Curriculum y porfolio David Ricart Boada

1. Coneixements informàtics
-Nivell alt de: Autocad 2D i 3D, Revit, Photoshop, Sketch Up, Paquet Office,
3D Studio Max i Wineva.
-Nivell mig de: Archicad, InDesign i Adobe Premiere.
Cursos
-Curs de 3D Studio Max (25 h.) (2013)
-Bases conceptuals i història de l’urbanisme ecològic (60h.) (2010)
-La ciutat i la vida (50 h.) (2010)
-1:1: Continuació dels treballs de construcció de l’hivernacle de la plataforma PAuS a l’ETSAV,
combinat amb continguts teòrics sobre construcció en sec, eficiència
energètica, ACV i petjada ecològica (80 h.) (2010)
-Projectes en paisatges culturals (50h.) (2010)
-Curs d’Autocad i Revit (60h.) (2009)
-Sistemes passius i arquitectura vernacular i clima a Mèxic (60 h) (2009)
-Metodologia d’administració d’obres (60 h.) (2009)
-Identitat i cultura mexicana (60 h.) (2009)
-Curs de Sketch Up (20 h.) (2006)
-Curs de Photoshop (20h.) (2005)
Experiència professional
-2011 Col·laborant en el muntatge, desmuntatge i explicació de l’exposició de PAuS “El món
canvia, tu canvies, la teva llar també...” al FAD (Foment de les Arts i el Disseny) a Barcelona.
-2010 Guia d’arquitectura del 48H Open House Barcelona.
-2010 Col·laborant en el muntatge i informant de l’exposició Eme3 al Centre de Cultura
Contemporània de Barcelona (CCCB).
-2007 Col·laborant per PAuS en el muntatge i desmuntatge de l’stand “El Primer Pas” del
Departament de Medi Ambient i Habitatge (Generalitat de Catalunya) al Construmat 2007 a
Barcelona.
-2005-2007 Delineant durant els estius amb l’arquitecte Vicenç Muriscot a Porqueres.
Plànols bàsics i executius, detalls constructius, plànols d’instal·lacions, renders i fotomuntatges.
Utilitzant autocad, archicad, sketch up i photoshop.
-2005 Becari a la biblioteca de la ETSAV (UPC).
-2001 Manobre durant els estius a l’empresa Construccions Llinàs-Masó.
Qui sóc?
-Em dic David Ricart Boada i sóc natural de Porqueres (Girona).
-Visc al carrer Rosselló 478, 1r 4a de Barcelona. CP 08025
-Sóc Arquitecte per la ETSAV (UPC).
-El meu número de telèfon és 620386237.
-La meva adreça electrònica és davidricart.arq@gmail.com
-El meu perfil de LinkedIn és http://www.linkedin.com/in/davidricartboada
Com sóc?
Em considero un arquitecte de la terra que valora el paisatge i estic convençut
que cada poble pot millorar potenciant els seus recursos naturals. Inquiet,
treballador i empàtic, també sóc un apassionat de l’ho social, la mobilitat i la
cultura de cada poble o barri.
Formació
-Llicenciat en Arquitectura Superior a l’ETSAV (UPC).
-Curs 2008/2009 d’intercanvi al TEC de Monterrey (Mèxic).
-Batxillerat Tecnològic a l’IES Pla de l’Estany (Banyoles).
Idiomes
-Natiu: Català i castellà.
-Nivell mig: Anglès

2. Projecte a Cerdanyola del Vallès (Barcelona)
Cursos fluvials
Sistemes verds lliures: agrícola i bosc Ciutat
Infraestructures principals
Renaturalització del Riu Sec
Intencions
Possible xarxa de recorreguts verds
Anàlisi Recuperació de la relació entre la ciutat
i el Riu Sec
A la foto es veu com al passat la ciutat encara
no havia envaït tant el riu Sec i la llera era molt
més ample. A dalt es veu el plànol dels primers
assentaments de Cerdanyola, on s’observa que
la ciutat va començar a créixer al voltant del
riu. Aquestes característiques són les que volem
recuperar: la renaturalització i la relació amb el
centre de la ciutat.
Actualment a l’àrea de Cerdanyola existeixen
diferents lloc per gaudir del verd, tots
connectats als dos cursos fluvials. Per tant, es
proposa la millora d’aquests i de les seves
connexions amb el corredor verd (futur
projecte) i la via verda en procés, creant així
una xarxa de recorreguts verds.
Vista aèrea 1947- Cerdanyola

3. NUCLI URBÀ DE
CERDANYOLA DEL VALLÈS
NUCLI URBÀ DE RIPOLLET
NUCLI URBÀ DE
BARBERÀ DEL VALLÈS
UNIVERSITAT AUTÒNOMA
DE BARCELONA
El transcurs del riu Sec passa per
els termes municipals de Barberà
del Vallès, Cerdanyola del Vallès i
Ripollet, però només interacciona
amb els nuclis de Barberà i
Cerdanyola.
Per a Barberà, el riu és un límit
que podria integrar-se més en la
ciutat com a parc fluvial
perímetral.
A Cerdanyola, el riu Sec s'endinsa
a la ciutat, de manera que per a
augmentar la secció del riu
s'intenta fer la mínima
transformació amb el màxim profit
de l'espai.
La riera com a espai fluvial Les franges de la llera del riu
B'
B
125
100
100
A
A'
UNIVERSITAT AUTÒNOMA HORTS
BOSC DE RIBERA
RIU SEC
BOSC DE RIBERA C-58 BARBERÀ DEL VALLÈS
Zona d’intervenció del Riu Sec
Secció A-A’ Secció B-B’
Transformació A-A’ Transformació B-B’
Zona UAB-C58-Barberà del Vallès Zona centre Cerdanyola del Vallès
Funcions del bosc de ribera
Funció de barrera Funció de font Funció de filtre Funció d’embornal Funció de corredor
Proposta
Estratègia

4. Projecte al Pla d’Urgell (Lleida): Anàlisi del territori
Litologia Hidromorfologia
Elements del relleu Formes del relleu
Seqüència del sistemes morfològics del Pla d’Urgell
Topografia, conreus i canals
Estat previ als canals
Sistema hidrològic
Formes del sistema hidrològic

5. Conreus
Comparativa parcel·les i edificacions del Pla d’Urgell i la Plana de Vic
Característiques bàsiques:
-Parcel·lació dels camps de forma rectangular, molt allargada i estreta.
-Masies bastant distanciades, la majoria són granges.
-Pocs camins.
-Molts camps per una sola propietat.
Característiques bàsiques:
-Parcel·lació dels camps de forma irregular i orgànica.
-Masies molt juntes, les unes amb les altres.
-Molts camins que van connectant totes les masies una darrera l’altra.
-Pocs camps per una sola propietat.
//2& '( 3$6
(O 3OD G·8UJHOO HV WURED HQ XQD VLWXDFLy HVWUDWqJLFD
TXH O·KD FRQYHUWLW HQ XQ LPSRUWDQW OORF GH SDV HQ OD
PRELOLWDW GH SHUVRQHV L PHUFDGHULHV HQWUH O·­UHD PH
WURSROLWDQD GH /OHLGD L OD GH %DUFHORQD
/·DWUDYHVVHQ WUHV LPSRUWDQWV YLHV GH FRPXQLFDFLy
O·DXWRYLD 1 ,, TXH KD SURSRUFLRQDW XQD FR
PXQLFDFLy PpV UjSLGD L IOXLGD L XQ IjFLO DFFpV DOV SR
EOHV
O·HL[ WUDQVYHUVDO TXH FRQQHFWD OD FRPDUFD DPE FLX
WDWV FRP 0DQUHVD 9LF L *LURQD
OtQHD GH IHUURFDUULO %DUFHORQD /OHLGD YLD 0DQUHVD
;$5;$
/HV FDUUHWHUHV ORFDOV FRQQHFWHQ GLIHUHQWV SREODFLRQV
GH OD FRPDUFD /D PDMRULD G·HOOHV FRQIOXHL[HQ D 0R
OOHUXVVD
Estructures viàries
“Les ciutats esdevenen centres de
regions naturals, delimitades pel
transport de mercaderies i persones
en una zona radial des del centre (si
el punt de venda o residència està
massa allunyat, l’individu agafa
una altra referència o centre).”
“L’àrea de cada citat adopta una
forma semblant a l’hexàgon, ja que
és més eficient sense solapaments
amb altres poblacions.”
Teoria del lloc central, Walter Christaller
Creixement de poblacions
Els pobles i el mosaic territorial
Tipus de conreu a Catalunya Tipus de conreu al Pla d’Urgell
Formes de l’agricultura
Formes d’assentamentsExemple de creixement
Formes dels traçats

6. Pla estratègic de Real de Catorce (Mèxic)
Esquema d’usos del sòl
Real de Catorce es troba en una vall a l’Estat de San Luis Potosí (Mèxic) a una alçada de 2750 m d’altitud. Algunes
de les característiques del lloc són que està situat en una zona desèrtica i que el seu principal accés és a través d’un
túnel de 2,3 km (Túnel d’Ogarrio).
Aquest poble va ser un important centre miner durant els segles XVIII i XIX. S’hi extreien minerals i metalls
preciosos, principalment plata.
Quan hi havia el boom miner el poble va arribar a tenir 16500 habitants i fins hi tot s’hi encunyaven monedes amb
una Casa de Moneda pròpia. Però quan les mines ja no produien el poble es va anar abandonant fins a l’actualitat
on la meitat del poble són ruines i hi viuen 1400 habitants.
Habitatge Plaça
Comerç
Ús mixt
Restaurant
Hotel
Ruina
Gob. Oficines-
escola
Centre mèdic
Centre religiós
Equipament
DAFO de Real de Catorce
Debilitats:
-Zones deteriorades o
en ruines.
-Mal estat de les
instal·lacions de serveis
bàsics als carrers.
-Falta de serveis pú-
blics: entres mèdics, es-
coles,...
-Falta de depuradora
-Falta d’espai públic.
-Habitatges en males
condicions a la part sud
del poble.
-Falten diversitat de tre-
ball del poble.
Fortaleses:
-Molt turisme.
-Riquesa cultural.
-Integració social.
-Riquesa patrimonial.
-La majoria d’habitatges
compte amb serveis bà-
sics (aigua, clavegueram
i llum).
-Reconeixement del poble
a nivell nacional.
-Accés complicat al poble.
-Entorn natural.
-Tranquilitat.
Oportunitats:
-Restauració del patri-
moni.
-Conservació de tradi-
cions culturals.
-Escola de formació
professional.
-Millora de la imatge
urbana.
-Millora de les infra-
estructures (camins,
accessos) i dels ser-
veis bàsics (escoles,
centres,mèdics,...)
-Aprofitament dels
recursos naturals.
-Cooperativa producto-
ra de “nopales”.
-Ecoturisme.
-Infraestructura per
peregrins.
-Recuperació de la
riera.
Amenaces:
-Sobredependència del
turisme.
-Sobreexplotació del
peyote.
-Ús de materials que
distorsionen la imatge
urbana.
-Falta de normativa edi-
ficatòria.
-Mal manteniment dels
camins.
-Falta de cultura am-
biental.
-Falta d’incentius per
l’ús dels serveis educa-
tius per part de la po-
blació.

7. Projecte a Sant Adrià del Besòs
L’espai d’oportunitat es trobava a l’est del riu Besòs (barrera natural que separa amb la ciutat de
Barcelona) i d’un teixit d’illes dels anys 50, al sud del centre de Sant Adrià, a l’oest de la zona industrial en
creixement i al nord de la platja.
En aquest espai d’oportunitat s’hi trobava un gran supermercat amb els seu gran aparcament i naus industrials al
nord i al sud cosa que feia dèbil la relació amb l’entorn.
Amb aquesta premisa, teníem la possibilitat de readaptar la part de Sant Adrià que està més pròxima al mar creant
una comunicació entre el centre de Sant Adrià i el mar, però tenia barreres físiques com un aparcament sota la
C-31 i les vies del tren.
Així doncs, el repte era solucionar el problema de les barreres físiques entre el centre de Sant Adrià del Besòs i
el mar mitjançant un eix de comerços i un cosit d’equipaments, alhora que creàvem un nova façana amb la zona
industrial i un nou front marítim.
Secció longitudinal amb els comerços actuals
Secció longitudinal amb el nou eix comercial
El projecte formava part
d’un seguit de projectes
que volien millorar la
part final de l’Avinguda
Diagonal, tenint en
compte el nou punt
neuràlgic que represen-
tarà la Central Tèrmica,
una vegada adaptada
com a equipament per
absorbir la demanda que
té Barcelona.
Esquema amb el nou eix comercial
Estat actual de la zona
Esquema amb els comerços actuals

8. Esquema d’equipaments existents Esquema del nou cosit d’equipaments
Secció longitudinal amb els equipaments actuals
Secció longitudinal amb el nou cosit d’equipaments
Alçat via comercial Tipologies planta baixa Tipologies planta 1
Procés de desenvolupament de les tipologies
Local comercial
Serveis comunitaris
Equipament
Habitatge 2 D
Equipament
Habitatge 2 D
El projecte volia relacionar-se amb el teixit urbà existent creant un nou teixit d’illa similar però alhora amb una
semblança a un casc antic, ja que per dins hi fèiem passar carrers peatonals que comunicaven a places públiques
entre illes.
El nou barri era autònom ja que tenia petits equipaments per a ell i complementari al seu entorn, ja que tapava així
les mancances d’equipaments que hi havia amb el teixit existent.

9. Planta general
Secció i planta eix interior illes
Secció i planta eix comercial

10. Projecte a Monterrey (Mèxic)
Els usos de sòl indicaven que la zona de l’emplaçament estava envoltada per indústria.
També exisitien colònies que comptaven amb usos mixtos, ja que no només hi havia vivendes sinó també tallers i
petits comerços disperços, excepte en el nou fraccionament que preveia comerços en el seu interior al llarg d’una
avinguda i endinsant-lo dins el fraccionament a través d’un altre eix.
Destacar també que hi ha molt poques àrees verdes.
Esquema de vials
L’emplaçament del projecte està
situat al nord del Casc antic de
Monterrey, en un solar de 10
hectàrees en desús.
La parcel·la, de forma triangular,
estava delimitada per dues avin-
gudes importants (Av. San Nico-
lás i Av. Metalúrgicos) a l’est i a
l’oest respectivament, i per una
nau indusctrial al sud.
A l’oest s’hi estava construint un
fraccionament (urbanització amb
tanca perimetral) i a l’est hi havia
la fàbrica de ciment Cemex.
Planta general
RiuSanta Caterina
Parc Fundidora
Emplaçament
Casc Antic
de Monterrey
Esquema d’usos del sòl
Habitatge actual
Habitatge futur
Comerç
Parc
Usos mixtos 1
(tallers i habitatge)
Terreny del projecte
Usos mixtos 2
(tallers, comerç i
habitatge)
Usos mixtos 3
(equipaments i
habitatge)
L’estratègia del projecte consisteix en:
-Situar els equipaments de petita escala i de
gran escala als vèrtex de la parcel·la.
-Crear un parc lineal interior que connecta els
equipaments i que podria seguir en un futur a
la parcel·la de la fàbrica Cemex, si aquesta es
convertís en un parc com ho va fer el Parc Fun-
didora. alhora aquest parc fa de pulmó d’aquest
nou barri.
-Crear un eix comercial que seria continuació
del que hi ha a l’interior del fraccionament oest
de l’emplaçament i que acabaria a l’Avinguda
Metalúrgicos.
-A l’eix comercial i a la part nord de la parcel·la
hi trobarem habitatge plurifamiliar, mentre que
a la part sud hi situo habitatge unifamiliar i town
houses (permeten convertir la planta baixa en
comerç).
1
2
3
4
5
6
7
8
9 10
11
1-Auditori, biblioteca i
auditori exterior
2-Tallers
3-Esplanada auditori
4-Habitatges plurifamiliars
5-Comerços
6-Town houses
7-Habitatge plurifamiliar
8-Parc lineal
9-Escola
10-Pistes esportives
11-Gimnàs i cafeteria

11. Habitatge plurifamiliar
Planta tipus habitatge
nord eix comercial
Planta tipus habitatge
sud eix comercial
Secció per parc lineal
Secció per eix comercial

12. Habitatge unifamiliar
Planta baixa Façana principal
Planta primera
Façana posterior
Habitatge town house
Façana posterior
Façana principal
Planta baixa
Planta primera