Diese Präsentation wurde erfolgreich gemeldet.
Die SlideShare-Präsentation wird heruntergeladen. ×

Diagnosi sobre el treball de cures als barris de Sant Genís dels Agudells i la Teixonera

Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Diagnosi sobre el treball
de cures als barris
de Sant Genís dels
Agudells i La Teixonera
Exploració d’activitats de demand...
Coordinació | Carla Alsina Muro i Ivana Soto
Autores | Esther Repullo, Ivana Soto i Clàudia Viñas
Col·labordora | Rosa Ort...
Sumari de continguts
1. INTRODUCCIÓ I METODOLOGIA............................................................. 1
1.1 INTRO...
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Wird geladen in …3
×

Hier ansehen

1 von 94 Anzeige

Diagnosi sobre el treball de cures als barris de Sant Genís dels Agudells i la Teixonera

Herunterladen, um offline zu lesen

La present diagnosi que s’ha realitzat coordinadament amb Barcelona Activa i Pla de Barris té com a objectiu general explorar les necessitats de cures dels barris de de Sant Genís dels Agudells i la Teixonera i explorar alhora l’interès de les persones treballadores de la llar i del sector de les cures.



*Barcelona Activa no es fa responsable dels continguts i opinions presents en aquesta publicació.

La present diagnosi que s’ha realitzat coordinadament amb Barcelona Activa i Pla de Barris té com a objectiu general explorar les necessitats de cures dels barris de de Sant Genís dels Agudells i la Teixonera i explorar alhora l’interès de les persones treballadores de la llar i del sector de les cures.



*Barcelona Activa no es fa responsable dels continguts i opinions presents en aquesta publicació.

Anzeige
Anzeige

Weitere Verwandte Inhalte

Ähnlich wie Diagnosi sobre el treball de cures als barris de Sant Genís dels Agudells i la Teixonera (20)

Weitere von Barcelona Activa amb l’ESS (20)

Anzeige

Diagnosi sobre el treball de cures als barris de Sant Genís dels Agudells i la Teixonera

  1. 1. Diagnosi sobre el treball de cures als barris de Sant Genís dels Agudells i La Teixonera Exploració d’activitats de demanda i prestació entorn l’economia de les cures Febrer 2018
  2. 2. Coordinació | Carla Alsina Muro i Ivana Soto Autores | Esther Repullo, Ivana Soto i Clàudia Viñas Col·labordora | Rosa Ortiz Maquetació | Júlia Valldolitx
  3. 3. Sumari de continguts 1. INTRODUCCIÓ I METODOLOGIA............................................................. 1 1.1 INTRODUCCIÓ...................................................................................................................... 1 1.2 APROXIMACIÓ AL TERRITORI............................................................................................... 2 1.3 METODOLOGIA.................................................................................................................... 2 1.3.1 Entrevistes en profunditat............................................................................................3 1.3.2 Grup focal de professionals..........................................................................................5 1.3.3 Diàlegs a l’espai públic.................................................................................................6 1.3.4 Entrevistes individualitzades amb persones prestadores de serveis de cura................8 2. MARC TEÒRIC I ANALÍTIC ......................................................................9 3. LA TEIXONERA I SANT GENÍS DELS AGUDELLS .....................................20 3.1 PRESENTACIÓ DEL TERRITORI:DADES SOCIODEMOGRÀFIQUES GENERALS.................... 20 3.2. GENT GRAN:DADES GENERALS I RESULTATS DE LA DIAGNOSI ...................................... 22 3.2.1 Necessitats i demandes identificades i provisió de les cures .................................... 25 3.3 INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA:DADES GENERALS I RESULTATS DE LA DIAGNOSI ................ 30 3.3.1 Necessitats i demandes identificades i provisió de les cures .................................... 33 3.4 ALTRES COL·LECTIUS SUSCEPTIBLES DE BENEFICIAR-SE DEL TREBALL DE CURES:DADES GENERALS I RESULTATS DE LA DIAGNOSI................................................. 36 3.4.1 Necessitats i demandes identificades i provisió de les cures..................................... 37 3.5 VALORACIÓ DE LES CURES .............................................................................................. 37 4. LA PROVISIÓ DE LES CURES ................................................................39 4.1 SERVEIS PRESTADORS DE CURES..................................................................................... 39 4.2 TREBALLADORES DE LES CURES ..................................................................................... 46 4.2.1 Perfil sociodemogràfic treballadores de les cures i de la llar remunerades ................ 46 4.2.2 Condicions laborals.................................................................................................... 47 4.2.3 Necessitats i demandes ............................................................................................ 48 5. REFLEXIONS I PROPOSTES ..................................................................49 6. BIBLIOGRAFIA.....................................................................................52 7. ANNEXOS ........................................................................................... 54
  4. 4. Sumari de taules Tabla 1 | Professionals entrevistats............................................................................................................... 4 Tabla 2 | Professionals participants en el grup focal...................................................................................... 5 Tabla 3 | Marc analític 1. Demanda de cures de la població beneficiària i la població susceptible de ser beneficiària...................................................................................14 Tabla 4 | Marc analític 2. Percepció de les necessitats de cures de la població per part dels professionals de diferents serveis.............................................................................16 Tabla 5 | Marc analític 3. Condicions en que cobreixen necessitats les persones treballadores del sector cures........................................................................................................18 Tabla 6 | Indicadors sociodemogràfic de Sant Genís dels Agudells i la Teixonera (2015)................................21 Tabla 7 | Problemes identificats de la Gent Gran de Sant Genís dels Agudells i la Teixonera.........................23 Tabla 8 | Perfil sociodemogràfic de les persones beneficiàries de cures o potencialment beneficiàries.......23 Tabla 9 | Necessitats i demandes de cures no cobertes en relació a qui proveeix aquestes cures.................25 Tabla 10 | Evolució i projecció demogràfica de la població infantil i jove de 2010 a 2017...............................30 Tabla 11 | Perfil sociodemogràfic dels pares i mares amb fills/es menors o amb dependència.....................31 Tabla 12 | Necessitats i demandes de cures no cobertes en relació a qui proveeix aquestes cures...............33 Tabla 13 | Necessitats i demandes de cures no cobertes en relació a qui proveeix aquestes cures...............37 Tabla 14 | Serveis prestadors de cures.........................................................................................................40 Tabla 15 | Indicadors sociodemogràfics de persones prestadores de treball de cures remunerat.................46 Tabla 16 | Demandes i propostes de la població i dels equips tècnics del territori i de la diagnosi................50
  5. 5. Glossari PB Població beneficiària del treball de cures. amb pb ens referim principalment a dos col·lectius: gent gran i amb dependència i infants. PSB Població susceptible de ser beneficiària del treball de cures. Ens referim a un conjunt de persones que detectem que un servei de cures milloraria el seu benestar com són les persones gran que no tenen reconegut cap grau de dependència però necessitarien suport per la realització de determinades tasques. PC Població que es dedicat al treball de cures remunerat MA1 Marc analític dissenyat per analitzar la demanda de cures de la població beneficiària i la població susceptible de ser beneficiària MA2 Marc analític dissenyat per analitzar la percepció de les necessitats de cures de la població per part dels professionals de diferents serveis MA3 Marc analític dissenyat per analitzar les condicions de les persones treballadores del sector cures. Q1 Qüestionari adreçat a població susceptible de rebre serveis de cures, la mostra del Q1 aglutina fonamentalment gent gran. Q2 Qüestionari adreçat a pares i mares de infants. Q3 Qüestionari adreçat a persones treballadores en el sector de les cures actives o en situació d’atur GF Grup focal de professionals, una de les tres accions diagnòstiques en que es basa la present exploració.
  6. 6. 1 Diagnosi sobre el treball de cures als barris de Sant Genís dels Agudells i La Teixonera 1. Introducció i metodologia 1.1 INTRODUCCIÓ L’Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa, sol·licita aquesta diagnosi en coherència amb la Mesura de Govern per una democratització de la cura de la qual destaquen: El rol protagonista que té la família a l’hora de garantir la provisió de cura. Però fonamentalment les dones qui majoritàriament organitzen les tasques domèstiques i de cura a la llar. La cura remunerada caracteritzada per una profunda feminització i per una important presència de dones migrades. Fins ara el model econòmic de la ciutat en el sector de les cures ha adoptat una dinàmica mer- cantilista centrada en el benefici econòmic que per una banda no cobreix les necessitats de la població i al mateix temps ¡ vulnera els drets laborals de les proveïdores. Des de l’economia fem- inista s’aposta per dotar de complexitat al treball de cures i posar-lo al centre de la vida i de l’ac- tivitat econòmica de la ciutat i dels barris. En la mateixa línia esdevé imprescindible explorar les necessitats en l’àmbit de les cures a la ciutat de Barcelona. És fonamental estudiar aquelles que no estan sent cobertes i tenir també la finalitat de garantir els drets de les persones treballadores. Aquest supòsits van en la línia d’un estudi previ anomenat Anàlisi jurídic i accions comunitàries Economia de cures a les llars a la ciutat en el qual es proposen des del marc de l’Economia Social i Solidària altres maneres de fer economia de les cures basades en la gestió democràtica i participativa, l’orientació a les necessitats humanes i el compromís amb la comunitat La present diagnosi que s’ha realitzat coordinadament amb Barcelona Activa i Pla de Barris té com a objectiu general explorar les necessitats de cures dels barris de de Sant Genís dels Agudells i la Teixonera i explorar alhora l’interès de les persones treballadores de la llar i del sector de les cures. Per abordar aquest objectiu general, la present diagnosi pretén trobar alternatives i millores en la seva ocupació i per això treballem amb tres objectius específics: Explorar quines són les necessitats de cures de la població de Sant Genís i la Teixonera (concretament de la gent gran i dependent, infants i altres persones susceptibles de ser beneficiàries). Explorar quins serveis i en quines condicions estan proveint actualment les necessitats de cures. Explorar l’interès de les persones treballadores de la llar en iniciatives d’emprenedoria col·lectiva en el marc de l’ESS.
  7. 7. 2 1.2 APROXIMACIÓ AL TERRITORI Hem fet una primera aproximació,fent un recull de totes les entitats,institucions i teixit associatiu present al territori a partir de la consulta de fonts documentals, fonamentalment el Pla de Barris (2017) i la Diagnosi de Gent Gran (Rivero,2017).A partir d’aquí hem identificat els serveis i entitats que més ens podien interessar en l’exploració i ens hem reunit amb diverses figures/entitats claus d’ambdós barris d’Horta Guinardó amb un triple objectiu: primer aproximar-nos a què s’entén pel treball de cures i sobre tot quin valor se li atorga a aquestes tasques al territori estudiat;en segon lloc, seleccionar els i les professionals que participarien en les diverses accions diagnòstiques tenint en compte a més del seu perfil professional, el rol que desenvolupen a nivell comunitari i en conseqüència, el coneixement de la realitat de la població; i en tercer lloc, difondre la fase de foment1 del projecte i fonamentalment establir canals de difusió amb els i les professionals i la xarxa comunitària per fer arribar la informació a la població susceptible d’estar interessada. Els agents/dispositius claus contactats en aquesta primera fase han estat: Pla de Barris de Sant Genís dels Agudells- La Teixonera;equip tècnic del Districte Horta-Guinardó;equip tècnic Ludote- ca Casa Groga; Direcció del Centre de Serveis Socials de Vall d’Hebron; equip tècnic Centre Cívic Casa Groga i Centre Cívic la Teixonera; i treballadora social del CAP de Sant Rafael. Cal afegir que es tracta d’un territori amb un escàs teixit associatiu, sobre tot el barri de la Teixonera, i on la par- ticipació veïnal està molt vinculada als serveis de l’administració: Ludoteca, Centre Cívic, Casal de Gent Gran, etc. Cal esmentar també,que en el moment de dur a terme l’exploració,ens hem trobat amb la presèn- cia d’altres tres processos diagnòstics que requereixen una elevada participació veïnal i tècnica: diagnosi sobre la població adolescent i juvenil i foment dels espai de participació juvenil; fase d’execució d’accions derivades de la diagnosi de gent gran;I diagnosi sobre salut comunitària.Les dues primeres en el marc del Pla de Barris i la tercera realitzada per l’Agència de Salut Pública de Barcelona. Ens hem coordinat també amb els equips responsables d’aquestes diagnosis per tal de no sobrecarregar als equips tècnics i a la població. 1.3 METODOLOGIA Donada la naturalesa de l’objecte d’estudi: les cures, hem optat per una metodologia eminent- ment qualitativa. Les quatre accions diagnòstiques dissenyades per recollir informació sobre l’estat actual de les cures a Sant Genís dels Agudells i la Teixonera han estat: Entrevistes en profunditat a professionals i responsables de serveis que treballen en serveis prestadors de cures o bé, que per les funcions que desenvolupen tenen informació de primera mà sobre com s’estan assumint les cures. Grup focal amb professionals del mateix àmbit que les entrevistes. Diàlegs a l’espai públic entre veïnat, guiats amb tres models de qüestionaris segons els perfils de les persones enquestades. Entrevistes individualitzades a persones prestadores de serveis de cura. 1 L’objectiu d’aquesta fase ha estat conformar un grup de treballadores del sector de les cures per plantejar-los altres maneres de desenvo- lupar activitat econòmica des de l’economia social i solidària. A les interessades en aquesta iniciativa se’ls ofereix un programa de formació a mida centrat en competències per emprendre de manera col·lectiva.
  8. 8. 3 Diagnosi sobre el treball de cures als barris de Sant Genís dels Agudells i La Teixonera Totes les accions s’han dissenyat a partir del marc analític que es presenta més endavant (MA1, MA2 i MA3), i en coherència amb els tres grans objectius del projecte: 1. Conèixer quines són les necessitats de cura dels veïns i veïnes de Sant Genís dels Agudells i de la Teixonera. 2. Explorar els serveis i recursos prestadors de cures existents, i el grau de satisfacció de necessitats de cures de la població. 3. Indagar sobre alternatives possibles davant la desigual distribució de gènere i el no reconeixement social del treball de cures. Per tal d’aproximar-nos a conèixer com es gestionen les cures als barris en qüestió, hem classifi- cat la població en quatre col·lectius: Gent gran: persones de més de 60 anys que pel propi procés d’envelliment necessiten un ma- jor suport en diverses àrees de la vida. Infància i adolescència: infants i adolescents entre 0 i 18 anys, que per l’etapa vital en la que es troben necessiten especial atenció social, emocional educacional, etc. Altres col·lectius susceptibles de ser beneficiaris de cures: persones que pel moment vital en el que es troben, pel grup social al que pertanyen o per determinades circumstàncies de salut, socials o familiars, necessiten suport en alguns aspectes relacionats amb les cures. En referim per exemple a dones cuidadores en l’àmbit familiar,persones amb drogodependència, amb problemes de salut mental, en atur de llarga durada, etc. Persones treballadores del sector de les cures o de la llar,actives o en situació d’atur.Ja sigui desenvolupant l’activitat en l’economia informal, per un servei privat o públic. Aquesta classificació ens ha estat útil per codificar i analitzar la informació obtinguda, tot i així a l’hora d’interpretar les dades no entenem cada grup com a compartiment estanc sinó que seguint el principi de la interdependència, entenem que el tres primers grups interpretats com a població beneficiària de cures també proveeixen cures, de la mateixa manera que el col·lectiu de persones treballadores de les cures són també beneficiàries de cures. Per últim, abans d’entrar en el detall del disseny, execució i anàlisi de cada acció diagnòstica, cal destacar que totes les accions, a més de servir per extreure informació rellevant també han fun- cionat com accions de sensibilització i visibilització del treball de cures. En aquest sentit, trobem imprescindible facilitar accions que donin peu a reflexionar sobre el paper de les cures en el quo- tidià i que obrin portes a entendre-les des d’una òptica no mercantilista alhora que posin en valor la seva necessitat. 1.3.1 Entrevistes en profunditat Hem dissenyat un model d’entrevista semiestructurada d’una hora de duració aproximadament (Annex 1). Les preguntes s’han dissenyat a partir dels tres objectius de la diagnosi: 1. Identificar la percepció de les necessitats de cures de la població 2. Conèixer els serveis proveïdors existents al territori 3. Explorar les iniciatives i idees alternatives al model actual de provisió de les cures i tantejar la possibilitat de fer-ho des de l’ESS.
  9. 9. 4 Les entrevistes s’han realitzat als llocs de treball de les persones entrevistades i han estat gra- vades amb el previ consentiment de les persones entrevistades. De la transcripció de les entrev- istes, s’han extret dos tipus d’informació que s’han analitzat i sistematitzat de formes diferents: a) anàlisis qualitatiu de la percepció de les necessitats de cures de la població, s’han unificat les tres entrevistes al MA2;b) anàlisis qualitatiu dels serveis existents prestadors de cures (Taula 14). Per aquesta acció diagnòstica, s’han seleccionat professionals clau del territori que representen 4 àmbits diferents (sociosanitari,social,socioeducatiu i comunitari),tres que donen cobertura als dos territoris i un específic de Sant Genís dels Agudells: Tabla 1 | Professionals entrevistats Entrevista Servei Persones beneficiàries de cura Càrrec persona entrevistada Titularitat E1 CAP Sant Rafael Tota la població Treballadora Social Pública E2 Ludoteca Sant Genís Infants Equip tècnic Pública externalitzada E3 Serveis Socials Vall d’Hebron- Teixonera Tota la població Directora Serveis Socials Pública E4 Baixem al carrer i Programa I tu ja et cui- des? Cuidadors cuidats Gent gran Cuidadors/es informals Dinamitzadors comunitaris Pública externalitzada E5 Coordinació Casals de Gent Gran Horta Gent Gran Tècnica de Districte de Gent Gran Pública CAP Sant Rafael. Centre Públic Sanitari d’Atenció Primària, situat al barri de Sant Genís dels Agu- dells que dona cobertura sanitària als barris de la Teixonera, Sant Genís, Montbau, Vall d’Hebron, la Clota i la Font del Gos. Des de l’Equip D’atenció Primària (EAP) es realitzen diverses actuacions relacionades amb la promoció, prevenció, curació, i rehabilitació de la salut individual i col·lectiva en les diferents etapes i estats vitals. A més de l’atenció individual es realitzen activitats grupals i comunitàries. Serveis Socials de Vall d’Hebron- Teixonera. Centre d’informació, orientació i atenció on es tracten els problemes socials que afecten a les persones i a les famílies. Disposa d’un catàleg de serveis socials i recursos específics organitzats en vuit àmbits d’actuació:població general, població vul- nerable, gent gran, atenció a la dependència, infància i adolescència, dona, població immigrants i persones amb discapacitat. Ludoteca de Sant Genís. Equipament municipal situat al Centre Cívic Casa Groga del barri de Sant Genís dels Agudells. Ofereixen un espai educatiu a través del joc, les activitats es divideixen en dos grans grups: per a infants de 0 a 3 anys acompanyats d’una persona adulta, on també es tre- balla el vincle entre el familiar i l’infant; i un espai de joc per a infants dels 4 als 12 anys. Baixem al carrer i programa “I tu ja et cuides? Cuidadors cuidats”. Són dos projectes que estan en fase inicial d’execució, amb cobertura als dos territoris, i que s’han dissenyat a partir de les ne- cessitats detectades en l’estudi fet en el marc del Pla de Barris. El projecte Baixem al carrer, té l’objectiu de vincular la gent gran amb mobilitat reduïda i dificultats per sortir al carrer de manera autònoma, a activitats i serveis de l’entorn amb un enfoc comunitari. D’altra banda, el programa I tu ja et cuides?, té l’objectiu d’oferir suport a les famílies cuidadores i facilitar l’accés d’aquestes a activitats formatives, culturals, lúdiques i festives del propi territori. Casals de Gent Gran. Equipaments cívics destinats a persones grans, que ofereixen activitats i ser- veis amb la finalitat de promoure el seu benestar i participació en la societat.Les condicions d’ac- cés són tenir 60 o més anys, ser pensionista o treballador/a en atur major de 52 anys.
  10. 10. 5 Diagnosi sobre el treball de cures als barris de Sant Genís dels Agudells i La Teixonera 1.3.2 Grup focal de professionals Els objectius plantejats pel grup focal han estat els mateixos que per les entrevistes. El format grupal ens ha possibilitat conèixer com es conceben les cures i contrastar el discurs oficial de cada recurs o servei a partir del quotidià dels i les professionals. Per conformar aquest grup vam convocar 14 professionals de diferents àmbits: Salut als Barris de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, personal sanitari del CAP Sant Rafael, equip educatiu del projecte “A Partir del Carrer” de la Vall d’Hebron, Equip directiu de l’ Escola Bressol Municipal de Sant Genís dels Agudells, equip docent de l’escola primària Mare de Déu de Montserrat, dinamitzadora sociocultural del Casal de Gent Gran de Sant Genís, Punt d’Informació i Atenció a Dones d’Horta Guinardó, personal del Servei de Promoció i Suport de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat,equip tècnic de la Ludoteca de Sant Genís, dinamitzador juvenil de Sant Genís, dinamitzadores socioeducati- ves dels Centres Cívics la Teixonera i Casa Groga,Equip directiu de l’Escola Waldorf de Sant Genís, i casal Infantil de la Teixonera i personal tècnic de Serveis Socials de la Vall d’Hebron- Teixonera. La convocatòria dels professionals s’ha fet per diferents vies: presencial, telefònica i per correu electrònic segons el contactes establerts prèviament. Dels i les professionals convocades final- ment van assistir 7 dels següents serveis i professionals: Tabla 2 | Professionals participants en el grup focal Servei/ recurs Rol professional Teixonera Sant Genís Grup motor joves Dinamitzador juvenil X Ludoteca Dinamitzadora infantil X Casal de Gent Gran SG Dinamitzadora sociocultural X Centre Cívic Teixonera Dinamitzadora sociocultural X Serveis Socials VH- TX Educadora de carrer X X Serveis Socials VH- TX Directora X X Salut als barris (ASP) Tècnica X X La sessió s’ha dissenyat per tenir una durada d’entre 1 hora i 1,5 hores i s’ha basat en un guió semiestructurat (annex 4). Es va executar al Centre Cívic Casa Groga per motius de neutralitat i proximitat i va ser gravada amb consentiment previ de les persones participants. De les persones que no van poder participar, el principal motiu era la impossibilitat d’assistir en aquesta franja horària per motius laborals. Del grup focal (GF), s’han extret quatre tipus de informació que s’han analitzat i sistematitzat de formes diferents: a) anàlisis qualitatiu de la percepció de les necessitats de cures de la població, s’han unificat amb les entrevistes al MA2; b) anàlisis qualitatiu dels serveis existents prestadors de cures (Taula 14);c) anàlisi del discurs pel que fa a la valoració de les cures;d) anàlisis qualitatiu de les estratègies i propostes per donar resposta a les necessitats no cobertes de cures. Els objectius plantejats pel grup focal eren pràcticament els mateixos que amb les entrevistes, però amb el benefici que tenen les tècniques de recollida d’informació grupals, ja que a servit per crear un espai de diàleg entre professionals i ens ha permet conèixer com es concep el treball de cures més enllà del discurs oficial de cada servei o recurs. Alhora, s’han plantejat conjuntament fórmules per donar resposta a les necessitats no cobertes, i ha servit com a espai d’intercanvi entre professionals, perquè les treballadores dels diferents recursos coneguin el que s’està fent des d’altres espais i intercanviïn contactes per coordinar-se.
  11. 11. 6 1.3.3 Diàlegs a l’espai públic Aquesta acció diagnòstica respon a dos objectius: a) conèixer les necessitats de cures de la població dels barris de Sant Genís dels Agudells i la Teixonera; i b) conèixer els perfils socio- demogràfics i les condicions laborals de les persones que treballen prestant serveis de cures. Aquesta tècnica de recollida de informació està dissenyada perquè els propis veïns i veïnes,siguin qui recullin la informació. Per això hem conformat un grup amb veïns i veïnes, predisposades a participar en la execució dels qüestionaris i en establir diàlegs amb el veïnat al voltant del tema de les cures. Les accions s’han realitzat amb veïns i veïnes diferents i en espais i temps diferenciats segons cada territori. A Sant Genís dels Agudells es va contactar amb un veí i una veïna a través de la dinamitzadora so- ciocultural del Casal de Gent Gran de Sant Genís, les dues, són persones que a més de ser veïnes del barri, treballen en l’àmbit de les cures en l’economia informal: cuiden gent gran del barri, in- fants o netegen llars d’altres veïnes. En el cas de la Teixonera, s’ha contactat amb dos veïnes que participen al grup de dones Troba’t, les dos treballen en el sector de les cures netejant llars. En ambdós territoris la seva participació ha estat compensada amb un xec per comprar a un super- mercat de Sant Genís dels Agudells. Finalment ha participat un veí al barri de Sant Genís i una veïna al barri de la Teixonera, les altres dos veïnes no han pogut executar l’acció per motius relacionats amb la cura de persones de la família. A partir de les primeres reunions amb els equips tècnics del territori, i preveient que no totes les persones interessades podrien executar l’acció, les hem adaptat a la realitat dels ter- ritoris de manera que una de les tècniques de l’equip de Surt ha passat els qüestionaris amb un dels veïns al barri de Sant Genís i amb una participant del grup de dones “Troba’t” al barri de la Teixonera. Disseny dels qüestionaris Prèviament a l’execució de l’acció s’han dissenyat tres models de qüestionaris segons els tres perfils poblacionals objecte d’estudi:Q1.Població susceptible de rebre serveis de cures,gent gran i gent amb dependència (annex 4); Q2: Pares i mares d’infants menors d’edat o amb dependència (annex 5); Q3: Persones treballadores en el sector de les cures actives o en situació d’atur (annex 6). Les preguntes dels qüestionaris 1 i 2 han estat formulades per respondre les diferents categories del marc analític (MA1) en relació a la demanda de treball de cures de la població beneficiària i de la població susceptible de ser beneficiària, i a les condicions en que es cobreixen les necessitats (MA3). Pel que fa a les preguntes del qüestionari 3, han estat enfocades a conèixer el perfil socio- demogràfic de les treballadores de l’àmbit de les cures i les condicions en les que desenvolupen aquest treball. Cal esmentar que els qüestionaris dissenyats a l’inici, s’han modificat per tal d’adaptar-los al nivell competencial de les persones participants com a executores de l’acció diagnòstica. Aques- ta tècnica de recollida d’informació, ens ha permès recollir informació quantitativa i qualitativa sobre la quotidianitat i realitat dels barris en matèria de necessitats i treball de cures; la partici- pació del veïnat en l’execució dels qüestionaris ens ha permès arribar a un major nombre de gent, trencant la barrera entre personal tècnic i comunitat. Execució de l’acció “diàlegs a l’espai públic” Un cop trobats els veïns participants, l’ acció “diàlegs a l’espai públic” s’ha estructurat en tres parts:
  12. 12. 7 Diagnosi sobre el treball de cures als barris de Sant Genís dels Agudells i La Teixonera 1 Formació i concreció de l’acció: s’ha dinamitzat una breu formació prèvia en que s’explicava els objectius del projecte,la definició conceptual del treball de cures,i els objectius de l’acció en concret. S’ha explicat en primer lloc el full de cribratge que permet classificar la població enquestada segons els tres models de qüestionaris corresponents explicats abans: Q1, Q2 i Q3. Una vegada finalitzada la formació, s’ha fet una prova de l’execució del qüestionari per assegurar-nos que havien entès el que s’indagava en cada pregunta i que comptaven amb les competències lectoescriptores necessàries. Les persones participants en l’acció diagnòstica han signat un document de confidencialitat i protecció de dades sobre la informació recollida. Aquest espai formatiu ha permès concretar amb les persones participants els llocs claus per executar els diàlegs tenint en compte característiques del territori com l’orografia, la distri- bució dels comerços i en general la dinàmica quotidiana del barri. 2 Execució dels qüestionaris: Tenint en compte que aquests dos barris estan separats per la Ronda de Dalt i no són viscuts pel veïnes i veïnes com homogenis, hem decidit fer dos accions en dies separats. El fet que l’acció hagi sigut executada per un veí i una tècnica, ens ha per- mès obtenir informació més qualitativa que el veïnat enquestat ha anat aportant de manera espontània.Pel que fa a la execució de qüestionaris al barri de la Teixonera,s’han escollit com a estratègics per a la recollida d’informació, equipaments i altres emplaçaments de l’espai públic del barri del Carmel, ja que són utilitzats i transitats pels veïns i veïnes de la Teixonera. Això explica que un 10% de la mostra siguin veïns i veïnes del Carmel i no pròpiament de Sant Genís o la Teixonera. A continuació s’anomenen els punts on s’han realitzat els qüestionaris: a) Sant Genís dels Agudells:Jardins de J. Manuel Arnalot i parc infantil; Plaça Palestina; Cen- tre Cívic Casa Groga i Ludoteca Casa Groga; Bar Centre Cívic (local social); Casal de gent Gran Sant Genís; CAP Sant Rafael; Sortida metro Vall d’Hebron; Plaça de Meguido; Bar Jordà; AVV Agudells. B) Teixonera i Carmel: Sortida metro El Coll/ la Teixonera; Centre Cívic la Teixonera; Parc de la plaça Teixonera;Plaça d’Herta Frankel;Mercat del Carmel;Sortida del metro Carm- el- carrer Llobregós i Centre Obert Adsis Carmel. 3 Reunió de retorn del grup motor de veïns i veïnes: per tancar l’acció diagnòstica s’ha fet un retorn a les persones participants, destacant alguns relats sobre la quotidianitat de les cures en relació amb l’entorn dels barris.En aquesta trobada se’ls ha lliurat un val d’un supermercat com a compensació per la seva participació. Anàlisi i sistematització dels resultats Les dades s’han sistematitzat en tres bases de dades segons cada qüestionari, i s’ha combinat l’anàlisi qualitatiu amb l’anàlisi quantitatiu. El qüestionari 1. Població susceptible de rebre serveis de cures, gent gran i gent dependent (annex 4), té com a població objectiu les persones benefi- ciàries o potencialment beneficiàries del treball de cures residents als barris de Sant Genís dels Agudells i la Teixonera. La mostra final és de 34 persones. Per tal de garantir l’aleatorietat de la mostra, han contestat el qüestionari aquelles persones que han respost afirmativament a alguna de les següents preguntes filtre (annex 3): a) Necessita vostè algú que l’ajudi per a poder desenvo- lupar les activitats de la seva diària com dutxar-se, fer la compra, organitzar les visites al metge, etc.?; b) Creu que si tingués un recolzament en les tasques de la llar milloraria la seva qualitat de vida? El qüestionari 2: pares i mares d’infants menors d’edat o amb dependència (annex 5), té com a po- blació objectiu les persones amb fills menors d’edat o amb algun tipus de dependència residents als barris de la Teixonera i Sant Genís del Agudells, la mostra final és de 18 persones. Per tal de garantir l’aleatorietat de la mostra, han contestat el qüestionari aquelles persones que han res- post afirmativament a la següent pregunta filtre2 (annex 3):c) Té vostè fills/es menors d’edat o amb algun tipus de dependència? 2 En cas que el veí/na enquestat/da fos mare/pare i cuidador/a de manera remunerada,aquest perfil s’ha integrat dins del qüestionari 3 que ja incorpora un apartat en què es pregunta sobre les cures dins de l’entorn familiar.
  13. 13. 8 Per últim, el qüestionari 3:persones treballadores en el sector de les cure actives o en situació d’atur (annex 6), té com a població objectiu les persones residents als barris de la Teixonera i Sant Genís dels Agudells que treballen o han treballat en el sector de les cures i el treball domèstic, la mostra final és de 21 persones. Per tal de garantir l’aleatorietat de la mostra, han contestat el qüestionari aquelles persones que han respost afirmativament a la següent pregunta filtre (annex 3): d) Treballa, o ha treballat vostè cuidant persones (gent gran, malalta, infants) o realitzant tas- ques de la llar (com netejar, cuinar. Etc.)? Sobre la mostra Cal esmentar que la mostra obtinguda no és representativa quantitativament pel que fa al total de la població,l’objectiu de l’estudi és fer una aproximació al territori de tipus qualitatiu.Al punt 3 del present informe, s’inclou un punt de contextualització dels resultats, a fi de comparar la mostra amb les dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. 1.3.4 Entrevistes individualitzades amb persones prestadores de serveis de cura Inicialment s’han dissenyat dues sessions adreçades a persones proveïdores de treball de cures amb l’objectiu d’aprofundir en la seva situació i condicions laborals, i alhora explicar el marc al- ternatiu pel qual s’aposta a l’hora d’oferir un servei de cures. Donat que les sessions han tingut molt baixa assistència,s’ha adaptat el contingut del format grupal a entrevistes individualitzades. Alguns dels motius que podrien explicar la baixa participació són:el difícil accés aquest col·lectiu que en alguns casos no està vinculat a cap equipament ni servei per trobar-se en situació admin- istrativa irregular però també la dificultat de les treballadores d’aquest sector per dedicar temps a la vida pública. Les persones prestadores de serveis de cura entrevistades compleixen amb algun dels requisits següents: a) treballen en l’àmbit de les cures, han treballat o estan interessades en fer-ho en els barris en qüestió; b) han mostrat interès en millorar a nivell formatiu o competencial; o c) estan interessades en participar en el programa per millorar la seva ocupabilitat. Per arribar a aquestes persones s’han realitzat accions de difusió i de coordinació amb altres equips tècnics. S’han re- alitzat coordinacions amb els diferents dispositius de inserció existents al barri:Treball als Barris (Barcelona Activa) i Punt Làbora (Serveis Socials); amb el projecte de inserció sociolaboral “La Llavor” (Fundació Ared); el Centre Cívic la Teixonera, el Centre Cívic Casa Groga, La ludoteca de Sant Genís, el Casal de gent Gran de Sant Genís, el grup de dones de la Teixonera “Troba’t”, Serveis Socials,Centre d’Atenció Primària Sant Rafael i el Punt de Informació i Atenció a les Dones d’Horta Guinardó. Pel que fa a les accions de difusió, s’ha aprofitat l’acció diagnòstica dels diàlegs a l’es- pai públic per fer difusió de les sessions mitjançant fulletons informatius (annex 7) on facilitàvem un contacte telefònic. Aquest mateix fulletó l’hem distribuït en format cartell per diversos llocs estratègics dels barris amb l’objectiu d’arribar al col·lectiu diana, a més dels ja comentats en les coordinacions també al Mercat del Carmel,Biblioteca del Carmel,Parròquia de Sant Cebrià i Casal de Gent Gran de Sant Genís. Les entrevistes individualitzades s’han realitzat telefònica o presencialment amb l’objectiu d’ob- tenir informació sobre l’àmbit laboral però sense menysprear dades de interès sobre aspectes psicosocials que condicionen l’ocupabilitat i la possible trajectòria emprenedora futura. En el punt 4.2 del present informe aprofundim en els perfils, condicions laborals i demandes d’aqueste persones.
  14. 14. 9 Diagnosi sobre el treball de cures als barris de Sant Genís dels Agudells i La Teixonera 2. Marc teòric i analític El marc teòric i analític d’aquest estudi gira entorn al treball de cures. Aquest concepte ha estat treballat sobretot des de l’economia feminista, que ha fet aportacions fonamentals per aquest estudi, de les quals en destaquem tres. En primer lloc, l’economia feminista fa una crítica al con- cepte tradicional de treball, circumscrit a l’esfera mercantil. Per contra, visibilitza que el treball de cures és també un treball, realitzat principalment a les llars per les dones. Les economistes feministes,tant des de l’acadèmia com des del moviment,han fet una important tasca de concep- tualització, de reconeixement i de valoració del treball de cures. En segon lloc, l’economia feminista també mostra que l’esfera mercantil, que comunament se’ns presenta com autònoma, es sosté sobre l’esfera domèstica i sobre el treball de cures. Tal i com ja hem apuntat, les persones som interdependents. Necessitem de cures tant emocionals com materials al llarg de la nostra vida. El treball de cures és imprescindible per a la reproducció de la població i de la força de treball. L’esfera mercantil necessita, en aquest sentit, de tot el treball que es realitza principalment a les llars de forma no remunerada o molt precària per tal de po- der disposar de treballadors i treballadores. En aquest sentit, la producció capitalista fa ús del menyspreu, gratuïtat o precarietat d’aquest tipus de treball. Si hagués de remunerar tot el treball realitzat a les llars, el sistema capitalista seria inviable. També els Estats aprofiten que les cures es resolguin sobretot a les llars, i compten amb un treball assumit principalment per les dones de forma privada. Un exemple clar han estat les retallades relacionades amb les cures aplicades du- rant la crisi actual (dependència, escoles infantils o sanitat), que han suposat un trasllat de cures a les llars i que han comptat amb que les dones acabarien assumint de forma gratuïta els serveis que l’Estat deixava d’oferir. Les relacions patriarcals es troben a la base del menyspreu d’aquest treball i de que sigui una responsabilitat assignada a les dones. Les desigualtats associades a la divisió sexual del treball també han estat extensament estudiades per l’economia feminista (Car- rasco, 2006; Picchio, 2001; Pérez Orozco, 2006). En tercer i últim lloc, l’economia feminista proposa avançar cap a una economia centrada en la vida. Es tractaria, en aquest sentit, de descentrar els mercats i centrar-nos en la vida. Davant la màxima d’acumulació capitalista,es tracta d’apostar per la sostenibilitat de la vida,que té a veure amb que la societat es reprodueixi garantint unes condicions adequades per a tota la població (Carrasco et al., 2014; Carrasco i Tello, 2011). Per condicions adequades, ens referim a termes com vida digne, buen vivir (que té el seu origen a comunitats indígenes andines i que es refereix al terme quechua “Sumak Kawsay”) o vida que valgui la pena ser viscuda (Pérez Orozco, 2011). El tre- ball de cures és central per aquesta proposta, doncs és un treball precisament destinat a cuidar i sostenir la vida. Enllaçant amb aquesta idea de centralitat de la vida, l’economia de les cures es presenta com un aspecte fonamental a partir del qual poder sostenir la vida i satisfer les necessitats humanes.Així, a partir de l’informe realitzat per Mansilla i Ezquerra (2017) titulat Economia de les cures i política municipal: cap a una democratització de la cura a la ciutat de Barcelona, es proposa que aquesta economia de les cures sigui objecte de política pública, de tal manera s’assumeixi com una res- ponsabilitat social i que es tregui de l’àmbit familiar. També es proposa desnaturalitzar les cures com una qüestió pròpia de les dones i de les llars. Per tal d’establir un marc a partir del qual poder avançar cap a la democratització de les cures, les autores defineixen tres grans eixos:
  15. 15. 10 Socialitzar la responsabilitat de la cura. Treballar per eliminar l’assumpció desproporcionada de les cures per part de les dones. Es tractaria d’avançar cap el trencament de la divisió sexual del treball. Promoure el reconeixement social de la centralitat de les cures, la qual cosa és imprescindible per dirigir-nos cap a la sostenibilitat de la vida. Es tractaria d’atorgar un valor central a un treball tradicionalment menyspreat i invisibilitzat i que és bàsic per al sosteniment de la vida. D’altra banda, també s’han de tenir en compte les interseccionalitats que operen en el reparti- ment del treball de cures. Pel que fa al treball de cures no remunerat, són les dones de classes socials més baixes i d’origen immigrant les que tenen una major càrrega d’aquest treball. Això es deu al fet de que aquests col·lectius no poden contractar serveis de cures al mercat, han de desenvolupar estratègies de benestar que requereixen una major dedicació al treball de cures (buscar i gestionar ajuts, buscar ofertes o gestionar un pressupost escàs) i, en el cas de les immi- grades, poden tenir un menor accés a serveis públics de cures i una manca de de xarxa familiar. En relació al treball de cures remunerat, cal tenir en compte que el sector de la llar està absoluta- ment precaritzat, altament feminitzat i en una gran proporció ocupat per dones immigrades pro- cedents de països del Sud global. La dualització del mercat laboral entre països del Nord global i del Sud global en un context global de desigualtats entre regions fa que sectors precaritzats i desprestigiats,com és el cas del treball de la llar,acabin sent un nínxol d’ocupació per a les dones immigrades, que tenen menys oportunitats laborals. A més, se’ls hi atribueixen qualitats relatives a estereotips ètnics que fan que se les pugui considerar més aptes per a les cures, com ser vistes com carinyoses o maternals (Carbonero, 2013; Molpeceres, 2012; Solé, Parella y Cavalcanti, 2007; Yeates, 2005). D’altra banda, aquestes dones poden tenir al seu origen filles o fills menors que han deixat, en part, a càrrec d’altres dones, amb la qual cosa es constitueixen les anomenades cadenes globals de cures,que fa referència a la transferència de cures d’unes llars a altres a nivell global (Hochschild, 2001). El present estudi ha partit d’aquests tres eixos i s’ha realitzat des d’una perspectiva feminista i interseccional. Ens hem centrat en les necessitats de cures i en com aquestes es resolen. Creiem que aquesta consideració és bàsica per visibilitzar les desigualtats que es produeixen en el repar- timent del treball de cures i contribuir cap a una assumpció més socialitzada de les cures. Alhora, també pretenem mostrar les deficiències que hi pot haver pel que fa a les cures. Situar l’estudi en les necessitats de cures és una forma de construir marcs d’anàlisi que parteixin de la centralitat de les cures. Per elaborar aquest marc d’anàlisi, hem tingut en compte dos grans elements: d’una banda els àmbits a partir dels quals es resolen el benestar i les cures; i d’una altra banda les necessitats de cures, que tenen a veure amb el concepte de treball de cures i en les seves dimensions. Es tracta d’estudiar la resolució de les necessitats de cures de les persones participants en aquest estudi, considerant els àmbits en què aquestes es produeixen i considerant els seus diferents compo- nents o dimensions. Quan parlem de la resolució de les cures ens referim tant a les necessitats pròpies com a les necessitats de les persones a les que cuiden. En relació als àmbits, hem definit quatre grans espais on es poden resoldre les cures:
  16. 16. 11 Diagnosi sobre el treball de cures als barris de Sant Genís dels Agudells i La Teixonera Per tant, hem considerat els grans àmbits del benestar, com són la família, l’Estat, el mercat i la comunitat. En relació a les categories d’anàlisi relacionades amb el treball de cures i amb les necessitats de cures, primer hem partit de la consideració de que aquest treball és multidimensional, incloent un ampli ventall d’activitats (Carrasco, Borderías i Torns, 2011). Podem trobar diferents eixos de diferenciació: Directes/indirectes: a grans trets es parla, en primer lloc, d’una diferenciació entre les cures directes (en que es dóna una relació amb les persones cuidades, com ara donar de menjar, atendre a la persona,conversar,banyar,etc...) i de cures indirectes,que estarien encaminades a aquelles precondicions necessàries per cuidar (preparar el menjar, comprar-lo, netejar la casa, etc). Materials i immaterials/emocionals: es pot distingir entre aquelles cures que estan asso- ciades a necessitats materials i aquelles associades a necessitats emocionals, com pot ser conversar, acompanyar, reconèixer, etc. Tangibles i quantificables i més intangibles i borroses, com per exemple la preocupació o la planificació, que no es tradueixen en temps quantificable. Per definir els components de les cures,hem partit de les necessitats de cures que poden tenir les persones. Hem fet servir la distinció que fa Carrasco (2001) entre necessitats biològiques, emo- cionals i socials, i que es poden relacionar amb les categories anteriors. A més, l’autora identifica 5 grans grups d’activitats a nivell de temps: temps de necessitats personals, temps de treball domèstic, temps de treball de mercat, temps de participació ciutadana i temps d’oci. Creuant elements relacionats amb les necessitats i amb la classificació dels temps, hem elaborat una proposta de marc d’anàlisi en que hem identificat diverses necessitats de cures així com les ac- tivitats a través de les quals aquestes necessitats es resolen. Detallem a continuació quin és el resultat d’aquest creuament: 1 Necessitats biològiques. activitats de cura Cures relacionades amb les necessitats fisiològiques (part de les cures directes): menjar, descansar, neteja personal, cuidar algú durant una malaltia, portar al metge Treball domèstic (part de les cures indirectes): netejar la casa, fer la compra, cuinar, encar- regar-se de la roba (rentar...) Gestió de la llar i de les cures (part de les cures indirectes, però de vegades intangible):pla- nificar el pressupost de la llar,pensar en què comprar i cuinar,planificar les visites al metge i les medicines, acompanyar al metge i altres gestions 2 Necessitats emocionals. activitats de cura Acompanyament de persones, escoltar i parlar Xarxa comunitàriaL’autocura és la pròpia persona qui es cuida Xarxa familiar hem dividit entre la llar i altres familiars fora de la llar Serveis Públics Serveis privats
  17. 17. 12 3 Necessitats socials. activitats de cura Vida social:acompanyar a algú a que faci vida social, organitzar la vida social... Oci i joc:acompanyar a algú a les seves activitats d’oci i de joc Participació ciutadana 4 Necessitats formatives i educacionals. activitats de cura Educar:ajudar a fer els deures,millorar el comportament,ensenyar,acompanyar a l’escola... A més, hem afegit una altra categoria d’anàlisi no vinculada a les necessitats de cures i que és la següent: 5 Valoració de les cures per part de la població beneficiària del treball de cures (a partir d’ara PB), de la població susceptible de beneficiar-se d’un servei de cures (a partir d’ara PSB), de la població que es dedica de manera remunerada al treball de cures (a partir d’ara PC) i de les percepcions dels professionals de diferents serveis que coneixen de primera mà les necessitats de la població. En aquest sentit, hem explorat si consideren que és un treball, si és equiparable a altres treballs, qui els hauria de fer, etc. En el cas de la PC se’ls ha preguntat perquè s’hi dediquen, què els hi agrada i valoren i què no, com creuen que s’haurien d’organitzar entre d’altres. Hem considerat aquesta categoria bàsica per tal de poder identificar quina valoració de les cures pot tenir la població participant en aquest estudi i contribuir, a partir d’aquí, a dirigir-nos cap a un major reconeixement del treball de cures. Per últim, pel que fa a les persones participants, les hem dividit entre persones beneficiàries de les cures, que serien a qui van dirigides les cures, i persones cuidadores, que són les que estarien resolent les necessitats d’altres persones. En relació a les persones beneficiàries, el que es pre- tén és conèixer com resolen les seves cures, quines cures poden quedar no cobertes i quines són les seves demandes. En relació a les persones cuidadores, el que volem és saber quina és la seva percepció sobre com es resolen les cures de les persones a les que cuiden,així com les condicions en que es cobreixen aquestes cures. En les seguesnt taules apareixen les tres versiones del marc analític que hem explicat:
  18. 18. 13 Diagnosi sobre el treball de cures als barris de Sant Genís dels Agudells i La Teixonera
  19. 19. 14 Tabla 3 | Marc analític 1. Demanda de cures de la població beneficiària i la població susceptible de ser beneficiària Població Grups de necessitats Categories d’anàlisi (DEMANDA) Exemples d’activitats PBIPBS:GENTGRAN,INFANTS,PERSONESDEPENDÈNCIA Necessitats biològiques Necessitats fisiològiques (cures personals) Menjar, descansar, neteja personal, cuidar algú o cuidar-se durant una malaltia, anar/portar al metge Treball domèstic Netejar la casa, fer la compra, cuinar, encarregar-se de la roba (rentar...) Gestió de les llars i de les cures Planificar el pressupost de la llar, pensar en què comprar i cuinar, planificar les visites al metge i les medicines, anar/acompanyar al metge i altres gestions, acompanyar a la residència o centre de dia Necessitats emocionals Suport emocional Acompanyament, escoltar, parlar Necessitats socials Vida social Organització de la vida social, quedar amb gent, sortir, amb qui es relacionen, algú acompanya? Oci, esport i joc Jugar, aficions, excursions, activitats a l’aire lliure, activitats artístiques i culturals, fer esport, llegir, portar a activitats extraescolars d’oci i esports Participació ciutadana Participar a associacions, assamblees, cooperatives, sindicats… (si ho pot fer, si necessita ajuda, acompayament) Necessitats formatives, educacionals i professionals Educar Ajudar a fer els deures, millorar el comportament, ensenyar, acompanyar a l’escola o a cursos/tallers/ extraescolars Valoració de les cures Consideren que és un treball, si és equiparable a altres treballs, qui els hauria de fer Consideren que és un treball, si és equiparable a altres treballs, qui els hauria de fer Font: elaboració pròpia
  20. 20. 15 Diagnosi sobre el treball de cures als barris de Sant Genís dels Agudells i La Teixonera RECURSOS/XARXA PROVEÏDORA Ningú, nec. No cober- ta Auto cura Xarxa familiar Llar/no llar Xarxa comunitària Serveis Públics/privats Altres Ho fa/es responsabilitza Ho fa/es responsabilitza Ho fa/es responsabilitza Ho fa/es responsabilitza Ho fa/es responsabilitza
  21. 21. 16 Tabla 4 | Marc analític 2. Percepció de les necessitats de cures de la població per part dels professionals de diferents serveis Població Grups de necessitats Categories d’anàlisi (DEMANDA) Exemples d’activitats PBIPBS:GENTGRAN,INFANTS,PERSONESDEPENDÈNCIA Necessitats biològiques Necessitats fisiològiques (cures personals) Menjar, descansar, neteja personal, cuidar algú o cuidar-se durant una malaltia, anar/portar al metge Treball domèstic Netejar la casa, fer la compra, cuinar, encarregar-se de la roba (rentar...) Gestió de les llars i de les cures Planificar el pressupost de la llar, pensar en què comprar i cuinar, planificar les visites al metge i les medicines, anar/acompanyar al metge i altres gestions, acompanyar a la residència o centre de dia Necessitats emocionals Suport emocional Acompanyament, escoltar, parlar Necessitats socials Vida social Organització de la vida social, quedar amb gent, sortir, amb qui es relacionen, algú acompanya? Oci, esport i joc Jugar, aficions, excursions, activitats a l’aire lliure, activitats artístiques i culturals, fer esport, llegir, portar a activitats extraescolars d’oci i esports Participació ciutadana Participar a associacions, assamblees, cooperatives, sindicats… (si ho pot fer, si necessita ajuda, acompayament) Necessitats formatives, educacionals i professionals Educar Ajudar a fer els deures, millorar el comportament, ensenyar, acompanyar a l’escola o a cursos/tallers/ extraescolars Valoració de les cures Consideren que és un treball, si és equiparable a altres treballs, qui els hauria de fer Consideren que és un treball, si és equiparable a altres treballs, qui els hauria de fer Font: elaboració pròpia
  22. 22. 17 Diagnosi sobre el treball de cures als barris de Sant Genís dels Agudells i La Teixonera RECURSOS/XARXA PROVEÏDORA Ningú, nec. No co- berta Auto cura Xarxa familiar Llar/no llar Xarxa comunitària Serveis Públics/privats Altres Ho fa/es responsabilitza Ho fa/es responsabilitza Ho fa/es responsabilitza Ho fa/es responsabilitza Ho fa/es responsabilitza
  23. 23. 18 Tabla 5 | Marc analític 3. Condicions en que cobreixen necessitats les persones treballadores del sector cures Població Grups de necessitats Categories d’anàlisi (DEMANDA) Exemples d’activitats PC Necessitats biològiques Necessitats fisiològiques (cures personals) Menjar, descansar, neteja personal, cuidar algú o cuidar-se durant una malaltia, anar/portar al metge Treball domèstic Netejar la casa, fer la compra, cuinar, encarregar-se de la roba (rentar...) Gestió de les llars i de les cures Planificar el pressupost de la llar, pen- sar en què comprar i cuinar, planificar les visites al metge i les medicines, anar/acompanyar al metge i altres gestions, acompanyar a la residència o centre de dia Necessitats emocionals Suport emocional Acompanyament, escoltar, parlar Necessitats socials Vida social Organització de la vida social, quedar amb gent, sortir, amb qui es relacionen, algú acompanya? Oci, esport i joc Jugar, aficions, excursions, activitats a l’aire lliure, activitats artístiques i cul- turals, fer esport, llegir, portar a activi- tats extraescolars d’oci i esports Participació ciutadana Participar a associacions, assamblees, cooperatives, sindicats… (si ho pot fer, si necessita ajuda, acompayament) Necessitats formatives, educacionals i professionals Educar Ajudar a fer els deures, millorar el comportament, ensenyar, acompanyar a l’escola o a cursos/tallers/extraes- colars Relació amb família/servei contractant Grau satisfacció clima laboral Conveni laboral Estratègies inds i col. Font: elaboració pròpia
  24. 24. 19 Diagnosi sobre el treball de cures als barris de Sant Genís dels Agudells i La Teixonera Característiques tasques i nº hores
  25. 25. 20 3. La Teixonera i Sant Genís dels Agudells 3.1 PRESENTACIÓ DEL TERRITORI:DADES SOCIODEMOGRÀFIQUES GENERALS Els barris de la Teixonera i Sant Genís dels Agudells, formen part del districte d’Horta Guinardó de la ciutat de Barcelona. Estan ubicats a la part nord- oriental de la ciutat, i s’estenen entre el peu de Collserola i els Tres Turons, fet que provoca que siguin barris amb un relleu divers i accidentat i amb una morfologia desordenada. La Ronda de Dalt separa els dos barris, alhora que articula les dinàmiques socials i econòmiques de ambdós territoris. Tant Sant Genís dels Agudells com la Teixonera, comparteixen diverses característiques geogràfiques, històriques, urbanístiques i socials:a) Situació perifèrica a la ciutat de Barcelona amb una orografia marcada pel relleu divers i accidentat amb canvis de pendent considerables i carrers estrets. Fet que dificulta l’accés als barris, la mobilitat entre els barris i dins d’un mateix barri, i genera fragmentació de les relacions de la població; b) Barris poc accessibles, amb presència de carrers estrets i carrers amb llargs trams d’escala; c) Presencia de diversos equipaments sociosanitaris, assistencials i esportius d’àmbit metropolità;d) Diversitat de tipologies de residencia i heterogeneïtat de les rendes famil- iars (Pla de barris, 2017). Mapa 1. Mapa de Sant Genís dels Agudells i la Teixonera Font: Urbaning, a partir de dades de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya Els barris de Sant Genís i la Teixonera tenen una població de 18.015 habitants, i la població està més envellida en comparació amb la població global de Barcelona, concretament, les diferències s’accen- tuen en el col·lectiu de població de més de 65 anys, en què, en el cas de Sant Genís, aquest col·lectiu és superior al conjunt de la ciutat en 7 punts percentuals. La resta de grups d’edat, mantenen en ambdós barris uns volums de població semblants a les del conjunt de la ciutat.
  26. 26. 21 Diagnosi sobre el treball de cures als barris de Sant Genís dels Agudells i La Teixonera Tabla 6 | Indicadors sociodemogràfic de Sant Genís dels Agudells i la Teixonera (2015) Indicador Territori sant genís la teixonera districte barcelona Població 6.693 11.322 167.318 1.609.550 Població per edat (%) (2015) 0-14 11,5% 12,3% 12,3% 12,6% 15-24 8,5% 8,9% 8,5% 8,8% 25-64 51,7% 56,9% 55,1% 57% 65 i més 28,4% 22% 24,1% 21,6% Població per nacionalitat (%) (gener 2016) Espanyols 89,5% 88% 88,7% 83,7% Estrangers 10,5% 12% 11,3% 16,3% Població per nivell acadèmic (%) (2016) Sense estudis 8,4% 6,8% 5,8% 4,4% Escolaritat obligatòria 50,5% 55,8% 46,6% 41,2% Batxillerat superior/CFGM 23,6% 23,1% 25,5% 25% Estudis universitaris/CFGS 17,5% 14,3% 22,1% 29,4% Població de 65 anys o més que viu sola (%) (2015) 23,7% 23,7% 23,9% 25,5% Índex de sobreenvelliment 61 50,2 53,8 53,3 IRFD (2015) 80 69,6 77,7 100 Aturats registrats (%) (2015) 9,2% 8,3% 9,3% 8,6% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament d’Estadística de Ajuntament de Barcelona Pel que fa al lloc de naixement (2016), a la Teixonera el 88% de la població és nascuda a Catalunya o Espanya i el 12% restant, a l’estranger. A Sant Genís dels Agudells, la població nascuda a Cata- lunya correspon al 89,5%,i el 10,5% restant correspon a població nascuda a l’estranger. En relació al nivell d’estudis, Sant Genís i la Teixonera són dos dels barris on hi ha més persones sense es- tudis o només amb estudis obligatoris, i menys població amb estudis universitaris (Pla de Barris, 2017). Les persones amb estudis superiors representen el 14,3 % de la població a la Teixonera i el 17,5 % a Sant Genís. El volum major de la població es situa en el nivell d’estudis obligatoris, tot i així es tracta de xifres força baixes si es comparen amb les del districte o les del conjunt de la ciutat. La renda familiar està força per sota de la renda familiar de la Ciutat de Barcelona, situant-se fins a 69 punts percentuals de diferència en el cas de la Teixonera. D’altra banda, l’atur registrat és lleugerament més elevat que la mitjana de la ciutat de Barcelona, però menor que el del dis-
  27. 27. 22 tricte d’Horta-Guinardó. Respecte l’Índex de Vulnerabilitat Social (IVS3 ), Sant Genís dels Agudells presenta un IVS del 8,02, corresponent al 15è lloc del rànquing entre els barris de la ciutat de Barcelona. Pel que fa la Teixonera, l’índex es situa en els 7,26 punts, corresponent al 26è lloc del rànquing. Tenint en compte les posicions d’ambdós en relació als 73 barris que conformen la ciu- tat de Barcelona, es tracta de dos barris amb índex de vulnerabilitat social àmpliament per sobre de la mitjana de la ciutat, és a dir, dos dels barris més vulnerables de Barcelona. En relació amb les necessitats de cura, aquest índex, que engloba diferents indicadors de vulnerabilitat social, ofereix una fotografia més acurada del volum de persones susceptibles a ser beneficiàries de tre- ball de cures, en especial pels indicadors referents a la ràtio de dependència i la població major de 65 anys que viu sola, entre d’altres. 3.2. GENT GRAN:DADES GENERALS I RESULTATS DE LA DIAGNOSI L’any 2017, en el marc del Pla de Barris, es va realitzar una Diagnosi de la Situació de les Persones Grans a Sant Genís dels Agudells i la Teixonera. D’aquest estudi s’extreuen les dades que es pre- senten a continuació, els problemes identificats i els resultats dels quals es desprenen accions, algunes de les quals es troben actualment en fase inicial d’execució,com el programa Anem! Baix- em al Carrer o el Projecte Fem salut a la piscina. En relació a la ciutat de Barcelona la població està més envellida especialment al barri de Sant Genís dels Agudells on la població de més de 65 anys representava al 2015 el 28, 4% del total de la població. El nombre total de persones grans ha augmentat entre els anys 2001 i 2016. Aquest aug- ment ha estat de 740 persones,el que representa un 20% més de persones grans que a l’any 2001. D’altra banda, l’evolució demogràfica de les persones grans ha estat caracteritzada per l’augment de la proporció de persones de 80 anys i més. Si a l’any 2001 aquestes representaven poc més del 17% de les persones grans, a l’any 2016 representen el 34%. Aquest fenomen, conegut com a sobreenvelliment de les persones grans, té coma principal conseqüència l’increment de situaci- ons de dependència i l’augment de responsabilitats d’atenció i cura als propis familiars. Segons el Llibre blanc de la dependència (2005), més del 80% de les persones que no es poden valer per elles mateixes superen els 65 anys. A més, la cura d’aquestes persones recau sobre tot en la xarxa familiar, i especialment en les dones. Un altre fenomen que cal tenir en compte quan parlem de gent gran dels barris de Sant Genís i la Teixonera, és el de la feminització de la vellesa. Les dones que compleixen 65 anys tenen gairebé tres anys més d’esperança de vida que els homes de la mateixa edat. D’altra banda, davant de les mateixes situacions de discapacitat i/o dependència, les dones grans tendeixen a mantenir-se més en el seu domicili front als homes, fet que explica que el percentatge de dones grans que viuen en situacions de soledat sigui major que el dels homes de la mateixa edat. Pel que fa a les persones grans que viuen soles, el 23% de les persones de més de 65 anys viuen soles. Aquesta situació augmenta fins el 31% entre les persones de 80 anys i més. Així, el 30% i 39% de les dones de 65 i 80 anys i més viuen soles front el 13% i 17% dels homes de les mateix- es edats. L’estimació de les persones grans en situació de soledat no volguda, pot arribar fins el 30% de les persones grans que viuen soles. D’altra banda, la major part dels edificis destinats a habitatges presenten problemes d’accessibilitat que, en bastants casos són molt importants i alguns,fins i tot,són estructurals.Només el 31% dels edificis de La Teixonera i el 29% dels de Sant Genís dels Agudells són accessibles. Aquesta manca d’accessibilitat dels edificis te implicacions directes en el col·lectiu de gent gran, ja que dificulta l’autonomia personal per sortir de casa i per tant, per participar en activitats socials i culturals i per fer la compra, d’entre d’altres activitats quotidianes. En els casos de dependència i/o mobilitat reduïda, es donen situacions d’aïllament físic, emocional i social. 3 L’índex de vulnerabilitat social (IVS) es calcula a partir de diferents indicadors d’exclusió social, com: la renda familiar disponible, la taxa de titulats superiors, la taxa d’instrucció insuficient, l’atur registrat, l’esperança de vida, el nombre d’estrangers de països no desenvolupats, la ràtio de població estrangera, la població de 65 anys i més que viu sola i la ràtio de dependència. D’aquest índex s’obté el valor de cada barri que s’estableix en un rànquing de major a menor grau de vulnerabilitat social,distribuint-se d’un IVS:10,amb un major grau de vulnerabilitat social, corresponent al barri de Trinitat Nova, a un IVS:2, corresponent al barri de Pedralbes.
  28. 28. 23 Diagnosi sobre el treball de cures als barris de Sant Genís dels Agudells i La Teixonera Tabla 7 | Problemes identificats de la Gent Gran de Sant Genís dels Agudells i la Teixonera 1 Soledat no volguda i/o risc d’aïllament 2 Manca de participació social 3 Dificultats de mobilitat quotidiana 4 Limitacions per fer les compres quotidianes 5 Dèficits d’accessibilitat en edificis i habitatges 6 Manca d’adaptació dels espais urbans a les necessitats de les persones grans 7 Nivell d’amigabilitat dels Serveis Socials amb les persones grans i llurs cuidadors familiars Font: Elaboració pròpia a partir de la Diagnosi de la Situació de les Persones Grans a Sant Genís i la Teixonera Resultats de la diagnosi En la taula 8 es presenten els resultats dels qüestionaris realitzats a persones beneficiàries de cures o potencialment beneficiàries. Tal com podem observar, és una mostra formada principal- ment per gent gran, la mitjana d’edat és de 75 anys. Aproximadament la meitat de la mostra són homes, i l’altra meitat dones (18 dones i 16 homes). Un 94,12% son persones jubilades. El 70,6%4 conviu amb algú front al 29,4% que viuen sols/es. Tabla 8 | Perfil sociodemogràfic de les persones beneficiàries de cures o potencialment beneficiàries Percentatge Nº Sexe Dona 52,9% 18 Home 47,1% 16 Edat menys de 50 5,9% 2 51-60 8,8% 3 61-70 8,8% 3 71-80 29,4% 10 més de 80 47,1% 16 Mitjana edat 75 anys 34 Nivell estudis No escolaritzats 20,6% 7 Primària no finalitzada 14,7% 5 Primària completa 32,4% 11 Secundària completa 5,8% 2 FP 17,6% 6 Estudis universitaris o de postgrau 8,8% 3 4 Al haver-se realitzat la passació dels qüestionaris a l’espai públic, cal tenir en compte que hi ha perfils poblacionals al que no hem arribat, sobre tot pel que fa al perfil de gent gran amb dificultats de mobilitat,que viuen en pisos sense ascensor,sovint sols,i que tenen dificultats per sortir al carrer si no estan acompanyats.
  29. 29. 24 Situació laboral Jubilació 79,4% 27 Treballa de forma remunerada 5,9% 2 Incapacitat permanent per al treball remunerat 5,9% 2 Desocupada Cobra prestació 0 0 No cobra prestació 2,9% 1 Treball de la llar no remunerat 5,9% 2 Lloc de naixement Catalunya/Espanya 97,6% 33 Àfrica 2,4% 1 En quin barri viu? Sant Genís dels Agudells 58,8% 20 La Teixonera 29,4% 10 El Carmel 11,8% 4 Conviu amb algú? No 29,4% 10 Sí 70,6% 24 N total de la mostra 34 Font: Elaboració pròpia a partir dels resultats del qüestionari 1 Tenint en compte les limitacions trobades durant el treball de camp quant a accés a determinats perfils poblacionals de gent gran, els resultats extrets de la mostra de població són de tall explor- atori i no és extrapolable al conjunt de la població, sinó que ofereixen una primera aproximació al terreny i enriqueixen els resultats amb la resta de tècniques emprades. D’aquesta manera, per tal de veure el grau de representativitat de la mostra del Q1: Població susceptible de rebre serveis de cures, gent gran i gent dependent, a continuació es presenta la comparativa entre el perfil socio- demogràfic de la mostra i les dades sociodemogràfiques del conjunt de la població de Sant Genís dels Agudells i la Teixonera: Pel que fa al nivell d’envelliment de la població, del total de gent gran susceptible de ser ben- eficiària de treball de cura que ha estat enquestada, gairebé el 50% de la mostra és major de 80 anys, dada molt relacionada amb l’elevat índex de sobreenvelliment present als dos barris, i que presenta doncs una mostra amb una població potencial beneficiària de cura amb un perfil força envellit. Alhora, tenint en compte aquest sobreenvelliment, és interessant veure de quina manera intersecciona la variable solitud a la mostra. Mentre que les dades del barri indiquen que un 25% de la població major de 70 anys viu sola al seu domicili, a la mostra són un 30% les persones ma- jors de 65 anys que no viuen amb ningú. Així mateix, la mostra permet recollir majoritàriament la situació del col·lectiu de gent gran major de 70 anys que viuen soles al seu domicili. Pel que fa a situacions de vulnerabilitat social, l’Índex de Renda Familiar Disponible dels 2 barris reforça el perfil socioeconòmic baix de la població enquestada, del qual un 65% de la població expressa tenir importants dificultats per arribar a final de mes.
  30. 30. 25 Diagnosi sobre el treball de cures als barris de Sant Genís dels Agudells i La Teixonera 3.2.1 Necessitats i demandes identificades i provisió de les cures En aquest apartat, es presenten els resultats de la diagnosi referents a les necessitats i de- mandes expressades en primera persona per les persones beneficiàries de cures i potencialment beneficiàries (Q1), i la percepció de les necessitats de cures que té la gent gran, fonamentades en les demandes que reben i atenen els i les professionals de serveis prestadors de cures del terri- tori (resultats del grup focal de professionals i les entrevistes a professionals). Aquests resultats es presenten en relació a com i quina cobertura es dóna a aquestes necessitats, ja sigui des de serveis públics, privats, de de la xarxa familiar, comunitària o cobrint les pròpies necessitats (au- tocura);Prestant atenció a necessitats que no queden cobertes, i als requisits i condicions en que es cobreixen aquestes necessitats. Tabla 9 | Necessitats i demandes de cures no cobertes en relació a qui proveeix aquestes cures Col·lectiu Necessitat/ demanda no coberta5 Provisió de les cures GENTGRANI/OAMBDEPENDÈNCIA Necessitats biològiques Treball domèstic: Neteja de la llar, pujar la compra a la llar, rentar la roba i cuinar SAD de neteja de la llar associat al SAD personal Servei privat de neteja empresa o economia informal Xarxa familiar Supermercats i Mercat de la Vall d’Hebron Necessitats fisiològiques: Anar al metge Xarxa familiar Taxi subvencionat amb targeta blanca Necessitats emocionals Acompanyament emocional i suport psicològic en el procés de dol Suport psicològic per dones grans cuidadores dels seus marits Suport a l’envelliment, reconeixement de les pròpies necessitats de cures Servei de suport psicològic CAP Sant Rafael Parròquia de Sant Cebrià I tu ja et cuides? Cuidadors cuidats Xarxa familiar Treballadora Social CAP Necessitats socials Àpats en companyia, menjador social, sortir al carrer a passejar, activitats d’oci Àpats a domicili Amics de la Gent Gran Font: Elaboració pròpia 5 Quan parlem de necessitats de cures no cobertes, ens referim a aquelles que estan desateses, però també a aquelles que no arriben a sa- tisfer totes les necessitats de la població per qüestions d’accés a la servei, requisits, número de places ofertes, hores en les que s’ofereix el servei, etc.
  31. 31. 26 NECESSITATS BIOLÒGIQUES Treball domèstic:neteja de la llar, rentar la roba i cuinar Les activitats en què les persones necessiten més ajuda en relació al treball domèstic són, per or- dre de prevalença: la neteja de la casa, rentar la roba, cuinar i fer la compra (Q1). La condició fon- amental de prestació del SAD es trobar-se en situació objectivable de necessitat social d’aquests serveis. La taxa de cobertura del SAD d’atenció personal en persones de 65 anys i més als barris, és del 5% front el 7% de Barcelona. El 3% també tenen el servei de neteja del SAD. El 13% de les persones de 80 anys i més tenen el servei d’atenció personal del SAD i el 6% també tenen el servei de neteja del SAD 6 . Les professionals de Serveis Socials i del CAP coincideixen en que, en general hi ha demanda de totes aquelles activitats d’atenció domiciliària que no queden cobertes pel SAD i que es veuen limitades als criteris de la llei de dependència, però especialment el servei de neteja a domicili (GF i E1): “ Demanen molt l’auxiliar de neteja perquè clar, moltes dones han sigut dones que han treballat en feines físiques, neteja, etc. i clar ara tenen 70 o 80 anys, i encara que si- guin autònomes perquè van a comprar i ho fan tot, el tema de la neteja i de los “altos” les té molt preocupades.” (E1) El servei de neteja de la llar del SAD és un servei de suport a la neteja ordinària de l’habitatge, i al seu manteniment en condicions acceptables d’higiene i salubritat. Serveis Socials rep en molts casos la demanda únicament el servei de neteja,però aquest només es prescriu de forma comple- mentaria al servei d’atenció personal del SAD 7 : “ Quan algú em ve a demanar el Servei d’Atenció a Domicili,sigui per neteja o per atenci- ons personals (...) això ho aconseguirem perquè hi ha una llei de dependència darrere que se li reconeix o bé perquè Serveis Socials manté el circuit antic d’abans de la de- pendència del SAD social, aquí miren el tema econòmic, la renta.” (E1) El SAD públic no sempre pot garantir la cobertura universal de les necessitats de les persones. Com podem observar en la següent cita textual, el número d’hores en les que les treballadores familiars presten els servei d’atenció domiciliària esdevenen la principal limitació del servei: “ Viene solo una hora al día por la mañana, la levanta, la viste, le da la insulina y el al- muerzo... si mi abuela se deja duchar la ducha y sino pues no insiste, la deja así y ya está... [...] le pone un programa largo de la lavadora y la deja ahí hasta que mi padre la tiende [...] Yo tengo dos hijos y estoy separada, ahora le voy a mi abuela a limpiar la casa porque mi padre no puede,si me pagaran a mi lo que a la chica lo haría mejor,que también lo necesito.” (Q1) Com es pot observar en la cita anterior, les necessitats que no es cobreixen des del SAD, acaben essent cobertes per la xarxa familiar, fonamentalment els fills/es o la muller, havent-hi un biaix de gènere i essent les filles i les netes les que principalment assumeixen aquestes tasques de cura (Q1). Existeix també una altra línia de provisió de cures per part del sector privat, per les persones que no compleixen els requisits del SAD públic, fonamentalment de treballadores de la llar. Un 53% de les persones enquestades compten amb una treballadora de la llar i de cures. La prin- cipal raó per la qual les persones no tenen contractada una treballadora de la llar i de cures és 6 Mapa de Serveis Socials de Catalunya. Actualització de dades bàsiques 2015, disponible a http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/am- bits_tematics/serveis_socials/estadistiques/mapa_de_serveis_socials_de_catalunya/mapa-de-serveis-socials-de-catalunya.-actualit- zacio-de-dades-basiques-2015/ 7 Els serveis d’atenció domiciliària comprenen el servei de teleassistència i el servei d’ajuda a domicili (SAD), que inclou el servei d’atenció per- sonal i el servei de neteja de la llar. El servei d’atenció personal del SAD es dirigeix fonamentalment a la cura de la persona o persones ateses en el domicili i el suport a l’entorn cuidador.Inclou tasques de recolzament en la higiene i cura personal,suport en el control de l’alimentació i la medicació,mobilització de la persona.També pot incloure tasques d’acompanyament,d’ajuda en l’adquisició d’hàbits i altres complementàries.
  32. 32. 27 Diagnosi sobre el treball de cures als barris de Sant Genís dels Agudells i La Teixonera per manca de diners (47,1%), front al 29,4% que expressa que no li fa falta, en la major part dels casos perquè les necessitats de cura ja estan cobertes per la xarxa familiar o serveis públics a través de la treballadora. El motiu pel qual les persones compten amb una treballadora de la llar és principalment per limitacions físiques (94,1%). La mitjana d’hores a la setmana que tre- ballen les treballadores de la llar i de cures és de 10 hores, i quant a contractació, dins del 53% de la mostra que afirma comptar amb una treballadora de la llar, el volum de treballadores amb contracte laboral i sense és en ambdós casos del 50% (Q1). D’altra banda, pel que fa a les per- sones que contracten un servei d’atenció domiciliària privat a través d’una empresa, sigui el servei de neteja de la llar o altres d’atenció personal,paguen generalment entre 9 i 12 euros l’hora: “ Quan algú em ve a demanar un “SAD privat” (...) el que faig és donar empreses. A més sobretot els hi dono el contacte de xxxxx, on les noies estan contractades en règim general, ho tenen tot en regla, la gent no es queda penjada si alguna noia es posa malalta, que això és un problema, perquè clar, si tu contactes a algú i aquella persona es trenca la cama...Potser et pot costar una mica més car que agafant a la veïna del costat, però (...) xxxxx quantes més hores seguides contractes més barat et surt la hora, i em sembla que el més car són uns 12€ l’hora i van baixant fins a 9€.” (E1) Fer la compra quotidiana Tant a Sant Genís com a la Teixonera, son moltes les persones grans que viuen soles en edificis sense ascensor i siguin autònomes o no, tenen dificultats per pujar la compra a casa. No existeix cap servei públic que compleixi aquesta (GF) i tenint en compte que cada vegada queden menys comerços de proximitat,les dificultats s’agreugen.Aquesta necessitat quotidiana la cobreixen les famílies, principalment les filles o netes, dedicant unes hores o uns dies puntuals per a portar la compra als seus pares/mares. També hi ha casos de persones grans que contracten els serveis a supermercats que els hi porten la compra a casa (E2). El fet de poder continuar fent la compra, requereix d’un acompanyament i no tant d’algú que la faci per ells/es ja que per a moltes perso- nes grans aquesta activitat esdevé un eix que estructura la seva quotidianitat, i que aporta una ocupació del temps, donant peu a les relacions personals amb el veïnat i comerciants, més enllà de la mera provisió de productes (Rivero, 2017). NECESSITATS FISIOLÒGIQUES Un 44,2% de la població enquestada, té un grau de dependència moderada, greu o molt greu, amb graus de discapacitat que comporten importants dificultats per a desenvolupar les activitats de la vida diària (Q1). El fet que les necessitats fisiològiques no s’identifiquin com a prioritàries, tot i haver un 44,2% de la mostra amb un grau de dependència moderada, greu o molt greu, pot ésser donat per la reticència del col·lectiu de gent gran a reconèixer la necessitat d’atenció en les tasques diàries d’autocura, tenint aquest factor una relació directa amb la demanda de les famílies de persones grans de suport a l’envelliment i reconeixement de les pròpies necessitats de cura (GF). Un 77% de la població, que té algun grau de discapacitat reconegut però que no compleix els req- uisits per gaudir dels serveis del SAD públic, cobreix les seves necessitats fisiològiques a partir de l’autocura, front al 22% restant que es correspon amb persones amb un grau de discapacitat moderat o elevat i compten amb un SAD públic o privat, treballadora de la llar, o amb el suport d’algun familiar amb el que conviu (Q1). Anar al metge Principalment la demanda es l’acompanyament per realitzar gestions i anar al metge. Hi ha distàncies molt grans entre els dos barris i els serveis d’atenció primària i altres serveis del Dis- tricte.La gent gran que té reconeguda una discapacitat greu de mobilitat,disposa un servei de taxi subvencionat a partir de la targeta blanca. Però hi ha molta gent gran que no té un grau de disca-
  33. 33. 28 pacitat reconegut però que mostra dificultats en els desplaçaments, donat que les distàncies son molt grans, i per les dificultats de mobilitat que presenta el territori degut a la seva orografia i les barreres arquitectòniques que envolten els barris (GF). NECESSITATS EMOCIONALS Hi ha una part important de la població de gent gran que independentment de si viu acompanyada o no, expressen viure situacions de soledat no volguda en la seva quotidianitat; El 38, 70% de les persones enquestades es situa en la franja gens- poc acompanyades (Q1). Acompanyament emocional i suport psicològic per a persones grans en el procés de dol- viudetat El servei de suport psicològic del CAP de Sant Rafael ofereix acompanyament emocional en el procés de dol però no esta adreçat específicament a Gent Gran. Per a persones grans, aquest servei hauria d’anar de la mà d’un procés de suport a l’envelliment, i al dol i les situacions de viu- detat en aquesta etapa vital (E1). Suport psicològic per a dones grans que cuiden als seus marits Hi ha un factor gènere explicatiu, ja que quan són els homes grans els que necessiten algú que els ajudi en les tasques de la seva vida diària, les mullers són les que assumeixen part o tot el treball de cures (Q1 i E4).D’altra banda,la Parròquia de Sant Cebrià te un paper molt important en l’acom- panyament emocional i l’escolta a les dones grans que cuiden dels seus marits. És una demanda recurrent del mossèn de la parròquia i el voluntariat, ja que es veuen desbordats en la demanda d’escolta que reben per part de les dones. Altres professionals del territori reconeixen que aques- ta és una realitat i una necessitat d’una part de la població, i que al territori esta reconeguda la funció de la Parròquia en l’acompanyament emocional de les dones grans. Hi ha demandes con- cretes per part de la parròquia de tenir la figura d’un psicòleg/a per poder donar resposta des d’un acompanyament més integral i professional (GF). Suport a l’envelliment:Reconeixement de les pròpies necessitats de cures En l’anàlisi de les necessitats fisiològiques, ja indicàvem que aquestes no s’identifiquen com a prioritàries, tot i haver un 44,2% de la mostra amb un grau de dependència moderada, greu o molt greu, i que el factor explicatiu pot ésser la reticència del col·lectiu de gent gran a reconèixer la ne- cessitat d’atenció en les tasques domèstiques i en les activitats de la vida diària8 . Hi ha gent gran que no reconeix que necessita rebre certes cures, i són els fills/es qui fan la demanda, sobretot pel que fa a dèficits en alimentació i higiene personal. Com es pot veure en el següent fragment de l’entrevista a una professional del CAP, hi ha una demanda de suport als familiars per treballar conjuntament amb les professionals de serveis socials i el CAP, el reconeixement de les necessi- tats de cura per part d’aquestes persones grans: “ Moltes vegades recollim demandes dels fills que venen a dir-nos [...] moltes vegades la gent gran no vol reconèixer la seva dependència, no volen el suport, i clar, tens una situació d’un avi fràgil en un domicili que saps... que dius necessita que l’ajudin per- què no està fent una bona alimentació, perquè no té uns hàbits d’higiene correctes i aleshores els fills et venen en plan:es que no em deixa posar-li ningú, es que no deixa que jo l’ajudi, que no vol venir a viure amb mi. I s’ha d’intentar treballar amb aquesta persona perquè vagi entenent que necessita certes cures.” (E1) Necessitats socials Les necessitats socials estan directament relacionades amb les necessitats emocionals. La gent gran que participa en algun col·lectiu, entitat o grup, se sent més acompanyada que la que no participa en cap grup social. Un 74% de les persones enquestades no participen de cap entitat, sindicat, grup de veïnes, o cooperativa, fet que mostra un baix nivell de xarxa comunitària entre la 8 Les activitats de la vida diària (AVDS) comprenen totes aquelles activitats de la vida quotidiana (activitats d’autocura, activitats amb l’entorn, etc.) que tenen a més d’un propòsit, un valor i significat concret per una persona. Les ocupacions són centrals en la identitat i capacitats d’una persona i tenen una influència en la manera en que les persones distribueixen el seu temps. (Romero, 2007)
  34. 34. 29 Diagnosi sobre el treball de cures als barris de Sant Genís dels Agudells i La Teixonera població de gent gran, fenomen que ja s’assenyalava en la Diagnosi de Gent Gran (2017). D’entre el 26% restant que participa d’entitats i altres col·lectius, destaquen les associacions de veïns, el Casal de la Gent Gran i la participació en activitats dels Centres Cívics (Q1). En el marc del Pla de Barris i com a resultat de la Diagnosi de Gent Gran, s’està iniciant el Programa Anem! baixem al carrer, que té per objectiu vincular a la gent gran amb mobilitat reduïda dels barris de la Teixonera i Sant Genís, a les activitats que es realitzen a equipaments socioculturals com el Casal de Gent Gran i els Centres Cívics: “ La idea és poder treure de casa a persones amb problemes de dependència proble- mes de mobilitat degut a les barreres arquitectòniques del territori, de l’edifici o de la casa com a tal. Llavors intentem vincular a persones al territori amb activitats que s’estiguin portant a terme [..] sobretot és el tema més comunitari.” (E4) Àpats en companyia Des de Serveis Socials es realitzen els àpats a domicili que cobreixen la necessitat fisiològica d’alimentar-se però continua quedant descoberta la necessitat social i emocional de compartir els àpats amb algú, demanda de servei que s’ha disparat en els últims anys. Tant en el cas dels àpats en companyia com en el del menjador social, les professionals que treballen amb gent gran (Serveis Socials i Casal de Gent Gran), consideren que serien iniciatives que cobririen una doble necessitat, la d’estar ben alimentats i la de realitzar els àpats en companyia, responent no també a la necessitat social i emocional. Com podem observar en la següent cita, la necessitat d’activar el servei d’àpats en companyia està present entre les professionals de Serveis Socials: “ El tema dels àpats en companyia esta sobre la taula. Això s’està parlant [... ] i es una demanda, nosaltres el que gestionem (serveis socials) son els àpats a domicili i la demanda s’ha disparat.” (GF) Menjador Social A la Parròquia de Sant Cebrià situada al barri de la Teixonera, hi ha un menjador social que atén 70 persones, però no cobreix ni s’adequa a la demanda de la gent gran ja que està dirigit a persones sense sostre. En el cas de la gent gran, la demanda va més encaminada a un menjador social a preus públics,per a persones grans que viuen soles i que són autònomes.És una doble necessitat, d’una banda garantir la cobertura de les necessitats nutricionals però també de compartir l’àpat amb algú o en grup i cobrir així altres necessitats emocionals i socials de la gent gran que viu sola. En aquesta línia, la dinamitzadora del Casal de Gent Gran de Sant Genís, explica que quan va obrir el Casal, moltes persones usuàries tenien l’expectativa de que hi hagués servei de menjador social: “ Molta gent quan va obrir el casal de gent gran es pensava que era com un centre de dia on també podrien menjar, perquè es gent molt gran, que son matrimonis però es que ja no son capaços ni de fer-se el menjar i això es veritat i tenen un estat econòmic bastant baix llavors es un problema.” (GF) Acompanyament en les sortides al carrer i passeig De les persones que han contestat el qüestionari 1, un 38,70% se senten poc acompanyades en el seu dia a dia, el que denota un factor de solitud no volguda principalment en gent gran que viu sola. Les demandes de la gent gran en relació a les seves necessitats de cura es centren en l’acompanyament a l’espai públic, en el passeig, i en la realització d’activitats fora de casa. Des de Serveis Socials, la treballadora familiar dóna resposta a aquestes demandes juntament amb l’organització de voluntariat Amics de la Gent Gran, que ofereixen un acompanyament emocional i social:
  35. 35. 30 “ Moltes vegades en realitat qui ens fa la demanda és la parella o els fills de la persona, és molt habitual en el cas de gent gran. Llavors no és des de la primera persona sinó que són ells (parella/fills) que et plantegen una demanda més genèrica d’acompanya- ment.Perquè sí que moltes persones que et fan la demanda com a usuaris en primera persona, el que demanen és passeig. Ens fan aquesta demanda explícita [...] El tema del passeig nosaltres donem resposta a través de la treballadora familiar, i després també hi ha un projecte de voluntariat Amics de la gent gran.” (E3) 3.3 INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA:DADES GENERALS I RESULTATS DE LA DIAGNOSI La població infantil d’entre 0 i 14 anys representa el 12,4% en el cas de la Teixonera, i un 11,6% en el barri de Sant Genís. El percentatge de joves d’entre 15 i 24 anys és menor en ambdós barris, amb un 9% a la Teixonera i un 8,5% a Sant Genís. Tabla 10 | Evolució i projecció demogràfica de la població infantil i jove de 2010 a 2017 Població 0-14 anys Teixonera Població 0-14 anys Sant Genís dels Agudells Població 0-14 anys Barcelona 2010 12,90% 11% 12,1% 2013 12,80% 11,80% 12,5% 2015 12,30% 11,50% 12,6% 2017 12,50% 11,90% - Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona Tant a Sant Genís com a la Teixonera, el percentatge de la població infantil tendeix a mantenir-se. La població infantil del barri de la Teixonera es troba gairebé a la mitjana de la ciutat de Barcelona, mentre que Sant Genís es troba lleugerament per sota. Resultats de la diagnosi Tal i com es mostra a la taula 7, tenim una mostra formada per un 66,7% de mares i un 33,3% de pares, i una edat mitjana de 36 anys. Un 33,3% té un nivell d’estudis de Formació Professional, se- guit d’un 27,8% amb estudis superiors i un 22,2% amb un nivell d’estudis Secundaris. La gran ma- joria han nascut a Espanya o Catalunya (61,2%), seguit dels que han nascut a algun país de Amèri- ca Llatina (22,3%). Quant a facilitats per arribar a final de mes, un 61,11% de la mostra expressa tenir importants dificultats, indicant un nivell de dificultat que oscil·la entre el 0 i el 5 (sobre 10).
  36. 36. 31 Diagnosi sobre el treball de cures als barris de Sant Genís dels Agudells i La Teixonera Tabla 11 | Perfil sociodemogràfic dels pares i mares amb fills/es menors o amb dependència Percentatge Nº Sexe Dona 66,7% 12 Home 33,3% 6 Edat menys de 30 11% 2 31-40 31% 10 41-50 28% 5 més de 50 0 0 Mitjana edat 36 anys Nivell estudis No escolaritzats 0 0 Primària no finalitzada 11,1% 2 Primària completa 5,6% 1 Secundària completa 22,2% 4 FP 33,3% 6 Estudis universitaris o de postgrau 27,8% 5 Situació laboral Treballa de forma remunerada 72,2% 13 Desocupada 22,2% 4 Estudiant o en formació sense treball remunerat 5,6% 1 Incapacitat permanent per al treball remunerat 0 0 Jubilació 0 0 Lloc de naixement Catalunya/Espanya 61,2% 10 Amèrica Llatina 22,3% 4 Àfrica 5,6% 2 Àsia 5,6% 1 Altres 0 0 En quin barri viu? Sant Genís 38,9% 7 La Teixonera 44,4% 8 El Carmel 16,7% 3
  37. 37. 32 Nacionalitat espanyola Sí 81,3% 13 No 18,8% 3 Permís de treball i de residència Sí 85,5% 2 No 5,5% 1 Edat dels fills/es Primera infància 0-3 38% 9 Preescolar 3-6 16% 4 Escolar 6-12 33% 8 Adolescència 13-20 12,5% 3 N total de la mostra 18 Font: Elaboració pròpia a partir dels resultats del qüestionari 2 En aquest punt es busca, de nou, contextualitzar els resultats extrets dels qüestionaris 2, d’acord a la realitat del territori. Per tal de veure el grau de representativitat de la mostra, a continu- ació es presenta la comparativa entre el perfil sociodemogràfic de la mostra i les dades sociode- mogràfiques del conjunt de la població de Sant Genís dels Agudells i la Teixonera. Pel que fa al nivell d’estudis, del conjunt de pares i mares amb fills menors d’edat o a càrrec de persones dependents a càrrec,més del 50% té estudis de grau mig,superior o estudis universitar- is, i un 27,8% té estudis obligatoris. Aquestes dades contrasten amb el nivell formatiu del conjunt de la població dels dos barris, en què el percentatge de persones amb estudis superiors no arriba al 20% i en què el gruix més gran de població, amb més del 50 % es situa en el nivell d’estudis obligatoris. Per tant, la mostra presenta un nivell de formació elevat en comparació a les dades globals dels barris. Quant a situació laboral,el 73% de la mostra compta amb un treball remunerat, enfront d’un 22% que està desocupada. Per la seva banda, les dades socioeconòmiques d’ambdós barris presenten un 7% d’atur registrat, corresponent a l’últim trimestre de 2017. En contrast, la mostra compta amb un elevat grau de població desocupada respecte la situació laboral del conjunt de població d’ambdós barris. D’altra banda, del total de persones amb treball remunerat enquestades, un 15,4% no té contracte laboral,front d’un 30,8% que afirma tenir contracte indefinit i un 15,4% que compta amb contracte temporal. De les persones que treballen de forma remunerada, un 61,5% realitza una jornada parcial i un 38,5% una jornada completa.Els motius pels quals tenen una jor- nada parcial són diversos:un 75% per dedicar-se a tasques de cura a infants, gent gran, persones malaltes o incapacitades de la família, mentre que 25% restant realitza aquesta jornada per no poder aconseguir una jornada a temps complet o no voler tenir-la. En referència a la variable origen, del total de la mostra, un 61% és nascuda a Catalunya o Espan- ya, i el 39% restant és nascuda a altres països. Quant a les dades sociodemogràfiques del con- junt de la població dels dos barris, el percentatge de població estrangera es situa en el 11%. Així mateix, amb les dades contrastades, es conclou que la mostra presenta una sobrerepresentació de població estrangera.
  38. 38. 33 Diagnosi sobre el treball de cures als barris de Sant Genís dels Agudells i La Teixonera D’entre els indicadors de vulnerabilitat social i respecte a les facilitats per arribar a final de mes, més del 60% de la mostra expressa tenir dificultats per arribar a final de mes. Recordar que la mitjana d’edats de la mostra del Q1 és de 75 anys enfront dels 36 anys del Q2. S’observa doncs, en el conjunt mostral, que la variable socioeconòmica intersecciona en totes les edats. 3.3.1 Necessitats i demandes identificades i provisió de les cures A nivell de detecció de necessitats, en el barri de la Teixonera s’ha fet palesa la manca d’espais educatius per a la infància, i la necessitat de millora i ampliació dels equipaments i serveis socio- educatius. Alhora, veïns i veïnes reclamen la implantació d’una escola bressol per a infants de 0 a 3 anys. Ambdues demandes es troben incloses al Pla de Barris (Pla de Barris, 2017). Tabla 12 | Necessitats i demandes de cures no cobertes en relació a qui proveeix aquestes cures Col·lectiu Necessitat/ demanda no coberta Provisió de les cures INFÀNCIAIADOLESCÈNCIA Cura dels infants Servei de cangur 0-3 anys Espais de criança 0-3 anys Xarxa informal de mares a la Teixonera Ludoteca Casa Groga EBM Sant Genís dels Agudells Cura dels infants en horari no lectiu i caps de setmana Casal Infantil la Teixonera Ludoteca Casa Groga AMPA CEIP Mare de Déu de Montserrat AMPA CEIP la Taxonera Suport als deures per infants i adolescents Casal Infantil Teixonera Activitats d’oci saludable i esport per infants i adolescents Ludoteca Sant Genís; Projecte Integra Sons; Esplai Sant Cebrià; Programa temps com- plert; Casal Infantil Teixonera Participació en la vida comunitària de les noies a partir dels 16 anys Assemblea de joves de Sant Genís, JAM, Assemblea de joves la Taxonera; Dinamitza- ció juvenil Sant Genís Font: Elaboració pròpia CURA DELS INFANTS La cobertura de necessitats de cura dels fills i filles es distribueix de forma desigual a la parella i, en la seva majoria, són les dones qui prenen el major volum de tasques a realitzar, com són:portar els fills/es al metge, banyar-los, i preparar el sopar, entre d’altres. Els àmbits en què pares i mares tenen més dificultats per a compaginar la cura dels fills amb la resta d’activitats de la seva vida diària són: portar-los a la llar d’infants o escola, cuidar-los quan estan malalts i cuidar-los quan estan de vacances (Q2). Servei de cangur subvencionat per a infants de 0-3 anys Dels pares i mares que han contestat el qüestionari 2, un percentatge molt petit (5.9%) té una persona contractada per la cura dels infants, i el 100% expressa que és per un motiu de manca de temps. Les raons principals per la que la resta de famílies, tot i expressar la necessitat, no tenen a cap persona contractada, és per una manca de recursos econòmics. D’altra banda, als Serveis

×