Diese Präsentation wurde erfolgreich gemeldet.
Die SlideShare-Präsentation wird heruntergeladen. ×

UNITAT 3_clima_vegetació_Esp_Cat.pdf

Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Wird geladen in …3
×

Hier ansehen

1 von 60 Anzeige

Weitere Verwandte Inhalte

Aktuellste (20)

Anzeige

UNITAT 3_clima_vegetació_Esp_Cat.pdf

  1. 1. 3. LA DIVERSITAT CLIMÀTICA I LA VEGETACIÓ D’ESPANYA I CATALUNYA
  2. 2. 1. ELS MECANISMES QUE INFLUEIXEN SOBRE EL CLIMA Com que la península ibèrica està en la zona temporada, teòricament hi ha uns estius i hiverns ben definits i unes estacions intermèdies.
  3. 3. A la península es distingeixen quatre grans climes: • el clima oceànic o atlàntic • el mediterrani • el continental o d’interior d’influència mediterrània • el subtropical a les Canàries (per la seva situació, els vents alisis i la proximitat al Sàhara) 1. ELS MECANISMES QUE INFLUEIXEN SOBRE EL CLIMA A més, hi ha una gran variació de cada clima, que és el clima d’alta muntanya. Això és una variació àrida del clima mediterrani!
  4. 4. 1. ELS MECANISMES QUE INFLUEIXEN SOBRE EL CLIMA El temps atmosfèric: la situació de l’atmosfera en el dia a dia i en un lloc concret. Ve determinat pels elements de l’atmosfera (la T de l’aire, la pressió atmosfèrica, la humitat, etc.) El clima: és la suma del temps en un període de 30 anys. Això determina el clima d’una ciutat, regió, etc. Els vents: masses d’aire en moviment que circulen de les altes pressions a les baixes pressions.
  5. 5. Els vents s’indiquen en els mapes atmosfèrics com a petites fletxes en la direcció en la que bufen. A més, cada tram (petita línia) representa 5 nusos, coneixent així la seva velocitat. 1. ELS MECANISMES QUE INFLUEIXEN SOBRE EL CLIMA Això és un mapa d’isòbares. Les isòbares són línies que s’uneixen perquè representen zones amb la mateixa pressió atmosfèrica (la xifra marcada).
  6. 6. Per entendre la diversitat climàtica s’ha de tenir en compte: 1. ELS MECANISMES QUE INFLUEIXEN SOBRE EL CLIMA • La circulació atmosfèrica en altitud • La circulació de l’aire en superfície • Els factors geogràfics que modifiquen els comportaments de les masses d’aire.
  7. 7. A l’atmosfera hi ha una circulació de vents molt més intensa que a la superfície. Uns fluxos d’aire circulen d’oest a est en la mateixa direcció que la rotació de la Terra, a uns 12.000 m. Són els corrents en jet o jet streams, per la forma i la violència. N’hi ha dos corrents a cada hemisferi: el subtropical entre les latituds 30º i 45º i el polar a uns 60º. A l’hivern els corrents baixen de latitud i a l’estiu pugen. 1. ELS MECANISMES QUE INFLUEIXEN SOBRE EL CLIMA LA CIRCULACIÓ ATMOSFÈRICA EN ALTITUD Tàlveg: és una regió allargada en la qual la pressió atmosfèrica és relativament baixa Els torrents en jet es desplacen més ràpid que la rotació terrestre, formen remolins d’aire descendent que s’acumulen a la dreta i formen altes pressions subtropicals. A l’esquerra es produeix un moviment descendent i això provoca baixes pressions més temperades. La translació terrestre provoca desplaçament dels torrents. A l’estiu pugen d’altitud (40º-45º) portant pressions subtropicals i a l’hivern baixen (els 30ºN) deixant pas a temperatures fredes.
  8. 8. La Península es troba més propera al tròpic de Càncer i això fa que es trobi en una zona molt afectada per les altes pressions tropicals, per l’anticicló de les Açores i per les masses d’aire càlid i sec del nord d’Àfrica. Per la navegació aèria, els corrents en jet ajuden a economitzar combustible ja que els avions s’hi introdueixen i són empesos per la seva velocitat. 2. ELS FACTORS QUE INFLUEIXEN SOBRE EL CLIMA LA CIRCULACIÓ ATMOSFÈRICA EN ALTITUD
  9. 9. La circulació de l’aire en superfície a la part baixa de l’atmosfera (la troposfera) s’organitza en diferents zones atmosfèriques segons la pressió. 2. ELS FACTORS QUE INFLUEIXEN SOBRE EL CLIMA LA CIRCULACIÓ DE L’AIRE EN SUPERFÍCIE N’hi ha de dos tipus: anticiclons (A) i depressions (D).
  10. 10. Les altes pressions o anticiclons (A) són masses d’aire originades per l’existència de masses d’aire fred i dens. Marquen pressions superiors als 1015 hPa (hectopascals), que és la més propera a la pressió normal. Les isòbares s’organitzen de manera que la pressió augmenta cap al seu nucli i l’aire es mou en el sentit de les agulles del rellotge (a l’hemisferi nord). Als anticiclons, l’aire baixa i s’escalfa en contacte amb la Terra que absorbeix la humitat. El cel està sense núvols i afavoreix la insolació. Sol significar un temps estable. 2. ELS FACTORS QUE INFLUEIXEN SOBRE EL CLIMA LA CIRCULACIÓ DE L’AIRE EN SUPERFÍCIE En els mapes internacionals es marca com una H (high pressure).
  11. 11. Les baixes pressions o depressions (D) o borrasques (B) són masses d’aire originades per l’existència de masses d’aire calent. Marquen pressions inferiors als 1015 hPa. Les isòbares s’organitzen de manera que la pressió minva cap al seu nucli i l’aire es mou al contrari del sentit de les agulles del rellotge a l’hemisferi nord. A les depressions, l’aire és lleuger i pesa poc, el fa pujar i es va refredant progressivament. La humitat va formant núvols que originen pluges. 2. ELS FACTORS QUE INFLUEIXEN SOBRE EL CLIMA LA CIRCULACIÓ DE L’AIRE EN SUPERFÍCIE Acostumen a equivaler a un temps inestable. En els mapes internacionals es marca com una L (low pressure).
  12. 12. Un front és la zona de contacte entre dues masses d’aire que tenen temperatura i humitat diferents. 2. ELS FACTORS QUE INFLUEIXEN SOBRE EL CLIMA LA CIRCULACIÓ DE L’AIRE EN SUPERFÍCIE FRONT FRED FRONT ESTACIONARI FRONT CÀLID FRONT OCLÚS Front oclús: és la frontera que separa dues masses d'aire diferents, cap de les quals és prou forta per a Front estacionari: separa dues masses d'aire fred posades en contacte per un procés de minvament d'un sector càlid, que es produeix quan el front fred atrapa el front càlid que el precedeix.
  13. 13. Pel que fa als factor que influeixen sobre el clima peninsular hem de considerar: • L’acció dels anticiclons tropicals. • La circulació generals dels vents de l’oest amb els seus fronts i depressions. • El funcionament quasi autònom de la conca de la Mediterrània occidental. • La forma i el relleu de la península Ibèrica. 2. ELS FACTORS QUE INFLUEIXEN SOBRE EL CLIMA
  14. 14. L’anticicló de les Açores és el principal centre d’acció peninsular. La massa d’aire emesa per l’anticicló en contacte amb la superfície del mar es converteix en una massa d’aire tropical marítima. A l’estiu, l’anticicló càlid i sec domina una gran part del territori peninsular i balear. També són responsables de les masses d’aire tropicals, continentals i saharianes, càlid i sec. 2. ELS FACTORS QUE INFLUEIXEN SOBRE EL CLIMA L’ACCIÓ DELS ANTICICLONS TROPICALS A l’hivern a vegades arriben a Espanya, provocant T de 20º C i a l’estiu temperatures màximes de 40ºC. L’aire del Sàhara arrossega partícules de pols i si hi ha precipitacions hi ha pluja de fang o si es troben en suspensió en l’aire, es produeix la calima o calitja. Calima: presència a l'atmosfera terrestre de partícules molt petites de sorra.
  15. 15. 2. ELS FACTORS QUE INFLUEIXEN SOBRE EL CLIMA L’ACCIÓ DELS ANTICICLONS TROPICALS Amb el canvi climàtic, cada vegada més, la península està patint onades de calor durant els dies caniculars. Canícula: època de l’any on hi ha més probabilitat d’onades de calor, acostuma a ser un cop iniciat l’estiu, però a Espanya també es dona a partir del 15 de juliol. La de l’estiu de 2022 ha estat una que ha marcat rècords de temperatures màximes, sobretot al nord i centre d’Europa. A més, hi havia nit tropicals i tòrrides durant més de 10 dies.
  16. 16. 2. ELS FACTORS QUE INFLUEIXEN SOBRE EL CLIMA L’ACCIÓ DELS ANTICICLONS TROPICALS Durant les nits del 2022 hi va haver registres de 40 nits tropicals i 5 tòrrides en molts punts de Catalunya, aquells en què el termòmetre no baixa dels 25. Al centre de Barcelona, 60 nits tropicals i 16 tòrrides, provocats per l’illa de calor. L'explicació a aquest augment de temperatures és la crisi climàtica amb l'agreujant de l'estructura de les ciutats. De fet, el nombre de nits tropicals és un dels indicadors que s'analitzen per estudiar l'escalfament global. Illa de calor: efecte de calor que provoquen els edificis, els cotxes i els carrers dins d’una ciutat. Això està augmentant la mortalitat fins a un 16%, accelerant-se aquestes xifres cada any que passa, evitant que la població s’hi pugui adaptar.
  17. 17. El vent constant de l’oest empeny les depressions que creuen l’Oceà Atlàntic, portant el mal temps. Originen un temps variable amb nuvolositat, pluges abundants i vents suaus, per l’oceà. Afecta les zones del nord i nord-oest de la península, ja que el relleu barra el pas d’aquestes depressions. 2. ELS FACTORS QUE INFLUEIXEN SOBRE EL CLIMA LES DEPRESSIONS ATLÀNTIQUES
  18. 18. La península es veu afectada per intercanvis i reajustaments tèrmics entre masses d’aire polar i tropical, ja que les T s’igualen i les pressions es compensen. La massa d’aire polar marítim procedeix de l’oceà Glacial Àrtic i produeix un descens ràpid de les temperatures, gran inestabilitat, nevades a l’hivern i pluja a les altres estacions. La massa d’aire polar continental procedeix del centre i el nord de l’espai eurosiberià; aire sec i molt fred (-20ºC). A l’hivern provoca fred i nevades i a l’estiu és més estrany, però provoca tempestes. 2. ELS FACTORS QUE INFLUEIXEN SOBRE EL CLIMA CIRCULACIÓ DE VENTS DE L’OEST AMB ELS FRONTS I LES DEPRESSIONS
  19. 19. Les aigües mediterrànies durant l’estiu s’escalfen i es produeix una evaporació abundant. Durant la tardor, els anticiclons es retiren cap al sud i passen les masses d’aire atlàntiques. Aquesta diferència genera baixes pressions que provoquen pluges torrencials. 2. ELS FACTORS QUE INFLUEIXEN SOBRE EL CLIMA EL COMPORTAMENT SEMIAUTÒNOM DEL MEDITERRANI Altres cops, les baixes pressions atrauen aire càlid subtropical i a molta altitud entra aire fred provocant aiguats abundants i intensos.
  20. 20. Per l’amplada i la disposició perifèrica del relleu, l’interior es comporta com un petit continent: es refreda a l’hivern i s’escalfa molt a l’estiu. Això fa que, a l’estiu, els anticiclons tropicals s’escalfin encara més, accentuant l’evaporació i provocant sequedat: augment de la T i baixen les P. Això fa que, a l’hivern, les masses d’aire experimentin un refredament intens i sec, explicant l’escassetat de pluges hivernals. 2. ELS FACTORS QUE INFLUEIXEN SOBRE EL CLIMA EL RELLEU DE LA PENÍNSULA
  21. 21. Quan el relleu obliga a pujar l’aire, es refreda i es condensa, fent que es formin núvols i pluges. Quan l’aire ja és sec, inicia el descens per l’altre vessant, s’escalfa progressivament i arriba sec al peu de la muntanya. Això passa a les muntanyes del Cantàbric, a Galícia, però també a Cadis. 2. ELS FACTORS QUE INFLUEIXEN SOBRE EL CLIMA EL RELLEU DE LA PENÍNSULA: L’EFECTE FOEHN
  22. 22. COM LLEGIR UN CLIMOGRAMA 3. EL CLIMA OCEÀNIC O ATLÀNTIC GAVÀ
  23. 23. Estació meteorològica d’on s’han recollit les dades Eix d’ordenades dret, on es mesuren les temperatures. Eix d’ordenades esquerra, on es mesuren les precipitacions. Precipitacions total anual de les precipitacions (cal calcular-ho si no apareix). Eix d'abscisses amb els mesos de l’any Temperatura mitjana anual (calcular-la si no apareix) Representació dels valors mitjans mensuals de les temperatures Representació dels valors de la precipitació total mensual. També s’hauria de calcular l’oscil·lació tèrmica (la temperatura més càlida – la temperatura més freda) COM LLEGIR UN CLIMOGRAMA 3. EL CLIMA OCEÀNIC O ATLÀNTIC Quan la línia de T no supera les barres de P, parlem de mesos secs o àrids.
  24. 24. Arnao, Astúries (26 m) COM LLEGIR UN CLIMOGRAMA 3. EL CLIMA OCEÀNIC O ATLÀNTIC
  25. 25. Salamanca, Castella i Lleó (793 m) COM LLEGIR UN CLIMOGRAMA 3. EL CLIMA OCEÀNIC O ATLÀNTIC
  26. 26. Tortosa, Tarragona (50 m) COM LLEGIR UN CLIMOGRAMA 3. EL CLIMA OCEÀNIC O ATLÀNTIC
  27. 27. Almeria, Andalusia (18 m) COM LLEGIR UN CLIMOGRAMA 3. EL CLIMA OCEÀNIC O ATLÀNTIC
  28. 28. Santa Cruz de Tenerife, Canàries (35 m) COM LLEGIR UN CLIMOGRAMA 3. EL CLIMA OCEÀNIC O ATLÀNTIC
  29. 29. Els climes oceànics reben la influència de l’oceà, fet que els dona una humitat molt alta tot l’any. Està situat a Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc, el nord de Navarra i la vall d’Aran. És l’únic que no té l’aridesa típica dels estius mediterranis. Segons la influència de l’oceà (per l’altitud o l’obertura de les terres, o perquè hi ha relleus bloquejant), té dues variacions: clima de muntanya oceànica o clima oceànic de transició, a més del oceànic/atlàntic típic. 3. EL CLIMA OCEÀNIC O ATLÀNTIC
  30. 30. El clima oceànic típic té precipitacions abundants gairebé tot l’any (1000-2500 mm), més escasses a l’estiu. La nuvolositat i humitat són altes i les temperatures suaus (mitjanes entre els 11ºC i 15ºC) i poca oscil·lació tèrmica. Els vents són de ponent i són moderats, malgrat que a vegades poden derivar en galernes i temporals de mars forts. 3. EL CLIMA OCEÀNIC O ATLÀNTIC Ponent: una altra forma de dir occident (O); per parlar d’orient (E) podem dir llevant. Galerna: temporal sobtat i violent amb fortes ràfegues de vent de l'oest al nord-oest que sol succeir al mar Cantàbric i les seves costes, en general a la primavera i la tardor.
  31. 31. Per això, hi ha molts rius, molt cabalosos i regulars. Són curts perquè neixen molt a la vora de la costa, menys el Miño. Salven desnivells fins a la desembocadura i tenen una força erosiva molt gran. També permeten un gran aprofitament energètic. L’erosió fluvial a les muntanyes seria més intensa si no estiguessin cobertes per vegetació. 3. EL CLIMA OCEÀNIC O ATLÀNTIC
  32. 32. En aquestes zones hi prosperen boscos temperats caducifolis, malgrat que ha estat substituïts per pins de creixement ràpid i repoblacions d’eucaliptus. Quan aquests boscos es degraden i els sòls es malmeten, es forma la landa, vegetació densa de matollar (bruc, gatosa i ginesta). El clima afavoreix el prat natural, que ocupa vessants i fondalades de les valls i es fa servir per la pastura bovina. Hi creixen conreus d’humitat: patata, blat de moro o pomeres. 3. EL CLIMA OCEÀNIC O ATLÀNTIC Caducifoli: bosc que muda la fulla en arribar la tardor, és a dir, els arbres són de fulla caduca. El contrari són arbres de fulla perenne o perennifolis. .
  33. 33. La varietat de muntanya oceànica és present al massís Galaic, a les muntanyes de Lleó, Serralada Cantàbrica, Muntanyes Basques, Pirineus aragonès i navarrès i fins a les valls pirinenques catalanes, com Aran, Valira o Núria. L’altitud del relleu és causa del descens de temperatures i precipitacions superiors als 1500 mm anuals amb nevades freqüents a l’hivern. 3. EL CLIMA OCEÀNIC O ATLÀNTIC
  34. 34. 3. EL CLIMA OCEÀNIC O ATLÀNTIC La varietat oceànica de transició s’estén per Ourense, nord de Castella i Lleó, Àlaba al País Basc, la Rioja, Navarra i zones d’Aragó i Catalunya properes als Pirineus). És una transició entre el clima oceànic i l’interior; una clara influència atlàntica però precipitacions menors, estius força secs i hiverns freds.
  35. 35. Els climes mediterranis s’estenen per la part sud de la façana atlàntica peninsular i per tot el litoral mediterrani, les Balears, Ceuta i Melilla; gran part d’Andalusia i d’Extremadura. Hi ha diferents variacions, depenent del relleu, l’altitud i la proximitat a l’Atlàntic: la d’influència atlàntica, la de muntanya mediterrània i la varietat seca, a més del clima mediterrani típic. 4. EL CLIMA MEDITERRANI
  36. 36. Es caracteritza per domini d’anticiclons subtropicals durant l’estiu amb temps càlid i sec, amb una important manca de pluja i temperatures molt altes. Durant l’hivern, tardor i primavera, hi predominen les depressions acompanyades de pluja, no gaire abundants, però a vegades poden ser torrencials. Les precipitacions oscil·len entre 400-700 mm i el vent més humit és el de llevant. Però el cerç (de la vall de l’Ebre) i el ponent, eleven les temperatures i afavoreixen incendis forestals. 4. EL CLIMA MEDITERRANI Cerç: en castellà, cierzo, vent fred del nord-oest.
  37. 37. Els rius que desemboquen en el vessant mediterrani experimenten un estiatge intens i prolongat per la sequedat del clima. Rius com el Túria o el Guadalop s’han assecat durant anys. A la tardor, les pluges torrencials n’augmenten el cabal i poden provocar inundacions com els desbordaments del Ter, del Llobregat o el del Túria. Estiatge: cabal mínim que pot arribar a tenir un riu en una època concreta de l’any. 4. EL CLIMA MEDITERRANI
  38. 38. A les zones de clima mediterrani, el bosc d’alzines està degradat i substituït per pinedes. S’han adaptat a la sequera multiplicant arrels i desenvolupant fulles perennes. A mesura que el bosc es degrada, apareixen els matollars (màquia, garriga i estepa). Els conreus que hi prosperen són el blat, la vinya i l’olivera, la trilogia mediterrània. Com els hiverns són bons, a les terres de regadiu de les planes litorals hi prospera l’horta. 4. EL CLIMA MEDITERRANI Trilogia mediterrània: cultiu típic mediterrani, blat, vinya i olivera
  39. 39. Varietat d’influència atlàntica: franja andalusa i depressió del Guadalquivir i Extremadura. Rep influència atlàntica perquè els relleus no bloquegen. 4. EL CLIMA MEDITERRANI De l’octubre al maig les precipitacions són abundants. A l’interior els estius són molt calorosos per l’anticicló de les Açores.
  40. 40. Varietat de muntanya mediterrània: relleus muntanyosos costaners (Pirineus, Sistema Litoral Català, serra de Tramuntana, Sistema Ibèric, la serralada Bètica; les serres de Cazorla i Segura i Sierra Nevada). 4. EL CLIMA MEDITERRANI Reben precipitacions mediterrànies (600-800 mm). Hiverns frescos i estius suaus.
  41. 41. Varietat seca: sud d’Alacant, Múrcia i el litoral d’Almeria. L’índex d’aridesa és força alt. Hi ha climes àrids. Pluges escasses (>400 mm) i irregulars (de forma torrencial). 4. EL CLIMA MEDITERRANI Els estius són calorosos i hiverns suaus. A l’interior, fa encara més fred i més calor.
  42. 42. Els climes continentals o d’interior s’estenen per gairebé tota Castella - la Manxa i la Comunitat de Madrid, a més de ser a les zones de transició climàtica entre els climes atlàntics i els mediterranis. Té tres variacions: els hiverns llargs i els estius curts; el clima de muntanya interior i on domina el cerç, a més del típic. Es caracteritzen per la seva forta oscil·lació tèrmica entre els hiverns freds i els estius calorosos. Per la influència mediterrània, es caracteritzen per l’escassetat de precipitacions a l’estiu. 5. EL CLIMA CONTINENTAL O D’INTERIOR D’INFLUÈNCIA MEDITERRÀNIA
  43. 43. Té hiverns molt freds (les temperatures mínimes absolutes com a Albacete, -24ºC). És típica la formació de bancs de boira hivernal. Els estius són molt calorosos i secs (màxims absoluts fins als 45ºC) per les masses d’aire saharianes. L’oscil·lació tèrmica és molt gran (la diferència entre les mínimes i les màximes). Les precipitacions són escasses tot l’any (325-550 mm). Les màximes són a l’hivern i a la primavera (influència polar), amb nevades ocasionals i a la tardor (influència mediterrània). L’estiu té sequedat extrema, malgrat que poden haver-hi tempestes. 5. EL CLIMA CONTINENTAL O D’INTERIOR D’INFLUÈNCIA MEDITERRÀNIA
  44. 44. Les condicions d’aquest clima fa que els rius siguin irregulars, amb crescudes per les pluges i el desglaç i estiatges a l’estiu. La vegetació d’alzinars i pinedes a les vessants de les muntanyes i a les planes dominen els arbustos, que formen estepes seques i espinoses a les zones més àrides. El conreu és cereal de secà i també per a la cria de bestiar de llana (residual). 5. EL CLIMA CONTINENTAL O D’INTERIOR D’INFLUÈNCIA MEDITERRÀNIA
  45. 45. Hiverns llargs i estius curts: a Castella (Zamora, Salamanca, Palència, Valladolid) i a la Meseta nord, la temperatura mínima diària durant més de 100 dies és sota els 3ºC. 5. EL CLIMA CONTINENTAL O D’INTERIOR D’INFLUÈNCIA MEDITERRÀNIA Els estius són curts i només són juliol i agost. No hi sol provocar temperatures altes, malgrat que a vegades hi ha episodis de molta calor. Les precipitacions són escasses (325-600 mm).
  46. 46. Muntanya interior: Sistema Ibèric, Sistema Central i les Muntanyes de Toledo. Hi ha precipitacions més importants (400-1000 mm). 5. EL CLIMA CONTINENTAL O D’INTERIOR D’INFLUÈNCIA MEDITERRÀNIA Els hiverns són llargs i freds i les glaçades són d’octubre a març. Els estius són curts, frescos i secs.
  47. 47. Domini del cerç: a la depressió de l’Ebre, la Rioja, l’Aragó, gran part de Lleida i l’interior de Tarragona. És un clima semblant al de la Meseta nord. Les precipitacions mínimes són al desert dels Monegros. 5. EL CLIMA CONTINENTAL O D’INTERIOR D’INFLUÈNCIA MEDITERRÀNIA El cerç és la característica principal: un vent del nord-oest sec que hi bufa gran part de l’any i que fa hiverns intensos i refresca les temperatures estiuenques.
  48. 48. La seva situació a l’Atlàntic, prop del tròpic de Càncer i la proximitat a les costes africanes fa que l’anticicló de les Açores hi afecti molt. Temperatures càlides tot l’any (mitjana de 17ºC) i precipitacions escasses, més abundants a l’hivern. Hi ha variacions segons la situació (les illes occidentals reben influència dels vents alisis i l’Atlàntic i les orientals de l’aire sec saharià); o l’altitud i l’orientació del relleu (les més altes frenen el pas dels vents i tenen climes més humits). 6. EL CLIMA SUBTROPICAL DE LES ILLES CANÀRIES
  49. 49. Un fenomen molt comú a les Canàries, és el mar de núvols. És generat pels vents alisis que quan arriben a les grans altituds de les illes i els escalen, es condensen formant núvols entre els 500 i els 1200 m.s.n.m. Això no passa a illes com Lanzarote o Fuerteventura, on els alisis ressequen el paisatge. Per damunt del mar de núvols, els alisis són secs i la insolació és intensa, provocant la inversió tèrmica. El més comú en pujar en altitud és que faci més fred, però en aquest cas els vent alisis escalfen i ressequen els punts més alts de les Canàries. Aquests núvols provoquen la pluja horitzontal (que tripliquen la quantitat de P anual), un fet pel qual els núvols eleven la humitat dels alisis a les fulles, des d’on passa al sòl i s’infiltra al terreny. 6. EL CLIMA SUBTROPICAL DE LES ILLES CANÀRIES
  50. 50. Varietat de costa (0 a 600 m): clima subdesèrtic i estepari amb temperatures mitjanes anuals suaus (18-21ºC) i precipitacions que mai superen els 150 mm. 6. EL CLIMA SUBTROPICAL DE LES ILLES CANÀRIES
  51. 51. Varietat de muntanyes mitjanes (600 a 1500 m): illes afectades pels mars de núvols, amb precipitacions entre els 500-1000 mm anuals, temperatures fresques (13-16ºC) i poca insolació. 6. EL CLIMA SUBTROPICAL DE LES ILLES CANÀRIES
  52. 52. Varietat de cims (1500 a 3700 m): temperatures mitjanes inferiors a 12ºC. A l’hivern, glaçades i precipitacions 500 mm. També és característica la força insolació (3449 hores de sol anuals, uns 143 dies). 6. EL CLIMA SUBTROPICAL DE LES ILLES CANÀRIES
  53. 53. Catalunya té un clima mediterrani amb estius secs i càlids, hiverns suaus i uns màxims plujosos de primavera i de tardor. Però hi ha variacions depenent de l’altitud, la latitud, l’orientació dels relleus i la distància respecte al mar. Al litoral les temperatures hivernals són suaus, perquè el mar és un temperant tèrmic; però a l’interior les del gener són entre 4-5ºC i als Pirineus, al voltant dels 5ºC. A l’estiu pràcticament es registren les mateixes mitjanes a tot el territori, menys que a les nits refresca a l’interior, però no al litoral. A les muntanyes, la T baixa en funció de l’altitud. 7. ELS CLIMES I LA VEGETACIÓ DE CATALUNYA
  54. 54. 7. ELS CLIMES I LA VEGETACIÓ DE CATALUNYA 27 de juliol de 2022
  55. 55. A les zones muntanyoses les pluges són més abundants. L’època amb menys pluges és al gener i a l’estiu hi ha moltes tempestes, que sovint porten tamborinades o calamarsa. A la resta del territori, i sobretot quant més al sud, els estius són secs. Cap a l’interior plou poc perquè les serralades litorals catalanes fan de bloqueig. Les estacions més plujoses són tardor (al litoral) i la primavera (a l’interior). 7. ELS CLIMES I LA VEGETACIÓ DE CATALUNYA
  56. 56. Clima atlàntic: només a la vall d’Aran. Hiverns suaus i plujosos i estius frescos i humits. Clima alpí: punts més alts dels Pirineus. Hiverns molt freds i pluges abundants i neu. Clima mediterrani de muntanya: • <1500 m, hiverns molt freds, plou i neva molt. • >1500 m, hiverns freds i estius suaus i secs. Clima mediterrani continental: a les terres baixes on no arriba la influència. Temperatures contrastades i pluges escasses. Clima mediterrani litoral: zona costanera. Temperatures mitjanes suaus tot l’any. Pluges escasses a primavera i tardor, però poden ser torrencials. 7. ELS CLIMES I LA VEGETACIÓ DE CATALUNYA
  57. 57. 7. ELS CLIMES I LA VEGETACIÓ DE CATALUNYA
  58. 58. Gran diversitat de paisatges, vinculats als climes. T i P determinen la distribució vegetal. • Vegetació mediterrània: plantes de fulla perenne i esclerofil·la, per la gran disminució de la transpiració de l’aigua, escassejant durant l’estació seca. Alzines, oliveres, garrigues, sureres i carrasques. • Vegetació de muntanya mitja: a l’estiu té disponibilitat d’aigua, fent boscos esponerosos i ombrosos de gran alçada. L’hivern fa que els arbres perdin les fulles. Els roures i els faigs són el més típics. • Vegetació d’alta muntanya: la vegetació es ressenteix per les extremes condicions. Només espècies resistents a l’hivern, com el pi negre o l’avet. Més amunt no hi ha arbres, sinó prats alpins. 7. ELS CLIMES I LA VEGETACIÓ DE CATALUNYA Fulla escleròfil·la: fulla curta i perenne amb entrenusos durs per evitar la pèrdua d’aiua durant sequeres. Bosc esponerós: bosc de vegetació abundant exteriorment.
  59. 59. 7. ELS CLIMES I LA VEGETACIÓ DE CATALUNYA
  60. 60. CLIMA PENÍNSULA IBÈRICA CONDICIONAT PER ANTICICLÓ DE LES AÇORES DEPRESSIONS ATLÀNTIQUES FUNCIONAMENT SEMIAUTÒNOM MEDITERRANI ALTITUD I RELLEU PENINSULAR CLIMA OCEÀNIC CLIMA MEDITERRANI CLIMA INTERIOR CLIMA CANARI CLIMA DE CATALUNYA OCEÀNIC TÍPIC OCEÀNIC DE TRANSICIÓ MUNTANYA OCEÀNICA MEDITERRANI TÍPIC MUNTANYA MEDITERRÀNIA MEDITERRANI DE TRANSICIÓ MEDITERRANI SEC INTERIOR TÍPIC MUNTANYA D’INTERIOR INFLUENCIAT PEL CERÇ HIVERNS LLARGS, ESTIUS CURTS SUBTROPICAL TÍPIC SUBTROPICAL COSTANER SUBTROPICAL DE MUNTANYA MITJANA SUBTROPICAL DE CIMS CLIMA MEDITERRANI DE MUNTANYA CLIMA MEDITERRANI LITORAL CLIMA MEDITERRANI CONTINENTAL CLIMA MEDITERRANI ALPÍ CLIMA ATLÀNTIC

×