Diese Präsentation wurde erfolgreich gemeldet.
Die SlideShare-Präsentation wird heruntergeladen. ×

Guia per l'acollida i l'acompanyament de persones estudiants universitàries en pràctiques acadèmiques externes a empreses de l'Economia Cooperativa Social i Solidària

Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Guia per
a l’acollida i
l’acompanyament
de persones estudiants universitàries
en pràctiques acadèmiques externes
a emprese...
Barcelona Activa2
Índex
01. PRESENTACIÓ .....................................................................................
Guia per a l’acollida i l’acompanyament de persones estudiants universitàries
en pràctiques acadèmiques externes a emprese...
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Wird geladen in …3
×

Hier ansehen

1 von 37 Anzeige

Guia per l'acollida i l'acompanyament de persones estudiants universitàries en pràctiques acadèmiques externes a empreses de l'Economia Cooperativa Social i Solidària

Herunterladen, um offline zu lesen

Des de Barcelona Activa es promou l’edició d’aquesta guia adreçada a entitats i empreses de l’Economia Cooperativa Social i Solidària (ECSS), amb l’objectiu de donar a conèixer i connectar aquest àmbit amb l’entorn universitari i promoure el desenvolupament de pràctiques d’alumnes universitaris/es en entitats i organitzacions de l’Economia Social i Solidària com un instrument per a la seva difusió, sensibilització i foment en l’entorn universitari, i com a mecanisme d’enfortiment i innovació per a les pròpies empreses i entitats de l’ECSS.

Des de Barcelona Activa es promou l’edició d’aquesta guia adreçada a entitats i empreses de l’Economia Cooperativa Social i Solidària (ECSS), amb l’objectiu de donar a conèixer i connectar aquest àmbit amb l’entorn universitari i promoure el desenvolupament de pràctiques d’alumnes universitaris/es en entitats i organitzacions de l’Economia Social i Solidària com un instrument per a la seva difusió, sensibilització i foment en l’entorn universitari, i com a mecanisme d’enfortiment i innovació per a les pròpies empreses i entitats de l’ECSS.

Anzeige
Anzeige

Weitere Verwandte Inhalte

Ähnlich wie Guia per l'acollida i l'acompanyament de persones estudiants universitàries en pràctiques acadèmiques externes a empreses de l'Economia Cooperativa Social i Solidària (20)

Weitere von Barcelona Activa amb l’ESS (20)

Anzeige

Guia per l'acollida i l'acompanyament de persones estudiants universitàries en pràctiques acadèmiques externes a empreses de l'Economia Cooperativa Social i Solidària

  1. 1. Guia per a l’acollida i l’acompanyament de persones estudiants universitàries en pràctiques acadèmiques externes a empreses de l’Economia Cooperativa, Social i Solidària (ECSS) — Juny 2017
  2. 2. Barcelona Activa2 Índex 01. PRESENTACIÓ .............................................................................................................. 02. QUÈ SÓN LES “PRÀCTIQUES”? ....................................................................................... 02.1 Objectius i valors .................................................................................................... 02.2 Objectius i valors en les empreses de l’ECSS ............................................................. 02.3 Tipus de pràctiques i requisits ................................................................................. 02.4 Fora dubtes! Les universitats en detall ........................................................................ 2.4.1 El cas de la UPF 2.4.2 El cas de la UB 2.4.3 El cas de UPC 02.5 Qui participa? Agents implicats i rols ...................................................................... 03. EL PROCÉS .................................................................................................................. 03.1 La planificació ........................................................................................................ 03.2 La selecció i la incorporació ..................................................................................... 03.3 L’acollida ................................................................................................................ 03.4 L’acompanyament ................................................................................................... 03.5 El tancament: l’avaluació ....................................................................................... ANNEXES:MATERIAL DE SUPORT PER A L’EMPRESA D’ECSS ................................................. 3 4 4 5 5 10 14 16 16 18 19 22 28 30
  3. 3. Guia per a l’acollida i l’acompanyament de persones estudiants universitàries en pràctiques acadèmiques externes a empreses de l’Economia Cooperativa, Social i Solidària (ECSS) 3 A Catalunya hi ha 12 universitats, de les quals 7 són públiques: Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Lleida, Universitat de Girona, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra i Universitat Rovira i Virgili. L’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) estableix que per tal de realitzar uns estudis universitaris de qualitat és clau la realització d’unes pràctiques complementàries a l’estudi. Les pràctiques esdevenen un element complementari a l’educació reglada, que permet posar en pràctica aquells coneixements teòrics apresos. És així, com en totes les universitats, i com a resultat de les darreres reformes, les pràctiques a empreses han esdevingut un element central del procés de formació dels estudiants universitaris. D’altra banda, en els darrers anys, i després de la resiliència demostrada durant la crisi, l’Economia Cooperativa, Social i Solidària (ECSS) ha pres força i esdevé un model econòmic i d’emprenedoria possible i real més enllà de l’economia convencional. L’ECSS posa en el centre el benestar de les persones i del planeta. Per tant, el seu còmput de beneficis és triple i així persegueix en la seva acció el benefici econòmic, el social i el mediambiental. A més, l’arrelament de l’empresa ECSS al territori i el compromís de retorn a la societat i a l’entorn en què opera, són condicions necessàries en el desenvolupament de la seva activitat econòmica, regint-se pels principis de la transparència i la rendició de comptes, la participació i la democràcia interna, amb l’objectiu final de contribuir a una societat més justa i equitativa. Malgrat això, encara és força desconeguda en l’entorn universitari. Les persones estudiants universitàries no són bastament coneixedores de l’opció d’emprendre de manera col·lectiva i cooperativa, o de treballar per empreses i entorns que van més enllà de l’obtenció de beneficis econòmics i on la cooperació i la col·laboració són elements essencials del treball. En aquest sentit, un dels objectius del Pla d’Impuls de l’Economia Social i Solidària, és contribuir a incorporar els valors i principis de l’Economia Social i Solidària en centres educatius (primària, secundària i universitat). En aquest context, des de Barcelona Activa es promou l’edició d’aquesta guia adreçada a entitats i empreses de l’ECSS, amb l’objectiu de donar a conèixer i connectar aquest àmbit amb l’entorn universitari i promoure el desenvolupament de pràctiques d’alumnes universitaris/es en entitats i organitzacions de l’Economia Social i Solidària com un instrument per a la seva difusió, sensibilització i foment en l’entorn universitari, i com a mecanisme d’enfortiment i innovació per a les pròpies empreses i entitats de l’ECSS. En el desenvolupament d’aquest a guia, s’han pres com a referència les universitats de la ciutat de Barcelona, això és la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Aquesta Guia s’ha elaborat amb el suport de dues estudiants en pràctiques que han contribuït de manera vivencial a la redacció i a l’establiment d’elements clau.També hi han participat les mateixes Universitats i empreses i entitats de l’ECSS. Les dades relatives a la normativa i els requisits a nivell Universitari han estat revisats pels Serveis de pràctiques de les Universitats UPF i UB en data d’edició d’aquesta guia. 01. Presentació
  4. 4. Barcelona Activa4 02.1 OBJECTIUS I VALORS DE LES PRÀCTIQUES Les pràctiques universitàries són estades formatives temporals d’estudiants en empreses, institucions o organitzacions que faciliten un aprenentatge en un context real en l’àmbit professional i laboral. Permeten que l’estudiant es beneficiï d’aquells aspectes més aplicables del que ha estat estudiant, a més de desenvolupar habilitats i destreses específiques. Alhora, les empreses es veuen beneficiades pels coneixements de l’estudiant, els quals aporten un valor afegit i punts de vista nous i diferents. És aquest aprenentatge mutu el que dóna sentit a les pràctiques i peu a que els i les joves tinguin l’oportunitat d’acostar-se al món laboral. És important remarcar el caràcter educatiu i formatiu de les pràctiques, per tal de no confondre-les amb pràctiques laborals. L’estudiant no és un/a treballador/a, sinó que el que es pretén és oferir-li una formació complementària, més enfocada a l’adquisició de competències i habilitats derivades de la seva formació acadèmica. L’objectiu de les pràctiques és el de complementar els aprenentatges més teòrics assolits durant els seus estudis, amb la posada en pràctica en empreses. Tenen un caràcter exclusivament formatiu i contribueixen al desenvolupament de competències personals, laborals, tècniques, metodològiques, participatives i valors que apuntalen cap a la innovació, la creativitat i l’emprenedoria dels i les joves estudiants. 02. Què són les “pràctiques”? La finalitat és l’adquisició de competències socio-laborals per part de les persones estudiants
  5. 5. Guia per a l’acollida i l’acompanyament de persones estudiants universitàries en pràctiques acadèmiques externes a empreses de l’Economia Cooperativa, Social i Solidària (ECSS) 5 02.2 OBJECTIUS I VALORS DE LES PRÀCTIQUES UNIVERSITÀRIES EN EMPRESES DE L’ECONOMIA COOPERATIVA, SOCIAL I SOLIDÀRIA (ECSS) Més enllà dels objectius i valors ja descrits, un dels objectius concrets de les empreses de l’ECSS serà el de fomentar l’esperit (auto)crític sobre allò que succeeix a l’entorn en general i a les entitats en particular, augmentant la participació i col·laboració entre Universitat i societat, per tal de fomentar el compromís social i ètic. L’alumnat, cada cop més, té interès per les entitats socials i sense ànim de lucre buscant un cert compromís i component social. Què pot aportar a una ECSS la incorporació d’una persona en pràctiques? 1. Contribuir i donar suport a desenvolupar projectes i treballs de l’empresa. 2. Les persones en pràctiques poden aportar els seus coneixements i idees innovadores i noves maneres de fer que afavoreixin processos de millora a les empreses. Sovint l’estudiant, per la formació rebuda, pot aportar coneixements nous a l’empresa i tenir la possibilitat d’incorporar pràctiques qualificades (per exemple, en la gestió de les xarxes socials). 3. Oferir una nova mirada i enfocament a l’empresa, des d’una persona externa, formada i capacitada, sense els condicionants del vincle laboral. 4. Permet a l’empresa col·laborar amb la societat a través de contribuir a la formació de joves universitaris i millorar les seves oportunitats laborals i la consciència crític. 02.3 TIPUS DE PRÀCTIQUES:EL“MAPA” DE LES PRÀCTIQUES UNIVERSITÀRIES Estructura dels títols Universitaris Oficials Els estudiants realitzen les seves pràctiques durant el Grau i també en el Màster. Hi ha dos modalitats de pràctiques externes: 1. Pràctiques curriculars: incloses en el Pla d’estudis dels Graus i Màsters a. Obligatòries b. Optatives 2. Pràctiques extra-curriculars: no figuren en el Pla d’estudis, són voluntàries però tenen els mateixos objectius que les pràctiques curriculars. A continuació es presenta un quadre on hi consten les diferents característiques i elements a tenir en compte per una empresa o entitat de l’ECSS per a acollir una persona estudiant en pràctiques, per a cadascuna de les Universitats públiques amb seu Barcelona. GRAUS 240 crèdits teòrics + pràctics + treball de fi de grau MÀSTER Entre 60 i 120 crèdits teòrics i pràctics + treball de fi de màster DOCTORAT
  6. 6. Barcelona Activa6 UNIVERSITAT DE BARCELONA Curriculars Extra-curriculars Obligatòries Optatives Optatives Nombre d’hores Segons Facultat i Ensenyament Les pràctiques curriculars tenen la durada i els horaris que van lligats a allò que indiqui el pla docent de l’assignatura corresponent, ja sigui obligatòria o optativa. Per exemple, en el cas de les pràctiques de Màster de sociologia és un mínim de 125 hores i un màxim de 450 hores. Segons Facultat i Ensenyament: màxim 750 hores prorrogable a 900 hores. Assegurança Tots els estudiants en pràctiques estan coberts per la Pòlissa de la UB que cobreix la responsabilitat a tercers. Obligatorietat Seguretat Social En cas de d’ajut econòmic, hi ha obligatorietat d’alta a la Seguretat Social. S’ha de donar d’alta a la Seguretat Social però l’Estat bonifica la totalitat de la quota patronal. En cas de d’ajut econòmic, hi ha obligatorietat d’alta a la Seguretat Social. Cost d’Alta a la Seguretat Social entre 40 € i 50 € a càrrec de l’empresa. Cost Cada centre determina el cost de gestió, si escau. Per exemple, la Facultat d’Economia i Empresa té fixat 250€ + IVA per conveni de col·laboració. Procés El procediment de gestió de les pràctiques es troba bastant estandarditzat: 1. Registrar la entitat al Portal de pràctiques 2. Publicar l’oferta 3. Selecció de l’estudiant 4. Gestió del conveni o Projecte formatiu. L’alumnat no podrà començar les pràctiques fins que no sigui tota la documentació lliurada a l’oficina de pràctiques externes 5. Avaluació de les pràctiques La UB funciona amb diferents plataformes: • GIPE (per els campus d’educació, humanitats i ciències) http://www.ub.edu/feinaub/empreses_practiques.html#publiestudiants • Carreres Professionals de la Facultat d’Economia i Empresa http://www.ub.edu/CarreresProfessionalsFEE/practiquesempreses • Oficina de Pràctiques de la Facultat de Dret https://www.ub.edu/portal/web/dret/practiques Legislació Reial decret 1707/2011, de 18 de novembre, pel qual es regulen les pràctiques acadèmiques externes dels estudiants universitaris. https://www.boe.es/boe_catalan/dias/2011/12/10/pdfs/BOE-A-2011-19362-C.pdf Contacte Servei d’Atenció a l’Estudiant (SAE) 93 4031153 sae.feinaub@ub.edu http://www.ub.edu/feinaub/empreses_practiques.html#publiestudiants
  7. 7. Guia per a l’acollida i l’acompanyament de persones estudiants universitàries en pràctiques acadèmiques externes a empreses de l’Economia Cooperativa, Social i Solidària (ECSS) 7 UNIVERSITAT POMPEU FABRA Curriculars Extra-curriculars Obligatòries Optatives Optatives Nombre d’hores Graus: el mínim d’hores és d’entre 120 a 450 depenent dels estudis. Fins a un màxim de 800 h per curs acadèmic. Hi ha un màxim de 800 h però no hi ha un mínim. Assegurança Tots els estudiants en pràctiques estan coberts per la Pòlissa de Responsabilitat Civil de la UPF que cobreix la responsabilitat a tercers. Els estudiants majors de 28 anys que facin pràctiques han de contractar una assegurança privada (l’assegurança escolar els hi cobreix fins als 28 anys). Obligatorietat Seguretat Social S’ha de donar d’alta a la Seguretat Social però l’Estat bonifica la totalitat de la quota patronal. El cost recau en l’empresa. El cost d’Alta a la Seguretat Social és de 38,06 € a càrrec del’empresa (tarifa per l’any 2017). Cost Tramitació conveni: • 10% de l’import total de la beca/ajut assignat a l’estudian • Mínim de 250 € + IVA si càlcul % no arriba a aquest import Modificacions: • Si hi ha un increment 40% sobre les hores inicials + renovacions: 150 € + IVA En cas que sigui una entitat del 3r sector o derivats s’estudiarà prèviament el cas i pot quedar exempt de pagament. Procés Ún únic aplicatiu informàtic, el Campus Treball. Per a sol·licitar un estudiant en practiques, l’empresa ha de seguir el següents passos: 1. Donar-se d’alta al Campus Treball. 2. Publicar la oferta de practiques al Campus Treball, a través de l’opció del menú “Afegir oferta/practiques”. 3. Realitzar el procés de selecció a través dels candidats inscrits a l’oferta. 4. Tramitar el conveni de practiques a través del Campus Treball, a través de l’opció “proposar conveni”. Tant bon punt el Servei de Carreres rep la proposta, s’envia a autoritzar a la Facultat i en 48h es dona resposta sobre la seva autorització. 5. Autorització de la proposta de conveni i enviament de la documentació a signar. Legislació Reial decret 1707/2011, de 18 de novembre, pel qual es regulen les pràctiques acadèmiques externes dels estudiants universitaris. https://www.boe.es/boe_catalan/dias/2011/12/10/pdfs/BOE-A-2011-19362-C.pdf Contacte Marta Turiella Piñol 935 422 314 marta.turiella@upf.edu
  8. 8. Barcelona Activa8 UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA Curriculars Extra-curriculars Obligatòries Optatives Optatives Nombre d’hores El màxim d’hores és de 900 h en un mateix curs acadèmic de l’estudiant. Ara bé això dependrà dels ECTS: • Grau de 240 ECTS: màxim de 1.800 hores • Grau de 300 ECTS: màxim de 2.400 hores • Màster de 60 ECTS: màxim de 600 hores • Màster de 90 ECTS: màxim de 900 hores • Màster de 120 ECTS: màxim de 1.200 hores Per les curriculars, cada centre, d’acord al pla d’estudis, defineix el nombre d’hores. Per les extracurriculars, el nombre d’hores pot augmentar, però mai suposar més de les màximes esmentades. No hi ha hores mínimes, només en cas de pràctiques curriculars 360 h mínim (12 ETCS). Assegurança Els estudiants en pràctiques de la UPC estan coberts per l’assegurança escolar mentre el conveni està vigent. Actualment, l’assegurança escolar cobreix períodes d’un any que van des del dia 16 de setembre, fins el dia 15 de setembre de l’any següent. En cas que els estudiants tinguin més de 28 anys, s’haurà de formalitzar una assegurança privada. A aquest efecte, la UPC té signat un conveni amb la Correduria d’Assegurances CONFIDE. Sobre aquest tema podeu informar-vos en les secretaries dels centres. Obligatorietat Seguretat Social En cas de d’ajut econòmic, hi ha obligatorietat d’alta a la Seguretat Social. La normativa de la UPC requereix que totes les pràctiques estiguin remunerades. S’ha de donar d’alta a la Seguretat Social però l’Estat bonifica la totalitat de la quota patronal. Cost d’Alta a la Seguretat Social entre 40 € i 50 € a càrrec de l’empresa. Cost Costos de gestió el 15,70% + IVA vigent sobre l’import total del ajut remunerat a l’estudiant. Procés Adreçar al centre docent en funció del perfil. Hi ha centres que tenen el dispositiu més desenvolupat que d’altres: poden crear ofertes, veure els perfils que hi ha... en canvi, d’altres en aquest sentit no ho tenen tan avançat. Legislació Reial decret 1707/2011, de 18 de novembre, pel qual es regulen les pràctiques acadèmiques externes dels estudiants universitaris. https://www.boe.es/boe_catalan/dias/2011/12/10/pdfs/BOE-A-2011-19362-C.pdf Contacte M. Carmen Cardenas 934 012 533 m.carmen.cardenas@upc.edu
  9. 9. Guia per a l’acollida i l’acompanyament de persones estudiants universitàries en pràctiques acadèmiques externes a empreses de l’Economia Cooperativa, Social i Solidària (ECSS) 9 L’Ajut a l’estudiant:S’han de remunerar les pràctiques? Tot i que la remuneració econòmica de les pràctiques és totalment opcional per a les empreses, cada Universitat té establerta la seva política al respecte. Així, per una banda, la UPF aconsella que les pràctiques siguin remunerades al menys en els costos que pot suposar realitzar les pràctiques. En aquets sentit, la fórmula més utilitzada i aconsellada per la mateixa Universitat-UPF és que aquestes estiguin remunerades amb 5 euros/h. La normativa de la Universitat de Barcelona no fa referència actualment a cap ajut mínim a l’estudiant. Per últim, la Universitat Politècnica de Catalunya, estableix el dret de l’estudiant a percebre, en els casos que s’estipuli, una aportació econòmica de l’entitat col·laboradora en concepte de borsa a ajut a l’estudi. Les pràctiques externes són, globalment, remunerades. Només en el cas de les pràctiques curriculars i/o obligatòries, i de forma excepcional, els centres docents poden autoritzar pràctiques sense remuneració. Definit un marc de relació institucional de la UPC amb una entitat col·laboradora, les condicions seran iguals per a tots els estudiants d’un mateix àmbit i/o nivell (grau i màster) que facin pràctiques en aquest marc, sense que el diferencial entre e ls col·lectius sigui superior a un 25%. Per coherència amb els valors de l’ECSS considerem important remunerar els estudiants. Un barem aproximat i recomanat per diverses gestories i facultats, és de 5 euros/h. Altres opcions per a entitats que no poden cobrir aquest cost és cobrir les desplaçament i dietes de l’estudiant al lloc de les pràctiques.
  10. 10. Barcelona Activa10 02.4 FORA DUBTES! LES UNIVERSITATS EN DETALL 02.4.1 EL CAS DE L’UPF Quin tipus de pràctiques ofereix la universitat? Les pràctiques que s’ofereixen a la universitat poden ser curriculars o extracurriculars. Els mecanismes per accedir-hi són els mateixos. La diferència entre ambdues pràctiques és: • A nivell de l’estudiant en pràctiques:les pràctiques curriculars tenen reconeixement en crèdits ECTS i computen a l’expedient acadèmic de l’estudiant en el marc d’una assignatura corresponent al pla d’estudis. Les pràctiques extracurriculars no computen com a crèdits però ajuden a l’estudiant a apropar-se a la realitat de l’àmbit professional en el qual exercirà la seva activitat un cop titulat. Tot i aquesta petita diferència, la UPF dóna el mateix tractament i importància a ambdues tipologies. • A nivell de l’empresa:L’única diferència per l’empresa en ambdós casos recau en la bonificació de la quota de la seguretat social. Cal tenir en compte que la incorporació d’un estudiant que realitzi pràctiques remunerades implica donar-lo d’alta a la seguretat social. En el cas de les pràctiques curriculars remunerades, malgrat haver-lo de donar d’alta, l’entitat i l’estudiant estan exempts de pagament (bonificació del 100% de la quota de la seguretat social). En el cas de les pràctiques extracurriculars no hi ha cap tipus de bonificació. Quin és l’horari que s’hauria de seguir? En ambdós casos el nombre màxim d’hores a realitzar per cada estudiant és de 800 per curs acadèmic. Només en aquells casos on hi hagin pràctiques curriculars s’estableixen un mínim d’hores, però no són iguals per a tots els estudis sinó que depèn del pla docent de les assignatures de pràctiques curriculars de cada Grau/Màster. A partir de l’establiment del nombre d’hores, l’empresa pacta amb l’estudiant l’horari a seguir, sempre prioritzant les hores lectives i compromisos de l’estudiant en relació als seus estudis. Quin ajut econòmic s’hauria de pagar? S’aconsella que les pràctiques siguin remunerades en un mínim, el que implica, que el fet de realitzar les pràctiques no suposi un cost per a la persona estudiant. En aquets sentit, la remuneració mínima que indica la Universitat-UPF és de 5,00 euros/hora. Quins centres tenen pràctiques obligatòries? Els graus que tenen les pràctiques obligatòries són: Relacions Laborals, Ciències Polítiques i de l’Administració, Filosofia, Política i Economia, Comunicació Audiovisual, Periodisme, Publicitat i Relacions Públiques, Criminologia, Biologia Humana i Medicina. En el cas dels Màsters i Doctorats, depèn de cada estudi (l’oferta és molt àmplia).
  11. 11. Guia per a l’acollida i l’acompanyament de persones estudiants universitàries en pràctiques acadèmiques externes a empreses de l’Economia Cooperativa, Social i Solidària (ECSS) 11 El servei de pràctiques està unificat en únic centre o cada facultat de la UPF té el seu? Des del curs 2012-2013 la Universitat Pompeu Fabra té centralitzada la gestió de les pràctiques així com les vies per a la visibilitat i la captació del talent de la UPF a través del Servei de Carreres Professionals. Aquest model de gestió de les pràctiques i de relació amb l’empresa centralitzat i únic, malgrat es mantenen les particularitats de cadascun dels centres, ha facilitat la creació d’una relació amb l’empresa més estreta gràcies a la qual les oportunitats per als alumnes i graduats de la Universitat es multipliquen. El Servei de Carreres Professionals ha desenvolupat un nou model integral de gestió i relació amb les empreses, establint un marc en el qual els actors implicats (persones estudiants, Universitat i empreses) poden cobrir les seves demandes i necessitats. Com funciona el procediment? Com ho pot fer una empresa per demanar una persona estudiant en pràctiques? El Servei de Carreres Professionals centralitza la gestió i tramitació de les ofertes de pràctiques i de treball a través d’un únic aplicatiu informàtic, el Campus Treball. https://campustreball.upf.edu Per a sol·licitar un estudiant en practiques, l’empresa ha de seguir el següents passos: 1. Donar-se d’alta al Campus Treball. 2. Publicar la oferta de pràctiques al Campus Treball, a través de l’opció del menú “Afegir oferta/practiques”. 3. Realitzar el procés de selecció a través dels candidats inscrits a l’oferta. 4. Tramitar el conveni de practiques a través del Campus Treball, a través de l’opció “proposar conveni”. Tant bon punt el Servei de Carreres rep la proposta, s’envia a autoritzar a la Facultat i en 48 h es dona resposta sobre la seva autorització. 5. Autorització de la proposta de conveni i enviament de la documentació a signar. Si ja es té el candidat seleccionat, només cal complimentar el formulari de “Iniciar proposta de conveni” a través de la primera opció del menú. El funcionament de gestió de les pràctiques explicat anteriorment és exactament el mateix per a tots els estudis oficials impartits per la UPF: graus i màsters. Referent al cost de gestió i tramitació del conveni, pel que fa a les entitats del 3r sector, ONG’s, entitats de l’economia social i solidària, etc, es pot mirar cas per cas i depenent de les condicions de l’entitat es podria eximir de pagament i taxes de gestió, entenent les peculiaritats i especificitats del sector.
  12. 12. Barcelona Activa12 02.4.2 EL CAS DE LA UB Quin tipus de pràctiques ofereix la universitat? Les pràctiques que s’ofereixen a la universitat poden ser curriculars o extracurriculars. Els mecanismes per accedir-hi són els mateixos. Mentre que amb les pràctiques curriculars el projecte formatiu han d’estar vinculat al pla d’estudis, les extracurriculars, tot i mantenir el caràcter formatiu, no estan vinculades al pla d’estudis. Quin és l’horari que s’hauria de seguir? S’ha de tenir en compte que el nombre d’hores assignades a les pràctiques curriculars depèn dels centres i facultats i els plans d’estudi relacionats a les assignatures. Segons la tipologia de les pràctiques i la Facultat, l’horari es pot pactar entre l’estudiant i l’empresa o venir donat per la mateixa facultat. Quin ajut econòmic s’hauria de pagar? La normativa de la Universitat de Barcelona no fa referència actualment a cap ajut mínim a l’estudiant. Sempre que es faci una remuneració s’haurà de donar d’alta a la Seguretat Social però només les pràctiques extracurriculars suposen un cost afegit de entre 40 € i 50 €. Tanmateix, recomanem que les pràctiques siguin remunerades amb un mínim per tal d’evitar un cost afegit a l’estudiant en pràctiques. El servei de pràctiques està unificat en únic centre o cada facultat de la UB té el seu? No. Existeix el Servei d’Atenció a l’Estudiant, allà es pot informar dels punts de la normativa de la pròpia universitat. Ara bé, cada centre coordina i gestiona un cop ja està feta la selecció empresa-alumne. És cada centre qui estableix el seu propi procediment. Com funciona el procediment? Com ho pot fer una empresa per demanar una persona estudiant en pràctiques? La tramitació de les pràctiques amb la Universitat de Barcelona es fa mitjançant diferents plataformes, segons la Facultat. Aquestes plataformes faciliten els processos d’acolliment d’estudiants, la tramitació dels convenis de pràctiques, projectes formatius i la publicació de les ofertes de pràctiques. El procediment està estandarditzat en les diferents plataformes: 1. Registrar l’organització a la plataforma. 2. Publicar l’oferta de pràctiques. La oferta es validarà pel gestor del centre UB on s’hagi vinculat l’oferta. 3. Selecció de l’estudiant. 4. Gestió de convenis i projecte formatiu. 5. Avaluació de les pràctiques. Les diferents plataformes de gestió de pràctiques a la UB són: • GIPE (Per els campus d’educació, humanitats i ciències). • Carreres professionals de la Facultat d’Economia i Empresa, Oficina de Pràctiques de la Facultat de Dret.
  13. 13. Guia per a l’acollida i l’acompanyament de persones estudiants universitàries en pràctiques acadèmiques externes a empreses de l’Economia Cooperativa, Social i Solidària (ECSS) 13 02.4.3 EL CAS DE LA UPC Quin tipus de pràctiques ofereix la universitat? En la línia de les altres dues universitats, les pràctiques de la UPC també es configuren en dues modalitats: les pràctiques curriculars (integrants en el pla d’estudis) i les pràctiques extracurriculars (caràcter voluntari). Quin és l’horari que s’hauria de seguir? En ambdós casos el nombre màxim d’hores, en termes generals, és de 900 en un mateix curs acadèmic de l’estudiant. Ara bé, això també dependrà dels ECTS (crèdits) dels estudis que es cursin per això es pot consultar el web de l’Escola o Facultat per conèixer els detalls dels límits segons la titulació. No hi ha hores mínimes, només en cas de pràctiques curriculars 360 h mínim (12 ETCS). Quin ajut econòmic s’hauria de pagar? L’estudiant té dret a percebre, en els casos que s’estipuli, una aportació econòmica de l’entitat col·laboradora en concepte de borsa a ajut a l’estudi. Les pràctiques externes són, globalment, remunerades. El preu orientatiu és de 8 euros l’hora. L’ajut econòmic depèn molt del tipus de titulació que es demandi i de la quantitat de demanda que hi hagi en aquell moment. Així doncs, el centre també pot arribar acceptar ajuts inferiors o superiors a 8 € l’hora. No obstant, no pot superar els 20 euros per hora. Només en el cas de les pràctiques curriculars i/o obligatòries, i de forma excepcional, els centres docents poden autoritzar pràctiques sense remuneració. Definit un marc de relació institucional de la UPC amb una entitat col·laboradora, les condicions seran iguals per a tots els estudiants d’un mateix àmbit i/o nivell (grau i màster) que facin pràctiques en aquest marc, sense que el diferencial entre els col·lectius sigui superior a un 25%. El servei de pràctiques està unificat en únic centre o cada facultat de la UPC té el seu? No. Existeix el Servei de Gestió Acadèmica, allà es pot informar del funcionament de les pràctiques i els principals punts de la normativa de la pròpia universitat. Ara bé, pel que fa el procediment ells únicament ho coordinen i gestionen un cop ja està feta la selecció empresa-estudiant. És cada centre docent qui estableix el seu propi procediment, les ofertes que vol, les demandes que admet... En aquest sentit té funcionament similar al de la UB. Com funciona el procediment? Com ho pot fer una empresa per demanar un jove de pràctiques? Les pràctiques es formalitzen a través de la signatura de convenis de cooperació educativa entre l’estudiant, la Universitat i l’empresa o institució que acull l’estudiant. La gestió administrativa dels convenis de cooperació educativa recau en els centres docents. A continuació, trobareu el link amb les diverses Facultats que componen la UPC. Allà s’explica el procediment exacte que demana cada centre: https:// www.upc.edu/cce/ca/empreses-i-institucions/enllacos-centres-docents S’ha de tenir l’assegurança escolar mentre el conveni sigui vigent. Actualment l’assegurança escolar cobreix períodes d’un any que van des del dia 16 de setembre, fins el dia 15 de setembre de l’any següent. Si la persona estudiant té més de 28 anys s’haurà de formalitzar una assegurança privada. A aquest efecte, la UPC té signat un conveni amb la Correduria d’Assegurances CONFIDE. Cal informar-se en la secretaria de cada centre.
  14. 14. Barcelona Activa14 02.5 QUI PARTICIPA? ELS AGENTS/ELS ROLS ESTUDIANT Aplicar coneixements apresos i adquirir competències professionals EMPRESA D’ACOLLIDA Tutor/a encarregat de l’aprenentatge òptim de l’estudiant al context professional, inclosa la seva avaluació UNIVERSITAT Tutor/a encarregat de l’avaluació de l’aplicació dels coneixements acadèmics en la pràctica laboral UNITAT GESTORA DE CADA UNIVERSITAT El/la tutor/a de l’empresa El rol del/de la tutor/a consisteix principalment en de vetllar pel desenvolupament formatiu de l’estudiant durant les pràctiques. Ha de ser una persona vinculada a l’empresa amb una certa experiència i coneixement de la mateixa, que asseguri una bona rebuda a l’estudiant i amb la qui es pactin les tasques a realitzar i que tinguin un component formatiu per tal que l’estudiant aporti, amb l’aprés a la facultat, valor afegit a l’empresa. Per tant, conèixer a la persona estudiant permetrà saber quines tasques pot realitzar i quines s’adeqüen millor als seus estudis, garantint una òptima formació i aprenentatge. Tant el seguiment com la compatibilitat horària amb el seu centre d’estudi haurà de ser també valorat a través d’un seguiment periòdic per tal d’avaluar de forma correcte les pràctiques de l’estudiant. El/la tutor/a ha de tenir contacte amb el/la tutor/a de la universitat, de tal manera que hi hagi un seguiment de l’estudiant durant la seva estada de pràctiques. Per tant, la funció del/de la tutor/a serà garantir l’aprenentatge òptim de l’estudiant sense que les pràctiques interfereixin en el desenvolupament normal de les seves tasques laborals. El/la tutor/a de la universitat és una figura de suport pel bon funcionament de les pràctiques per totes les parts.
  15. 15. Guia per a l’acollida i l’acompanyament de persones estudiants universitàries en pràctiques acadèmiques externes a empreses de l’Economia Cooperativa, Social i Solidària (ECSS) 15 L’estudiant El rol de l’estudiant consisteix en aplicar els coneixements adquirits en el context professional de les pràctiques. En el desenvolupament de les seves tasques, haurà de ser tutelat/da i avaluat/da per garantir l’aprenentatge òptim de les competències i coneixements definits al projecte formatiu. Per tant, haurà de complir també amb una sèrie d’obligacions, com el compliment d’un horari, la realització de les tasques pactades i respectar, en cas que així s’especifiqués, la confidencialitat d’informació i les normes internes de l’empresa. El/la tutor/a de la Universitat La funció principal del/de la tutor/a de la universitat consisteix en fer el seguiment i l’avaluació de l’estudiant en les pràctiques. És una figura d’acompanyament i suport a l’estudiant per tal de resoldre tots aquells dubtes que li poguessin sorgir a l’estudiant durant el procés de pràctiques. També ha de realitzar un seguiment de l’alumne/a a l’empresa i tenir en compte les tasques que s’hi estan duent a terme. La Unitat gestora Per altra banda la Unitat gestora de pràctiques, s’encarrega de la gestió del conveni i projecte formatiu, que regularà l’estada de pràctiques de l’estudiant i el procés d’avaluació. A TENIR EN COMPTE COM A TUTOR/A DE L’EMPRESA D’ECSS Podrem assignar una persona o un equip, tenint en compte les dimensions de les empreses d’ECSS s’aconsella que sigui una única persona la que assumeixi les tasques de tutorització de la persona estudiant. En tot moment haurem de tenir present la nostra funció educativa, promovent la formació integral, l’atenció personalitzada i la relació de confiança. Haurem d’ajudar a l’estudiant al seu desenvolupament, estimulant la seva independència i autonomia. Cal tenir present en l’assignació de tasques, les habilitats i capacitats de l’estudiant: si els desafiaments superen les competències de l’estudiant se li genera un estat d’ansietat per excés de dificultat; si les habilitats superen el desafiament, l’estudiant podrà entrar en un estat d’avorriment i poca motivació. Cal buscar l’equilibri per garantir l’èxit de l’experiència.
  16. 16. Barcelona Activa16 NECESSITEM UNA PERSONA ESTUDIANT EN PRÀCTIQUES? Per què creiem què pot ser útil/positiu incorporar una persona en pràctiques a l’equip? Quines àrees identifiquem amb les quals som fortes i podem transmetre coneixement i en quines àrees ens sentim més dèbils i necessitaríem un reforç? Tenim, properament, projectes que necessitin de suport extern? Hi ha accions que voldríem/desitjaríem fer a l’intern de la nostra organització i que no fem per manca per capacitats/habilitats específiques? En base a les respostes: què podria fer la persona que vingués? Un cop definides les tasques, responen a una necessitat nostra? Responen a la necessitat d’aprenentatge d’un estudiant en pràctiques? Ja tenim l’oferta! Acollir una persona en pràctiques implica tenir en compte aspectes diferents segons el moment. En aquest sentit, la Guia en distingeix cinc: 1. La planificació 2. La selecció i incorporació 3. L’acollida 4. L’acompanyament 5. El tancament: l’Avaluació A continuació aportem algunes pistes, indicacions que poden ser d’utilitat per l’empresa en cada moment. 03.1 LA PLANIFICACIÓ:EL MOMENT 0! Aquesta fase és el pas previ i necessari abans d’emprendre el camí cap a la acollida d’una persona estudiant en pràctiques. És el moment en què les persones que formen part de l’empresa han de reflexionar i debatre sobre l’oportunitat d’acollir un/a estudiant en pràctiques. 03. El procés LA PLANIFICACIÓ LA SELECCIÓ L’ACOLLIDA L’ACOMPANYA- MENT L’AVALUACIÓ
  17. 17. Guia per a l’acollida i l’acompanyament de persones estudiants universitàries en pràctiques acadèmiques externes a empreses de l’Economia Cooperativa, Social i Solidària (ECSS) 17 RECOMANACIONS PER A LA DEFINICIÓ DEL PERFIL Haurem de decidir quina titulació volem que tingui la persona, idiomes, nivell informàtic i/o altres especificacions. No ens limitem a l’àmbit/sector de la nostra empresa: si som una empresa de disseny no cal que demandem un/a estudiant de disseny, potser necessitem algú de finances, per a millorar el nostre pla econòmic-financer o plantejar una futura inversió; si som una empresa de consultoria en l’àmbit social, potser no necessitem un/a estudiant de sociologia sinó d’informàtica, perquè ens ajudi a millorar el nostre sistema i pàgina web; si som una empresa de màrqueting potser necessitarem un/a estudiant de sociologia o antropologia... Tenint en compte l’àmbit en el qual estem treballant, l’economia cooperativa, social i solidària, un element a valorar positivament és la participació de la persona en associacions, voluntarisme... els vincles que la persona tingui més enllà d’allò estrictament universitari pot ser un element a tenir en compte i que ens ajudi en la tria. QUÈ ÉS EL CONVENI DE COL·LABORACIÓ? És el conveni que l’empresa ECSS signarà amb la Universitat. És el document en què es defineixen els drets i deures de les dues parts durant el procés d’estada d’una persona estudiant i se signa un cop s’ha realitzat la selecció de l’estudiant. El conveni recull els aspecte normatius i econòmics que regulen les pràctiques. Té una vigència d’un any, i permet la incorporació de més d’uns persona estudiant. Respondre aquestes preguntes ens ajudarà a decidir si incorporar o no una persona estudiant en pràctiques a la nostra empresa. Si la resposta és SI! Si tot l’equip està d’acord, serà el moment de: 1. Assignar una persona responsable de l’acollida de l’estudiant en pràctiques, el que esdevindrà la figura de tutor/a d’empresa. 2. Escollir amb quina Universitat volem establir el conveni de col·laboració. 3. Elaborar un perfil de la persona estudiant. 4. Elaborar el conveni de col·laboració i el projecte formatiu.
  18. 18. Barcelona Activa18 EL PROJECTE FORMATIU És el document que recull els objectius, tasques i competències. Objectius pedagògics de l’estada de pràctiques: explicar breument quins són els continguts formatius i els coneixements que l’estudiant podrà desenvolupar o adquirir al llarg de la pràctica (vegeu a l’apartat de acollida el programa formatiu). Tasques a desenvolupar: relació orientativa de les tasques que durà a terme. S’aconsella que hi hagi una progressió en la dificultat i responsabilitat. Competències professionals a assolir: competències bàsiques o transversals, genèriques corresponents a la titulació, especifiques pròpies del lloc de treball. Calendari de realització: data d’inici i final de les pràctiques i horari pactat (vegeu en annex, 2 exemples de projecte formatiu que ens pot orientar). L’ENTREVISTA Preguntes que ens poden ajudar a realitzar l’entrevista de selecció: 1. Per què estudies...? 2. Quines assignatures t’interessen més? 3. Quina és la teva experiència professional, si en tens, en aquest àmbit o altres? Has treballat com a voluntari/a o en associacions...? 4. Per què t’agradaria accedir a aquesta pràctica i no una altra? 5. Què n’esperes de les pràctiques? Quines habilitats t’agradaria desenvolupar? 6. Coneixes l’ECSS? Què en penses? No ens espantem amb el “Projecte formatiu”!!! El projecte formatiu no és res més que recollir sobre el paper el que haureu debatut entre vosaltres. 03.2 LA SELECCIÓ I LA INCORPORACIÓ Un cop tenim el perfil i decidida la Universitat, s’iniciarà el procés de selecció de la persona a incorporar en pràctiques. Cada Universitat té la seva metodologia, procés i requisits (en annex adjuntem el procés que la UPF i la UB segueixen per a la incorporació, a títol d’exemple). Es recomana seleccionar per l’entrevista al voltant de 6 persones, ja que un nombre superior pot allargar el procés i pot suposar per l’empresa una inversió de temps que sovint no disposa.
  19. 19. Guia per a l’acollida i l’acompanyament de persones estudiants universitàries en pràctiques acadèmiques externes a empreses de l’Economia Cooperativa, Social i Solidària (ECSS) 19 Ja tenim a la persona! Signem el conveni de col·laboració i el projecte formatiu amb la Universitat i l’alumne. I mentrestant, anem pensant: On l’ubicarem? Taula, cadira, ordinador (opcional, pot aportar-lo l’estudiant), accés a mail (compte de correu: podem crear un gmail genèric amb el nom de l’empresa). 03.3 L‘ACOLLIDA L’acollida pot ser determinant en el bon funcionament de les pràctiques, que la persona estudiant se senti acollida en el seu lloc de pràctiques afavoreix la bona dinàmica de treball. També és important que conegui l’empresa i el lloc de treball perquè s’hi familiaritzi. Pot donar peu a que l’estudiant tingui més predisposició a realitzar les pràctiques d’una manera més eficient i engrescadora. Que se’l formi i que tingui clares les seves funcions i com s’ha de gestionar i planificar des d’un bon començament permetrà que li sigui més fàcil a l’estudiant saber quines tasques ha de fer al dia a dia. L’estudiant, sobretot els primers dies, s’ha de sentir recolzat i saber quines seran les seves accions a dur a terme, ja que les pràctiques són un procés formatiu, per tant necessita conèixer l’empresa i saber quines seran les tasques i la dinàmica de treball. Prèviament a la seva arribada s’haurà de comunicar al personal de l’empresa de la seva incorporació, del perfil i les tasques que desenvoluparà. EL PRIMER DIA: L’ACOLLIDA El primer dia consisteix principalment en fer la primera presa de contacte de manera relaxada, per anar-nos coneixent mútuament. És el moment de presentar als i a les companyes, l’espai i l’entorn de treball, de comentar aspectes positius de l’entrevista, com interessos o experiència que creieu que aportarà valor a l’empresa i a l’estudiant. En el moment de recordar-li el seu pla de treball i formació, que s’ha indicat al seu projecte formatiu, es farà el calendari de les tasques, i s’aclarirà qualsevol dubte sobre que és el que s’espera de l’estudiant, així com explicar com es relaciona la seva formació amb les tasques que desenvoluparà. Hem de tenir en compte que pot ser la primera vegada que l’estudiant s’endinsa en el món professional, per tant, és important que tingui clar què durà a terme i com es relaciona amb la seva formació acadèmica. Durant el primer dia es recordaran els horaris i s’adaptaran, en cas que sigui necessari, als horaris de la facultat, així com es definiran les tutories, respectant en tot moment el calendari de classes i exàmens de l’estudiant. També serà el moment de finalitzar els tràmits administratius amb la Universitat que puguin quedar pendents. Pot ser interessant i distès que el primer dia l’estudiant participi en alguna activitat, ja sigui una reunió d’equip o assistir a un seminari amb el/la tutor/a, per tal de començar l’acollida de forma tranquil·la per l’estudiant i així se senti còmode i receptiu a l’espai. Presentar alguna eina d’organització del temps i seguiment de les tasques pel mateix estudiant: recomanar-li que s’acostumi a escriure les tasques que ha dut a terme i quant de temps li ha suposat en una taula de dedicacions, així li serà més fàcil planificar-se i preveure el temps que inverteix en les tasques, així com per a l’elaboració d’una memòria final.
  20. 20. Barcelona Activa20 És recomanable que el/la tutor/a fixi amb l’estudiant un dia a la setmana (1h) un espai de tutoria, on contrastar com se sent la persona, connectar les tasques amb el projecte formatiu i revisar les tasques que li han estat encomanades. Les primeres dues setmanes! Una proposta de calendari amb una dedicació de 15 h setmanals Cal tenir present en tot moment el caire formatiu de les pràctiques. Tenint en compte, a més, el desconeixement que de la realitat de l’ECSS es té a les Universitats, les pràctiques també poden ser una oportunitat de difondre un altre model econòmic, i una oportunitat per a les persones estudiants de conèixer una manera d’emprendre, que els pot ser d’utilitat de cara al seu futur professional. L’itinerari formatiu de la persona en pràctiques pot establir-se a tres nivells: 1. L’univers de l’ECSS i les finances ètiques Caixa d’eines per al descobriment de l’Univers de l’ECSS i les finances ètiques: http://www.xes.cat http://www.cooperativestreball.coop http://www.aracoop.coop http://www.laciutatinvisible.coop/wp-content/uploads/2016/02/essb_def3.pdf http://fets.org/es Què són les cooperatives? • Guia sobre l’empresa cooperativa per a estudiants en pràctiques. Adjunt a aquesta Guia i com a material de suport, a disposició per a les empreses i/o entitats que ho sol·licitin. • Guia de l’ESS per a les administracions locals. Adjuntem aquesta Guia. 2. L’organització:la composició, estructura i òrgans de l’empresa o organització Orientacions per a l’aprenentatge i formació sobre al vostra organització. Per tal de poder transmetre la cultura organitzativa de la vostra empresa/organització us proposem que a partir de la informació de la pàgina web de la vostra empresa o del material que disposeu, en una sessió de una hora aproximadament, realitzeu una entrevista amb l’estudiant, a partir de les preguntes que ja conté la “Guia sobre l’empresa cooperativa per a estudiants en pràctiques” (en Annex a aquesta Guia). 3. Les accions/projectes que desenvolupa la vostra organització i en les quals participarà l’estudiant El projecte formatiu específic (a l’annex de la Guia disposa de dos exemples de projecte formatiu). ATENCIÓ Un Risc! Calendaritzem bé ja que sinó ens podem trobar que alguna de les tasques que li tinguem encomanades i per les quals necessitem el suport de l’estudiant, coincideixi amb exàmens o altres compromisos de l’estudiant.
  21. 21. Guia per a l’acollida i l’acompanyament de persones estudiants universitàries en pràctiques acadèmiques externes a empreses de l’Economia Cooperativa, Social i Solidària (ECSS) 21 Així mateix, i tenint en compte que aquest programa es desenvolupa en el marc de les accions de Barcelona Activa, les empreses podran disposar de l’oferta formativa que posa a disposició Barcelona Activa. En aquest sentit, caldrà tenir en compte el calendari de l’oferta. El procés formatiu continuarà i no s’esgota en la primera o segona setmana. El procés formatiu és al llarg i ample del període que estigui a l’empresa, per això, algunes de les accions/tasques a preveure són les formatives en ECSS. LA PRIMERA SETMANA Iniciar l’itinerari formatiu Es recomana oferir informació sobre ECSS en qualsevol format, ja sigui jornades o seminaris, llibres o pàgines web. L’objectiu és que l’estudiant assimili els valors i pràctiques de les ECSS, l’esperit crític, el compromís social i ètic i les pràctiques organitzatives i directives. Formació sobre la nostra organització, història, situació actual, projectes duts a terme i projectes en curs, organització, finançament... Oferir especialment informació sobre els projectes en els quals estarà immers l’estudiant i que tingui fàcil accés per si li vol fer un cop d’ull i preparar-se. Deixar a l’abast de l’estudiant els instruments necessaris per tal d’accedir als documents de treball, ja sigui una carpeta a l’ordinador amb tota la informació de referència que heu previst, o accés a un dropbox o google drive. Participar en reunions encara que no estiguin directament vinculades en les tasques/ projectes per tal de iniciar-se i conèixer la dinàmica de treball, organitzativa i contingut del dia a dia de la entitat. Assistir a Jornades i/o actes que es desenvolupin en el marc de l’ECSS que li permetin a l’estudiant anar submergint-se en l’ECSS i que li permetin a l’empresa, a partir del retorn de l’estudiant, estar al corrent del que succeeix al seu entorn, i que sovint, per les càrregues de feina no li és possible. Totes aquestes tasques formatives i de participació ajudaran a que l’estudiant se senti còmode en l’entorn, ens coneguem mútuament i establim una dinàmica d’interacció amb l’equip i el/la tutor/a. LA SEGONA SETMANA Ja és el moment d’endinsar-se en la feina, en els projectes en els quals haurà de participar, donar suport i contribuir amb noves idees. Per tal de garantir el bon funcionament durant la primera etapa, és important que s’encomanin tasques específiques i clares i el temps en el que espera que es realitzin. El calendari que vam pactar és la guia per a aquestes tasques. És important fer un seguiment del treball que fa l’alumne, i un feedback de les fortaleses i punts a millorar, per tal que l’estudiant entengui el procés d’aprenentatge. Un recurs interessant: el Job Shadowing! El Job shadowing és una de les tècniques més utilitzades en el procés d’incorporació d’una persona a una empresa. Bàsicament consisteix en l’observació del/de la tutor/a d’empresa o d’una altra persona treballadora de l’empresa, durant la jornada laboral. L’estudiant observa i acompanya en tot moment a un/a treballador/a de l’empresa, oferint-li l’oportunitat d’endinsar-se en les tasques i el com les desenvolupa l’organització. A més, pot ser un bon recurs si la incorporació de l’estudiant coincideix amb un pic de feina de l’empresa.
  22. 22. Barcelona Activa22 EL TESTIMONI I què pensa la persona estudiant? En el meu cas, al ser les segones pràctiques que realitzo, vaig intentar buscar un lloc que ja d’entrada em cridés l’atenció, en conseqüència entrava ja em la predisposició d’aprendre. En un principi no tenim experiència ni coneixement del sector per això una bona xerrada amb el/la tutor/a o d’altres treballadors és bon inici perquè ens acabem de situar: com funciona el lloc on treballem, què s’hi fa, què farem nosaltres... Un aspecte clau per a mi és conèixer l’entorn, la gent amb la qui treballaràs i amb la que pots contactar en cas de dubte. Els dos primers dies sí que poden anar bé per acabar d’aterrar i assimilar una mica la informació que ens ha anat donant el/la tutor/a. En el cas de les ESS, si hi ha desconeixement, fer lectures, una mica de recerca sobre el tema o debatre-ho una mica amb el/la tutor/a pot serinteressant i profitós per més endavant. El 3r o 4rt dia ja és un bon moment per posar- nos en acció: si encara no hi ha una tasca assignada, sí que ens agrada poder ser partícips del funcionament de l’empresa: veure en directe què hi feu, com us organitzeu, com treballeu... A l’inici necessitem tenir molt clares les tasques i saber què hem de fer quan arribem. Sentir que hi ha flexibilitat i adaptació als nostres horaris, ens dona tranquil·litat. 03.4 L’ACOMPANYAMENT Després de les dues primeres setmanes d’acollida, l’estudiant haurà d’estar integrat a la dinàmica de treball, i progressivament haurà d’adquirir autonomia en les tasques que li siguin encomanades. Empatitzar amb la persona estudiant també és quelcom que haurà de tenir en compte el/la tutor/a. La fase d’acompanyament pròpiament és la fase d’execució de les pràctiques, és el període en què la persona estudiant està integrada en les dinàmiques de l’empresa i té clares les seves funcions i tasques encomanades. Podem demanar a l’estudiant, després de la primera presa de contacte, que ens indiqui quines són les tasques que més li han cridat l’atenció, on creu que podria aportar més... Aquest tipus d’informació ens pot servir d’ajuda per saber què podem i què ens pot aportar i a la vegada, què li podem encomanar. En aquesta fase és recomanable, més enllà de les reunions d’equip en què participi la persona estudiant, establir reunions de coordinació setmanals (1h). Fixar un dia i hora per a la seva realització i que sigui l’espai on l’estudiant pugui fer el retorn de la feina feta i pugui expressar necessitats. Pel tutor/a de l’empresa és l’espai on validar les tasques realitzades i on anar contrastant els aprenentatges que la persona estudiant va adquirint. En aquest espai és igualment important saber com es sent la persona estudiant, ja que d’aquesta manera podrem evitar frustracions o falses expectatives que es puguin generar de cara a futur. Durant la fase d’acompanyament haurem de fer un seguiment i preveure reunions pròpies del projecte educatiu. A continuació es presenta un quadre d’equivalències entre les competències i habilitats que ha d’adquirir la persona estudiant i les tasques que li podem encomanar pel seu desenvolupament, així com aquelles accions en les que ens hem de fixar per poder valorar l’estava estada de pràctiques com a tutor/a de l’entitat o empresa.
  23. 23. Guia per a l’acollida i l’acompanyament de persones estudiants universitàries en pràctiques acadèmiques externes a empreses de l’Economia Cooperativa, Social i Solidària (ECSS) 23 GUIA PEL TUTOR/A: COM SEGUIR EL PROJECTE FORMATIU? Competències transversals i específiques1 Habilitats Tasques/accions Organització i planificació Capacitat per preveure el temps de treball necessari per tal de portar a terme les tasques encomanades de forma eficient i eficaç. • Fixar un horari laboral i un calendari d’entrega de tasques ja que d’aquesta forma anirà adquirint el ritme laboral així com fomentarà el sentit de la responsabilitat de l’estudiant. Adaptació Naturalitat enfront el canvi, serenitat i confiança. • Adaptació en els canvis d’últim moment: entrega d’una feina abans o després, canvi d’informacions, canvi de tasques... ser capaç d’enfrontar-se als problemes que sorgeixen en el dia a dia laboral. Iniciativa i esperit emprenedor Presa de decisions amb confiança. • En les reunions deixar un espai perquè l’estudiant doni el seu punt de vista sobre els projectes/ activitats que s’estiguin desenvolupant. Creativitat i iniciativa Plantejar millores en processos, serveis, organització del treball, etc. • Demanar tasques que aportin una visió diferent al que s’estava fent fins al moment en l’empresa i d’aquesta forma fomentar la capacitat creativa de l’estudiant. Ex: presentació de l’entitat/empresa en un power point o altre suport informàtic, creació d’una base de dades inexistent, elaboració Balanç social. Responsabilitat i implicació personal Compromís ètic. • Presentar la feina a l’hora o dia encomanat/da, fer- ho amb cura, preocupar-se per la formació, voler aprendre i aplicar-ho. • Compromís ètic i professional en el desenvolupament de les tasques. • Implicació professional i personal en les activitats. Puntualitat Respectar els horaris de l’empresa, responsabilitat i respecte per el temps aliè. • Fixar un horari laboral i un calendari d’entrega de tasques ja que d’aquesta forma anirà adquirint el ritme laboral així com fomentarà el sentit de la responsabilitat de l’estudiant. Comunicació oral i escrita Comprensió i expressió adequada. • Exposició de tasques davant el/la tutor/a i d’altres participants. • Redactar actes, informes, documents. • Comunicació oral i escrita clara i efectiva. • Suport en presentacions, dinàmiques de grup. • Capacitat per comprendre i transmetre informació tècnica. 1 Les competències tant transversals com específiques les estableix la Universitat en funció de l’ensenyament.
  24. 24. Barcelona Activa24 Autonomia Capacitat per treballar de forma independent, resolució de problemes, iniciativa i confiança. • Realitzar tasques encomanades de forma autònoma sense constant suport del/de la tutor/a. • Iniciativa en la resolució de problemes sorgits, cercar alternatives i posar-les en pràctica. Comunicació Capacitat de comunicar i redactar idees i opinions de forma respectuosa, assertivitat, empatia. • Participar en les dinàmiques participatives i d’aixecament d’informació. • Exposició de tasques davant del/de la tutor/a i d’altres participants. Treball en equip i interdisciplinari Capacitat per col·laborar en el treball, mantenir una actitud oberta front diferents perspectives o solucions front un problema, capacitat de aprenentatge. • Preparar activitats conjuntes amb l’entorn laboral. • Demanar tasques amb altres persones treballadores o amb altres estudiants en pràctiques. • Col·laborar en projectes i tasques específiques amb altres persones involucrades. • Reconèixer la diversitat i treballar amb respecte i empatia amb els/les companys/es. • Capacitat per transmetre ambient positiu al treball. Negociació Capacitat per trobar punts intermedis i persuasió. • En la presa de decisions sobre les tasques, capacitat per expressar els punts de vista diferents, respectar i negociar la millor estratègia per realitzar l’activitat. Auto-motivació Capacitat per mantenir la motivació personal. • Important que l’estudiant presenti motivacions en el desenvolupament de les seves tasques i a la vegada motivar-lo perquè així sigui: donar-li veu, fer-lo participar en reunions, projectes, donar-li algunes responsabilitats... Acceptar crítiques Capacitat de autocrítica. • L’estudiant ha de saber acceptar les crítiques, els canvis que se’ls hi demana, fer entendre que no és quelcom destructiu sinó una forma més d’aprenentatge. Raonament crític Capacitat per analitzar informació i situacions de manera crítica. • En la cerca de informació, seleccionar de forma crítica aquella documentació més destacable. Aprenentatge autònom Capacitat per aprendre de forma autònoma, autocrítica i actitud proactiva. • Llegir bibliografia sobre el sector el qual fas pràctiques:“Guia ESS per l’administració local”. • Participació en jornades. • Sessions informatives, lectures, seminaris, conferències, xerrades amb els/les tutors/es, acompanyar en les reunions... fer activitats que els hi pugui aportar quelcom de cara a la seva formació professional. • Participar en cursos formatius i fer el retorn a l’equip de treball, preparar la sessió formativa i crear un espai d’aprenentatge òptim.
  25. 25. Guia per a l’acollida i l’acompanyament de persones estudiants universitàries en pràctiques acadèmiques externes a empreses de l’Economia Cooperativa, Social i Solidària (ECSS) 25 Anàlisi i síntesi Capacitat de analitzar informació i sintetitzar i comunicar. • Recerca documental. • Organitzar tota la informació trobada, saber-la sintetitzar. • Comunicar informació o dades interessants. • Conèixer fonts documentals adequades segons la informació. • Donar suport en l’anàlisi i síntesi. • Sistematitzar la informació. • Conèixer diferents formes de sintetitzar la informació d’acord a les necessitats. • Recerca de noves metodologies de suport pels serveis d’acompanyament per a les EECS. • Recerca d’activitats de cultura i esport per a persones en risc d’exclusió social. Administració de la feina Capacitat de planificar i organitzar el treball diari. • Entregar totes les tasques al/a la tutor/a el dia que ho hagi demanat. • Saber organitzar totes les tasques que els/les tutors/es hagin encomanar. • Reunió amb el/la tutor/a cada setmana. • Assistir a les reunions d’equip de l’entitat per saber què fan, com ho fan... • Acompanyament al/a la tutor/a en les seves activitats diàries. Noves tecnologies de la informació Coneixement de les noves tecnologies i capacitat per utilitzarles específicament • Utilització de tecnologies de gestió de la informació per organitzar grans volums d’informació i dades. • Utilització de programes informàtics d’anàlisi de la informació, de comunicació, específics del àmbit. • Domini de programes informàtics generals. Aplicar coneixements teòrics a casos pràctics Capacitat de relacionar conceptes teòrics i aplicar-los a problemes concrets. • Saber aplicar aquells conceptes teòrics en els casos específics, projectes encomanats. • Saber donar una resposta al problema plantejat a través dels conceptes coneguts. • Aplicar diferents teories i perspectives per abordar problemes concrets. Capacitat tècnica i adquirir habilitats de recerca Coneixement i capacitat per resoldre problemes tècnics prendre decisions de forma autònoma i execució acurada. • Trobar aquelles metodologies que s’adapten més a la recerca, saber quines són convenients i quines no. • Ser capaç de trobar alternatives. • Aplicar diferents tècniques en la planificació de projectes o activitats. • Organitzar tota la informació trobada, saber-la sintetitzar, cerca el que és més important.
  26. 26. Barcelona Activa26 ALGUNES IDEES: EINES I RECURSOS PEL TUTOR/A DE L’EMPRESA/ENTITAT • L’estudiant ens pot acompanyar en activitats, reunions... que tinguem i redactar-ne actes. • Pot assistir en xerrades, conferències, seminaris o d’altres activitats similars que podem trobar interessants de cara la seva formació. Després ens en pot fer un retorn. Nosaltres ara no tenim temps i pot ser una oportunitat! • Podem explicar-los la situació i que l’estudiant decideixi en què ens pot ajudar i fer -lo partícip de la situació. • A l’inici i quan estiguem establint les tasques que realitzarà, estarà bé pensar- ne alguna de fons, més estructural de l’empresa, amb un cert recorregut, que li puguem assignar, de manera que la pugui anar reprenent quan allò més immediat ja ho hagi fet. S’ha de perseguir en tot moment l’equilibri en les tasques i responsabilitat encomanades i la dedicació (en hores) de la persona estudiant: no podem sobresaturar de feina però tampoc no donar-li i caure en l’avorriment i la desmotivació. Pel que fa a la sobresaturació, les reunions setmanals ens seran útils per poder-ho identificar, i per poder alliberar-la de feines i responsabilitats si es percep, o la pròpia persona estudiant en pràctiques ens ho diu, que té massa feina i que no pot amb tot. Si per al contrari, les tasques encomandes són insuficients i la persona estudiant pot abarcar més feina, podem encomanar-li noves tasques i responsabilitats, que hagin estat prèviament establerts al projecte formatiu. Si el procés d’acollida i integració ha estat correcte i la persona estudiant s’ha integrat correctament a la dinàmica de feina interna, ens serà molt fàcil i a més fins i tot pot alliberar a part de l’equip!! Però també ens pot passar que coincideixi en un moment de molta feina de l’empresa i que encomanar noves tasques, per l’especificitat de l’empresa, sigui complexa o requereixi d’un temps que no disposem: què podem fer?
  27. 27. Guia per a l’acollida i l’acompanyament de persones estudiants universitàries en pràctiques acadèmiques externes a empreses de l’Economia Cooperativa, Social i Solidària (ECSS) 27 EL TESTIMONI ... i passades unes setmanes, què en diu l’estudiant? Un cop passades les primeres setmanes ja et trobes més ubicat en l’entitat, la feina o el propi entorn. És agradable veure que confien en tu donant-te feines, deixant-te escolar en les reunions o en les activitats que els/les tutors/es fan. El fet que estiguin disposats a ajudar-te i a escoltar-te quan et sorgeixen dubtes també et facilitar tenir més confiança en un mateix. La forma en la qual s’organitzen les entitats d’ESS et permeten tenir un tracte més directe, més de tu a tu, entre nosaltres com a estudiants en pràctiques i els/les tutors/es. Al cap i a la fi, que et facin sentir bé, còmode, amb veu (malgrat no tenir experiència) sempre és una motivació que pot influir en la forma com t’impliques en la feina o la voluntat d’aprendre més. En aquest sentit, seguir tenint - igual que en els primers dies o setmanes - un moment a la setmana entre tutor/a i estudiant per explicar com va, què ha fet o què fa, què necessita, quins dubtes té, etc. és important de cara la continuïtat de la pràctiques. Així mateix, tenir clares les tasques que s’han de fer cada setmana m’ajuda a saber com m’he d’organitzar: quines hores hi he de dedicar, com m’ho puc combinar amb la universitat, entre d’altres. Encara que els aspectes mencionats fa un moment s’assemblen als de la fase d’acolliment, després de passar les primeres setmanes, un/a ja es sent més adaptat a la feina, l’entorn, els companys o al/la tutor/a. Tot funciona més fluidament i, mica en mica, es va entenent quin és el mecanisme, com van les coses. Es valora molt positivament la flexibilitat d’horaris per tal de facilitar la combinació entre les pràctiques i la universitat i preveure i planificar les setmanes en les que el volum de feina augmenta. Pel que fa a la dinàmica de les pràctiques, es molt positiu per nosaltres tenir clar la feina que s’espera que fem així com els temps d’entrega, recollida o revisió de la feina, ja que promou el treball autònom. En aquest sentit, considero una de les coses més positives per a mi és el fet de treballar de manera autònoma sabent que el/la tutor/a revisarà la feina i m’orientarà per millorar-la. Com a estudiants representa un dels moments fonamentals per a la construcció de la confiança sobre la pròpia feina, així com conèixer millor els detalls ampliant la nostra informació en l’aplicació dels nostres estudis en el món laboral. Per altra banda, amb el temps, ja es van creant les relacions interpersonals amb l’equip. És una fase molt enriquidora per nosaltres ja que sentir-se part de l’equip, que contribueixes en el desenvolupament de la feina diària, que ets part de les obligacions i responsabilitats de l’entitat, promou la nostra vinculació amb la feina i fomenta la participació de forma en una vessant més reflexiva i personal en les tasques, l’aprenentatge propi de la col·laboració amb persones diverses així com la iniciativa personal i l’acceptació de les crítiques. Per últim, vull destacar que durant aquesta etapa de les pràctiques, a mig camí del final, en el meu cas va ser quan ja vaig assimilar el meu rol com a estudiant en pràctiques, vaig tenir més clar la finalitat de les tasques encomanades en relació amb el projecte formatiu i a la vegada vaig saber com sentir-me còmode amb l’equip i el seu ritme quotidià. Aquests factors permeten un exercici del treball molt més reflexiu i enriquidor per ambdues parts, ja que tu també et sents capaç i entens millor que pots oferir en termes de coneixements i competències al teu equip. Jo diria que durant aquest període s’acompleix un dels objectius fonamentals per les dues parts: que les pràctiques siguin una experiència d’intercanvi de coneixements i treball on totes les parts se sentin que han acomplert els seus objectius, les seves expectatives mútues.
  28. 28. Barcelona Activa28 03.5 EL TANCAMENT:L’AVALUACIÓ Pel que fa al tancament i avaluació, cada universitat estableix els seus mecanismes. Per exemple, en el cas de la UPF rebrem un qüestionari que haurem d’omplir 15 dies abans que es finalitzi el període de pràctiques. En el cas de la Universitat de Barcelona, cada centre i ensenyament determinarà quin és el procés d’avaluació i seguiment de les pràctiques. Tanmateix, i més enllà del que ens demani la Universitat, a nivell intern de l’empresa és recomanable reservar 1h al finalitzar el període de pràctiques per tal de tenir un intercanvi amb la persona en pràctiques i compartir l’experiència: què li agradat, què après, què faria diferent si tornés a començar...tampoc estarà malament regalar-nos un dineret!!! Des del punt de vista de l’empresa o entitat, també haurem de recuperar allò que ens vam preguntar a l’inici: Necessitem una persona estudiant en pràctiques? • Per què creiem què pot ser útil/positiu incorporar una persona en pràctiques a l’equip? • Quines àrees identifiquem amb les quals som fortes i podem transmetre coneixement i en quines àrees ens sentim més dèbils i necessitaríem un reforç? • Tenim, properament, projectes que necessitin de suport extern? • Hi ha accions que voldríem/desitjaríem fer a l’intern de la nostra organització i on un/a estudiant en pràctiques podria aportar valor i alhora formar-se? • En base a les respostes: què podria fer la persona que vingués? I preguntar-nos de nou si s’han satisfet les necessitats que teníem: • Què ens ha aportat la persona en pràctiques? Què creiem que li hem aportat nosaltres? • On ha estat més útil? I nosaltres? • Què canviaríem si tornéssim a començar?
  29. 29. Guia per a l’acollida i l’acompanyament de persones estudiants universitàries en pràctiques acadèmiques externes a empreses de l’Economia Cooperativa, Social i Solidària (ECSS) 29 I amb tot, quan trigarem? PLANIFICACIÓ ACTIVITATSTEMPS SELECCIÓ PERDIODE D’ESTADA 1. Fer una reflexió a nivell intern 2. Definir oferta i projecte formatiu 3. Decidir universitat / facultat i contactarhi Depèn de l’estructura interna i el tipus d’àmbit d’actuació de l’activitat 1 mes 350 h: 4/5 mesos = en funció nº hores a la setmana (15h o 20h / setmana) 1. Publicació oferta 2. Selecció (entrevista) 3. Signatura del conveni 1. Acollida 2. Acompanyament 3. Avaluació
  30. 30. Barcelona Activa30 QUADRE DE DEDICACIONS Es tracta d’un quadre que anirà omplint l’estudiant amb el control d’hores dedicades i les tasques realitzades. No té una finalitat fiscalitzadora del temps de la persona estudiant, sinó una orientació per al/a la tutor/a de les càrregues de feina (cal evitar la sobrecàrrega, així com que l’estudiant s’avorreixi). A més, al final del procés i per l’elaboració de la memòria serà una guia tant pel tutor/a com per la persona estudiant. Annexes Material de suport per a l’empresa d’ECSS Dia Tasca/activitat Dedicació (hores)
  31. 31. Guia per a l’acollida i l’acompanyament de persones estudiants universitàries en pràctiques acadèmiques externes a empreses de l’Economia Cooperativa, Social i Solidària (ECSS) 31 EL PROJECTE FORMATIU:DOS EXEMPLES Exemple projecte formatiu UPF Competències que s’han d’assolir Competències genèriques Competències específiques Activitats que s’han de desenvolupar Capacitat tècnica, capacitat d’aprenentatge, administració de la feina, habilitats de comunicació oral i escrita, sentit de la responsabilitat, facilitat d’adaptació, creativitat i iniciativa, implicació personal, motivació, puntualitat, relacions amb el seu entorn laboral, capacitat de treball en equip, receptivitat a les crítiques. Capacitat d’organització i planificació. Capacitat per aplicar els coneixements teòrics a situacions i problemes reals. Adquirir habilitats de recerca. Capacitat per aprendre autònomament tot adaptant- se a noves situacions. Disseny i gestió de projectes. Capacitat crítica i preocupació per la qualitat. El projecte formatiu s’estructura en dos eixos: 1. Barcelona Activa està impulsant l’economia cooperativa, social i solidària (ECSS). Pel disseny d’una de les accions ha contractat a Hobest. L’oferta ofereix la possibilitat de participar activament en l’encàrrec: Programa de pràctiques en ECSS 2. Gestió de projectes: Participar en les tasques que són pròpies de l’activitat de Hobest: formació en ESS, consultoria en ECSS per actors públics i privats. Les tasques a desenvolupar són: – Recerca documental i anàlisi de dades. – Assistir a reunions internes i externes (amb els diferents clients, col∙laboradors i actors de l’ESS), aixecar acta de les reunions. – Participar en les dinàmiques participatives i d’aixecament d’informació: organitzar i sistematitzar la informació que es desprengui de difunts espais de participació. – Assistir a les formacions que realitza (imparteix ) Hobest i donar suport per a la seva realització.
  32. 32. Barcelona Activa32 Exemple projecte formatiu UB
  33. 33. Guia per a l’acollida i l’acompanyament de persones estudiants universitàries en pràctiques acadèmiques externes a empreses de l’Economia Cooperativa, Social i Solidària (ECSS) 33
  34. 34. Barcelona Activa34
  35. 35. Guia per a l’acollida i l’acompanyament de persones estudiants universitàries en pràctiques acadèmiques externes a empreses de l’Economia Cooperativa, Social i Solidària (ECSS) 35 L’AVALUACIÓ Formulari avaluació pràctiques UPF VALORACIÓ PRÀCTIQUES - CIÈNCIES POLÍTIQUES I DE L’ADMINISTRACIÓ Marca de temps Nom de l’empresa Nom del/de la tutor/a d’empresa Nom del/de la tutor/a d’empresa Nom i cognoms de l’estudiant/a Indiqueu el nombre total d’hores realitzades per l’estudiant/a Indiqueu les tasques realitzades per l’estudiant/a Valoreu del 0 a 10, on el 0 és la puntuació mínima i 10 la màxima l’estada de pràctiques Valoreu del 0 al 10, on el 0 equival a “gens d’acord” i el 10 a “totalment d’acord”, l’assoliment per part de l’estudiant/a de les següents competències Capacitat tècnica Capacitat d’aprenentatge Organització, administració i planificació de la feina Habilitats de comunicació oral i escrita Sentit de la responsabilitat Puntualitat Creativitat, iniciativa Implicació personal i motivació Capacitat d’adaptació Relacions amb el seu entorn de treball Capacitat de treball en equip Receptivitat a les crítiques Capacitat d’autonomia i presa de decisions Capacitat per aplicar els coneixements teòrics a situacions i problemes reals Adquisició d’habilitats de recerca Capacitat per aprendre autònomament tot adaptantse a noves situacions Disseny i gestió de projectes Capacitat crítica i preocupació per la qualitat Si poguéssiu millorar algún aspecte de la seva formació, quin seria? Considereu les pràctiques útils per a la inserció laboral dels estudiants/es? Heu ofert o teniu previst oferir-li un contracte laboral? Altres comentaris
  36. 36. Barcelona Activa36 BIBLIOGRAFIA Universitats que col·laboren amb entitats socials. En el marc de la seva activitat acadèmica. Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya. Setembre 2015. Manual del tutor d’empresa. Claus per optimitzar les pràctiques. Olga Lasaga Millet (ed.), Javier Barracoya Martínez, Antoni Moreno García. Universitat de Barcelona i Univesitat Abat Oliba CEU.

×