1. El wòlof

2. 1. Filiació lingüística
 S‟ubica en les llengües Indoeuropees, en la macro
família de les llengües Níger-Congoleses.
 Les llengües Níger-Congoleses es caracteritzen per:
- Utilitzar un sistema ampli de classes nominals
- Ús preponderant de prefixos per damunt dels sufixes
 Però afinant més, es situa dins de la branca de les
llengües atlàntiques en el grup septentrional.

3. 2. Localització geogràfica i nombre
de parlants.
 Es parla a tres països principalment:
- Senegal: al sud-oest del país, així com en
enclavaments dispersos.
- Gàmbia: a la meitat nord del país.
- Mauritània: al sud del país, concretament a la
franja costanera.
 Nombre de parlants: 3.700.000 com a primera llengua i
7.800.000 com a segona llengua.

4. 3. Codi escrit: descripció i
exemplificació

5. 4. Fonologia (Sistema vocàlic)
És diferent quant al nombre de segments. - En wòlof
trobem huit vocals / a, ә, є, e i, o, ͻ, u/.
-Al català hi ha un total de 12:
* 7 en posició tònica / a, є, e i, o, ͻ, u/.
* 5 en posició àtona /a, e, i, o, u/.
•En el wòlof totes les vocals poden ser breus i llargues,
excepte la vocal [ә].

6. Fonologia (Sistema consonàntic)
El sistema consonàntic de cadascuna d‟aquestes llengües és
diferent.

7. Català:

8. Fonologia (Estructura sil·làbica (1))
 La més habitual és: Consonant-Vocal
Ex: Ta-pe “catifa”
 No és possible trobar una seqüència sil·làbica de tres
consonants, a diferència del català occidental.

9. Fonologia (Estructura sil·làbica (2))
 Altres esquemes sil·làbics:
- Consonant-Vocal-Consonant:
Ex: Caa-moñ “mà esquerra”
- Vocal-Consonant:
Ex: ag-si “arribar”
-Vocal:
Ex: a-na “on”

10. 5. Morfologia (Noms)
 Classes de noms: el wòlof classifica els noms en vuit classes.
 Classificació dels noms: criteris semàntics i gramaticals. Ex:
- Classe gi: arbres
- Classe mi: líquids
- Classe ji: noms de parentiu i de fruites

11.  La forma del determinant ajuda a identificar la classe a què
pertany cada nom.
 La consonant de l‟article coincideix en molts casos amb (trets
de) la primera consonant de la paraula. Ex:
- Classe bi noms que comencen per [b,p].
- Classe wi noms que comencen per [f,w].
- Classe gi noms que comencen per [g,x].

12. Formació del plural:
 El wòlof no té un sufix que indique plural. El plural es
reflecteix amb el determinant definit que és yi, per a set de les
vuit classes, i ñi per a la vuitena.
Ex: tooguyi „les cadires‟
nit ñi „les persones‟
 Alguns noms també marquen el plural canviant la consonant
inicial:
Ex: Bët „ull‟ gët „ulls‟

13. Morfologia (Determinants)
Indefinit:
 Utilitza el numeral benna„un‟ o les formes ab (aw) i
ay (ayi), per al singular i el plural respectivament.
Ex: Benna taabul „una taula‟
Ex: Ab siis „una cadira‟

14.  Sovint els noms apareixen sense determinant quan van
acompanyats d‟un complement.
En aquesta llengua la presència del complement ja és suficient
per identificar el referent del nom:
Ex: Taabul Omar „la taula de l‟Omar‟

15. L‟article definit:
 El wòlof té un determinant definit que pot funcionar com
l‟article definit del català o bé com a un demostratiu.
 Aquest determinant canvia de forma d‟acord amb la classe del
nom amb què es relaciona.
 Trobem deu (vuit formes de singular, una per classe, i dues de
plural, ja que diverses classes coincideixen en el plural).

16. Jigeenji „la dona‟ jigeenyi „les dones‟

17. Demostratius:
 El determinant definit del wòlof té trets de demostratiu (les
especificacions de proximitat i de llunyania).
 Hi ha tres mecanismes per a reforçar el valor locatiu:
1. Allargar la vocal [i] de proximitat i a substituir la [a] de
llunyania per la vocal [e:]:
Ex: Buntbi „la porta‟
buntbii „aquesta porta (d‟ací)

18. 2. Afegir el sufix–le a l‟article:
Ex: Buntbille „aquesta porta‟ buntbale
„aquella porta‟
3. Combina la consonant de l‟article amb la vocal llarga [o:]
seguida de la consonant de l‟article altra vegada i de la vocal
[u] o [a], que indiquen, respectivament, la proximitat i la
llunyania.
Ex:Buntboobu „aquesta porta (que tens a la
vora)‟

19. Morfologia (Possessius)
 Poden coaparèixer amb el determinant definit, igual que en
català.
 El possessiu és prenominal:
Ex: Saxarit „el teu amic‟
 Excepte: La forma de tercera persona singular que és un sufix
que s‟adjunta al nom.
Ex: Xarit-am amic + POSS. „el seu amic‟

20. Possessius:

21.  Pel que fa al plural, no hi ha un sufix per indicar el nombre en
el nom i el plural s‟expressa mitjançant una forma particular
del determinant.
 Així doncs, els possessius fan el plural afegint a la forma
corresponent la consonant i/y que apareix en el plural de
l‟article definit i de l‟indefinit.

22.  La tercera persona del singular combina el sufix –am amb
l‟aparició de l‟indefinit plural davant del nom, i la tercera
persona del plural és l‟única que presenta una forma diferent
(sense y):
Sama-y nak seen-i yëf
Meu + PL. Vaca vostre + PL. assumpte
„les meues vaques‟ „els vostres assumptes‟

23. Morfologia (Pronoms personals)
Pronoms independents
 Es fan servir quant el parlar vol fer èmfasi en qui és el
referent.
EXEMPLE:
Ñun, jangalekat leñu
Nosaltres professor som
Nosaltres som professors

24. Pronoms personals del subjecte
 Partícules pronominals que indiquen quin es el
subjecte.
 Forma final varia d‟un cas a l‟altre.
 Afecten el temps, l‟èmfasi i l‟aspecte.
EXEMPLE:
Mangi dem
1a sing + anar-se‟n
„ me‟n vaig‟

25.  -Angi, valor „aquí hi ha, aquí hi és‟
 adjuntar a qualsevol element que faci de subjecte,
Exemple:
Ñungi
1PL. + PRED
„som aquí‟

26. Subjecte del verb subordinat que apareix en unes
construccions introduïdes per un grup concret de verbs.
Pronoms de subjecte comunicatiu
EXEMPLE:
Bugga naa mu ñoy
Vorer 1SG. Ell venir
„vull que vingui’

27. Pronoms d‟objecte
EXEMPLE:
Gis naa ko
Veure 1SG. El
„L‟he vist‟

28. Pronoms relatius
 Forma específica
 Varia d‟acord amb les marques de classe del nom
 La marca de relatiu és només la vocal u, segment
comú a totes les formes.
EXEMPLE:
Toogu ( bu degér)
Cadira REL. Resistent
„la cadira que és resistent‟

29. Pronoms interrogatius
 Base comuna
 Segment (a) n Ana on
Fan On (origen)
Per exemple: Naka Com
Ana teere bi?
Lan què
On llibre el
Kan qui
„on és el llibre?
Ban quin

30. Numerals
 La forma de comptar és de cinc en cinc.
 Els cinc primers nombres son la base de la resta de la numeració.
1. Benna
2. Ñaar
3. Ñettë
4. Ñeent
5. Juroom
6. Juroom benna
7. Juroom ñaar
8. Juroom ñetta
9. Juroom ñeent
10. Fukka

31. A partir de la desena „ak’ i ‘amb‟:
11. Fukka akk benna
12. Fukka ak ñaar
13. Fukka ak ñetta
14. Fukka ak ñeent
15. Fukka ak juroom
16. Fukka ak juroom benna
17. Fukka ak juroom ñaar
18. Fukka ak juroom ñetta
19. Fukka ak juroom ñeent
20. Ñaar fukka

32. Totes les desenes s‟obtinguin combinant directament
el numeral de la unitat amb fukka.
La manera de combinar la desena amb el numeral
suposa que precedeix la desena:
10. Ñaar fukka ak benna
26. Ñaar fukka ak juroom benna
29. Ñaar fukka ak juroom ñenent
30. Ñetta fukka/fanweer
40. Ñeent fukka
90. Juroom ñenent fukka
100. Teemeer

33. El verb
 Dos grans tipus de verbs : actius i estatius.
 Diferencia: Decideix el temps de tota la frase quan el
verb es combina amb certes partícules aspectuals.
 Per exemple: el temps de la frase és passat, però si
el verb és estatiu, la frase s‟ha d‟interpretar en
present.

34.  Verbs actius: indiquen una acció o un procés
 Lekka „menjar‟
 Indi „portar‟
 Foot„rentar la roba‟

35.  Verbs estatius: indiquen un estat físic o mental i comprenen
molts elememts que considerariem adjectius:
 Sedda „ser fred‟
 Liiu „tenir fred‟
 Taanga „ser calent‟(sam)
 Gudda „ser llarg‟

36. Les especificacions verbals del verb
a) L‟èmfasi: Afecta al subjecte, l‟objecte o el mateix
verb, mitjançant una sèrie de partícules predicatives i
un canvi en l‟ordre de les paraules.
Afecta sobre el subjecte, l‟objecte i en el verb
b) La negació:La negació es forma mitjançant un sufix
adjuntat al verb o be mitjançant una partícula. En
tots dos casos s‟incorporen els trets pronominals del
subjecte.

37. c) La duració: determina si l‟acció denotada pel verb
s‟ha completat o no. S‟utilitza la partícula –di per a
indicar-ho i es posa darrere del verb.
d) La perfectivitat: valor aspectual que indica que ja s‟ha
completat una acció o que s‟ha assolit un estat. Fa
servir una serie de partícules que s‟uneixen en cada
persona.

38. e) Futur:dues partícules i un sufix del verb. Per a
formar el futur afirmatiu es fa ús d‟una partícula aspectual
–di que indica la duració.
Hi ha dos tipus de futurs: l‟inmediat i el llunyà
Per a indicar que el futur del que parlem és llunyà, es
canvia la partícula –di per -da.

39.  Futur inmediat:
“Dinaa binda leetar ci olof”
1SG. FUT. Escriure carta en wòlof
„Vaig a escriure una carta en wòlof‟
 Futur llunyà:
“Danaa binda leetar ci olof”
1SG. FUT. Escriure carta en wòlof
„escriure una carta en wòlof‟

40. f) Present habitual:La partícula que ens indica el
present habitual en wòlof és –dee i ha de precedir
obligatòriament el verb.
Per exemple:
“Dama dee tux sigaret”
EMF. HAB. Fumar cigarro
„fumo cigarros‟

41. g) Imperatiu: fa servir un sufix adjuntat al verb. Aquestos
sufixos son –al i –leen per al singular i el plural respectivament.
Per exemple:
Ñewal
Venir+ IMP. SG
„vine‟

42. Morfologia (Altres categories
gramaticals)
Les preposicions:
 El wòlof té menys preposicions que el català.
Agunes preposicions es formen a paritr de partícules lligades al
verb o de marcadors de relació.
 Existeixen preposicions simples i preposicions adverbials.

43. Aquestos són els elements que sols es comporten com a
preposicions:
Ak “amb”
Digane “entre”
Be “a, fins a”
Ngir “per, a causa de”
Ci “a, en”
Pur “per a”

44. L‟ús de la preposició ci “a, en” en certs
noms:
 Si a banda d‟afegir la preposició ci, afegim el marcador de relació –
i, s‟obté el que al català es considera un locució preposicional.

45. Les conjuncions:
- Les subordinades que fan de complement directe o de subjecte
no estan encapçalades per cap tipus de nexe.
- No compta amb un conjunt de peces lèxiques que es puguin
etiquetar fàcilment com a conjuncions.
- Per introduir subordinades temporals i condicionals:
- Grup de relatius temporals i condicionals que
contribueixen a acabar de definir el temps del verb i
indiquen si és futur o hipotètic.

46. 1. Relatius temporals
 Les frases subordinades temporals poden anar introduïdes pel
relatiu bu o per bi/ba. El paradigma de les formes amb bu és:

47. 2. Relatiu condicional
 Les subordinades són introduïdes pel relatiu su. El paradigma
complet és:

48. Morfologia (Derivació)
1. Noms derivats
 En wòlof es fan servir mecanismes gramaticals diferents per
crear noms nous a partit d‟altres peces lèxiques.
 -Noms abstractes a partir d‟arrels verbals:
Per a aquest tipus de derivació utilitza dos tipus de
mecanismes morfològics: la reduplicació i la sufixació.

49. 2. Verbs derivats
 En wòlof s‟utilitzen una sèrie de sufixos que es fan servir per
indicar antonímia, reiteració o postposició de l‟acció del verb,
entre d‟altres coses.
 -Reiteració:
-En wòlof la reiteració de l‟acció expressada pel verbes fa
mitjançant el sufix –aat (-aati, -ati o -waat si el verb acaba
en vocal):

50. -Acció intentada:
Per a indicar que l‟acció del verb s‟ha intentat de fer, es
reduplica l‟arrel verbal i s‟hi afegeix el sufix benefactiu –lu:
-Simultaneïtat:
Per a expressar que dues accions, iguals o diferents, s‟estan
produint de manera simultània, s‟utilitza el sufix –aale:

51. -Negació:
 El sufix que en wòlof nega el significat original del verb es –
adi:

52. 6. Sintaxi (Característiques)
• SVO
• Subjecte apareix davant del verb i l‟objecte al darrere.

53. El Subjecte
 Apareix davant la frase
 Elidit

54. Sintaxi (El sintagma nominal)
 Coincidències sintàctiques:
• Ordre entre els elements que formen el sintagma
nominal.
• Relacions de concordança dins del sintagma
nominal.
• Tipus de complements que modifiquen el nom.

55.  Ordre en què es troben els principals components
dels sintagmes nominals:
• El determinant definit apareix al final de la
construcció
• El nom precedeix els seus complements quan
aquests són un altre nom o una frase de relatiu.
Exemples:
-nit nu na eega ni “la persona que ha arribat”
-buntbi “la porta”
-taabuliAmadubi “la taula de l‟Amadu”

56.  Els noms no tenen marques de gènere, i el nombre es
reflecteix majoritàriament en el marcador de classe de
nom (determinant).
 No porten cap marca especial i la interpretació plural
només es dedueix de l‟article i/o de la presència del
numeral:
Exemples:
tooguyi “les cadires”
ñeent nit “les quatre persones”

57. El nom i els determinants
 L‟article ha de seguir el nom i tots els seus
complements. Això és molt diferent del que passa en
català, en què l‟article i tots els determinants
precedeixen el nom:
Exemples:
buntbi “la porta”
taabuliAmadubi “la taula de l‟Amadu”

58.  Però aquest ordre no es dóna amb tots els elements
que acompanyen els noms i que és una llengua com el
català es consideren determinants. Elements com els
indefinits, els demostratius , els numerals i els
possessius es comporten de manera diferent .

59.  En wòlof, la peça lèxica que fa d‟article definit es pot
considerar com un demostratiu, ja que incorpora
especificadors de proximitat i de llunyania. Qualsevol
forma de demostratiu en wòlof ha d‟aparèixer a la
dreta del nom.
Exemples:
buntbi “la/aquesta porta”
kërgee “aquella casa d‟allà”
nit kile “aquesta persona”

60.  Es pot afegir l‟article definit o el demostratiu al final
del sintagma introduït pel numeral per acabar de
delimitar les entitats referides:
Juurom teere yi “Els/aquest cinc llibres”
 El possessiu introdueix tota la construcció.
Sa fas “el teu cavall”
 El possessiu pot coaparèixer amb el determinant
definit, igual que en català:
Deftere am de “el meu llibre”

61.  Com a conclusió d‟aquest apartat:
Nom + Article
Numeral + Nom
Nom + Demostratiu
Possessiu + Nom (+Article)

62. El nom i els complements:
 Els sintagmes que actuen com a complement del
nom, no presenten hi ha cap diferència que puguem
remarcar, ja que aquests complements segueixen el
nom:
Taabul Omar “la taula de l‟Omar”
 El complement apareix darrere del nom sense que
calgui cap element especial que els uneixi, a
diferència del que passa en català, en què cal posar-hi
una preposició.

63. Sintaxi (El sintagma verbal)
Ordre dels complements:
• El wòlof es una llengua de tipus SVO:
Seetiwoon naa suma xarit “vaig visitar el meu amic”
Dinaa binda leetar ci olof “escriuré una carta en
wòlof”

64.  L‟ordre pot variar si un dels components rep èmfasi:
Banjul laa/laay di dem “És a Banjul on vaig”
 L‟objecte = pronom que pot provocar un canvi.
A diferència del català, els pronoms d‟objecte
d‟aquesta llengua precedeixen a la resta de
complements, i acostumen a aparèixer
immediatament darrere del verb.
Indi nga ñu teere bi “Ens has comprat el llibre”
Gis ma elleck Ja ens veurem demà
 Partícula ci:
May ko co “Oferix-n‟hi”

65. 7. Vocabulari
WÒLOF CATALÀ
altine Dilluns
Talaata Dimarts
aalarba Dimecres
Dies de la setmana aljemes Dijous
Aajuma Divendres
aset Dissabte
alet Diumenge

66. WÒLOF CATALÀ
Baal ma! Perdó!
Ci jamm! Adéu!
Expressions de deedeet No
cordialitat Jammngafanaan! Hola! Bon dia!
Jammnga yendo! Bona tarda!
jerejëf Gràcies
naam Sí

67. WÒLOF CATALÀ
benna U, un
ñaar Dos
ñetta Tres
ñenent Quatre
Nombres
Juroom Cinc
Juroombenna Sis
Juroomñaar set
Juroomñetta Vuit
Juroomñenent Nou

68. WÒLOF CATALÀ
jangakat Alumne
Jangale Ensenyar
jangalekat Mestre
Jangu Escola
Àmbit educatiu karne Llibreta
Njaati Company
njanga Estudiar
Sas Deures
Tur Nom
baayo Cognom

69. 8. Conclusions
 Objectiu:
- Apropar-nos a altres llengües.
- Funcionament de la gramàtica d‟aquesta llengua.
- Estudiar i compendre les diferències i similituts.
- Empatitzar.
- Integració.

70. Components del grup:
 Neus Ibáñez García
 Sonia Sarrió Navalón
 Miguel Vila Ferri
 Eva Pérez Morales