Curs "Les nostres plantes. Un passeig etnobotànic de la mar a la muntanya". Universitat permanent d'adults, Universitat d'Alacant, País Valencià. Després de la visualització i comentaris de diferents plantes de l'entorn més immediat, fem un parèntesi perquè els alumnes puguen recordar i assenyalar alguna característica de les plantes que hem vist en sessions anteriors.

1. Daniel
Climent

2. Si la memòria ordenada és una bona prova de foc per qualsevol botànic a l’hora de
recordar els noms científics, en el cas de l’etnobotànica cal, a més a més, establir
relacions amb diferents fitònims i propietats.
La veritat no resulta molt més difícil si se li “troba sentit” al significat dels noms.
En qualsevol cas la retentiva taxonòmica dels botànics devia resultar sorprenent
per a molts altres científics, com es posa de manifest en la següent anècdota
atribuïda al físic italonordamericà i Premi Nobel (1938) Enrico Fermi.
Quan el 1940 es van crear els primers acceleradors de partícules i es van
possibilitar les col·lisions entre elles van començar a descobrir-se més i més
partícules diferents a les que fins aleshores coneixien; i a més dels electrons,
protons i neutrons es van trobar muons, kaons, pions, lambdes, khis, omegues,
neutrins, positrons...; a mitjans dels anys seixanta n’eren quasi dues-centes les
partícules identificades i descrites i el conjunt s’assemblava molt a una mena de
jardí desordenat i ple d’espècies sense organitzar [fins que Gell-Mann va introduir-hi una mica
d’ordre en proposar la idea dels quarks com a peces bàsiques en el trencaclosques quàntic].
Quan l’acumulació en la llista de partícules encara no havia arribat a la centena, un
alumne li va preguntar a Enrico Fermi pel nom d’una partícula en concret, a la qual
cosa el físic li va respondre: “jove, si jo fóra capaç de recordar el nom de totes
aquestes partícules, m’hauria fet botànic”.
Doncs això.

3. Ammophila
arenaria
gramínia
vegetació psammòfila
barró

4. rave de mar i barró
Cakile maritima,

5. rave
de
mar
Cakile

6. Mantellet de la Mare de Déu
Fagonia cretica
Zigofil·làcies

7. Agrets
Oxalispes-caprae

8. agulletes
Erodium
gerani
Pelargonium x
hortorum
del grec pelargos, [bec de] cigonya
el grec geranios,
al·ludeix al [bec de] grua
(castellà «grulla»)
GERANIÀCIES

9. Sosa escarabella
SalsolaUna de les «soses»; per incineració s’obtenia la
«pedra (de) sosa», carbonat sòdic Na2CO3; per
fer sabó i vidre

10. Preparant lleixiu amb pedra de sosa. Camp d’Elx 2014

11. Sosa
Suaed
Salat blanc
Atriplex

12. Saliva(d)eta de la Mare de Déu, pixallits, xuplamel
Lobularia
maritima
Alyssum
maritimum
crucífera

13. barrella (fina, d’Alacant)
Halogeton
sativusper incineració s’obtenia la «pedra (de) barrella»,
carbonat sòdic Na2CO3; per fer sabó i vidre

14. Barrella (fina, d’Alacant)
Halogeton
sativus

15. palmerina, palma marina, barra, herba verderolera
[reclam alimentici per captura verderols Carduelis chloris], bufalaga
Thymelaea

16. escobella
Serra de
l’escobella
Salsola

17. ruca (> rúcula) Eruca
vesicaria

18. citró,
ravanell,
ravaníssia
Diplotaxis