UNITAT 4_recursos_energia.pdf

La natura ofereix substàncies i elements aprofitables per
satisfer necessitats. Això són els recursos i els convertim en
energia.
1. LES CONQUES HIDROGRÀFIQUES I ELS RECURSOS HÍDRICS

Espanya, junt amb el grup
dels països del nord del
Mediterrani, és una de les
zones que la ONU considera
afectades per la
desertització, per tenir
precipitacions inferiors als
1000 mm anuals i per la
migradesa dels recursos
hídrics. A més, els recursos
hídrics estan molt malament
repartits pel territori.

L’aigua de la pluja i de la
neu flueixen i es filtren al
subsol formant aqüífers.
Aquesta aigua s’anomena
aigua d’infiltració.
Si la pluja és molt
intensa i el sòl no la pot
absorbir, es forma una
capa d’aigua que es
desplaça pel sòl seguint
els pendents del terreny,
erosionant el relleu al
seu pas. Aquesta és
l’aigua d’escorrentia.
Aqüífer: formació de terra subterrània saturada
d’aigua formada per roques permeables o materials no
consolidar que permeten la circulació de l’aigua.
Aigua
d’escorrentia:
làmina d'aigua que
es produeix per
sobre el sòl després
de la seva
precipitació, agent
que té una gran
capacitat erosiva i
de modelat.

de mitjana o baixa qualitat
d’alta qualitat
altament explotats

El conjunt de terres i
aqüífers que aporten
les seves aigües al
curs d’un mateix riu
són la seva conca
hidrogràfica.
S’ordenen tenint en
compte per on
desguassen les
seves aigües.
Distingim els rius
del vessant
mediterrani, el
vessant atlàntic i el
del vessant gallec i
cantàbric.

El cabal fluvial i el seu
règim fluvial depenen de
la quantitat d’aigua que
rebi la conca del riu al
llarg de l’any.
A Espanya, menys els rius
del nord, la majoria dels
rius són de règim fluvial
irregular, amb crescudes
en època de pluges o
desglaç i estiatges
intensos.
Cabal fluvial: quantitat d’aigua que travessa una
secció d’un riu en la unitat de temps. S’expressa
en litres o metres cúbics per segon (l/s o m3/s).
Règim fluvial: els factors que condicionen la xarxa fluvial i classifica els rius
segons la seva alimentació. Règim nival, a les cotes més elevades i per
desglaç o règim pluvial, les precipitacions condicionen el curs.

La disposició del relleu
condiciona les conques.
Els rius cantàbric i gallecs
són curts per la proximitat
del seu naixement i la seva
desembocadura.
Els rius de vessant
atlàntic, com que la
Meseta meridional està
inclinada cap a l’Atlàntic,
rep la majoria dels rius
espanyols. I el mateix amb
la depressió del
Guadalquivir.
En canvi, hi ha un desequilibri amb el vessant mediterrani, on desemboca un únic
riu cabalós, l’Ebre.

Les confederacions hidrogràfiques són entitats adscrites al Ministeri per a la Transició
Ecològica i el Repte Demogràfic. Les
seves funcions són la gestió dels
recursos hídrics, concessions de drets
d’us de l’aigua, control de qualitat,
control de les infraestructures
hidràuliques i les presses, etc.
Les confederacions no
corresponen a les comunitats
autònomes, ja que en ocasions
abracen grans conques fluvials
(Ebre i Guadalquivir), mentre que
altres són resultats d’agrupacions
menors com les del Xúquer o el
Segura.

A Espanya els recursos hídrics (94118hm³/any) són superiors a la demanda
(37029hm³), però és una diferència
molt petita en comparació amb
altres països europeus.
Tot i així, hi ha un desequilibri
entre la disposició dels recursos
a les CH:
• Els recursos del Guadalquivir,
Segura i Balears són deficitaris.
• Guadiana, Xúquer, Catalunya i
Canàries són precàries.
• A la del Nord, del Duero, del
Tajo i de l’Ebre tenen recursos
hídrics abundants.

VESSANT CANTÀBRIC I GALLEC Rius nombrosos i cabalosos amb un
nivell d’aigua constant per la regularitat de les precipitacions.
Rius curts perquè neixen molt a prop de la costa.

VESSANT ATLÀNTIC
Són conques
hidrogràfiques molt
extenses, la majoria
arrenquen prop el
Mediterrani, però per la
inclinació desguassen a
l’Atlàntic.
El riu més llarg de la
península, el Tajo, neix
150 km del Mediterrani i
recorre 1100 km fins
arribar a l’Atlàntic.
Pateixen la sequera
estival.

Tots són irregulars.
Menys l’Ebre (el
més cabalós del
país), formen
conques petites
amb desnivells
acusats.
Els estius secs
provoquen estiatges.
Com més al sud i petita
és la conca, més
pronunciat és, fins al
punt d’assecar-se.
Les pluges torrencials de
les tardors
poden provocar
inundacions.
VESSANT MEDITERRANI

VESSANT MEDITERRANI

A les illes Balears i a les Canàries no hi ha rius
constants d’aigua, però sí que hi ha lleres per
on corre l’aigua quan hi ha precipitacions fins
anar a desguassar al mar.
A les Canàries s’anomenen “barrancos” i no
són més llargs de 20 km, tot i que hi ha una
gran quantitat de recursos hídrics
subterranis que s’exploten constantment.
A les Balears hi ha lleres anomenades
torrents que també tenen un corrent
d’aigua després de precipitacions, tot i
haver formacions anomenades “riu” com el
riu de Santa Eulària a Eivissa, però el seu
corrent és subterrani excepte quan plou.

Hi ha una categoria d’ecosistema present a la península Ibèrica: les zones humides,
un dels més rics i considerats essencials per a la vida. Estan protegides pel conveni
de Ramsar.
Obtenim aliments, aigua
potable i materials de
construcció i bioquímics
(medicaments).
A més, la seva biodiversitat
(milers d’ocells migratoris)
les permet ser absorbidores
de gasos d’efecte hivernacle.
Però l’activitat humana els
està portant a l’extinció i la
destrucció.

Durant anys s’hi llençaven escombraries, eren dessecats
per a construir-hi o perquè consideraven que propagaven
malalties. En els últims cent anys han desaparegut un 75%
de les zones humides. Anualment, es degraden 1,5%.
Avui dia continuen
sotmeses a fortes
pressions
immobiliàries i
pels canvis d’usos
de sòl agrícola. La
sobreexplotació
dels aqüífers, la
contaminació, les
espècies
invasores i el
canvi climàtic
també són
amenaces.

El 1971 es va crear el Conveni
de Ramsar, un pla internacional
que serveix per a l’acció nacional i
la cooperació nacional per a la
protecció i conservació de les
zones humides i dels seus
recursos.
A Espanya presenten una situació
preocupant un 40% de les zones
humides.
L’Estat espanyol va ratificar el Conveni el 1982, catalogant actualment
un total de 74 zones a la llista Ramsar de les més de 2.000 catalogades
arreu del món.

Doñana
Llacuna de Cadis Les Tablas de Daimiel
Albufera de València
Llacuna de Gallocanta
Txingudi

Estany de Sant Maurici i
Aigüestortes
Aiguamolls de l’Empordà
Llac de Banyoles Delta de l’Ebre

2. L’AIGUA, UN RECURS ESCÀS. POLÍTIQUES HIDRÀULIQUES

Del total de l’aigua a Espanya, la
gran part es dedica a usos
agrícoles, per l’augment del cultiu
de regadiu. Aquest augment ve
perquè el regadiu permet
augmentar la productivitat de la
terra, diversificar els conreus i
millorar el nivell de vida dels
agricultors.
Avui dia s’irriga el 14% de les terres
conreades, un 50% de la producció
agrària.

L’aigua emprada per a l’ús agrícola i ramader
no és del tot apta per la sostenibilitat dels
recursos hídrics per la contaminació per
adobs químics, pesticides i purins. A Catalunya
sobretot es fan servir els purins d’origen porcí.
Actualment s’ha prohibit l’ús de molts
productes i es controla l’abocament de
purins. Per frenar el consum d’aigua, es
donen ajudes per transformar el reg per
inundació en aspersió o de degoteig.
També s’haurien de mantenir els canals
de reg en bon estat i evitant regar a ple
sol.
Purins: la barreja de fems sòlides i líquides i
palla que es fa servir de fertilitzant.

El consum d’aigua per a usos urbans i industrials és una demanda molt
inferior a la què es pensa.
L’aigua per a ús domèstic és prioritària i
està sotmesa a un nivell de qualitat per a
la seva potabilitat.
Industrialment, s’empra sobretot per a la
refrigeració de la maquinària o eliminació i
neteja de residus (o en el procés, com en
el paper o el cuir).
La despesa mitjana d’una persona
europea diària és de 200 litres. A l’estiu
encara més.

A Espanya, el subministrament es fa amb aigües fluvials i aqüífers.
Però no totes les ciutats tenen el mateix subministrament, per tant hi ha
restriccions a èpoques de sequera.
Les urbanitzacions i els complexos turístics al litoral mediterrani fa que
n’augmenti la demanda quan menys n’hi ha.
La contaminació d’aigües amb abocaments urbans i industrials s’ha
corregit per un control més estricte i obligant a instal·lar depuradores. A
més, l’aigua no potable es reaprofita per la indústria, regadiu i
manteniment i neteja urbana.

El Pantà de la Baells (Cercs)

L’agost de 2022 a Catalunya i a la resta d’Espanya va tenir lloc el pitjor període de
sequera de la Història, segons els mitjans, afegit a la creixent desertificació, les altes
temperatures i els incomptables incendis arreu del territori. Els pantans catalans de la
conca interna de Catalunya (gestionada per l’ACA) eren al 42,3% de reserva, amb
moltes parts del territori en alerta. La xarxa hidrogràfica de l’Ebre es trobaven al 47,6%
Les mesures que va aplicar la Generalitat van ser restriccions com ara la reducció
d’aigua per a reg agrícola, i per a usos ramaders, industrials i també recreatius. A
Extremadura i Galícia també hi ha talls de subministrament d’aigua domèstica,
prohibició d’omplir piscines, regar, rentar cotxes, etc.

POLÍTIQUES HÍDRIQUES
PER A OBTENIR AIGUA
TRANSVASAMENTS
DESSALINITZACIÓ DE
L’AIGUA MARINA
RECUPERACIÓ
DELS AQÜÍFERS
SANEJAMENT
FLUVIAL

La desigualtat dels recursos fa que es plantegi la
derivació d’aigua d’un riu a un altre.
Les principals ciutats espanyoles reben petits
transvasaments d’aigua.
Per fer-los cal fer grans obres hidràuliques de
conducció d’aigua a grans distàncies, perdent aigua
per l’evaporació.
També pot provocar a produir canvis en els aqüífers,
limitacions per a l’ús de les conques d’origen i canvis
en els sediments.
N’és exemple, el transvasament que es va voler fer
de l’Ebre el 2001 o el transvasament que
conclourà el 2028 amb les aigües del Ter a
Barcelona.
TRANSVASAMENTS

TRANSVASAMENTS

S’instal·len plantes
dessalinitzadores, però són
cares i consumeixen molta
energia, tot i que s’està
abaratint els costos.
DESSALINITZACIÓ D’AIGÜES MARINES
Arrel de la extrema sequera de 2022, la planta
dessalinitzadora d’El Prat de Llobregat, per
exemple, va haver
de funcionar al 85%
quan normalment
funciona al 40%
De les 765 plantes dessalinitzadores instal·lades a
Espanya, un 42% són a les Canàries.

Les aigües del nivell freàtic s’exploten mitjançant
perforació i bombeig d’aigua.
S’han explotat molt a Níjar (Almeria), el
Maestrat (Castelló), a la Manxa i a les
Canàries fins a disminuir el nivell
dels aqüífers, la dessecació total o
parcial de zones lacustres i palustres.
A les zones litorals provoca la salinització
dels pous i rius subterranis, a més de la
contaminació provocada per l’excessiva
urbanització de la costa mediterrània i
l’agricultura i ramaderia intensives, filtrant
aigües residuals, purins i químics.
RECUPERACIÓ DELS AQÜÍFERS
Zona lacustre: zones humides on l’aigua té
prou profunditat perquè hi hagi diferències
de temperatura entre la superfície i el fons,
com l’estany de Banyoles.
Zona palustre:
zones humides
d’aigües superficials i
fluctuants al llarg de
l’any, com les Tablas
de Daimiel. Entren
en aquesta categoria
els estuaris, els
deltes i les albuferes.

El Pla Nacional de Qualitat de les Aigües (2007-2021) va
iniciar dos cicles de plans per reduir el deteriorament
progressiu de la qualitat de l’aigua i per assolir-hi un bon
estat ecològic, però el seu limitat èxit a comportat la
creació del Pla Nacional de depuració, sanejament,
eficiència, estalvi i reutilització (2022-2027).
Aquests plans comporten un control en abocaments
industrials i urbans i la instal·lació de col·lectors i
plantes depuradores.
A Espanya hi ha rius claveguera que s’estan netejant en
aquests plans són l’Ego (Euskadi), el Guadiaro (Andalusia)
o el Besòs (Catalunya). La generalitat estableix que els rius
han de complir l’ICG (Índex de Qualitat General) que
engloba paràmetres fisicoquímics i biològics.
PLANS DE SANEJAMENTS DELS RIUS

3. ELS RECURSOS ENERGÈTICS
Els recursos no renovables són aquells que es troben en el planeta en una quantitat
limitada i que acabaran desapareixent, ja que hi ha sortides per consum, però no de
producció perquè la majoria s’originen per agents geològics.
Els combustibles fòssils són combustibles originats per la
descomposició parcial de matèria orgànica de fa milions d'anys
transformada per la pressió i temperatura degudes a les capes
de sediments acumulades sobre seu. Els exemples principals
en són el carbó, el petroli i el gas natural. Requereixen
milions d'anys per a la seva formació de forma natural.
Els recursos renovables són aquells que ens proporciona la natura i que no estan
alterats per l’ésser humà, a més es poden regenerar de manera natural a una velocitat
superior a la del seu consum. Un mal ús pot provocar que deixin de ser renovables
afectant la seva perdurabilitat. En són exemples: l’aigua, el sol, el vent o la calor de la
terra.

L’OBTENCIÓ
DE RECURSOS
ENERGÈTICS
A ESPANYA
EXPLOTACIÓ DE
JACIMENTS CARBONÍFERS
IMPORTACIÓ
D’HIDROCARBURS
APROFITAMENT DELS
RECURSOS
HIDROELÈCTRICS
EXPLOTACIÓ DELS
MINERALS RADIOACTIUS
ENERGIES
ALTERNATIVES: EÒLICS,
BIOMASSA O SOLAR
Estructura de la generació d’energia de l’abril de 2022
Cicle combinat: centrals d’energia que
combinen dos cicles termodinàmics en un
mateix sistema, un de combustió de gas
natural i l’altre de vapor d’aigua a pressió.

Espanya no té fonts d’energia suficients: és un país
dependent energèticament.
Necessitem importar els diferents recursos
energètics, perquè el grau d’autoabastiment és
molt baix.
A l’Estat espanyol es fan Plans Energètics
Nacionals pactats amb la Unió Europea. L’actual
és el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima
(PNIEC) 2021-2030 que pretén:
• Reforçar energies tradicionals (carbó o hidràulica)
i diversificar les fonts.
• Augmentar la participació del gas natural.
• Intensificar la producció d’energies renovables.
• Desenvolupar polítiques d’eficiència i estalvi.
• Reducció d’un 23% d’emissions de gasos d’efecte
hivernacle (GEH) respecte el 1990.
Estructura de la generació d’energia de gener
a desembre del 2020

Seguint les mesures de la Unió
Europea de reduir un 7% la
despesa energètica per evitar una
crisi energètica derivada de la
mancança de gas provinent de
Rússia, Espanya ha dut a terme un
Pla d’Estalvi Energètic arreu del
país on es limita la temperatura
dels aires condicionats i les
calefaccions dels espais
comercials i de restauració, entre
d’altres i l’apagada de llums
d’aparadors i edificis públics.

L'energia hidroelèctrica és aquella que
es genera en transformar la força de
l'aigua en energia elèctrica. Per a
aprofitar aquesta força, es construeixen
centrals hidroelèctriques, presses i
embassaments, capaces d'extreure el
màxim potencial d'aquest recurs
renovable, lliure d'emissions i autòcton.
ENERGIA HIDROELÈCTRICA
Les centrals converteixen en energia la força
de l’aigua al moure-la entre dos punts a
diferent alçada. Es fa circular un cabdal d’aigua
per un circuit (salt) i fa moure una turbina que
un generador convertirà en energia elèctrica.

Els forts desnivells que han de fer alguns rius
espanyols i la força de l’aigua s’han aprofitat per a la construcció de centrals
hidroelèctriques, com al Pallars Sobirà..
L’aigua als embassaments assegura la
continuïtat dels salts d’aigua i el cabal
dels rius.
El cost inicial és molt elevat (tant
econòmic com social, implicant inundació
de valls fèrtils), però el manteniment és
econòmic, tot i que se’n redueix la
capacitat al llarg dels anys.
L’alta demanda elèctrica de l’hivern fa que
s’esgotin les reserves, que a l’estiu es
podrien aprofitar per al reg.
Actualment, aporta un 7,3% a la xarxa elèctrica.

AVANTATGES
DESAVANTATGES
• Energia renovable i reutilitza
l’aigua de la pluja.
• No genera residus tòxics, és una
energia neta.
• Pot produir més o menys energia
depenent de la necessitat.
• Les centrals tenen una llarga vida útil.
• Redueix la dependència energètica,
perquè pot produir energia autòctona.
• Altera l’ecosistema fluvial on s’hi
construeix.
• Es veu afectat per sequeres
constants i la desertificació.
• Complicat de trobar el lloc amb
els salts d’aigua idoni.
• Muntar una central hidroelèctrica
és car.

4. LES ENERGIES NO RENOVABLES
Un recurs renovable es pot
considerar inesgotable (energia
solar), però n’hi ha que es poden
arribar esgotar (com la pesca) si
se’n fa un ús intensiu.
La capacitat de càrrega d’un
recurs és el límit que en permet
l’explotació sense que pateixi
processos de regressió en
quantitat o qualitat.
Una energia primària és una energia sense procés de conversió (nuclear, solar, eòlica,
etc). Tenen major eficiència perquè en els processos de transformació es perd energia
calòrica.
Una energia secundària no pot ser aprofitada directament de la natura; sinó, és que ja
ha estat convertida. Per exemple, l'electricitat es genera com una forma secundària a
partir de combustibles primaris, com el gas natural.

Amb la Revolució Industrial, el carbó substitueix la força
de l’aigua (més constant, més eficaç i no es depèn dels
rius) i a la segona meitat del s XX és substituït pels
hidrocarburs. Quan el preu del petroli puja, augmenta
la demanda de carbó i viceversa.
La mineria de carbó a Espanya ha estat important, però es troba
en retrocés i s’estan tancant moltes mines.
La qualitat del carbó espanyol és baixa (poca hulla per aprofitar-la
per a la siderúrgia), per això és més barat importar-lo de Sud-Àfrica,
Indonèsia, Polònia o Rússia.
Les vetes estretes impedeixen fer servir grans maquinàries; el
carbó està barrejat amb altres materials; i en general és friable.
Carbó friable: el carbó s’engruna fàcilment, dificultant el transport i només
es pot aprofitar a centrals tèrmiques a peu de mina.
EXPLOTACIÓ JACIMENTS CARBONÍFERS

A Espanya, les mines de carbó més importants
estan a la zona asturlleonesa. A Astúries hi ha
mines a Langreo, Laviana, Mieres, Figaredo o el
pou de La Camocha al sud de Gijón.
Al sud, els jaciments més importants són el de
Puertollano (Ciudad Real) i Bélmez i Peñarroya
(Còrdova), però de qualitat inferior al del nord.
A Catalunya i Aragó, s’extreu carbó a les conques de l’alt
Llobregat i a Utrillas, Terol.
Moltes mines s’han mantingut obertes fins el 2021
per motius laborals, entrant en conflicte amb els les
directrius de la UE de reduir el CO², per això
actualment les que queden obertes, s’estan
reconvertint en altres indústries per no deixar a
l’atur a tots els treballadors.

AVANTATGES DESAVANTATGES
• S’obté una gran quantitat d’energia
de forma senzilla, còmoda i regular.
• La seva extracció és perillosa a
alguns jaciments.
• S’acostuma a consumir a prop d’on
s’explota, estalviant costs de
transport.
• És segur en el seu transport,
emmagatzematge i ús.
• No és renovable i s’acabarà
esgotant.
• La seva combustió i extracció
contamina: emet gasos hivernacle,
contribueix a la pluja àcida i altera
ecosistemes.
• La majoria de les mines de carbó
s’estan tancant perquè contravenen
el protocol de Kyoto.
Protocol de Kyoto: conveni internacional per
la prevenció del canvi climàtic signat el 1998 a
les Nacions Unides, sent pioner dels tractats
per la reducció dels gasos d’efecte hivernacle
i signat per la Unió Europea el 2002.

El petroli és un líquid oliós,
menys dens que l’aigua, de color fosc i olor forta constituït per una
barreja d’hidrocarburs i que crema amb facilitat. El seu origen prové
de la descomposició de la matèria orgànica de milions d’anys enrere.
IMPORTACIÓ D’HIDROCARBURS
Es calcula que s’extreuen unes 3.500 milions de tones l’any, per tant,
s’esgotarà entre el 2050 i el 2060.
El petroli i altres fòssils s’extreuen mitjançant el fracking (fracturació
hidràulica) mitjançant l’ús d’aigua a pressió a reserves petrolíferes a més
profunditat i ocultes fins ara als Estats Units, assegurant-los el lloc de primer
país productor de petroli i l’autosuficiència energètica.
El fracking és nociu i contamina. Els gasos derivats poden provocar asma,
càncer o malformacions en els fetus a les persones de zones properes als
pous d’extracció. El procés contamina l’aire i les aigües freàtiques i genera
aigües residuals que no són ben tractades. A més, augmenta l’activitat
sísmica.
Hi ha països que prefereixen el fracking per la seva rendibilitat com els EUA, el Canadà o la
Xina, mentre que el Regne Unit, França o Irlanda l’han prohibit.

El petroli va protagonitzar el creixement dels països
desenvolupats a partir de 1945, pel seu baix preu i el seu gran
poder energètic. Però el 1973 hi va haver la Gran Crisi del
Petroli i va posar en qüestió el possible esgotament, malgrat
les reserves que es calculen fins el 2072.
Les variacions dels preus del carburants repercuteix a tot el
sistema productiu.
Espanya no té reserves d’hidrocarburs i la producció en
comparació amb el consum és insignificant (un 0,3%), per això
el compra a Rússia, Mèxic, Aràbia Saudita, Nigèria i Angola.
Es duu a terme diversificació del subministrament, per evitar
riscos i assegurar el proveïment. Hi ha nou refineries que
fabriquen combustible, en destaca Repsol pel seu potencial.

AVANTATGES
DESAVANTATGES
• Es fa servir com a combustible
principal dels mitjans de transport i
en el procés productiu de molts
productes, fertilitzants, colorants,
additius, etc.
• És un combustible fòssil, i per tant, no
renovable.
• És una indústria que ofereix més
guanys que despeses.
• Com que és un líquid no corrosiu,
és fàcilment emmagatzemable.
• Té una combustió altament
energètica, major de la que
consumeix la seva fabricació.
• S’esgotaran les reserves en trenta anys.
• La seva combustió és el principal emissor
de gasos contaminats i causants de la
pluja àcida.
• El seu vessament contamina el medi
oceànic, ja que és insoluble.
• Provoca conflictes bèl·lics entre països
consumidors i productors (guerres del Golf,
el 1991; i la d’Iraq, el 2003).
• Contamina pels productes derivats, els
processos d’extracció i pels residus dels
productes fabricats amb petroli.

GAS NATURAL
GAS
NATURAL

Té un pes creixent a
Espanya per les dificultats de les altres
energies (la hidràulica, sequeres; la nuclear,
pressions per no fer-la servir; i les renovables
que avancen lentament) i per que contamina
menys.
Espanya té reserves de gas natural (Osca i
plataformes a Biscaia i cadis), però l’importa de
l’exterior a través de xarxes de gasoductes que
connecta amb Algèria, entre d’altres països.
L’explotació depèn de grans empreses i
la seva demanda ha augmentat i
continuarà creixent per a crear electricitat i
pel seu ús domèstic i industrial.
GAS NATURAL

GAS NATURAL

Fins el 2021, el principal proveïdor de gas
natural era Algèria a través de dos
gasoductes: el GME (que passava pel
Marroc i Gibraltar) i el Medgaz (directament
des d’Algèria), però les hostilitats entre
Algèria i el Marroc van tancar l’aixeta del
GME, obligant a Espanya a comprar gas
natural liquat (GNL) a altres països com
els Estats Units, l’actual principal
proveïdor espanyol i a ampliar la capacitat
del Medgaz.
GAS NATURAL

GAS NATURAL
AVANTATGES
DESAVANTATGES
• És de fàcil accés per les llars.
• Emet gasos hivernacles a
l’atmosfera durant la seva combustió.
• És molt econòmic perquè els seus
processos d’extracció són menys
complexes.
• Té un alt poder calorífic.
• No cal processar-lo per comercialitzar-lo.
• Té diversos usos, no només domèstic.
• És l’hidrocarbur menys contaminant
amb baixes emissions de diòxid de
carboni.
• Naturalment és abundant, més fàcil
d’ubicar i extreure.
• El seu transport és segur i fàcil.
• La seva explotació genera un
impacte geològic i erosiu.
• No és un recurs renovable, tot i
haver grans reserves a nivell mundial.
• És inflamable i pot provocar grans
explosions i incendis.
• Provoca dependència als països
extractors: Rússia, Iran o Qatar.
• Té una infraestructura i
emmagatzematge molt cars.
• És inodor i difícil de situar en cas de
fugues.

Durant el 2021 es va
pujar molt el preu de l’electricitat per:
GAS NATURAL
L’augment del preu de l’energia produïda
amb gas, la més cara del mercat i la que fixa
preus generals als mercats internacionals.
Arran de les sancions a Rússia del 2022,
principal país exportador, els preus del gas
natural estan pujant encara més que al 2021.
L’encariment dels drets d’emissió de CO2
que paguen els països, i que els països fan
que recaigui en les centrals que produeixen
electricitat amb combustibles fòssils.
Quan hi ha canvis sobtats de temperatura,
les demandes augmenten considerablement,
i amb el canvi climàtic això s’està
incrementant.

Espanya disposa de l’urani necessari per abastir les
centrals nuclears, però ha de ser enriquit a França.
L’energia nuclear s’allibera
com a resultat d’una reacció nuclear (la fissió, però s’intenta
obtenir a partir de la fusió) que produeix calor, escalfant
aigua i vapor que mou turbines de generadors elèctrics.
Té gran poder calorífic i l’energia és neta, però tenen
fort rebuig social pels perills de fuites radioactives i
l’emmagatzematge dels residus amb alta radiació.
5. L’ENERGIA NUCLEAR I LES ENERGIES RENOVABLES ALTERNATIVES
Fusió nuclear: una reacció en la qual
dos nuclis atòmics es converteixen en un
nucli més pesant, aquesta reacció va
acompanyada de l'emissió de partícules
Fissió nuclear: és una reacció nuclear mitjançant
la qual un nucli atòmic pesant es divideix en dos o
més nuclis lleugers i potser altres subproductes
sovint en forma de raigs gamma.
ENERGIA NUCLEAR

ENERGIA NUCLEAR L'energia nuclear va ser la segona font de generació
d'energia elèctrica d'Espanya en 2021, amb un 20,6% de la producció, per darrere
de l'eòlica (23,3%).

ENERGIA NUCLEAR
• No emet gasos d’efecte hivernacle. • L’estigma dels greus accidents
nuclears que hi ha hagut.
• S’obté energia amb poc combustible.
• Les centrals són barates de fer
funcionar.
• S’està començant a reciclar l’urani i
se’n fa un confinament estricte dels
residus.
• La gestió dels residus triga molt
de temps en desfer-se’n.
• Les centrals tenen una vida útil
curta.
• No és renovable i s’ha de
comerciar amb països
extractors d’urani.
• És una energia constant i
planificable.
• Les centrals compten amb un
personal molt especialitzat.
• Alta radioactivitat.

Les energies renovables s’obtenen de fonts
teòricament inexhauribles: hidràulica, solar, eòlica, biomassa i
geotèrmica.
Es van desenvolupar poc a poc, perquè
el petroli era barat i les investigacions
s’han vist frenades per interessos
econòmics en vers el petroli.
Però la crisi del petroli va fer que el país
augmentés l’autoproveïment, tot i que la
participació de les energies renovables és molt discreta.
Són renovables perquè es produeixen a
una velocitat molt més ràpida que les
consumim.
ENERGIES RENOVABLES

ENERGIA SOLAR L'energia solar és la produïda per la llum
(fotovoltaica) o la calor del sol (termosolar) per a la generació
d'electricitat o la producció de calor. S'obté per mitjà de panells i
miralls. Font energètica gratuïta, neta i inesgotable.
Les cèl·lules solars (fotovoltaiques)
converteixen la llum en electricitat per
l’efecte fotoelèctric, pel qual materials són
capaços d'absorbir fotons i alliberar
electrons, generant un corrent elèctric.
D'altra banda, els col·lectors solars tèrmics
usen panells o miralls per a absorbir i
concentrar la calor solar (termosolars),
transferir-lo a un fluid i conduir-lo per
canonades per aprofitar-lo en edificis o
també per a la producció d'electricitat.

El potencial espanyol és el
més alt d’Europa per la seva
situació climatologia: un 70%
del territori té 2.500 h de sol
anuals.
Hi ha poques
instal·lacions: la
central solar de
Tabernas (Almeria),
els horts solars de
Huelva i Tenerife, etc.
La comercialització de
panells solars
domèstics ha
garantit que llars i
negocis aïllats
disposin d’energia
sense dependre de
la xarxa elèctrica
general.
ENERGIA SOLAR

ENERGIA SOLAR
• És una energia neta, no genera
gasos ni contaminació.
• El cost inicial pot ser elevat, tot i
que la inversió s’amortitza.
• És una energia renovable i
sostenible.
• No requereix d’extracció de
materials, estalviant despeses.
• La llum solar és abundant i es pot
aprofitar en qualsevol lloc.
• Conserva els recursos naturals
sense necessitar combustibles fòssils.
• Permet estalviar en consum
energètic i factures.
• Requereix d’instal·lacions
importants per produir grans
quantitats per cobrir necessitats
energètiques.
• L’energia fluctua durant el dia i durant
la nit no està disponible, tot i que
s’evita emmagatzemant energia.
• Les condicions atmosfèriques
excessives (humitat, calor excessiu)
afecten negativament el seu rendiment.

És l’energia que converteix la força del vent
en energia elèctrica.
Espanya és un país muntanyós amb
vents de gran intensitat.
És el segon país del món productor
d’aquest tipus d’energia, després
d’Alemanya. El 2022 el 40% de la
generació elèctrica provenia de les
energies eòlica i solar únicament.
Hi ha parcs eòlics sobretot a
Castella-la Manxa, Galícia, Castella i
Lleó, Aragó i Andalusia. A Tarifa
(Cadis) hi ha el major parc eòlic
d’Europa.
Tot i així, els molins de vent o aerogeneradors tenen un fort
impacte ambiental en el paisatge: visual i amb l’avifauna local.
ENERGIA EÒLICA

Empra el mateix sistema que un molí tradicional.
El vent bufa entre les pales de l’aerogenerador i
l’energia de rotació passa al generador elèctric.
Aquest generador passa l’electricitat a una
xarxa de cablejat connectada a una central
que distribueix l’electricitat.
ENERGIA EÒLICA
Per situar un parc eòlic s’ha de fer un estudi
exhaustiu d’impacte ambiental de la zona: no ha
de ser una zona de pas de aus, hi ha d’haver una
comunitat que se’n beneficiï de l’energia, ha
d’haver-hi vents constants, en la direcció correcta i
amb la capacitat de gener la màxima energia.

ENERGIA EÒLICA
Potència instal·lada: capacitat màxima de generació elèctrica de totes les unitats d’un sistema.

ENERGIA EÒLICA
• És una energia inesgotable. • El vent és relativament
impredictible.
• Ocupa poc espai.
• No contamina, és una energia neta.
• Té baix cost.
• No interromp les activitats
tradicionals.
• No es pot emmagatzemar.
• Té un impacte estètic sobre el
paisatge.
• Té un impacte sobre les aus
(sobretot les nocturnes), ja que no
poden veure les pales a 70 km/h.

És una energia renovable que s’obté
per combustió o fermentació de la
matèria orgànica (des de plantes fins
a palla, residus orgànics, residus
alimentaris o aigües residuals).
Es produeix espontàniament en la
natura o pot ser residual (derivats
agrícoles, forestal, alimentària o
ramadera).
A Espanya, un 12% dels sistemes
de calefacció instal·lats funcionen
amb energia de biomassa tèrmica.
La major planta de biomassa
d’Europa està a Huelva, donant
servei a 56.000 persones.
BIOMASSA O BIOENERGIA

• Energia renovable i reutilitza
residus de l’explotació forestal i
agrària.
• Genera cendres en la combustió
que s’han de tractar.
• Tot i dependre del subministrament,
és una energia fiable de funcionar
sempre.
• No contamina.
• Té un preu econòmic i molt més
reduït que els combustibles fòssils.
• Dona feina en les zones rurals i
permet netejar boscos.
• Comporta mesures de seguretat
en la seva incineració.
• Comporta una zona
d’emmagatzematge força gran.
• Depèn de les poques empreses
que estan especialitzades en la
biomassa.
BIOMASSA O BIOENERGIA

Aprofita la calor interna de la Terra
per generar energia elèctrica
sostenible i que, ben aprofitada, és
inesgotable.
A Espanya, les Canàries té més
possibilitats d’emprar aquesta
energia, tot i que de baixa
temperatura s’utilitzen per
calefacció o subministrament
d’aigua calenta de balnearis (la
Rioja, Navarra) o ús domèstic
(Ourense, Lleida) i hivernacles
(Tarragona, Múrcia, Granada).
ENERGIA GEOTÈRMICA

ENERGIA GEOTÈRMICA
A través de la perforació de la zona adequada
(previs estudis geològics) i de la introducció de
sondes geotèrmiques que fan un intercanvi
de calor: quan arriben a la part més profunda,
pugen les temperatures i es recull la calor a la
superfície.
A la superfície, la planta geotèrmica recull el
vapor i el converteix en energia amb una
turbina, subministrant directament habitatges.
Islàndia, per exemple, és un país que
basa el 85% de la seva generació
d’energia en les energies renovables,
sent el 66% l’energia geotèrmica.

ENERGIA GEOTÈRMICA
• Estalvi econòmic a llarg termini. • El preu de la instal·lació és molt
elevat.
• Necessita un manteniment mínim.
• És ecològica i verda.
• És una energia molt segura.
• Redueix la dependència
energètica.
• No depèn dels preus de l’energia.
• És inesgotable.
• Té una llarga vida útil.
• Pot contaminar els aqüífers.
• No és apta per a totes les
localitzacions.
• No es pot transportar.
• Requereix d’un estudi molt profund
per a la instal·lació de la planta
geotèrmica.

ENERGIA MAREOMOTRIU I UNDIMOTRIU
L’energia mareomotriu s’obté aprofitant les marees: un alternador genera
electricitat amb la força de les marees. L’energia undimotriu, en canvi,
aprofita la força de les onades submarines.
A Espanya la planta d’energia undimotriu més
gran és la planta de Mutriku (Guipúscoa), la
primera de tota Europa. Dona servei elèctric a
100 habitatges.
Tot i el potencial d’Espanya per a aquest tipus
d’energia, no s’està desenvolupant pel cost i els
riscos associats, com que les instal·lacions han de
ser resistents al deteriorament salí o la protecció
de l’ecosistema submarí.

• És molt cara perquè la tecnologia no
està desenvolupada.
• És inesgotable i renovable.
• No emet gasos hivernacle.
• És predicible (funciona amb les
marees) i gestionable.
• Té una llarga vida útil.
• Hi ha pocs exemples i no hi ha
estudis d’impacte a llarga duració.
• Els ecosistemes patiran alteracions a
llarg termini de la badia tancada per la
presa.
• Les centrals han de ser construïdes a
terra ferma i provoca impacte visual
sobre el paisatge litoral.
• No genera residus.
ENERGIA MAREOMOTRIU I UNDIMOTRIU

Tenen molts defensors perquè són netes i
permeten explotacions descentralitzades.
Tot i promocionar-se petites instal·lacions
(plaques solars domèstics), hi ha un rebuig
social perquè ningú no vol grans instal·lacions
perquè necessiten molt espai i produeixen un
fort impacte en el paisatge, poden tenir efectes
sobre els sòls, la vegetació o sobre la fauna
(com els parcs eòlics amb els ocells).
ENERGIA RENOVABLES

6. ELS RECURSOS MINERS
Els recursos
minerals són tots
aquells jaciments
coneguts i els encara
no descoberts o
identificats (per
estudis terrestres de
l’escorça terrestre,
però no se’n sap la
localització ni la
qualitat o quantitat).
En canvi, les reserves
minerals són els
recursos coneguts,
dels quals se’n pot
extreure mineral útil.

Espanya fa molt de temps era considerat un país
miner, però s’hi han tancat moltes mines i
reconvertit les que queden obertes, innovant-les.
Això ha comportat la reducció laboral i
reconversió en zones tradicionalment mineres
com Astúries, Huelva o Terol.
Dins de la Unió Europea, la política minera és
incrementar la competitivitat minera nacional,
millorar el medi ambient i fomentar la R+D. La UE
ha tancat moltes mines espanyoles perquè ja n’hi
ha més rendibles fora del
país pels problemes
mediambientals,
potenciant la mineria no
metàl·lica i de roques
industrials.

RECURSOS
MINERS
Minerals
metàl·lics
Minerals no
metàl·lics
Minerals preciosos
Minerals siderúrgics
Minerals no ferrosos
Sal gemma i sal
marina
Sals potàssiques
Roques industrials
(de construcció i
ornamentals)

S’empren per a les indústries metal·lúrgica o
química i també per a les indústries de
transformació.
Ha patit un retrocés pel tancament d’explotacions
importants com les mines de ferro de Las
Encartaciones (Biscaia), les de mercuri a Almadén
(Ciudad Real) o les de coure i pirita a Riotinto
(Huelva).
MINERALS METÀL·LICS

La seva extracció ha tingut resultats
desiguals.
Espanya manté una alta producció de sal
(sal gemma i sal marina).
La principal productora espanyola de sal gemma, la
sal de cuina o comuna, és Cantàbria, que la
subministra a fàbriques de sosa.
La sal marina s’obté a les salines del litoral i les més
conegudes són les de Torrevieja (Alacant) i San
Fernando (Cadis).
La sal potàssica es fa servir per fertilitzants i la
indústria química (colorants, sabons i vidre). Hi
ha des de Catalunya a Navarra, però se n’han
tancat mines perquè no són rendibles.
MINERALS NO METÀL·LICS

El sector de les roques industrials ha patit un
dinamisme important.
Les més de 600 explotacions espanyoles de
pedreres extreuen roca industrial per la indústria
química i la construcció (calcària, argila,
pissarres, graves, sorra i
roques ornamentals com el
granit o el marbre).
Els millors granits són de
Galícia i els millors marbres
són d’Almeria i Badajoz.
MINERALS NO METÀL·LICS

Catalunya té un desequilibri entre la distribució de població i la
disponibilitat dels recursos hídrics. A més, és pobra en recursos
energètics i minerals.
7. L’AIGUA I ELS RECURSOS ENERGÈTICS I MINERALS A CATALUNYA

Els cursos fluvials catalans són gairebé tots curts i de cabal irregular, marcats pel relleu
muntanyós. Aquests rius i les seves valls han fet que la població s’hi reuneixi al seu voltant.
Els rius catalans tenen una orientació N-
S que talla el relleu (O-E) obrint-se pas
entre muntanyes i formant congostos
(Mont-Rebei, Camarasa, el pas de
Barrufemes, etc). Aquests
passos han ajudat a fer-hi
passar les comunicacions.
LA XARXA HIDROGRÀFICA CATALANA

La conca oriental o interna està formada
pels rius que neixen a Catalunya i
desemboquen al mar. 16.411 km2 (el 51%
del territori) i és competència exclusiva de
l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).
Les conques més importants són la del
Llobregat i la del Ter que recullen aigües
de les serres prepirinenques i pirinenques
i dibuixen planes al·luvials.
Els altres rius tenen dimensions més
modestes. A més, hi ha moltes rieres que
sorgeixen a les serralades litorals i tenen
un cabal impetuós pel desnivell.

La conca occidental o intercomunitària
inclou la part catalana de l’Ebre i el Riu de
la Sènia (mediterranis) i el Garona
(atlàntic). Abasta el 49% del territori i està
gestionada per la Generalitat (ACA) i la
CH de l’Ebre i la del Xúquer.
La conca de l’Ebre està integrada per la
Noguera Pallaresa, la Noguera
Ribagorçana i el Segre. Són rius llargs
que neixen al Pirineu axial.
Al curs baix de l’Ebre s’hi afegeixen rius
curts poc cabalosos: el Matarranya, el
Siurana, la Canaleta, etc.

El 92% de la població catalana viu al territori adscrit a
les conques internes i consumeix el 34% dels recursos
hídrics, ja que la resta estan destinats a ús agrícola, que
es concentra a les zones de regadiu del Segre i el baix
Ebre, i són el 55%.
Els problemes d’abastiment de les conques internes
és encara superior a èpoques de sequera i s’ha intentat
solucionar amb transvasaments, plantes
dessalinitzadores, recuperació d’aqüífers, millores de
canalització i reg, etc.

El Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya (el tercer cicle cobreix el període
2022-2027) mostra que la xarxa de subministrament d’aigua a la regió metropolitana de
Barcelona és insuficient. S’ha intentat arreglar fent restriccions durant cinc vegades des del
1990.

El consum mitjà
d’aigua a Catalunya està
per sota de la mitjana
estatal, però el cost està
per sobre.
L’ACA assenyala que les
inversions i la
conscienciació no és
suficient i que a partir de
2027 les conseqüències
derivades del canvi
climàtic podrien
incrementar encara més la
demanda d’aigua.

Catalunya és molt pobra en recursos energètics i miners i sempre ha
depès molt de la resta de l’Estat i l’estranger.
La mineria de carbó es redueix a l’explotació de mines de lignit per a
centrals tèrmiques a peu de mina com la de Fígols, el Berguedà
(tancada el 1991).
Les centrals nuclears d’Ascó I i II i Vandellós II produeixen
però estan envoltades de polèmica.
RECURSOS ENERGÈTICS CATALANS
L’energia hidroelèctrica aprofita els salts de la Noguera Pallaresa,
la Noguera Ribagorçana i el Ter i la potència de l’Ebre al passar per
Beseit. Hi ha 97 centrals, la meitat a Lleida. Moltes no estan
connectades a la xarxa elèctrica, sinó que es dediquen per
l’autoconsum i l’abastiment d’indústries.
Les energies renovables van guanyant pes però només té
importància la biomassa i l’eòlica, juntament amb la
hidroelèctrica.
L’electricitat és el 20% del consum d’energia total, la resta es
destina a transport i calefacció i condicionament d’habitatges
i espais comercials.

Al 2020 l'energia nuclear ha estat la principal font energètica per a la
producció d'energia elèctrica a Catalunya, representant un 54,9% de
la producció total. En conjunt, la producció d'energia elèctrica amb
fonts energètiques no renovables a Catalunya ha estat del 80,2%.
D'altra banda, les energies hidroelèctrica i eòlica han estat les
principals fonts renovables per a la producció d’electricitat,
representant un 12,0% i 5,8%, respectivament. En conjunt, la
producció
d'energia
elèctrica amb
fonts
energètiques
renovables a
Catalunya ha
estat del 19,8%.

S’hi han tancat mines de minerals no
metàl·lics com la sal gemma o la potassa, però encara resten els problemes de salinització dels
aqüífers i els seus residus.
L’explotació de roques industrials (àrids naturals, calcària i argiles) depèn molt de la prosperitat del
sector de la construcció.
RECURSOS MINERALS CATALANS
Potassa: minerals que porten
clorur de potassi que s’empra com
a fertilitzant. A Catalunya
s’exploten les mines de Cardona,
Súria, Balsareny i Sallent.
És de les comunitats autònomes espanyoles que més contribuïa a
principis de la dècada de 2010 a la producció minera espanyola.

UNITAT 4_recursos_energia.pdf

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to UNITAT 4_recursos_energia.pdf

Similar to UNITAT 4_recursos_energia.pdf (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

UNITAT 4_recursos_energia.pdf