Diese Präsentation wurde erfolgreich gemeldet.
Die SlideShare-Präsentation wird heruntergeladen. ×

L'estat del sector tèxtil a Barcelona amb perspectiva d'Economia Social i Solidària

Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Wird geladen in …3
×

Hier ansehen

1 von 43 Anzeige

L'estat del sector tèxtil a Barcelona amb perspectiva d'Economia Social i Solidària

Herunterladen, um offline zu lesen

El dimecres 18 de juliol de 2018 es van presentar i debatre els resultats de l'estudi de l'anàlisi de la realitat socioeconòmica del sector tèxtil a Barcelona, i les conclusions recollides durant les trobades d'iniciatives tèxtils.

El dimecres 18 de juliol de 2018 es van presentar i debatre els resultats de l'estudi de l'anàlisi de la realitat socioeconòmica del sector tèxtil a Barcelona, i les conclusions recollides durant les trobades d'iniciatives tèxtils.

Anzeige
Anzeige

Weitere Verwandte Inhalte

Ähnlich wie L'estat del sector tèxtil a Barcelona amb perspectiva d'Economia Social i Solidària (20)

Weitere von Barcelona Activa amb l’ESS (20)

Anzeige

L'estat del sector tèxtil a Barcelona amb perspectiva d'Economia Social i Solidària

  1. 1. Programa  de  la  sessió   §  Introducció  a  la  indústria  tèx2l   §  Metodologia     §  Dades  del  sector     §  Anàlisi  del  sector  amb  mirada  d’ESS     §  Presentació  de  bones  pràc2ques     §  Diagnosi  i  propostes  d’acció   §  Conclusions  i  validació          
  2. 2. Introducció  a  la  indústria  tèx6l   Representa  el  quart  sector  més  produc2u  del  món,  el  més  fort   quant  a  benefici  net  i  dóna  feina  a  més  de  75  milions  de   persones  a  tot  el  món.          
  3. 3. §  Indústria  tèx2l  es  caracteritza  per  ser  un  sistema  lineal  de   producció,  distribució  i  ús  de  la  roba.   §  La  producció  de  la  roba  s’ha  duplicat  però  el  seu  ús  ha   disminuït  de  manera  considerable  els  úl2ms  15  anys.     §  Es  llença  el  valor  de  460  milions  de  dòlars  anuals  de  roba  que   es  podria  seguir  usant    
  4. 4. §  La  petjada  ecològica  de  la  indústria  és  immensa:  emissions   CO₂,  fer2litzants  i  substàncies  químiques,  ús  d’aigua,   contaminació  de  l’oceà  per  microfibres,  etc.     §  És  un  sector  líder  en  violacions  dels  drets  humans  en  les   seves  cadenes  de  subministrament.            
  5. 5. Objec6u  de  l’estudi   Major  comprensió  de  la  realitat  socioeconòmcia  de  les  inicia2ves   tèx2ls  a  la  ciutat  de  Barcelona,  posant  especial  èmfasi  a  l’anàlisi   del  sector  amb  criteris  d’Economia  social  i  solidària.       §  Analitzar  i  conèixer  els  diferents  agents  del  sector  a  la   ciutat   §  Iden2ficar  necessitats  ocupacionals,  dels  subsectors  i  de   les  inicia2ves.       §  Iden2ficar  possibles  vies  que  promoguin  la  intercooperació   dins  el  sector   §  Fomentar  un  espai  de  treball  grupal          
  6. 6. Metodologia     Fase  1:  Contextualització.  L’estat  de  la  qües6ó  del  sector  tèx6l   a  Barcelona  è     Fase  2:  Anàlisi  del  sector  tèx6l  amb  criteris  d’ESS  è     Fase  3:  Organització  de  trobades  entre  inicia6ves  i  projectes   d’emprenedoria  è            
  7. 7. Fase  1:  Contextualització         §  Exploració  de  bases  de  dades  ja  existents:  Barcelona   Ac2va,  Comissionat,  Pam  a  Pam,  l’Associació  Moda   Sostenible,  Cooperatèx2l,  Xarxa  de  Municipis  ESS  i   projecte  d’Energies  Comunitàries.  Elaboració  base  de   dades  +  400     §  Elaboració  i  distribució  d’una  enquesta  sobre  el  sector   §  87  preguntes  organitzades  en  9  blocs  temà2cs               •  Dades  bàsiques •  Dades  del  mercat  social •  Organització •  Ges2ó  ambiental •  Ac2vitat  econòmica •  Producció •  Comercialització •  Servei  de  reciclatge  i  reu2lització  de  roba •  Tendències  i  necessitatsç
  8. 8. Fase  2:  Anàlisi  amb  criteris  d’ESS   §  Iden2ficació  d’inicia2ves  que  treballen  amb  criteris  d’ESS     §  12  Entrevistes  en  profunditat  per  reforçar  les  dades   recollides  en  l’entrevista:  Ciutat  Invisible,  Associació  de  Moda   Sostenible  de  Barcelona,  Planeta  Moda  –Associació  Vida   Sana-­‐,  Moda  22@,  Escola  de  la  Dona,  Miu  Su2n,  Edició   Limitada,  Ateneu  de  Fabricació  de  Gràcia,  Malahierba,   Formació  i  Treball,  Ethical  Time  i  l’Escola  Superior  de  Disseny   de  Barcelona.   §  10  Entrevistes  amb  metodologia  Pam  a  Pam:  Coopera2va   Fasolà,  Cotó  Roig,  Perifèrica  9barris,  Velvet  BCN,  Solidança,   Mujeres  pa’lante,  Teixidors,  Diomcoop,  Top  Manta  i  Upcycling   BCN.    
  9. 9. Pam  a  Pam   •  Mapa  col·∙labora2u  de  l’Economia  Social  i  Solidària  (600).     •  Compte  amb  un  mètode  d'avaluació  basat  en  un  qües2onari   de  15  criteris  a  tenir  en  compte  en  la  manera  com  treballem   des  de  l’ESS.     •  75  indicadors  per  dur  a  terme  l’anàlisi  i  detecció  de  pràc2ques   transformadores     ç
  10. 10. Fase  3:  Organització  de  trobades   §  Treballar  col·∙lec2vament  la  detecció  de  necessitats  i  possibles   sinèrgies  i  complementarietats.       §  Trobada  1:  Necessitats  del  sector  al  llarg  de  tot  el  procés   produc2u,  la  comercialització  i  venda;  necessitats   específiques  per  aplicar  criteris  d’ESS;  i  necessitats  d’ocupació   i  professionalització  del  sector.  17  inicia6ves.   §  Trobada  2:  Socialització  de  bones  pràc2ques  d’ESS  detectades   a  les  entrevistes  i  treball  conjunt  per  veure  de  quina  manera   es  poden  promoure  vies  d’intercooperació  entre  les  diferents   inicia2ves.  21  inicia6ves.      
  11. 11. Dades  del  sector   DADES  ECONÒMIQUES     §  Indústria  de  la  moda  cons2tueix  el  2,8%  del  PIB  espanyol.  El   valor  afegit  de  la  producció  de  la  moda  és  del  27,6%.     §  Espanya  ocupa  la  5ª  posició  de  països  de  la  UE  en  exportació   tèx2l  amb  un  8,4%  d’exportacions  i  un  8,9%  d’importacions.     §  Barcelona  és  la  principal  província  d’origen  de  les   exportacions  (Grup  Inditex).  Principals  productes:  peces  de   ves2r   §  Les  principals  importacions  venen  de  països  asià2cs.  Principals   productes:  peces  de  ves2r  i  roba  interior.     §  Facturació  del  comerç  tèx2l  a  Espanya  ha  crescut  un  1,52%,   arribant  als  18.012  milions  d’euros.  Catalunya  17,66%.      
  12. 12. §  Catalunya:  més  important  pel  sector  tèx2l  en  termes  de   facturació  i  en  nº  d’empreses.  Operen  4.115  empreses:  54,9%   confecció,  40,1%  tèx2l  i  la  resta  cuir  i  calçat.         §  Creixement  de  la  facturació  vinculat  a:  davallada  del  preu  del   producte,  liberalització  de  les  rebaixes,  guerra  de  preus  de  les   cadenes  low  cost,  increment  bo2gues  asià2ques,  venda  de   roba  i  productes  tèx2ls  a  supermercats.       §  A  Espanya  el  70%  del  tèx2l  es  ven  amb  descompte  (fa  dos   anys  era  el  50%).          
  13. 13. DADES  D’OCUPACIÓ     §  Estructura  del  sector  a  Catalunya  formada  per  4.115   empreses.  Entre  1990  i  2007  es  van  perdre  44.000  llocs  de   treball.       §  El  sector  català  manté  tota  la  cadena  produc6va,  des  dels   filats  i  elaboració  de  teixits,  fins  la  confecció  i  importants   serveis  industrials  com  el  disseny,  logís2ca  i  distribució.  Ocupa   a  50.000  persones  i  hi  ha  un  increment  de  l’ocupació.       §  Augment  de  l’ocupació  liderada  per  la  figura  dels  autònoms   (2.1%),  enfront  el  0,7%  en  règim  general.          
  14. 14. DADES  D’OCUPACIÓ  -­‐  ENQUESTA     §  El  78%  de  les  inicia2ves  tenen  una  plan6lla  no  superior  a  5   persones   §  Desaparició  progressiva  de  nombroses  unitats  de  producció.  Només   el  2%  té  més  de  20  anys.  Recuperació  a  par2r  del  2014  (53%).       §  Ac2vitat  tèx2l  està  concentrada  en  8  comarques  i  representa  el   82%  de  l’ocupació  total.  Vallès  (1/4  part),  Maresme  (19%),   Barcelonès  (16%),  comarques  centrals  Anoia,  el  Bages  i  Osona   (12%).     §  Alta  feminització  del  sector  (60%  són  dones).  Contrari  a  altres   sectors  industrials  el  69%  dels  alts  càrrecs  direc2us  són  dones.     §  Forta  precarietat  laboral:  54%  persones  autònomes,  amb  menys  de   5  treballadores.  El  14%  de  les  treballadores  ho  fan  sense  contracte   o  és  personal  no  remunerat.  El  25%  el  seu  salari  brut  més  alt  és   inferior  a  10.000  euros  anuals.      
  15. 15. DADES  D’OCUPACIÓ  -­‐  ENQUESTA     §  La  major  ocupació  en  els  processos  inicials  i  finals  de  la   indústria  (marcada  a  la  indústria  global).     §  Força  ocupació  en  la  producció  (confecció,  patronatge  i  tall).   Ocupació  més  baixa  en  indústria  de  la  capçalera.             67,80% 35,59% 8,47% 23,73% 54,24% 47,46% 55,93% 15,25% 27,12% 35,59% 45,76% 69,49% 0,00% 10,00% 20,00% 30,00% 40,00% 50,00% 60,00% 70,00% 80,00% Ocupació en les subfases de la cadena (disseny, producció i comercialització)
  16. 16. DADES  PRODUCCIÓ  -­‐  ENQUESTA   §  EL  66,10%  treballen  en  xarxa.  La  majoria  per  la  comercialització  i   venda  del  producte  (fires,  mercats  o  passarel·∙les  de  moda;  32,30%),   per  produir  un  producte  per  un  mateix  client  (28,81%)  o  organitzar   ac2vitats  de  formació  i  sensibilització  (22%).     §  El  92%  de  les  inicia6ves  valora  important  aplicar  les  noves   tecnologies  al  seu  treball.  Dificultats:  cost  econòmic,  equip  reduït,   volum  de  producció  baix.   §  Tendència  en  la  u6lització  de  fibres  naturals  però  la  majoria   barreja  amb  fibres  sintè2ques.  Tendència  creixent  d’u2litzar  fibres  i   materials  reciclats  (55%).     §  El  64%  treballen  amb  menys  de  10  proveïdors.  El  43%  no  treballa   amb  clients  majoristes.  La  majoria  treballen  amb  entre  1  i  10   clients.     §  Diversitat  de  productes  i  diversificació.  La  gran  majoria  és  roba   bàsica  de  Dona-­‐Home  (80%),  roba  infan2l-­‐nadó  (32%),  roba   espor2va  (23%),  complements  i  accessoris  (34%),  tèx2l  per  la  llar   (20%),  uniformes  (18%).      
  17. 17. DADES  COMERCIALITZACIÓ  -­‐  ENQUESTA   §  Principal  canal  de  venda  és  la  venda  online  (42,3%),  seguida  de  la  venda   en  fires  i  mercats  (37,29%),  bo2gues  mul2marca  (28,81%),  bo2gues   pròpies  (23,7%).  Fabricants  majoristes,  grans  magatzems  o  outlets.       §  Dificultats  en  la  venda  local  porta  a  una  tendència  a  la   internacionalització  dels  productes  a  mercats  més  accessibles  i  rentables.     §  El  34%  no  realitza  venda  online.  El  66%  que  sí  en  fa,  representa  menys  del   20%  de  la  seva  facturació.  També  hi  ha  que  només  fan  venda  online.   Dificultats:  falta  de  temps,  manca  de  coneixements,  dificultats  inversió   inicial  i  manteniment.                 Temps de dedicació 35% Manca d'infraestruc tures 11% Manca de coneixemen ts en informàtica i màrqueting 23% Inversió inicial i mantenimen t 23% No tinc cap dificultat 8% Dificultats  venda  online  
  18. 18. DADES  RECICLATGE  I  REUTILITZACIÓ  ROBA  -­‐  ENQUESTA   §  El  35,59%  de  les  inicia2ves  dediquen  part  de  la  seva  ac2vitat  al  reciclatge  i   reu2lització  de  la  roba.  La  seva  majoria  recupera  anualment  menys  de  100   tones.  Excepte  Solidança-­‐Roba  Amiga  que  en  recupera  entre  3.000  i  5.000   tones.  D’aquesta,  es  recicla  entre  700  i  1.500  tones  i  la  resta  es  reu2litza.   Upcycling.     PRINCIPALS  DIFICULTATS  –  ENQUESTA   §  Es  centren  en  la  comercialització  i  augment  de  les  vendes,  accedir  al   crèdit,  manca  de  professionals  qualificats.                
  19. 19. NECESSITATS  FORMATIVES  I  RECURSOS-­‐  ENQUESTA         FP  Grau  Mitjà  (tècnic)   FP  Grau  Superior     Grau  i  màster  (Públic:   Escola  de  la  Dona,   Privat:  IES)   Emprenedoria  i   Economia  Social  i   Solidària  (Barcelona   Ac2va  i  el  Comissionat)   Innovació  i   inves6gació     (Intexter-­‐UPC   Terrassa;  Reimagine   Tex2le-­‐Tecnocampus   UPF  Mataró)   Oferta  forma6va  de   cursos  propis   diversos  (Planeta   Moda  i  Cotó  Roig,   Fasolà,  Upcycling)    
  20. 20. NECESSITATS  FORMATIVES-­‐  ENQUESTA     §  Principalment  enfocades  a  la  comercialització  i  venda  dels  seus  productes,   accés  a  nous  mercats,  logís2ca  i  distribució,  ges2ó  de  clients  i  proveïdors  i   en  la  ges2ó  de  la  pròpia  inicia2va.     §  Disseny  i  patronatge  i  professionalització  dels  processos  de  tall  i  confecció,   2nts  i  acabats  i  filatura  i  teixidura.     §  29%  necessitats  en  innovació  i  aplicació  de  noves  tecnologies           10,17%& 11,86%& 13,56%& 16,95%& 20,34%& 22,03%& 22,03%& 22,03%& 23,73%& 25,42%& 28,81%& 28,81%& 37,29%& 38,98%& 40,68%& 44,07%& 45,76%& 45,76%& 57,63%& 0,00%& 10,00%& 20,00%& 30,00%& 40,00%& 50,00%& 60,00%& 70,00%& Accés&a&acabats& [Filatura&i&teixidura& Tintat&i&acabats& Accés&a&materials&i&teixits& Accés&a&tallers&i&maquinària& Tall&i&confecció& Accés&a&materials&i&teixits&orgànics& Dificultat&d’accedir&a&proveïdors& Manca&de&professionals&qualificats& LogísPca&i&distribució& Innovació&i&tecnologia& Alta&competència& Disseny&i&patronatge& GesPó&d’empresa& Dificultat&d’accés&al&crèdit& GesPó&de&clients&i&proveïdors& Accés&a&canals&de&distribució&i&venta& Visibilitat&del&productes& MàrquePng&i&Publicitat&& Principals*necessitats*forma0ves*
  21. 21. Una  mirada  al  sector  des  de  l’ESS   33  inicia6ves  d’ESS   -  26  inicia2ves  han  par2cipat  a   l’enquesta   -   17  a  les  trobades  de  treball   grupal   -  5  a  les  entrevistes  en   profunditat  sobre  necessitats   -  10  entrevistes  Pam  a  Pam  
  22. 22. Una  mirada  al  sector  des  de  l’ESS   29  inicia6ves  de    Barcelona   -  Disseny   -  Confecció   -  Acabats   -  Comercialització   -  Reciclatge  i  reu2lització   -  Formació   -  Comunicació   4  inicia6ves  de   fora  de  Barcelona   -  Filatura   -  Teixidura  
  23. 23. Una  mirada  al  sector  des  de  l’ESS   Tipus  d’inicia6va   -  Treball  autònom  (10)     -  Associacions  (6)   -  Coopera2ves  de  treball  (5)   -   Fundacions  (4)     -  Sense  forma  jurídica  (3)   -  Societats  civil  Par2cular  (2)   -  Societat  de  responsabilitat   limitada  (1)     -  Societat  limitada  laboral(1)  
  24. 24. Una  mirada  al  sector  des  de  l’ESS   Dimensió  dels  projectes   -  Entre  1  i  4  persones   treballadores  (72%)   -  Entre  25  i  50  persones   treballadores  (12%)   inicia2ves  d’inserció   sociolaboral  
  25. 25. Una  mirada  al  sector  des  de  l’ESS   Definició  de  tèx6l  sostenible   §  Reducció  de  la  petjada  ambiental   §  Ús  de  materials  reciclats  i   economia  circular.     §  Ús  de  materials  i  productes   ecològics.     §  Condicions  laborals  dignes     §  Comercialització  justa        
  26. 26. Una  mirada  al  sector  des  de  l’ESS   Sostenibilitat  ambiental   Principal  accions:   §  Aposta  per  proveïdors  de   proximitat  (84%)     §  Reaprofitament  o  reciclatge   de  teixits  (42  %)   §  Ús  de  teixits  ecològics  (42%)   §  El  88%  no  compten  amb   cer2ficacions  internacionals   (estàndard  ISO  1400l,  els   segells  GOTS,  Ecolabel…)  
  27. 27. Una  mirada  al  sector  des  de  l’ESS   Sostenibilitat  social     -  Dificultat  per  trobar  proveïdors  ESS     -  Voluntat    de  crear  nous  espais  d’intercoop   -  Els  Circuits  Curts  i  la  traçabilitat,  principals  reptes   -  Rol  proac2u  en  el  foment  de  la  cohesió  social   -  Arrelades  al  territori  de  manera  diversa  
  28. 28. Una  mirada  al  sector  des  de  l’ESS   Sostenibilitat  personal  i  econòmica     Tres  grans  reptes:       §  Millorar  les  condicions  laborals   §  Augmentar  la  par2cipació  en  els  espais  de  presa  de   decisions   §  Revaloritzar  les  tasques  de  cures  i  reproduc2ves    
  29. 29. Diagnosi   DEBILITATS   §  Reduïdes  possibilitats  d’accés  a   finançament   §  Desaparició  de  bona  part  de  les   fàbriques   §  Dificultat  d’accés  als  canals  de   distribució     §  Grau  elevat  d’atomització  del   sector     §  Necessitats  forma2ves  específiques   §  Baixa  visibilitat  de  les  inicia2ves  de   l’ESS     §  Dificultat  d’accés  a  teixits  ecològics    
  30. 30. Diagnosi   FORTALESES   •  Cultura  i  vocació  tèx2l   •  Diversitat  de  projectes   •  Crea2vitat,  mo2vació  i  emprenedoria   •  Existència  de  directoris     •  Projectes  de  recuperació  de  matèries   primeres  al  territori     •  Resistència  de  fàbriques  al  territori.     •  Valor  afegit     •  Centres  de  formació  i  inves2gació  en   tèx2l.     •  Experiències  d’intercooperació    
  31. 31. Diagnosi   AMENACES   •  Alta  competència  del  fast  fashion   •  Precarietat  generalitzada  degut  a   la  crisi   •  Apropiació  de  conceptes   •  Dificultat  per  renovar  personal  a   les  fàbriques  i  per  reobrir  les   fàbriques   •  Es2gma2tzació  de  la  roba  de   segona  mà   •  Temps  de  formació  per  a  la   confecció  d’alta  qualitat  
  32. 32. Diagnosi   OPORTUNITATS     •  Productes  durables  i  de  qualitat     •  Espais  d’ar2culació  movimental  i  experiències   inspiradores   •  Suport  ins2tucional  a  l’ESS   •  Avenços  en  la  contractació  pública   •  ODS:  Aposta  per  la  producció  i  consum   responsable  
  33. 33. Teixidors  
  34. 34. Upcycling  
  35. 35. Cotó  Roig  
  36. 36. Perifèrica  9Barris  
  37. 37. Propostes   Autoges6ó   Creació  d’una  xarxa     §  Compres  conjuntes   §  Ges2ó   §  Comercialització:  distribució  directa   §  Comunicació:  referències  comunes  i  segell  de  qualitat   §  Formació:  socialitzar  coneixement  acumulat     §  Xarxa  de  suport  mutu       !  Cal  fomentar  mecanismes  d’ar2culació  sectorial:  iden2tat   comuna     §   Augmentar  el  treball  conjunt  entre  inicia2ves  de  l’ESS  i   centres  de  formació  
  38. 38. Propostes   Co-­‐par6cipació     §   Reforçar  la  marca     § Fomentar  la  compra  pública   §   Aposta  forma2va:   -   Formació  en  ges2ó  empresarial  i  tèx2l  sostenible   -   Espais  compar2ts  de  formació  
  39. 39. Conclusions   §  Necessitat  urgent  de  vincular  tèx2l  i  ESS   §  Enriquiment  mutu  inicia2ves  del  sector  tèx2l  i  l’ESS   §  Tèx2l  sostenible:  necessitat  de  sostenir  la  cadena  de   producció   §  Tèx2l  sostenible:  què  entenem  per  valor  afegit?   §   Un  valor  afegit  que  ja  existeix.  Com  es  posa  en  valor?   §  Presa  de  consciència  de  la  necessitat  d’una  indústria  tèx2l   sostenible   §  Atomització  i  voluntat  d’intercooperació   §  Precarietat  del  sector:  dificultat  per  aprofundir  en  la  ges2ó   empresarial          
  40. 40. Moltes  gràcies  a  totes  les  que  heu   par2cipat  i  col·∙laborat  en  aquest   l’estudi!  
  41. 41. Espai  de  preguntes    i  validació  de   l’estudi  

×