2. PRESENTACIÓ
Les dones en la història a tingut un paper molt rellevant malgrat que
en casi tots els casos s’ha vist relegada a un segon o tercer pla. Però casi
sempre en colca moment han arribat a destacar per damunt del homes,
en una societat d’homes. Això ho podem veure en els exemples d’
Hipàtia, Agustina d’Aragó, Marie Curie, Juana de Arco, entre altre.
Malgrat els avanços actuals en igualtat, la dona moltes vegades encara
es veu relegada a un segon pla. Per això fem aquest treball sobre les
dones més importants a la ciència, per reconèixer el treballs de
aquestes en el àmbit científic i per donar a conèixer l’esforç i la
perseverança que van posar elles per fer-se un lloc en un món d’homes.
3. HIPÀTIA (Alexandría, 355 o 370 - 415 o 416)
● Va ser una filòsofa i mestra neoplatònica grega, natural
d'Egipte, que va destacar en els camps de les
matemàtiques i l'astronomia, membre i cap de l'Escola
neoplatònica d'Alexandria al començament del segle V.
● Hipatia d'Alexandria va ser la primera dona a fer una
contribució substancial al desenvolupament de les
matemàtiques.
● Va escriure sobre geometria, àlgebra i astronomia, va
millorar el disseny dels primitius astrolabis -instruments per
determinar les posicions dels estels sobre la volta celeste- i
va inventar un densímetre.
4. HIPÀTIA (Alexandría, 355 o 370 - 415 o 416)
● Hipatia va morir als 45 o 60 anys linxada per una torba de
cristians. Hipatia va ser brutalment assassinat pels monjos Nítria
que eren una secta fanàtica dels cristians que eren partidaris de
Ciril. Els cristians es sentien amenaçats per la seva erudició,
l'aprenentatge, i la profunditat dels seus coneixements científics.
● Tota l'obra de Hipatia es perd, excepte pels seus títols i algunes
referències a ell. No obstant això no es coneix cap obra purament
filosòfica, només treballs en les matemàtiques i l'astronomia.
Sobre la base d'aquesta petita quantitat d'evidència, sostenen que
Hipatia va ser una excel·lent compiladora, editora, i preservadora
de treballs matemàtics anteriors.
5. SOPHIE GERMAIN (1 abril 1776 - 27 junio de 1831)
● Va ser una matemàtica francesa que va fer importants
contribucions a la teoria de nombres i la teoria de l'elasticitat.
Un dels més importants va ser l'estudi dels que posteriorment
van ser nomenats com nombres primers de Sophie Germain
(nombres primers el doble incrementat en una unitat és també
un nombre primer). Va estudiar a més de matemàtica, física i
filòsofa. A causa del prejudici contra el seu sexe, no va poder
establir una carrera en matemàtiques.
● Va néixer a França i va començar a estudiar matemàtiques a
l'edat de tretze anys.El 1816 va guanyar el concurs, el que la va
convertir en la primera dona que va assistir a les sessions de
l'Acadèmia Francesa de les Ciències (a part de les esposes
dels membres) i la va col·locar al costat dels grans matemàtics
de la història.
6. SOPHIE GERMAIN (1 abril 1776 - 27 junio de 1831)
● Una de les majors contribucions de
Germain a la teoria de nombres va ser
la demostració matemàtica de la
següent proposició: si x, i, z són
sencers i x5 + i5 = z <seu> 5, llavors al
menys un d'ells (x, i , oz) és divisible
per cinc.
● Finalment va morir a causa d'un càncer
de mama.
7. Ada Lovelace (Londres, 1815 - 1852)
● Matemàtica i única filla legítima del poeta
Lord Byron, es considera la primera
programadora en la història dels
computadors.
● Va col·laborar amb Charles Babbage en
la creació d'una màquina analítica capaç
de resoldre equacions diferencials.
● El coneixement científic ja no era una
referència de prestigi social, sinó la
manera de no quedar-se al marge del
progrés, autèntica font de riquesa i de
poder.
8. Ada Lovelace (Londres, 1815 - 1852)
● Aquesta actitud tan oberta envers la formació científica
va fer possible que les dones d'elevada posició social
poguessin dedicar-se a l'estudi i així aconseguir gran
notorietat i ser reconegudes pels seus contemporanis.
● Les dones encara estaven lluny d'aconseguir un tracte
igualitari. Tanmateix, començaven a conviure amb el
progrés des d'un protagonisme nou. Les obreres de les
fàbriques rebien cada dia la desigualtat salarial.
9. Ada Lovelace (Londres, 1815 - 1852)
● En aquest clima d'incipient canvi, de confusió i
d'esperança, neix Ada Lovelace. La seva vida està
marcada per dos factors: la personalitat estricta i
puritana de la seva mare, i l'ambient culte i refinat
del qual va formar part. Ada va viure pràcticament
tota la seva vida condicionada pels dictats de la
seva mare, Anne Isabella Milbanke, el matrimoni de
la qual amb en Lord Byron va durar poc més d'un
any. Es van separar un mes després del naixement
de l'Ada. Tot i així, el seu pare va dedicar-li bonics
versos i sembla ser, que les seves últimes paraules
també van ser per a ella.
10. Marie Curie (Polònia, 1867- França, 1934)
● Maria Skłodowska o Marie Curie va néixer a Polònia el 7 de
novembre de 1867 i va morir a França el 4 de juliol de 1934.
Fou una física i química polonesa, pionera en els primers
temps de l'estudi de les radiacions; ella fou la primera a
emprar el terme radioactivitat.
● Marie Curie i Pierre Curie van estudiar les fulles
radioactives, en particular l'urani en forma de pechblenda,
que tenia la curiosa propietat de ser més radioactiva que
l'urani que s'extreia d'ella. L'explicació lògica va ser suposar
que la pechblenda contenia trossos d'algun element molt
més radioactiu que l'urani.
11. Marie Curie (Polònia, 1867- França, 1934)
● Va rebre el Premi Nobel de Física el 1903, junt amb
el seu marit, pels seus descobriments en el camp
de la radioactivitat. L'any 1911 va rebre el Premi
Nobel de Química per l'aïllament del radi pur.
● Marie va ser nacionalitzada francesa i fou una
ciutadana activament lleial al seu nou país, però
mai va perdre el seu sentit d'identitat polonès. El
primer element químic que ella va descobrir, el
1898, l'anomenà poloni com a homenatge al seu
país d'origen. Va morir de leucèmia degut
segurament a l'exposició massiva a la radiació
durant el seu treball.
12. CONCLUSIÓ
Per finalitzar podem dir que ens ha agradat fer aquest treball perquè hem
conegut varies dones importants per la ciència i hem pogut veure com va ser la
seva vida. Per altra banda hem vist que en la seva època no foren prou
reconegudes per els seus avanços científics i això fa que les descobrissin fa
pocs anys. L’únic problema que hem tingut ha estat que a vegades alguns
ordinadors no funcionaven perquè no hi havia connexió a Internet però en
general ens ha agradat molt fer aquest treball.
