Visitem a la sra. Montserrat Claramunt i Antònia Guillaumet, per descobrir com es celebrava la pasqua a Mollerussa i especialemnt menjars típics d'aquestes dates, tot investigant la Història de Mollerussa

2. Gastronomia
tradicional Gastronomia nom. Femení.
És l’art i la tècnica de preparar els aliments per tal que siguin nutritius, agradables de
menjar, atractius i desitjables.
 Tradicional adj.
Relatiu o pertanyent a la tradició. Tradició nom. Femení. Costum que ha prevalgut
de generació en generació.
Darrere aquest nom i adjectiu, hi vam trobar la Sra. Montserrat Claramunt que ens va
obrir les portes de casa seva, juntament amb la Sra. Antonieta Guillaumet, per tal
que ens endinséssim en el món de la gastronomia tradicional. Després d’haver
participat com a usuàries dos anys enrere, el record i l’experiència han fet que es fes
realitat la voluntat de transmetre i compartir aquest coneixement i saber fer
gastronòmic tan enriquidor i deliciós.
La voluntat, actitud i ganes d’ensenyar tant de la Montserrat com de l’Antonieta ens han
permès reviure el passat i fer-lo present.
Amb l’atenció, l’afecte i l’estima que ens van acollir, els hi hem d’agrair l’oportunitat que
ens han brindat de descobrir dues grans persones que s’estimen la seva ciutat.

3. TROBADA
 El dia 23 de març del 2015 ens trobem un grup de
joves de l’EJI amb un grup de persones del Casal
Municipal de la Gent Gran, per fer una visita a la
Sra. Montserrat Claramunt i la Sra. Antonieta
Guillaumet.
 La Sra. Montserrat Claramunt ens va rebre a les
portes de casa seva, i ens va convidar a entrar a
la seva cuina. Pel camí, vam passar pel garatge
on vam poder observar la col·lecció de clauers i
botelles que va fascinar als nois i noies.
 A la cuina ja ens esperaven la resta de grup, on
tenien preparats els ingredients necessaris per a
preparar les torrades de Santa Tresa i les
ametlles garrapinyades.

4. La Sra. Montserrat Claramunt ens surt a rebre a les portes de casa
seva

5. La Sra. Montserrat Claramunt i la Sra Antonieta Guillaumet davant
els fogons

6. TORRADES DE SANTA
TERESA
 Ingredients:
• 4 ous
• 4 gots de llet
• 4 cullerades de sucre
• Llesques de pa
• Oli
• Canyella (opcional)

7. RECEPTA
Un cop vam tenir tots els ingredients preparats, ens vam posar mans a
la cuina! Vam batre els ous en un bol, hi vam afegir el sucre, i
finalment la llet. Ens ho vam passar molt bé batent i remenant tots
els ingredients!
Quan vam tenir la mescla feta, era hora de sucar-hi les llesques de pa
i posar-les a fregir en una paella amb oli ben calent, tot vigilant que
no ens esquitxés i ens creméssim amb l’oli!
Vam haver de fer treball en cadena, i està atents a la paella! S’havia
de vigilar que les llesques de pa es torressin, però sense cremar-
se. I per això, tots i cadascú de nosaltres havia de posar els seus
cinc sentits!
Quan les trèiem de la paella, les posàvem en una bandeja amb paper
absorbent per eixugar-les de l’oli amb el qual s’havien cuit.
Finalment, hi vam tirar sucre per damunt amb una cullera.
I, llestos! Ja teníem unes torrades de Santa Teresa amb una pinta
boníssima, que aviat ens vam menjar perquè estaven delicioses!

8. RECULL FOTOGRÀFIC ALS
FOGONS

9. RECULL FOTOGRÀFIC ALS
FOGONS

10. RECULL FOTOGRÀFIC ALS
FOGONS

11. RECULL FOTOGRÀFIC ALS
FOGONS

12. RECULL FOTOGRÀFIC ALS
FOGONS

13. RECULL FOTOGRÀFIC ALS
FOGONS

14. AMETLLES GARRAPINYADES
 Ingredients:
• 2 gots d’ametlles crues
• 2 gots de sucre
• Aigua

15. RECEPTA
Mentre el grup encarregat de fer les torrades ja estava en
marxa, el grup encarregat de les ametlles va començar a
posar-se les piles! Sort en vam tenir que les ametlles, molt
amablement, ja les havien preparat la Sra. Montserrat i la
Sra. Antonieta.
En una cassola gran, a foc molt viu, vam posar les ametlles, el
sucre i l’aigua. Era l’hora de començar a remenar... Quin
cansament! Per això, vam fer torns al fogó! Cal tenir molta
paciència per coure les ametlles...primer hem de remenar
fins que s’evapori l’aigua, i segon hem de continuar remenant
perquè s’enganxi el sucre a les ametlles, però amb una
diferència.... A foc lent! Només així aconseguirem
garrapinyar-les!
L’últim pas, procurant no cremar-nos, vam estendre les ametlles
damunt el marbre per separar-les, i sobretot, perquè es
refredessin una mica i així ens les poguéssim menjar el més
aviat possible...

16. RECULL FOTOGRÀFIC ALS
FOGONS

17. RECULL FOTOGRÀFIC ALS
FOGONS

18. RECULL FOTOGRÀFIC ALS
FOGONS

19. RECULL FOTOGRÀFIC ALS
FOGONS

20. És l’hora de seure a taula…
I repartir les
torrades de
Santa Teresa, i
els croissants
per a tots! Ah! I
anar picant
ametlles
garrapinyades
… Amb una
mica de beguda
que ens van
oferir les
anfitriones.
GRÀCIES!!!

21. TRADICIONS
Q
U
A
R
E
S
M
A
Període de 40 dies abans de Pasqua
que marca l’inici de la Setmana
Santa. Comença el dimecres de
cendra i acaba el diumenge de
Pasqua.
Tradicionalment, als Països Catalans,
la Quaresma es representava
gràficament amb una imatge d’una
dona vella amb set cames que
agafava amb la mà un bacallà.

22. TRADICIONS
D
I
U
M
E
N
G
E
DE RAMS
És el diumenge que inicia la Setmana
Santa.
Tots els infants, nens i nenes, sortien
a beneir la palma o el palmó.
La palma o palmó es decorava amb
dolços, un llaç i un rosari.
Aquest dia, tothom estrenava un
vestit, que l’havia pogut fer la mare,
la modista o sastre o bé s’havia
comprat.

23. TRADICIONS
1959 1968
PASQUA DE RESURRECCIÓ A
MOLLERUSSA
1970
En processó pels carrers de Mollerussa Carrer de la Creu Estació de trens de
Mollerussa

24. TRADICIONS
PASQUA DE RESURRECCIÓ: FOTOGRAFIES CEDIDES PER SRA.
TERESA COLL
Fernando de Visa Mallol
davant l’església de
Fernando de Visa Mallol i
germans

25. TRADICIONS
P
R
O
C
E
S
S
O
N
S
És una manifestació religiosa popular,
que amb la desfilada de passos o
misteris, armats i penitents omplen els
carrers de moltes localitats.
El grup de gent gran ens va explicar que
una de les processons que es feien
era la de les paraules, en la que es
pronunciaven les set frases que va dir
Jesús a la creu.
I, ens van dir que una de les processons
més boniques era la de Corpus Christi

26. TRADICIONS
PROCESSONS: FOTOGRAFIES CEDIDES PER SR. JUAN MANUEL
LUQUE

27. TRADICIONS
El Sr. Juan Manuel
Luque participant en una
processó

28. TRADICIONS
D
I
J
O
U
S
SANT
Commemora el Sant Sopar.
Abans, era un dia de silenci, en el que la
gent no sortia de casa, no s’encenia la
televisió, es practicava el dejuni, les
campanes no tocaven les hores i els
Sants eren tapats. Tot això es feia
com a mostra de respecte.
Aquest dia, es menjava panadons
d’espinacs. Actualment, en podem
menjar durant tot l’any, però abans
només era tradició menjar-ne en
aquesta època.

29. TRADICIONS
D
I
V
E
N
D
R
E
S
SANT
Commemora la mort de Jesucrist a la
creu.
Era el dia que es respectava no menjar
carn.
Per tant, a Catalunya era típic cuinar
una cassola d’espinacs, bacallà, truita
amb trampa, patates i ou dur. Com a
postres s’elaborava un braç de gitano
acompanyat de codonyat. Al sud, era
típic les “torrijas de leche”
També es preparaven les mones, i es
portaven a les pastisseries a coure-
les.

30. TRADICIONS
D
I
L
L
U
N
S
PASQUA
És el dia que es coneix popularment com “dia de
la Mona”
La tradició era que es reunien família, amics i
veïns, i tothom anava a dinar i menjar-se la
mona a l’aire lliure.
A Mollerussa, la gent es reunia a la Serra, a la
torre del Capità i al Salt del Duran
Però, de què està feta la Mona? De farina, ous,
sucre i melmelada...i coberta de mantega,
fruita, ametlles i ous de xocolata. I decorada
amb plomalls i pollets petits.
Cal recordar que abans les mones es feien amb
massa de brioix i el número d’ous que es
posava anava en funció de l’edat del fillol.

31. TRADICIONS
La Sra. Antònia
Guillaumet, portant una
mona de pasqua a
Mollerussa