Evolució geològica península Ibèrica. Formació dels principals sistemes muntanyosos.

1. S
L'espai geogràfic
espanyol: diversitat
geomorfològica
4) EVOLUCIÓ DE LES UNITATS MORFOESTRUCTURALS DEL RELLEU
PENINSULAR

2. Mapa Eres geològiques

4. EVOLUCIÓ
GEOLÒGICA
HISTÒRIA
DE LA VIDA

5. Segons aquesta teoria, els continents havien estat units en algun moment en un únic
‘supercontinent’ al que va anomenar Pangea.
La deriva continental, és un procés geofísic pel qual les plaques que sustenten els
continents es desplacen al llarg de milions d'anys de la història geològica de la Terra.
Aquest moviment es deu al fet que contínuament surt material del mantell per sota de
l'escorça oceànica i es crea una força que empeny les zones ocupades pels continents (les
plaques continentals) i, en conseqüència, els fa canviar de posició.
Font: http://3.bp.blogspot.com/
_lprC0S8p9UA/SSG8gPjX6GI/
AAAAAAAAADg/oBE8RW9-56E/
s400/distribucion-placas-tectoni
%5B1%5D.jpg
Teoria deriva continental: Alfred Wegener

6. 1) PRECAMBRIÀ(4600-541Ma)
ARCAIC (4000-2500Ma)
Fa 4000 Ma la Península estava coberta per mar
Només una franja emergeix al NW junt amb altres
Elevacions aïllades
Massissos plegats que sofriren una forta erosió.
A alguns llocs de zones de Galícia i Sistema Central
i muntanyes de Toledo trobem restes precambrianes
Font:JGL70.Slideshare

8. 2) Era Primària o Paleozoic
(541-252 Ma)

10. Al llarg d'aquest període es fragmenta Pangea I en dos continents: GONDWANA al sud, del
que deriva Àfrica actual, i al nord Lauràsia
Entre tots dos, el mar de Tetys. La Península estava envaïda per les aigües. Amb el transcurs
del temps aniran emergint terres, la península entre elles, i el mar de Tetys perdrà extensió,
profunditat i quedarà reduït al Mediterrani.
En els primers períodes es produeix l'orogènia caledoniana, que afecta molt poc a la
península, i començarà un procés d'erosió del vell massís precambrià, així com la invasió, en
diverses etapes, pels mars paleozoics, acumulant-se sediments.

11. Europa va xocar completament amb Amèrica de Nord i va formar el continent
Lauràsia. El començament del Devonià està representat per les ultimes activitats
tectòniques de l’orogènesi Caledoniana.

12. 2.1 Orogènia Herciniana:el cicle Hercínic (o Varisc) que es va iniciar fa 480
Ma. i va finalitzar fa 250 Ma.
Durant el Carbonífer, les plaques
fragmentades en l'inici del cicle Hercinià
van tornar a convergir fins a col·lisionar
amb les restes de Gondwana, donant lloc a
un esdeveniment important, l'orogènia
herciniana.
Aquesta zona es caracteritza per
estructures de plegament acompanyades
de processos metamòrfics de gran extensió
i d'una intensa activitat magmàtica
intrusiva.
Les restes de la serralada herciniana són,
encara avui, ben visibles en tot l'occident
d'Europa, especialment a l'oest de la
Península Ibèrica. A Catalunya afloren
fragments més petits als Pirineus, en la
Cadena Costanera i en el substrat de la
Conca de l'Ebre
En finalitzar l'orogènia herciniana, ara fa uns 305 Ma., les masses continentals del planeta
havien quedat unides formant un únic supercontinent denominat Pangea II, envoltada per un
oceà global, conegut com Pantalassa, que significa ‘tots els mars’. En la vora oriental de
Pangea s'estenia un gran golf, que rep el nom de Tetis.

14. De l’orogènia Herciniana
resultaren
el macís Hespèric o macís
Hercinià, nucli primer de la
península Ibèrica format per
granit, quarsites i pissarres
Materials arrossegats per
l’erosió
També sorgeixen el macís
Arquitanià
El macís de l’Ebre i el Català

15. 3) Era secundària o Mesozoic (252-66Ma)
Durant aquesta era no es produeixen moviments orogènics. És una era de calma
i predomini de l'erosió i sedimentació.
Formacions horitzontals. La Meseta bascula cap l Mediterrani primigeni i la mar anegà les
terres dipositant sediments a les voreres de sòcols i fosses que després seran plegats

16. 3.1 Triàsic (252-201 Ma)
- El Triàsic marca el començament de l'era Mesozoica, també cridat "l'era dels rèptils" a
causa de l'aparició dels dinosaures i uns altres grans rèptils que van dominar el planeta
durant 165 milions d'anys.
- Fa 251 milions d'anys, el supercontinent Pangea II, format a la fi del Paleozoic, reunia la
pràctica totalitat de les terres emergides.
Els continents Àfrica i Amèrica del Sud estaven junts, amb una intensa activitat magmàtica
al límit dels dos continents.
- En el Triàsic Tardà (aproximadament 208 milions d'anys) comença a produir-se el
desmembrament de Pangea II en tres parts, Euràsia-Amèrica del Nord, Africa-Sud-Amèrica
i Antàrtida-Austràlia-Índia. El desenvolupament de l'oceà Pacífic i mars succints va permetre
que corrents equatorials es desplacessin cap als pols, produint un millorament climàtic en tot
el planeta, amb temperatures més càlides i humides, les que van afavorir àmpliament la vida
dels dinosaures.
El continent Cimèric o arxipèlag que estava unit a Gondwana se separa d'aquest durant el
Triàsic superior- Juràssic inferior i col·lisionà amb el sud d'Àsia, destruint el mar de Tethis i
formant el neo-Tethis.
Posteriorment aquest nou mar va ser destruït en xocar Àfrica i l'Índia amb Europa i Àsia
formant-se els mars Caspi, Mediterrani i Negre.
L'absència d’orògens nous i l'erosió dels formats durant el Paleozoic va donar lloc en les
plataformes continentals a una intensa sedimentació carbonatada característica dels mars

18. 3.2 Juràssic (201-145 Ma)
En aquest període s'obre un canal marí que arriba a dividir el supercontinent Pangea II en
dos subcontinents: Lauràsia al Nord i Gondwana al Sud. Aquest canal marí es va
eixamplant fins a formar l'Atlàntic Nord i Central, i llavors sorgeix el Mar Carib.
Durant els últims 200 Ma el Tethis, entrava a Pantalasa i Pangea II es destrueix i
reconstrueix contínuament
A mesura que l'antic mar de Tethis era destruït per subducció, alhora s'obria un nou
Tethis. Al seu torn el nou Tethis va ser destruït quan Àfrica, Aràbia, Índia i Austràlia es
van desplaçar cap al nord.
Els mars Caspi, Mediterrani i Negre contenen els únics residus actuals dels successius
mars de Tethis: així, el Mediterrani oriental és Juràsic i Cretàcic, mentre que l'occidental
(Balears i Alborán) no es va formar fins al Terciari .

19. 3.3 Cretàcic (145-65 Ma)

20. - Regressió marina a la zona europea seguida per una gran transgressió.
- En el cretàcic inferior l'Atlàntic central i el Tethis dividien al món en dues àmplies regions
continentals: Amèrica del Nord-Euràsia formant un únic continent i Gondwana en procés de
desintegració.
- l'Atlàntic Sud s'anava eixamplant i el Tethis es consumia desaparegut a finalitats del
Mesozoic.
- Moviment d’Àfrica cap a l'est alhora que girava en sentit antihorari. Aquest moviment va
finalitzar amb el xoc de la placa d'Aràbia contra el sud d'Europa.
- l'Atlàntic central es va ser eixamplant.
- Amèrica del Nord i Europa encara constituïen una única placa
- El cretàcic superior va ser una època de grans canvis, d’inestabilitat tectònica: nombroses
etapes transgressives separades per regressions relatives que se succeeixen entre els 100 i els
75 m. En el seu màxim, gairebé un 40 % dels continents va quedar sota el mar. Les Petjades
d'aquest episodi són universals. Com el mar Cretàcic era molt càlid, es van formar enormes
plataformes de carbonats que l'erosió posterior ha convertit en espectaculars penya-segats
calcaris.
- Separació definitiva entre Amèrica del Sud i Àfrica formant-se la conca de l’Atlàntic Sud i
el continent sud-americà va començar una deriva cap a l'oest.
- Es comencen a aixecar les serralades Alpines ( Pirineus, Alps, Carpats, Himàlaia) com a
resultat del xoc dels continents meridionals; Àfrica i l'Índia sobre Euràsia.
Cretàcic

21. Resultat Era Secundària:
Erosió/Sedimentació- dona
lloc a formacions
horitzontals.
Colmatació de sediments
que es comencen a aixecar a
finals del secundari.

22. 4) Era Terciària o Cenozoica (66Ma-Actualitat)
4.1 Paleocè (66-56Ma)
-Etapa de canvi radical al nostre planeta
-Els moviments de la tectònica de plaques van
separar finalment l'Antàrtida d'Austràlia
-En l'hemisferi nord, l'expansió de l'Atlàntic nord
dóna lloc a
-la separació de Canadà i Groenlàndia.
-la separació de Groenlàndia i
Escandinàvia
formant-se entre tots dos el Mar de Noruega i
produint-se la comunicació de l'Atlàntic amb l'Àrtic
i la unió d'Àsia amb Amèrica del Nord per l'Estret de
Bering,
-El nivell de la mar seguia estant encara per sobre
de l'actual (en el Cretàcic mitjà, fa 100 milions d'anys,
havia aconseguit el seu nivell més alt) i inundava amb
aigües gran part dels continents actuals.
- L'ampli i obert Mar de Tethis (precursor del
Mediterrani) anegava vastes extensions d'Europa i
del nord d’Àfrica.
- Europa era un arxipèlag d'illes, als mars es van
formar típics dipòsits de roques calcàries i coral·lines.

23. - Els materials dipositats durant el secundària, plàstics i tous, es pleguen. Afecten els
materials del primari, més durs i poc flexibles, els fractura.
- Sorgeixen les noves serralades que, de vegades, engloben restes de massissos antics. Al
peu dels massissos es formen zones enfonsades, depressions, com les de l'Ebre i
Guadalquivir (depressions prealpines)
-L'orogènia alpina es va deure a fenòmens de comprensió i distensió en la Placa Ibèrica.
Així: la col·lisió amb la placa europea va donar origen als Pirineus i al Sistema Bètic

24. 4.2 Eocè (56-33,9 Ma)
Les col·lisions entre les plaques de l'escorça terrestre van continuar sense pausa:
Aixecament Pirineus
4.3 Oligocè (33,9-23Ma)
- A l'hemisferi oriental, les restes de l'anterior supercontinent Gondwana van xocar amb
Euràsia al nord, tancant l'extrem oriental del mar de Tetis i deixant en el seu lloc
un residu de la mar Mediterrània.
- Les forces de compressió generades per la col·lisió de les plaques en el període
- Entre l’Oligocè i el Miocè va elevar un extens sistema de cadenes de muntanyes,
des de l’Atles, els Alps, Pirineus en l'Oest fins a l'Himàlaia en l'Est, fase paroxismal de
l'orogènia alpina.

25. Període Oligocè-Miocè: S'eleven els relleus de l'orogènia alpina i s'individualitzen entre ells
conques continentals que es van emplenant amb materials erosionats.
A mesura que s'aixequen les serralades bètiques, la conca marina miocena es desplaça cap al
N, cap a l'actual vall del Guadalquivir
4.4 Miocè (23-5Ma)
Miocè:
- Aniran emergint les Serralades Bètiques en l'estret bètic, excepte l'actual vall del
Guadalquivir.
- La col·lisió amb la placa africana va donar origen les Serralades Bètiques.
- Simultàniament es van formar la Depressió de l'Ebre i la del Guadalquivir (perfoses alpines
- Es van produir falles en el nucli paleozoic, aixecant blocs (Sistema Central, Muntanyes de
- Toledo), o enfonsant-los o produint bombaments (Conques interiors de la Submeseta Nord
- i de la Submeseta Sud)
- Es van produir fractures en les vores del sòcol (Massís Galaic)
- Es van produir fractures dels materials paleozoics i plecs dels sediments del Mesozoic,
donant lloc a la C. Cantàbrica, S. Ibèric i Serralades Costaneres Catalanes.
- Es va produir la inclinació del bloc de la Meseta cap a l'Oest, iniciant la configuració
de l'actual xarxa hidrogràfica.
- Es produeixen fenòmens de vulcanisme (Olot, Camp de Calatrava, Cap de Gata, Canàries)

26. De l’era terciària resulten
la major part del relleu peninsular:
- Col·lisió placa europea i africana
Que provoca
- Serralades alpines: aixecament
Materials mesozoics (Pirineus i
Sistema Bètic)
- Formació depressions prealpines
(Valls Ebre i Guadalquivir)
- Conseqüències Meseta:
1)Inclinació de la p.I cap l’Atlàntic
2) Formació voreres muntanyoses
Meseta: Serralada Cantàbrica
Sistema Ibèric i Sierra Morena
3) Fracturació sòcol.
Aixecament del
- Macís Galaic, Sistema Central i
- Muntanyes de Toledo.
Enfonsament depressions interiors.
- Activitat volcànica a Olot, Camp
Calatrava, Cabo de Gata

27. 5) QUATERNARI (2,5 Ma- Actualitat)
- Durant l'Holocè, que va començar fa uns 10.000 anys, el desglaç va fer pujar trenta o més
metres el nivell del mar, inundant grans superfícies de terra i eixamplant la plataforma
continental de l'oest d'Europa i l'est d'Amèrica del Nord. En general, és una època de clima
càlid, en el qual s'assenten les actuals distribucions geogràfiques de la fauna i la flora.
Pleistocè (2,5Ma- 10.000 anys)
Període de calma orogènica on destaca:
- Erosió sedimentació dels plegaments joves. Configuració conques, depressions i costes
- Basculament W, assentament xarxa fluvial i formació terrasses fluvials, configuració
Costa
- Glaciarime: Riss (500-250 mil anys, Würm (80-10.000 anys)- valls glaciars Pirineus i
Bètiques

28. Configuració actual

29. Font:JGL70.Slideshare
EVOLUCIÓ DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
https://www.youtube.com/watch?v=tzAz3w8t1zA

30. Col·loca al mapa conceptual quan es produeixen les principals orogènies i com
Queda el relleu peninsular