PREPARATS PER A CAN- VIAR A UN DISSENY SOSTENI- BLE? per Juan Pedro Sánchez

32. Respondre esta pregunta, des d’un punt de vista psicosocial, em resulta tan apassionant com complex. Apassionant perquè estem parlant de predir i explicar la conducta humana, i això, a mi, com a psicòleg vocacional, m’ompli d’energia positiva. Complex perquè, com més i millor conec els secrets dels fonaments del comportament humà, amb més claredat en veig la multicausalitat i, per tant, em resulta impossible (i seria poc professional) poder generalitzar. Dit això, m’agradaria establir les bases de forma simplificada (el que em coneix sap que el meu lema és “simplificant allò complex”) del que és la conducta prosocial de la persona enfront d’un grup.

33. Per a mi, parlar de “disseny sostenible” és parlar de comportaments que beneficien una gran majoria de persones, de manera directa i indirecta, inclòs u mateix. I, a més, pot ser que eixe comportament no satisfaça el propi interés a curt termini, sinó a mitjà o llarg termini. Alguna cosa que a l’ego, eixe “pepito grillo mental” que ho vol tot i ja, li pot suposar un conflicte intern tremend.

34. 36 ESTEM PREPARATS PER A CANVIAR A UN DISSENY SOSTENIBLE? Per a mi, tractar d’explicar si estem preparats per al disseny sostenible implica estu- diar la dinàmica entre egoisme, cooperació i competició social que duem a terme els éssers humans. Això pot abocar llum per a poder arribar a afavorir el medi ambient, els drets humans, el desenvolupament local o el comerç just, aconseguint conductes més equilibrades entre egoisme i altruisme, o entre cooperació i competició. En el disseny sostenible, com en qualsevol altra mena de conductes prosocials, entra en joc, simultàniament, la divergència i la convergència

35. JUAN PEDRO SÁNCHEZ d’interessos. Divergència d’interessos entre les persones que hi participen, perquè cadascú pot beneficiar-se personalment i perjudicar els altres. Conver- gència d’interessos perquè, a llarg termini, la cooperació és més beneficiosa per a tots que aprofitar-se de la situació i perjudicar els altres. És a dir, l’acció egoista, que en principi resulta més avantatjosa per a cada persona a curt termini, produirà, si és triada per la majoria, un resultat negatiu per a tot el conjunt de persones (inclòs u mateix) a mi- tjà i llarg termini. Com pots in- tuir, davant de la pregunta de si

36. 38 ESTEM PREPARATS PER A CANVIAR A UN DISSENY SOSTENIBLE? estem preparats per a canviara undissenysostenible,ensenfron- temalqueanomenemenpsicolo- gia“undilemasocial”.Undilema socialperquèpotsuposaruncon- flicted’interessosenlespersones quevivimenuncontextsociala nivelldecomunitatdeveïns,barri, localitatoqualsevolaltrenivellde territorialitat, jaquelesnostres accionssóninterdependents. Aquesta interdependència es fa evident quan els resultats que cadascú obtenim depenen tant de la nostra pròpia decisió com de la decisió dels altres. I, com deia abans, és complex perquè sorgeix també el fenomen de la “droperia social”, que consisteix a aprofitar-se de l’esforç col·lectiu sense contribuir. Davant d’esta situació podem sentir frases del tipus “perquè si no ho fa eixe, per què ho he fer jo?”, “quin aprofitat/ ada que és este/a!”, “quina cara més dura que té, i jo ací es- forçant-me a reciclar i ell res de res”. És a dir, apareix el fenomen social de la comparació, el judici, la crítica i el retret. De manera que, quan parlem de consum de recursos comuns o d’aportacions a béns públics, se solen intensificar les lluites d’egos i comportaments competitius, enfront dels cooperatius. Per què ocorre això? Per- què es donen dos circumstàncies en esta mena de dilemes: 1. El recurs comú, o els beneficis de contribuir, estan disponibles per a tots, tant per als que contribueixen com per als que no ho fan. 2. És una contribu- ció voluntària, no imposada, i no existeix control ni sancions per als que es beneficien sense aportar res. I, a més, contribuir requereix “un esforç” perquè cal canviar hàbits (p. ex., anar a treballar en transport públic o amb bicicleta en lloc d’usar el cotxe, renunciar a comprar el que més t’atrau pel que és més sostenible, etc.). Davant d’estos canvis, les emocions personals i col·lec- tives que ens impulsen a tindre èxit o resultats de manera imme- diata o a curt termini, s’enfron- ten a la lògica i a la racionalitat de visualitzar un futur millor que està per arribar. La discussió i la polèmica improductiva està ser- vida. No hi ha més que observar el que està passant ara mateix. Es parla molt però es fa poc, o el que es fa és insuficient. Un altre problema afegit és que, si tots ens deixem portar per la mateixa actitud egoista o competitiva, els recursos no seran sostenibles i s’esgotaran. Altres persones els éssers humans som més flexibles del que sembla i no sempre busquem el benefici personal a curt termini

37. també es veuran perjudicades a curt termini, però ningú po- drem gaudir dels avantatges del disseny sostenible, ni a mitjà ni a llarg termini. Davant d’este pano- rama, la resposta a si estem preparats per a un disseny sostenible pot anticipar-se com un NO com una casa, veritat? No obstant això, els resultats d’estudis experimen- tals i altres dades de la vida real ens permeten ser prou més optimistes, ja que les decisions que afavoreixen el col·lectiu se situen entre el 50 i el 80 per cent, cosa que demostra que els éssers humans som més flexibles del que sembla i no sempre busquem el benefici personal a curt termini. És el que es coneix en Psicologia Social com “egoisme il·lustrat”, en el qual una persona està disposa- da a contribuir al bé col·lectiu sempre que li supose algun benefici col·lateral o avantatge a llarg termini, major del que aconseguiria buscant el benefici personal a curt termini. Estos beneficis col·laterals poden ser materials o socials (per exemple, evitar crítiques o mala reputació de ser egoista, fer callar la consciència moral, els sentiments de culpa o vergonya, així com rebre elogis). A nivell material, és important que la persona que contribueix obtinga algun benefici o forma de bonificació de manera directa o indirecta (per exemple, en forma de reducció o devolució d’impostos relacionats amb la sostenibilitat o el reciclatge). Clar, aconseguir això implica també l’esforç de l’administració pública i la classe política, treballant de veritat en pro del bé comú, reduint els seus comportaments egoistes o competitius, demostrant amb fets que aporta beneficis, a curt termini i a mitjà o llarg termini, les conductes alineades amb eixe disseny sostenible. En cas contrari, percebrem que la decisió de contribuir o no fer-ho tindrà molt poc impacte en el resultat col·lectiu, perquè la idea mental que subjau és que no sembla que hi haja moltes persones impli- cades en el canvi. Es necessiten incentius contingents (a molt curt termini) per a augmentar les conductes col·laboratives que requereix anar a un disseny sostenible (p. ex., reducció o devolució d’impostos). Al mateix temps també és important que hi haja penalitzacions per a les conductes que volem reduir o eliminar (p. ex., en forma d’augment d’impostos). I, per descomptat, és contraproduent sol·licitar als altres que facen un esforç per canviar en una determinada direcció i després, qui sol·li- cita o proposa el canvi no ho demostra amb el seu exemple. No sé si m’explique. Perquè, en eixe cas, tornaríem més amunt, on apareix el judici, la crítica i el retret, les lluites d’egos, etc. En resum, necessitem elevar el nostre nivell de cons- ciència per a reduir el nivell d’ego i poder veure més enllà del nostre nas amb lucidesa mental. Parlem, en realitat, d’intel·ligència emocional o, com m’agrada dir, “encendre llums en la consciència”. La meua resposta, per tant, a la pregunta que dona títol a este article seria “necessitem tindre més llums”, a nivell individual, grupal i social, per a iniciar un procés real de millora que ens permeta fer eixe salt qualitatiu cap a un disseny sostenible. Però em sorgeix ara una altra pregunta: volem fer-ho? Juan Pedro Sánchez Psicòleg organitzacional www.juanpedrosanchez.es

38. SO

39. IAL

40. ECODIS- SENY, EL PRINCI- PI DEL PRINCIPI per Jordi Sebastià

41. I si començàrem a construir les cases pels fonaments? I si planificàrem els processos industrials de forma lògi- ca i ordenada? El lector d’aquestes primeres línies potser es trobarà una mica desconcertat davant d’unes preguntes en principi tan absurdes com aquestes. És que -es demanarà- no ho fem ja així? Comencem els edi- ficis per la teulada? No és la lògica la que marca el procés de fabricació de qualsevol producte? Doncs sí... i no. Intentaré explicar-me. És ben cert que la nostra economia es mou cada vegada més dins dels paràmetres de l’or- ganització sistemàtica dels processos. Des de la revolució industrial, lenta- ment primer, i amb una velocitat ver- tiginosa després, els sistemes de pro- ducció milloren i es fan més eficaços,

42. s’estableixen normes i pautes que controlen i ordenen com s’han de fabricar els productes, o com s’han d’edificar els habitatges, s’introdueix la meca- nització i la digitalització, tot sembla molt més planificat que no abans, i no obstant... l’economia “clàssica” oblida que tota la nostra activitat es realitza sobre un planeta, la Terra, que té uns límits ben concrets i un ecosistema, la natura, que és molt més fràgil del que pensàvem.

43. 46 ECODISSENY, EL PRINCIPI DEL PRINCIPI L’economia tradicional veu el procés de fabricació d’un producte com una línia, amb un principi -l’extracció de les matèries primeres-, i un final -el producte acabat-. Però aquesta visió lineal no té en compte factors que cada vegada se’ns fan més evidents, com que les matèries primeres són limitades i que els productes, tots, tenen una caducitat que ens obliga a prescindir d’ells, i alguna cosa haurem de fer quan ja no resul- ten útils... L’energia gastada en el procés, el transport necessari per fer arribar els productes al consumidor, la quantitat i les condicions de treball humà, comptabilitzem també aquests factors a l’hora de mesurar “l’impacte” d’una fabricació?... És obvi que el model lineal ja ha arribat als seus límits i que problemes tan greus com l’acumu- lació de residus o els que genera el canvi climàtic exigeixen un canvi de paradigma. L’alternativa, l’única que tenim, és l’economia circular, és a dir, el canvi d’un model que extrau de la Te- rra uns productes i hi aboca els residus que no necessitem, per un altre que aprofita al màxim els nostres recursos i intenta donar-los més i més usos amb el menor impacte possible sobre el planeta. Es tracta de reciclar i d’evitar al màxim les “externa-

44. JORDI SEBASTIÀ litats negatives” de què parlen els economistes clàssics, de posar en contacte unes empreses i unes altres per generar sinèr- gies de simbiosi industrial que eviten l’abocament de residus i l’esgotament de recursos, de planificar sí, però aquesta vegada tenint en compte una realitat física i natural que l’economia clàssica semblava ignorar. És per això que deia que, malgrat que els processos de fabricació moderns semblen ordenats i racionals, no ho són completament, perquè han deixat de costat aquestes con- sideracions tan fonamentals, i també, en moltes ocasions, el factor humà, les condicions dels treballadors necessaris per fabricar determinats productes. És obvi que el canvi de model lineal a circular no resulta senzill, però també ho és que no tenim alternativa i que el temps corre en contra nostra, en contra de la humanitat. Com podem organitzar el canvi? Quines eines tenim? Doncs, la primera, el principi del principi, els fonaments de la casa, és l’ecodisseny. DISSENYAR BÉ, DISSENYAR ECOLÒGIC, PER EVITAR PROBLEMES. Què és això? El nom explica ja moltes coses: disseny ecològic. I què vol dir exactament? Resulta senzill explicar-ho. Si el disseny és el primer pas de tota fabricació, la idea primigènia que després en convertirà en un objecte concret, un moble, un aparell electrònic o una casa, l’ecodisseny es planteja executar aquest primer pas de manera que es tinguen en compte tots els paràmetres que asseguren la major sostenibilitat possible; des del principi. L’ecodisseny per tant, ha de tenir en compte tot un munt de qüestions, ha d’avançar-se als problemes que es poden generar en un procés de fabricació per evitar-los de soca-rel. El ventall d’elements a tenir en compte és molt ampli. Per exemple, els materials amb què es fabricarà un objecte: Són reciclables? Provenen de fonts sostenibles? Es troben molt lluny del lloc de fabricació? Després en el procés: Per fabricar aquesta determinada peça, quins procediments he de posar en marxa? Quanta energia necessite? Com la puc obtenir? Amb quines pintures la deco- raré? I una vegada acabada la peça, com l’empaquetaré? Com la transportaré? És fàcilment reciclable? Quant durarà? Com he dit abans, resulta senzill explicar el concepte d’ecodisseny i estic segur que al lector li haurà paregut una idea molt sensa- ta, però aplicar-lo no sembla tan fàcil. Els dissenyadors no estan encara acostumats a tenir en compte totes aquestes qüestions, la seua faena es limitava fins ara a procurar que un objecte tinguera una forma útil i agradable, i que la seua fabricació resultara el més senzilla possible. Però, com he comentat abans, no podem continuar amb el mateix model,

45. 48 ECODISSENY, EL PRINCIPI DEL PRINCIPI perquè el temps i la Terra s’es- goten. Les escoles i centres de disseny necessiten urgentment un canvi de mentalitat, els seus alumnes i treballadors són el primer pas en un procés que ja no pot tornar a ser com abans. Aplicar per sistema l’ecodisseny evitarà molts dels problemes que afecten les modernes societats industrialitzades arreu del planeta. L’ecodisseny hauria de ser, en un període de temps no massa llarg, l’única forma de dissenyar, de projectar elements de qualsevol tipus, perquè tot allò que no resulta sostenible en el seu procés de fabricació acabarà per tenir un impacte negatiu sobre les nostres vides més prompte que tard. Si alguna lliçó hem après de la terrible pandèmia de la COVID és precisament que som molt més vulnerables del que pensàvem, i que la globalitza- ció econòmica ens ha fet molt sensibles a qualsevol perill, per llunyà que semble. L’ecodisseny és en realitat una crida a la sensate- sa, a la necessitat de produir a casa nostra per ser molt menys dependents d’una economia internacional que, com s’ha vist amb la darrera crisi sanitària, no sempre pot respondre a les nostres necessitats, i de produir de forma coherent amb un entorn cada vegada més ame- naçat. Malgrat que el concepte semble molt nou, la realitat és que l’ecodisseny és només una nova mirada a una forma de fabricació que no fa tant que practicàvem de manera sistemàtica. No cal allunyar-se molt en el temps per contem- plar els nostres avis fabricant cadires de boga, amb la fusta i les fulles dels arbres i plantes del terreny, amb un disseny -que aleshores no es deia així- que ha perdurat amb el pas del temps per la seua funcionalitat, senzillesa, elegància i, també, sostenibilitat. No es tracta de tornar a produir únicament de forma artesanal, però sí de recollir la saviesa que es trobava en una forma de procedir que era respectuosa amb l’entorn per- què el sentia molt més a prop. Les infinites possibilitats que ens brinda l’economia moder- na, amb el seu increïble grau de desenvolupament digital, han de servir precisament per reformar els errors d’un sistema que s’ha convertit en una amenaça. L’ecodisseny és el primer pas en una cadena lògica de transformació, és el principi del principi, perquè només si dissenyem amb consciència ecològica estarem, com deia a l’inici, començant vertadera- ment la casa pels fonaments. Jordi Sebastià Director Relaciones Externas IVACE

46. VALÈN- CIA EN LA CITIES 2030 per Carlos Galiana

47. 2020 és un punt d’inflexió en l’era de la major transformació tecnològi- ca de la història de la humanitat. Mai abans s’havia produït tal volum d’innovacions de forma contínua i con- current. Estem davant de l’inici de la quarta revolució industrial i de totes les tecnologies emergents que porta associades. Estes innovacions estan apareixent a un ritme que supera amb escreix les capacitats d’assimilació a nivell individual, inclús per a aquelles persones amb un alt nivell de coneixement tecnològic. La velocitat, la sofistica- ció i la disparitat dels àmbits d’in- novació, estan provocant al mateix temps una desigualtat notable en els distints nivells d’adopció per part de les persones, no sols per diferències

48. generacionals o econòmiques, sinó a més per la dificultat que suposa accedir a la informació adequada en este complex context tecnològic tan avançat.

49. 52 VALÈNCIA EN LA CITIES 2030 ENTREVISTA A CARLOS GA- LIANA EN LEVANTE TV La innovació tec- nològica és quelcom que no podem ignorar en la nostra vida, ja que codifica i deter- mina el que hem sigut, som hui i, amb tota seguretat, serem en els anys que estan per vindre. Però necessita estar íntimament relacionada amb les idees de la filosofia, de l’ètica i de l’humanisme, per a mantindre’s en uns llits que ens oferisca el millor dels seus atributs i minimitze les seues possibles disfuncions o des- equilibris col·laterals. Per això, Europa, admetent que en l’escalada ver- tiginosa del progrés tecnològic ja no pot equiparar-se als líders disruptius actuals, reconeix que és ara quan té una oportunitat única per a ser la veu de les persones i dels seus drets humans fonamentals. Esta unió entre pensament i tecnologia es denomina Tecnohumanisme i sorgix de l’aplicació de les idees i tesi de les disciplines humanes a les tecnologies més innovadores. La trajectòria europea en matèria reguladora i defensora dels drets de la ciutadania dels estats membres la legitima per a aspirar a liderar un històric segon renaixement, on el ser humà se situe en el centre i siga la tecnologia la que es pose al seu servici. És per això que des del sector públic i des de la innovació social s’ha vinculat amb esta idea europea i este pensament que situa la persona en el centre de tot. No sols ho entenen com l’única forma possible de desenvolupament sinó com l’única forma que suposa una autèntica entrega de valor. En definitiva, el desenvolupament de la inves- tigació i la innovació i l’enfortiment d’una societat basada en el coneixement des de les persones i per a les persones marcarà la diferència entre una forma de viure o una altra. També se sap que no se podrà aconseguir-ho només des del sector públic i que perquè el procés de transformació tinga èxit, és clau que els governs i les seues administracions lide- ren on focalitzar els esforços, que la ciutadania i la societat perceba la seua importància i s’implique, i que el sector privat i l’acadèmia orienten el seu talent i el seu coneixement per a aconseguir-ho. Europa i la seua proposta política d’investigació i innovació orientada a missions que milloren la nostra vida i el nostre entorn, ens brinda una oportunitat excel·lent per a tornar a posar a les persones a l’inici i al final de tot i al mateix temps, fer de València una re- ferència europea en innovació.

50. CARLOS GALIANA Però primer que res, qui és Carlos Galiana? Vaig nàixer a Sagunt el 10 de setembre de 1974. Soc especialista en gestió, produc- ció i direcció teatral. La meua vida laboral ha anat lligada a les arts escèniques i a l’organitza- ció d’esdeveniments. Com a actor he participat en nombroses produccions teatrals i sèries de televisió. He treballat amb directors de la talla de Michael McCallion (Prospero’s Star), Jaime Chávarri (Hamlet), Anto- nio Díaz Zamora (Las aventuras de Rubián y Leopoldis), Antonio Hernández (Tarancón, el quinto mandamiento), Chema Cardeña (Rèquiem, El banquete, Hotel Venezia), Salva Bolta (La balada de les bèsties), Martín Crespo (El llibre dels fets, Normandia, Henry), Octavi Masià (Las pala- bras de Vero) o Dídac Ballester (Mil coses que faria per tu) Faller des de xicotet; he sigut, durant tres anys, president de la Falla Sevilla Dénia. Molt actiu en la meua faceta fallera he obtingut nombrosos premis com a actor i director en els concursos de teatre i presen- tació de la Junta Central Fallera. La meua vida política comença al 2012 militant en el Bloc Nacionalista Valencià i en Compromís; i, en febrer de 2013, passe a formar part de l’Executiva Comarcal de Com- promís per València. Membre del Con- sell Rector de la Junta Central Fallera, durant la segona meitat de la legislatura 2011/2015, vaig liderar la Sectorial de Festes de Compromís per València treballant, especialment, per la transparència en els pressupos- tos de l’Organisme Autònom. Durant el mandat 2015/2019 vaig ser Regidor de Comerç, Control Adminis- tratiu, Espai Públic i Relacions amb els Mitjans de Comunica- ció a l’Ajuntament de València. En la legislatura 2019/2023 vaig ocupar el càrrec de Regidor de Comerç, Control Administratiu, Inno- vació i Gestió del Coneixement i Relacions amb els Mitjans de Comunicació de l’Ajuntament de València, President del Consell d’Administració de MercaValència i vicepresident de Las Naves. Des de febrer de 2020 substitueix a Pere Fuset com a Tercer Tinent d’Alcalde, Coordinador General de l’Àrea d’Educació, Cultura i Esports, Regidor Delegat de Cultura Festiva i Portaveu del Grup Municipal Compromís. De quina manera, a través de la innovació, podem millorar nostra ciutat, la ciutat de València? Des de el centre de innovació Las Naves es duen a terme projectes de innovació que situen a les persones en el mig, en el centre. Carlos Galiana (regidor d’innovació de l’ajuntament de Valencia) ens va a explicar estos projectes i les accions que estan portant a terme.

51. 54 VALÈNCIA EN LA CITIES 2030 El 30 de setembre de 2021 es celebrava al Senat el citiES 2030 que és una iniciativa per a l’acceleració i aplicació a Espanya de la Missió de la Comissió Euro- pea d’aconseguir 100 ciutats climàticament neutrals en 2030. Aquesta missió aspira a convertir-se en el principal instrument de la transformació econòmica i social que hauran d’abordar les ciutats europees per a aconseguir la transició ecològica. Com està afron- tant la ciutat de València este repte? CARLOS: La emer- gència climàtica és un repte que ens preo- cupa molt, tant a les grans ciutats com a les xicotetes, al llarg de esta dècada va a ser molt important que establim les bases per aconseguir-ho. Per exemple. les no emissions del CO2, perquè estem arribant a un punt de no retorn. Una ciutat té moltes necessitats i molts requeriments, cosa que és molt complexa però no impossible, per això hi ha un calendari del que el centre Las Naves està aportant, una transformació cap a ciutats més verdes, més sostenibles, però també digital, és a dir, que la tecnologia vaja de la mà per a ajudar-nos a les emissions 0. Què ens pots contar? CARLOS: València ha aprovat un pla estratègic d’innovació centrat en tindre una ciutat més sostenible, a més, és un pla que ha sigut aprovat per la immensa majoria dels regidors, ja que és una qüestió que no entén de política, és un pla de futur de la ciutat. Hem aprovat una mis- sió que és diu “Valèn- cia, ciutat neutra”. Existeix un projecte europeu que triarà a 100 ciutats de tota Europa què pretén que 3 barris d’eixes ciutats siguen climàticament neutres en emissions. Aleshores el que estem fent ara mateixa a València és detectar quins poden ser eixos barris, els pioners en eixa proposta per a tirar endavant.

52. CARLOS GALIANA Eixos barris haurien de tindre ja unes emissions competitives o a la baixa, o es tracta de que el barri puga tindre més potencial verd… quin perfil de barri se està buscant? CARLOS: És important tindre mesurat el barri, conèixer les emissions que eixen del barri, perquè la Unió Europea el que demana es que els digues: estem ací, i anem a aconseguir arribar ací en 2030, i estos sówvn els reptes que tenim i el camí que anem a fer. El que estem fent és analitzar tots els barris de la ciutat, i veure quins tenen més potencial. És un repte difícil però tampoc volem posar reptes impossibles. En què consisteix està missió de “València, ciutat neutra”? CARLOS: La Unió Europea va analitzar com se estava fent la innovació a Europa, a les ciutats i als països, i es va donar compte que és més fàcil im- plementar la innova- ció a les ciutats que a nivell estatal, perquè se’n va un poquet de les mans, es va fixar en quan l’home va arribar a la lluna, és a dir, en els anys 60 els EEUU es va fixar arribar a la lluna com a missió, la missió Apolo, volien portar al home a la lluna abans de què acabara l’èpo- ca, abans dels russos i que tornarà viu, no? Estava tot mesurat en temps, en objectius, i tota la industria del país es va centrar en eixa missió. Perquè no era només la industria espacial, era la industria de alimentació per vore què anàven a menjar, la industria tèxtil havia de vore com anaven a vestir-los, és a dir, totes les industries es varen posar d’acord, tot el país anava cap a eixe objectiu. Amb eixa filosofia se han creat les missions, lo que vol Europa es que les ciutats es plantegen missions per a què tota la ciutadania, la

53. 56 VALÈNCIA EN LA CITIES 2030 industria, el sector civil, el sector privat, les administracions, vagen units en un mateix objectiu. Ales- hores, València se ha posat com a objectiu eixos tres barris, i el que estem fent és aglutinar a tot el món per a aconseguir eixe objectiu. A més, ara hem obert una cinquena pota de eixa estratègia que son els mitjans de comunica- ció, perquè evident- ment la ciutadania a vegades escolta parlar de eixa innovació i no sabem molt bé que és. Aleshores necessitem comptar amb els mitjans de comunica- ció per a poder enviar aquest missatge.

54. CARLOS GALIANA Estem parlant d’un objectiu comú, en el que tots estem implicats, la part política, en la que com has comentat hi ha quòrum, ja que és una qüestió de supervivència de les ciutats, del planeta en realitat, i la ciutadania, que també tenim molt de aportar. En esta missió de Valencia 2030, l’any passat aconseguirem un premi, no? CARLOS: Sí, ens presentarem a la candidatura per ser capital europea de la innovació, fórem triats entre 6 ciutats més innovadores de tota Europa, i ens donaren un premi de 100.000 €. I el que hem fet és agafar eixie premi i reinver- tir-lo, hem fet una crida a projecte a nivell europeu, se pot presentar qualsevol a nivell europeu, per que ens ajude a aconseguir el nostre objectiu. Penseu que tot este tema de la emergència climàtica no és una qüestió que ens afecte a uns sí i a altres no, al final, ho hem vist este setembre, hem tingut una DANA, quan la gota fedra és més per a octubre, després hem tingut una solana im- pressionant… el canvi climàtic està afectant a tots, i per això hem d’anar tots de la mà. I este premi es també per a desenvolupar el talent en la creativitat i en la innova- ció, vinculada a la tecnologia però no únicament a la tecnologia, perquè estem parlant de una ciutat sostenible climàticament, i això vincular-ho a innovació, com quallem tot això? CARLOS: Nosaltres, la innovació que prac- tiquem és la innovació social i urbana, la gent coneix més la innovació tecnològica perquè la tenim tots els dies en els mitjans i al nostre abast, tu tens un smartphone i saps que allí tens de tot (whatsapp, GPS…) nosaltres virem un poquet més cap a una part més social de la tecnologia, pensem que per a aconseguir el nostre objectiu pensem que per exemple una exposi- ció d’art pot ajudar a aconseguir el nostre objectiu? Pensem que sí, i de fet, Euro- pa també el pensa. una expo- sició d’art pot ajudar a aconseguir el nostre objectiu? Pensem que sí, i de fet, Euro- pa també el pensa.

55. 58 VALÈNCIA EN LA CITIES 2030 Abans es descartava algunes activitats al pensar que allò no ho va a aconseguir, i el que diu Europa és que qualsevol activitat pot ajudar a llançar eixe missatge, des de les humanitats fins la tecnologia. Nosal- tres el que fem en Las Naves es aprofitar la tecnologia per a posar a les persones al front de la innovació. Quin paper és el que desenvolupa Las Naves com a centre de innovació, què és el que se fa exactament? CARLOS: Tenim molts projectes europeus, per exemple tenim “growgreen” que es un projecte que es fa en el barri de Beni- calap, que consisteix en donar solucions de la naturalesa per al canvi climàtic, o in- troduir rates penades perquè lluiten contra algunes plagues. Estem fent un corredor Verdblau per a què la gent puga caminar per el seu barri gràcies als arbres i que baixe la temperatura als nostres carrers, hem posat jardins verti- cals en les escoles, on s’arreplega també l’aigua que se tira per a regar estos jardins. Tenim també el projecte MAtchUP que està fent un poquet lo mateix però en el marítim. Després el que fem també és el COL·LAB que és que agafem projectes de empreses que tenen com a destí la ciutadania, o que poden incidir en la ciutadania i el que fem és donar-li un lloc, ficar-li mentors per a què els vagen ajudant en la creació de eixa empresa o eixe projecte. Es tracta de una acceleradora que es fixa sobretot en empreses que tinguen una incidència més en la innovació social i urbana, com per exemple, ara que han passat les falles, tenim una empresa que es dedica a buscar solucions alternatives per als artistes fallers, que sabem que han estat tan perjudi- cats en esta situació tan complexa. Tenim també una empresa de intel·ligència artificial que ara està provant un prototip per a detectar les aglomeracions i que hi ha una ferramen- ta que puga dir que estan massa junts i se han de separar, tot això se ha provat en l’exposició del ninot. Tenim molts projectes desenvolupant-se i ara anem a fer una nova convocatòria per a què vinga la gent a treballar ací. Al remat el que es tracta de que tots junts treballem per a fer de València una ciutat més sostenible.

56. VALUA COM A EXEMPLE D’EM- PRENE- DORIA DE TRIPLE IMPACTE per Redacció

57. El projecte emprenedor Valua, que forma part de l’acceleradora públi- ca Col·lab del centre d’innovació Las Naves, ha desenvolupat solucions creatives en forma de figura o ninot a tota mena de clients, donant visibi- litat i obrint noves línies de negoci al sector dels artistes fallers. Les acceleradores i incubadores són potser els recursos més valuosos dels quals disposa una startup per a aconseguir els seus objectius de desenvolupament. Avui dia, el mercat espanyol i internacional compta amb un gran nombre de llançadores de startups i acceleradores que poden ajudar empreses en ple naixe- ment i desenvolupament a aconseguir el seu màxim potencial i arribar a un públic majoritari.

58. Per aquest motiu, és imprescindible saber exactament en què consisteixen i en què es diferencien. En aquest article explorarem què és una acceleradora de negocis i una acceleradora de startups, com funciona cadascuna d’elles, i esbri- narem quins són els beneficis de comptar amb el seu suport a l’hora de posar en marxa un negoci o portar-lo al següent nivell.

59. 62 VALUA COM A EXEMPLE D’EMPRENEDORIA DE TRIPLE IMPACTE En què consisteixen les acceleradores i incubadores per a startups? Sovint, els conceptes “incubadora” i “acceleradora” s’utilitzen indistintament per a referir-se a la mateixa mena d’organització. No obstant això, hi ha diferències molt clares entre una i l’altra. El tret distintiu principal entre una incubadora de startups i una acceleradora és la classe de projectes empresarials que acullen: mentre que una incubadora dóna suport a empreses que encara es troben en una fase inicial, les acceleradores ajuden a startups que potser porten anys en actiu però volen expandir-se o millorar la seva posició en el mercat. Així, una incubadora pot definir-se com una empresa o organització que cerca futu- res startups en fase “llavor”. Un conjunt de consultors i experts col·laboren amb els directors executius de les empreses per a desenvolupar els projectes per a donar-los viabilitat. En general, les incubadores es classifiquen en fun- ció del nínxol de mercat en el qual se centren. Mentre que algunes d’elles abasten un sector específic, com el tecnològic o el financer, unes altres de major envergadura acullen tota classe de projectes empresarials. La clau per a comprendre la funció d’una incubadora és el concepte de “mentorización”: la incubadora o llançadora s’encarrega de treballar braç a braç amb els directius perquè aprenguin a desenvolupar el seu projecte fins que estigui llest per a desenvolupar la seva activitat. A diferència de la incubadora, el que fa una acceleradora de negocis és millorar els beneficis econòmics d’una empresa que ja compta amb un equip format i satisfà una de- manda real en el mercat. Per a aconseguir-ho, les acceleradores d’empreses també funcio- nen com a mentors, aportant noves idees per a aconseguir avanços a major velocitat. De #regalaunninot a VALUA Xavi Serra, un dels fundadors de Valua, explica que “la nostra idea de negoci sorgeix en ple confinament,

60. REDACCIÓ en el context de la cancel·lació de les Falles de València. Els artistes fallers sempre han fet treballs fora de les Falles. Per exemple, escenaris per a pel·lí- cules com Lawrence d’Aràbia, tenen segell de prestigiosos artistes fallers”. En aquest context, se’ls va ocórrer que podrien llançar una campanya per a ajudar als artistes fallers. Així tothom tindria l’oportunitat de col·laborar interessant-se per un ninot i donant treball als artistes en aqueixos moments tan complicats. D’ací sorgeix la iniciativa #RegalaunNinot que va nàixer de manera espon- tània sense major pretensió que ajudar al sector, posant a l’artista faller en el centre del projecte. Poc després i en un temps rècord, al costat de Damià Castaño i Lluís Alandete, van muntar la web Regalaunni- not.com, amb la col·laboració de 10 artistes fallers que els van ajudar a llançar la plataforma. En eixe moment es va sumar a l’equip Raúl Martínez, artista faller de tercera generació. Aquest projecte tecnològic ix del cor del món faller, per la qual cosa els seus fundadors tenen un coneixement profund del sector i de tot el seu potencial. També tenen la capacitat de generar projectes únics, artesanals i d’una rela- ció qualitat-preu excel·lent. Xavi és un apassionat del món faller i a través del blog Malalt de Falles va començar a desco- brir i conéixer a moltes persones dins dels tallers fallers, entre ells a Raúl, artista faller amb una creativitat i visió que destaca en el sector. Damià i Lluís, des de Gandia, es van posar en contacte amb Xavi després d’iniciada la campanya en xarxes socials #Rega- launNinot per a proposar-li una idea que tenien al cap. Ràpidament els tres es van posar a treballar en el projecte Regalaunninot.com. Finalment, i donades els avantatges evidents, l’equip es va unir fins a conformar el que hui és Valua juntament amb Regalaunninot.com, un equip de 4 apassionats pel món creatiu dels artistes fallers.

61. 64 VALUA COM A EXEMPLE D’EMPRENEDORIA DE TRIPLE IMPACTE Encàrrecs de França i Holanda El projecte ha evo- lucionat cap a un escenari d’internacionalització amb la consecució d’encàrrecs des de països com França i Holanda. En aquest últim país han tancat un acord per a enviar 20 ninots que evoquen als típics masclets amb els colors de la Senyera. A més han creat una edició limitada de figures d’alta qualitat en col·laboració amb l’artista Carlos Carsí, guanya- dor de l’últim primer premi de les Falles de València. Aquest mític robot, que és una peça de col·leccionista, ha tingut un gran acolliment i els 10 exem- plars disponibles s’han esgotat en només dues setmanes. També estan treballant amb empreses de fora de la Comunitat Valenciana que volen aprofitar tot el coneixement i bon fer dels artistes fallers en àmbits diferents als tradicionals. Per exemple, han rebut encàrrecs d’empreses de Ma- drid i Barcelona per a campan- yes publicitàries de marques de moda i agències de màrque- ting. A més, estan treballant en propostes per a grans marques a nivell internacional, projectes amb alt valor afegit de caràcter turístic i solidari i també estan millorant la usabilitat de la web Regalaunninot.com per a oferir un millor servei als seus clients i aconseguir un bon posiciona- ment en el seu sector. El triple impacte Durant la història recent, i a partir de la revolució industrial, el món ha experi- mentat un creixement econò- mic explosiu. Tanmateix, en els últims anys això ha portat al fet que molts es pregunten si aquest creixement explosiu és sa per a l’economia, el medi ambient i la societat. Aquest qüestiona- ment ha aconseguit que hui dia es tinguen nous conceptes i noves filosofies de pensament sobre l’impacte que tenen per missió les empreses amb la societat. Ja no basta solament amb generar ocupació i diners. Hui dia a les empreses se’ls exigeix més. En què consisteix aquest triple impacte? Si bé no és un model totalment nou, sens dubte que en els últims 5 a 10 anys s’ha massificat i diversificat, i dia a dia es creen noves empreses de triple impacte. El triple impacte és un model econòmic que persegueix altres fins a més de la rendibilitat financera, sense que aquest desaparega, lògicament. Busquen, a més, generar un impacte social i mediambiental positiu. En altres paraules, un èxit corporatiu diferent. En general, les empreses de triple impacte tenen dins dels seus objectius estratègics

62. REDACCIÓ convertir-se en agents de canvi positiu per al món. Com? Perquè tenen com a propòsit el contribuir a problemes socials i am- bientals per a avançar rumb a un desenvolupament sustentable. El seu objectiu és “ser les millors empreses pel món i no les millors del món” Per tant, es basen en aquests 3 pilars per a generar la seua activitat econòmica: Impacte social Impactemediambiental Impacte econòmic L’enquesta Baròmetre Pime de l’any 2019 de l’empresa Avla indica que més del 90% de les pimes té consciència sobre la rellevància de les pràctiques sustentables i que un 69,24% de les pimes han implementat alguna pràctica sustentable. A més, un 82,69% dels enques- tats va respondre que el govern ha de crear polítiques d’estat per a promoure o regular que les empreses tinguen focus sustentables. Impacte Social Ja no basta solament amb crear llocs de treball i pa- gar impostos, això és el mínim que s’espera d’una empresa hui dia. Les empreses han de respondre a la solució d’algun problema o trava social. A més hui dia s’espera que les empreses adopten bones pràctiques com la igualtat i inclusió en els espais de treball, remunera- cions per sobre el sou mínim i pràctiques que asseguren la qualitat de vida dels col·labo- radors, com a horaris flexibles, dies extra de vacances i beneficis addicionals, entre altres. Una forma efectiva per a identificar el seu objectiu social és basar-se en els Objec- tius de Desenvolupament Sos- tenible de l’ONU i posar la teua organització al servei d’ells. Impacte mediambiental Per irrisori que sone, la cura del medi ambient no es tracta solament de plantar arbres i apagar les llums mentre no s’usen. Aquest inclou tots els processos de l’organitza- ció, des de l’adquisició de les matèries primeres en empreses

63. 66 VALUA COM A EXEMPLE D’EMPRENEDORIA DE TRIPLE IMPACTE productives i tots els processos pels quals un producte o servei ha de passar fins al seu llança- ment i venda. Aquests processos han de ser responsables, preocupant-se que les matèries primeres provinguen de fonts renovables o creant un model d’economia circular amb re- ducció, reutilització i reciclatge dels elements. Una altra pràctica cada vegada més usada és la incorporació d’energies renovables en el funcionament de l’empresa, reduir el consum energètic i utilitzar proveïdors que també tinguen pràctiques mediambientals positives. Impacte econòmic Totes les empreses tenen per objectiu la rendibilitat econòmica. Ho tenim clar i per si sol no té res de dolent, a més de ser necessari per a la permanència de l’empresa al llarg del temps. No obstant això, si aquest creixement econòmic se sustenta en sòlids pilars d’impacte ambiental i social, podrà créixer de forma més harmònica, sostenible i sana. Quan una empresa s’estructura amb un model de triple impacte, la rendibilitat passa a ser la conseqüència directa de les seues bones pràctiques sustentables. Hui dia veiem empreses més tradicionals que incorporen aquests pilars de manera gradual, adaptant-se tant a les exigències legals que van sorgint com a les exigències que hui dia els consumidors els reclamen. El consumidor actual ja no sols tria a les marques pel seu preu o qualitat, sinó pel que representen i pel seu propòsit. Les empreses i sobretot les grans marques tradicionals s’estan adaptant al nou consumidor conscient, interactuen directament amb ells a través de xarxes socials, dediquen temps, diners i personal a actualitzar i canviar les seues pràctiques mediambientals, les seues polítiques internes i la seua relació amb la societat. Fomenten la creativitat, la inclusió i la productivitat en els espais de treball i estan adop- tant metodologies noves de treball i organització. Per què les empreses hague- ren d’aspirar a tindre triple impacte? El principal motiu és que el model tradicional d’economia lineal està sent sobrepassat pel de economia circular. A més els consumidors hui dia esperen més de les empreses, es preocupen per les fonts d’obtenció de les matèries primeres i pel procés pel qual passa el producte o servei que volen comprar. El gran avantatge de l’economia circular és que fa possible que els recursos continuen generant valor a través del temps, reduint al mínim els residus de processos productius, i per tant el seu impacte en l’ecosistema. Això sumat a pràctiques que impac- ten positivament en la societat sens dubte són el camí del futur.

64. L’ÚLTIM VELLU- TER per Paco Puche

65. Quan després de moltes penalitats el Col·legi de l’Art Major de la Seda va poder restaurar la seua històrica casa gremial del carrer de l’Hospital, Vicent Enguídanos va començar a convertir-se en un personatge popu- lar. El públic, després de la visita als salons plens d’antigues ceràmiques, en acabar el recorregut pel Museu que fa història de l’ofici de la seda, arribava a un espai, el vell taller, on es feia realitat la veritat final: la seda, la bellesa dels fils convertits en art, no és possible sense mans. Mans hàbils de milers d’hòmens i do- nes que, des del cultiu del cuc de seda al traçat dels telers, han mantingut i mantenen un procés mil·lenari. Per aquells dies de 2016, Vicent Enguí- danos Grancha es va guanyar en els

66. periòdics el títol de “L’últim velluter”. Al final del recorregut pel Mu- seu, ell s’encarregava d’explicar com els antics artesans treballaven el ve- llut i com es teixia el famós espolí.

67. 70 L’ÚLTIM VELLUTER Amable, didàctic, sempre entranyable, atenia els visitants, locals, nacionals o estrangers. “Açò és l’espolí”, explicava mostrant el teixit i també les xicotetes llançadores que s’usen en la labor de dibui- xar ordit i trama. La màquina de teixir, d’esquelet de fusta, dona a l’ofici la llegenda d’un art heretat. En el segle XVIII, quan hi havia milers de teixidors de seda al barri de Velluters, València va fer possible la convergència de l’Acadèmia i l’artesania: l’Escola de Sant Carles va crear una disciplina especial perquè els artistes es formaren en el disseny de nous motius florals i decoratius al servici de la seda. Enguídanos, que aleshores tenia ja 85 anys, ho explicava tot i posava els mites en el seu lloc: la bellesa reclamava disciplina i esforç, mans destres, aprenents amb bons mestres, anys de treball i d’amor a l’ofici. La seua experi- ència personal era el millor exemple: amb només 12 anys va començar com un modest apre- nent en el negoci familiar, es va formar en els secrets de l’ofici i, una vegada en el magisteri, va conéixer les mil complicacions d’un negoci que sobreviu en un món ple de dificultats. L’últim velluter treballava junt amb debanadores i màquines de sistema Jacquard que es movien per mitjà de ressorts accionats per targetons perforats. Sorprenia el públic quan la seua explicació deia que eixes màquines de teixir van ser les primeres mogudes per un ordinador avançat dos segles als nous temps. Mentrestant, les seues mans hàbils lliscaven entre els fils per a manejar les llançadores i anar construint amb paciència l’espolí. Cinquan- ta-quatre centímetres d’ample i una gamma de colors que permet fer creacions de tanta bellesa com les d’un quadre. Durant anys, durant la gestació del projecte de museu gremial, Vicent Enguídanos va ser l’encarregat d’assessorar a tots sobre què exposar, on do- cumentar-se i com aconseguir màquines i teixits que pogueren referenciar una vella artesania en risc de mort. Va transmetre els coneixements que havia heretat i va formar molta gent jove en l’ofici. El passat estiu, l’autor d’estes línies, com a cronista de la ciutat de València, complia l’encàrrec d’informar i docu- mentar l’expedient municipal destinat a atorgar a Vicen- te Enguídanos el títol de Fill Predilecte, com a premi a la seua labor per a la recuperació d’un noble ofici. A la meitat de la tasca, el 24 d’agost, la trista notícia de la mort de l’artesà va ser un dur colp. Després de la llarga llista de distincions i honors rebuts des dels anys huitanta, la família de Vicent Enguídanos, el 8 d’octubre, va rebre la més alta distinció que la ciutat de València atorga als seus fills prestigiosos... en este cas a títol pòstum. L’ovació del públic va ser un símbol de l’eterna grati- tud de tots. Francisco Pérez Puche Cronista de la ciutat de València

68. LA RUTA DE LA SEDA, UNA OPOR- TUNITAT PER A VALÈNCIA. CUL- TURA, TURISME I DESENVOLUPA- MENT SOSTENI- BLE per José María Chiquillo

69. La Ruta de la Seda ha estat conside- rada com la ruta de comerç més important en la història de la humanitat. Aquesta antiga Ruta, dita també de les Espècies, va constituir el primer pont entre Orient i Occident i va ser un important nexe per al comerç i els intercanvis culturals i tecnolò- gics entre els antics imperis de la Xina, Àsia Central, Àsia Occidental i l’Imperi de Roma. La xarxa va teixir un gran camí de rutes comercials a través del moviment i interconnexió d’homes, idees, valors i mercaderies, la Ruta de la Seda va aportar múltiples beneficis derivats de l’intercanvi cultural. Fruit d’això són els innombrables elements i béns culturals tangibles i in-

70. tangibles que han sobreviscut al llarg i ample de la mítica ruta i que han conformat un valuós llegat comú.

71. 74 LA RUTA DE LA SEDA, UNA OPORTUNITAT PER A VALÈNCIA. CULTURA, TURISME I DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE Aquest patrimoni comú és un valor afegit per al potencial turístic del nostre territori; per això, amb la incorporació de València (Espanya) als programes de la Ruta de la Seda d’UNESCO i UNWTO se’ns presenta com a una oportunitat excepcional per a la projecció internacional de València, que units a la cultura, el Turisme i també el Comerç, són importants actius per a executar l’Agenda 2030 i abastar els Objectius de Desen- volupament Sostenible. El projecte titulat “Estudi Integral de les Rutes de la Seda, Rutes de Diàleg” es va convertir en un dels propòsits estàndard de la UNESCO i va mobilitzar a experts, investigadors, artistes i educadors de més de 50 països, que amb les seues aportacions i experiències van contribuir a la redefinició dels conceptes d’interculturali- tat, patrimoni comú, diversitat cultural i identitat plural. Aquest ambiciós projecte va animar a l’establi- ment d’un programa conjunt per a la promoció del Turisme Cultural de la Ruta de la Seda entre la UNESCO i l’Orga- nització Mundial del Turisme (UNWTO-OMT). Es pot senyalar breument que la UNWTP és un organigrama de l’estructura de l’ONU, que va ser creat en 1975, convertint-se en Agència especialitzada en el sistema de les Nacions Unides en 2003. Es dedica a promoure l’activitat turística i a dissenyar estratègies a fi d’abastar l’excel·lència d’un turisme sostenible, impulsant accions per a millorar cada dia el

72. JOSÉ MARÍA CHIQUILLO sector turístic des del seu com- promís d’aconseguir un sector en el qual es respecta l’entorn natural i urbà, alhora que estimula el creixement econòmic, la creació de llocs de treball i el desenvolupament sostenible dels pobles. Una de les missions de la UNWTO és fomentar el turisme sostenible, afavorint la cooperació i la col·laboració pública-privada en la gestió de les polítiques turístiques i convertir aquesta activitat en durable, estable, sostenible en un sentit econòmic, social i mediambiental. Des que es va iniciar el Programa de la UNES- CO (1988), paral·lelament la UNWTO (OMT) va crear el seu propi Programa de la Ruta de la Seda, i el 5 d’octubre de 1994 els Ministeris de Turisme dels 19 països integrants en eixe moment de la Ruta de la Seda, reunits a Uzbekistan, van adop- tar la Declaració de Samarcan- da sobre el turisme en la Ruta de la Seda, en la qual llançaven una crida perquè “s’afavorira el renaixement pacífic i fructífer d’aquestes rutes llegendàries, convertint-les en un dels destins turístics culturals de major riquesa del món”. Aquesta Declaració és clau per a entendre la dimensió i potència turística del vessant cultural del programa, ja que va ser l’embrió del UNWTO Silk Road Programme. El Programa de la Ruta de la Seda de la OMT és una iniciativa de col·labora- ció dissenyada per a millorar i preservar el desenvolupament d’un turisme sostenible al llarg de la històrica xarxa de camins. Avui en dia, la Ruta de la Seda és un vehicle deci- siu per a promoure el diàleg

73. 76 LA RUTA DE LA SEDA, UNA OPORTUNITAT PER A VALÈNCIA. CULTURA, TURISME I DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE i l’enfortiment de la cohesió regional, la solidaritat i la pau. Avui la Ruta de la Seda ofereix els visitants l’oportunitat d’ex- perimentar una xarxa única dels destins vinculats per un fet històric que els va unir. Els països que participen en el Programa de la Ruta de la Seda el formen 33 Estats membres, un club d’enormes dimensions que, per la seua naturalesa i pel volum de socis, suposa un im- mens repte. És un indubtable repte aplicar, compartir i assumir estratègies i plans d’acció que impliquen el compromís actiu, esforços, la participació i la complementarietat d’actors del sector públic i de la iniciativa privada de 33 països membres del Programa. La cooperació del sector privat compleix un rol valuós en màrqueting i promo- ció, desenvolupament d’infraestructures i gestió del patrimoni. El sector públic ha d’encapçalar i dirigir les polítiques de turisme, però el motor del desenvolupament del turisme es troba en el sector privat. L’un i l’altre es necessiten i requereixen la creació de camins i mecanismes per a promoure el parer del sector privat per a decisions, infraestructures i propostes legislatives que concernesquen el sector turístic. Però ha sigut la UNES- CO qui, després de la realització de l’Estudi Integral de les Rutes de la Seda, Rutes de Diàleg” en l’any 2002, va posar en marxa oficialment en 2013 un nou projecte: “La Plataforma Online de les Rutes de la Seda per al Diàleg, la Diversitat i el Desen- volupament”. Aquesta iniciativa respon al creixent interés expressat pels Estats Membres de la UNESCO en la revitalit- zació de les Rutes de la Seda amb la finalitat de traure lliçons d’una de les primeres formes de globalització i, en un context mundial assedegat de valors de diàleg intercultural, fer front als reptes urgents i complexos del diàleg intercultural. L’objectiu principal de la Plataforma Online de les Rutes de la Seda és utilitzar el potencial de les TIC per a promoure la conscienciació sobre el patrimoni cultural comú de les Rutes de la Seda i promocionar a estudiosos, investigadors, artistes, comunitats locals i en particular a joves una informació digital comprensiva i una base de dades vàlida sobre el patrimoni de les Rutes de la Seda. També té com a objectius fomentar, coordinar, promoure i recolzar les diferents activitats en les

74. JOSÉ MARÍA CHIQUILLO Rutes de la Seda en els Estats Membres, amb l’objectiu d’im- pulsar l’intercanvi cultural i la cultura de pau. La recerca de sinergies entre Turisme i Cultura és clau per aquest treball i requereix la participació activa dels interessats en la promoció turística i cultural per abordar aspectes com la governança, la participació de la ciutadania, la innovació, la tecnologia i la responsabilitat social corporativa, amb un patrimoni comú per al desenvolupament i el progrés. La realització d’activitats relacionades amb les Rutes de la Seda pot contribuir a l’Agenda de Desenvolupament Sostenible per al període 2015- 2030, que va ser aprovada en la Cimera de Desenvolupament Sostenible a les Nacions Uni- des el 25 de setembre de 2015. Aquesta plataforma mundial significa la renovació del com- promís adoptat per la Comuni- tat Internacional l’any 2000, quan es va signar la Declaració del Mil·lenni amb els 8 Objectius del Mil·lenni, amb la finalitat de combatre la pobresa en les seues múltiples dimensions. Els Objectius de Desenvolupament Sosteni- ble (ODS) són un compromís d’acció universal per a les persones, el planeta i la prosperitat de tots els països, ja que tots requereixen aliances de col·laboració. “Les sinergies dels objectius i accions de la UNESCO i la UNWTO, Cultura i Turisme per a aconseguir els ODS i la Implementació de l’Agenda 2030”

75. 78 LA RUTA DE LA SEDA, UNA OPORTUNITAT PER A VALÈNCIA. CULTURA, TURISME I DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE Aquest enfocament integral pretén un desenvolupament sostenible mitjançant una agenda universal, per a tots els països i per a totes les persones. Els 17 Objectius de Desen- volupament Sostenible (ODS) i les 169 metes que els integren són de caràcter transversal i es troben intensament interre- lacionats. Suposen que, com a condició necessària per a fer front als complexos problemes globals i als seus desafiaments, els ODS no poden assolir-se aï- lladament, sinó tots ells conjun- tament, de manera coherent i interconnectada, tant a l’intern de cadascú dels Estats, com en les relacions entre Estats. El turisme està inclòs en els ODS en les metes dels Objectius 8, 12 i 14 (Nacions Unides, 2015). L’Objectiu 8: sobre la promoció del “creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible, l’ocupació plena i productiva i el treball decent per a tots” inclou la meta 8.9: “D’ací a 2030, elaborar i posar en pràctica políti- ques dirigides a promoure el turisme sostenible, que cree llocs de treball i promoga la cultura i els productes locals”. En l’Objectiu 12, en- caminat a “garantir modalitats de consum i producció sostenibles”, també es destaca la con- tribució decisiva del Turisme sostenible, com en l’Objectiu 14 “la conservació dels oceans, els mars, i les competències ma- rines per al desenvolupament sostenible”, que en la seua meta 14.7 promou la gestió sostenible i el respecte a l’entorn natural en l’activitat turística. L’Agenda 2030 gira al voltant de cinc eixos centrals: Planeta, persones, Prosperitat, Pau i Aliances. És ben sabut que el desafiament és sobretot cultural, ja que sense “la ment humana” no es pot pretendre posar fi a la pobresa i a la fam en totes les seues formes i dimensions, contribuir al progrés social, econòmic i cultural sostenible de les persones i els pobles, perquè ningú es quede darrere. La Cultura i l’Educa- ció, la Ciència i la Investigació, responsabilitat de la UNESCO, juguen un paper nuclear per a la consecució d’aquests ambicio- sos objectius, perquè Educació i Cultura són eines crucials per a la construcció de la Pau, el diàleg, el respecte i la tolerància en les societats del segle XXI. Així l’Objectiu 4 busca garantir que totes les persones tinguen accés a una educació de qualitat, inclusiva i equitativa, i a oportunitats d’aprenentatge permanent.

76. JOSÉ MARÍA CHIQUILLO En aquest context, el Programa cultural i turístic de les Rutes de la Seda, fonamen- tat en l’herència comú, ofereix possibilitats úniques de promoure l’enteniment mutu per la creativitat, les indústries culturals, els intercanvis científics i la cooperació internacional, reforçant així el vincle entre cultura i desenvolupament, per un costat, i el coneixement, la innovació i la investigació científica. En l’Assemblea Ge- neral de la UNWTO, celebrada després de l’aprovació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) aprovats en el Septuagèsim Període de Ses- sions de l’Assemblea General de les Nacions Unides el 25 de setembre de 2015, el seu Secre- tari General en aquell moment, Taleb Rifai, va assenyalar que el turisme és un dels sectors econòmics més dinàmics i de major contingut i va exhortar a tots els actors del sector, pú- blics i privats, a comprometre’s en treballar per a la consecució dels Objectius de Desenvolu- pament Sostenible, de manera que s’assolesquen els ODS, especialment en els àmbits de creació de llocs de treball, consum i producció sostenible i conservació dels béns naturals. Va assenyalar que “qüestions com el canvi climà- tic, la gestió eficaç dels béns, la reducció de la pobresa i el creixement inclusiu han d’estar en l’eix del desenvolupament turístic. Una vegada aprovats els Objectius, és l’hora de passar a l’acció i és l’hora de promoure polítiques i estratè- gies de negoci, que seguisquen de prop i minimitzen els efectes negatius del desenvolupament turístic i multipliquen el seu impacte positiu, concretament mitjançant la distribució dels seus beneficis entre les comunitats receptores i els seus habitants”. Sense dubte, Turis- me i Cultura són una aliança estratègica que es deu en- fortir. Es veu com un impuls important per fer costat a la conservació del patrimoni, per a salvaguardar les expressions culturals i el desenvolupament social i econòmic dels pobles. Té una importància significativa en la consecució dels Objectius de Desenvolu- pament Sostenible de l’Agenda 2030, que són un repte, un compromís, una necessitat vi- tal per al futur més immediat del nostre Planeta, i la Cultura i el Turisme Sostenible són dues eines insubstituïbles per aconseguir-los.

77. 80 LA RUTA DE LA SEDA, UNA OPORTUNITAT PER A VALÈNCIA. CULTURA, TURISME I DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE L’impacte del turisme mal gestionat és ben cone- gut i depredador en diversos contextos. El patrimoni pot danyar-se baix la pressió del turisme massiu, el patrimoni intangible es troba en risc si no es protegeix adequadament, el medi ambient s’afegeix com a cohesió social i el benestar econòmic de les comunitats, que poden veure’s compro- meses si les seues veus no són considerades. En la Comunitat Valenciana, com en tants altres llocs d’Espanya i del món, el turisme cultural sostenible solament pot aconseguir-se mitjançant una col·laboració eficient entre els actors públics i privats, de la cultura, l’economia i el turisme. A partir de 2015, València ha sigut impulsada d’una manera decisiva dins dels Projectes UNWTO/UNESCO Corredors patrimonials de la Seda, base de desenvolupament d’una nova estratègia de turisme sostenible per a les Rutes de la Seda, enfortint la cooperació, preservant el patrimoni his- tòric-artístic, activant la inver- sió, promovent una gestió de destinacions responsables per a fomentar l’enteniment intercultural i crear un espai per al diàleg, el respecte i la tolerància. Espere que aquestes reflexions puguen aprofitar per a dimensionar per a Valèn- cia un projecte, on cultura, festes, costums i tradicions, economia i comerç, patrimoni i turisme es donen la mà, una il·lusió que ha concitat la implicació de tots els valencians i totes les valencianes, el suport i la implicació de tota la societat valenciana. València, implicant-se en els Programes de la UNESCO i la UNWTO deu projectar el seu potencial turístic a escala internacional, preservant el seu patrimoni històric i artístic, els seus valor culturals, la seua potèn- cia d’infraestructures i el seu dinamisme econòmic, de les seues festes i tradicions, amb l’emblema viu de la Festivitat de les Falles com a espai cultural únic, el seu entorn natural i la seua posició geoestratè- gica com una de les millors targetes de presentació d’una regió emprenedora, pròspera i solidària. València és líder en la proposta de posicionar la Ruta de la Seda com una xarxa de ciutats, de destinacions recone- gudes internacionalment, on el turisme, la cultura, el patrimoni històric i el desenvolupament sostenible són una empremta de qualitat i aval d’excel·lència, on es promou el diàleg, la convi- vència intercultural, el respecte, l’hospitalitat i la tolerància com a pilars del progrés social, econòmic i cultural i del benestar de les persones. Un projecte estra- tègic per al present i el futur, perquè la Comunitat Valencia- na es convertisca en el far del Mediterrani Occidental de la Ruta de la Seda. José María Chiquillo Barber President de la Xarxa Inter- nacional Programa “UNESCO SILK ROAD Programme”

78. ENRIQUE MARZAL, HISTÒRIA VIVA DE LA INDU- MENTA- RIA per Redacció

79. Són quasi les sis de la vesprada i el cotxe ja està aparcat. Al final m’he vist en l’obligació d’aparcar en zona blava. Clar, quan un va a RINMAR ja sap el que toca. He de confessar que estic nerviós, mai he parlat amb una figura com la d’Enrique Marzal, i si te posses a llegir o saps o t’has interessat per la indumentària tradicional valenciana, el seu nom és dels primers que et sonarà. Entrem a la tenda i allí està, espe- rant-nos, arreglat però amb l’actitud de qui et rep a sa casa, amable fins al límit i atent a tots els detalls. Ens asseguem en dues cadires, un front a l’altre, i comencem la xarrada.

80. La meua intenció és poder mostrar un poc més com és l’artista darrere del nom d’Enrique Marzal. Com és la persona, com ha arribat a ser qui és, d’on ve, quines són les seues pretensions a futur o com veu ell la situació de la in- dumentària tradicional, però prompte entenc que aquesta conversa serà molt més llarga del que jo imaginava.

La mar de sostenible - Llibret literari A.C. Falla la Vila Sagunt 2022. Volum 3/3.

Du liest eine Vorschau.

Hier ansehen

La mar de sostenible - Llibret literari A.C. Falla la Vila Sagunt 2022. Volum 3/3.

Weitere Verwandte Inhalte

Ähnlich wie La mar de sostenible - Llibret literari A.C. Falla la Vila Sagunt 2022. Volum 3/3. (20)

Weitere von FallaLaVila (10)

Aktuellste (20)

La mar de sostenible - Llibret literari A.C. Falla la Vila Sagunt 2022. Volum 3/3.