Diese Präsentation wurde erfolgreich gemeldet.
Die SlideShare-Präsentation wird heruntergeladen. ×

Departament d'e learning

Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Anzeige
Wird geladen in …3
×

Hier ansehen

1 von 9 Anzeige
Anzeige

Weitere Verwandte Inhalte

Diashows für Sie (20)

Ähnlich wie Departament d'e learning (20)

Anzeige

Departament d'e learning

  1. 1. Context El departament d’e-learning neix com a màxim responsable de Virtaula en un moment en que la Caixa es troba en fase d’expansió territorial. Aquest organisme haurà d’emprendre les accions que consideri oportunes tot respectant la missió i els objectius estratègics de l’entitat. Cal esmentar que el moment de concepció de Virtaula és un període on els termes conceptuals de l’e-learning encara es troben en fase embrionària, per això mateix, el departament ja assumeix que haurà de cometre errors per aprendre’n i millorar. Missió La missió al Departament d'e-learning és desenvolupar projectes e-learning per tal adaptar-se a les necessitats del client / usuari o la posada en marxa de nous projectes amb l'objectiu de donar solució a la demanda de projectes e-learning per part de l'empresa ... Per això, és necessari dur a terme una correcta planificació, execució, control, seguiment, coordinació i avaluació dels projectes.
  2. 2. Objectius  Fer més competent l’organització aconseguint poca competència enfront la resta pel que fa al valor afegit de la formació dels treballadors/es.  Crear una imatge de marca diferenciada i de qualitat.  Preparar i formar a l'organització per liderar el mercat en volum de negoci i resultats.  Prepara els treballadors per tal d’aconseguir més vincles amb el client i generar la suficient confiança que ens porti la seva fidelització.  Motivar els/les treballadors/es dins l'organització i així aconseguir una major implicació en el projecte d’empresa.  Fomentar la gestió del coneixement dins l’organització i així compartir i transferir l’experiència com a part de la formació dels i les treballadors/es.  Personalitzar la formació i aproximant-la a necessitats reals de l'usuari/treballador.  Desenvolupar noves estratègies d'aprenentatge basades en l'adaptació a les necessitats de l'usuari.  Establir aliances amb partners (tant tecnològics com metodològics) per a una reeixida implantació de Virtaula, reduint costos, agilitzant la seva implantació i aprofitant així la seva l'experiència prèvia.
  3. 3. Processos de gestió i administració En tota acció formativa de caràcter virtual, on el protagonista sempre és l'alumne, les accions que s'hi portin a terme han d'estar sempre prèviament planificades, no hi ha lloc per a la improvisació. Per realitzar correctament aquesta planificació, el procés es divideix en en 3 components bàsics:  La persona que aprèn o l'aprenentatge  La persona que ensenya o l'ensenyament  El context en que això esdevé L'objectiu del canvi és crear valor. Qualsevol canvi ha de contribuir a obtenir un avantatge competitiu (menys costos o més diferenciació). El que caracteritza a la societat del coneixement és que pocs avantatges competitius duren molt de temps. Per això, cal fomentar un model organitzatiu en que el canvi i l'aprenentatge siguin la regla i no la excepció. L'aprenentatge virtual és una estratègia de canvi en l'organització i només es pot convertir realment en això si s'afronta i es lidera des dels òrgans de govern institucionals. Per això els factors determinants en la gestió del canvi són (Clark, 2000):  Un nucli de direcció sòlid  Un context ampli de desenvolupament (interdisciplinarietat i treball en equip)  Una base de finançament diversificada  Un nucli acadèmic motivat  Una cultura emprenedora integrada Gestionar el canvi vol dir provocar un canvi cultural, un canvi en l'imaginari col·lectiu i en el comportament de l'organització. La gestió del procés d’aprenentatge “Per tal d’afrontar avui en dia amb èxit qualsevol procés formatiu intercedit per la tecnologia, hem de tenir present que el seu actor principal, és a dir, qui aprèn, es pot trobar davant d’un mitjà desconegut i per al qual no disposa de recursos concrets d’aprenentatge, ja que, per començar, substituïm escoltar per llegir i parlar per escriure a màquina” (Palloff, 2003). Això doncs, tenint en compte els usuària amb els quals ens dirigim, i com a organització que es basa en l’aprenentatge virtual, cal que s’estableixin sistemes de gestió que permetin i afavoreixin el procés d’aprenentatge per part del participant, en el cas que ens ocupa, els/les treballadors/es. Per fer-ho ens basarem en dos accions principals:
  4. 4. Aprenentatge propedèutic Caldrà que l’organització s’adapti constantment a les necessitats de l’estudiant. Per fer-ho serà necessari:  Dissenyar entorns ergonòmics.  Facilitar el coneixement de l’entorn tecnològic en què es desenvolupen els programes de formació.  Donar a conèixer el model educatiu institucional. Estratègies d’aprenentatge Com a organització coneixedora de les dificultats que tenen els nostres usuaris caldrà que facilitem les estratègies d’aprenentatge que els permetin treure el màxim profit del temps que dediquen a la formació. A partir d’estratègies com:  Comunicació escrita.  Lectura comprensiva.  Ús i recerca de recursos d’informació.  Ús del temps.  Aprenentatge estratègic i col·laboratiu. Així doncs, caldrà dotar-nos de recursos, promoure’ls i controlar-ne la gestió. Per això es crearà un equip de suport al procés d’aprenentatge format per professionals de l’orientació, tècnics de formació propis del departament, que ajudaran els usuaris en el seu procés d’aprenentatge i en faran el seu seguiment. El seu objectiu consisteix fonamentalment a ajudar els usuaris a planificar el seu procés d’aprenentatge, i també a facilitar-los la capacitació en aquelles estratègies d’aprenentatge que es poden adaptar millor al seu sistema d’aprenentatge, d’acord amb el model educatiu institucional. Aquest equip també tindrà funció de conseller donant suport i motivació més enllà de la intrínseca al coneixement que adquireixen. La gestió del procés d’ensenyament Als entorns de l’ensenyament virtual es produeix un repartiment d eles tasques relacionades amb la gestió dels procés d’aprenentatge.A l’aprenentatge virtual, principalment a la seva modalitat asíncrona, el paper dels formadors es redueix a impartir i avaluar la matèria per a la qual han sigut contractats. Per tant, el perfil de formador seleccionat ha d’estar clarament definit. La multiplicitat de responsabilitats en aquest aspecte fa que el procés docent de l’aprenentatge sigui realitzat per diferents participants: autors dels materials d’aprenentatge, la institució, els dissenyadors d’instruccions, els productors de materials, etc.
  5. 5. Les fases que formen la gestió docent o formativa són: Disseny i producció dels materials d'aprenentatge: El currículum de continguts elaborat per a les matèries a desenvolupar a “Virtaula”han sigut definits per l’organització amb la finalitat d’aconseguir els objectius establerts anteriorment. Els materials elaborats partien de la referencia dels utilitzats amb anterioritat en altres modalitats formatives dutes a terme per l’organització. Això va suposar un dels problemes inicials degut a que els materials no responien a les expectatives depositades al projecte. Uns nous materials dissenyats per a la planificació d’un procés d’aprenentatge virtual van ser la solució. El seguiment d’aquests materials es fa, de forma directa, el departament d’e-learning amb el suport de consultors especialitzats contractats per aquesta feina. Selecció i capacitació de formadors: En el cas que ens ocupa, els formadors “tutors” seleccionats havien d’acomplir una sèrie de requisits fonamentals:  Antiguitat: experts en l’organització que els ajudes a fer a una bona tasca d’acollida de nous treballadors.  Experiència en la formació presencial: amb competències relacionades amb la formació de persones.  Motivació per les noves tecnologies: amb interès en l’ús de les TIC. La planificació de la gestió de l’ensenyament resulta clau en el resultat final del procés. Amb l’acompliment d’aquest requisits és volia reforçar el procés d’ensenyament tot partint dels objectius inicials del projecte. El camí cap a la creació d’una gran comunitat de treballadors de “La Caixa” l’havien de conduir els propis treballadors. Planificació de l'acció formativa i acompliment de l'acció docent o formativa: Per tal de fer una bona planificació dels cursos que es volien dur a terme es va comptar amb la col·laboració d’una consultoria externa a l’organització. Tota la planificació es va realitzar des del punt de vista d’implantar una nova manera de dur a terme les accions formatives virtuals. Es va voler potenciar els aspectes comunicatius dels participants a les accions formatives. Per això es va formar als tutors, de manera que serien els agents dinamitzadors d’aquest aspecte i es va voler potenciar l’ús de les diferents eines comunicatives.
  6. 6. Avaluació dels formadors i de l'acció formativa: Per tal de dur a terme un correcte seguiment de les accions formatives virtuals, s’han de planificar una sèrie de controls que ens permetin disposar d’una visió acurada de la situació real dels nostres processos. Així, a més de les enquestes clàssiques de valoració dels participants, s’han de definir indicadors de seguiment de les accions formatives i s’han de gestionar les incidències que es produeixin durant el transcurs del projecte. Una visió conjunta d’aquests tres aspectes, ens facilita poder realitzar una valoració adequada del desenvolupament de les accions formatives virtuals. La gestió dels entorns tecnològics d’aprenentatge L’entorn tecnològic on es durà a terme el procés educatiu es defineix segons les accions que s’hi realitzaran, així doncs, no és el mateix un procés d’autoaprenentatge que un on es cerqui potenciar la interacció entre elements. Es fàcil entendre per tant que la definició de l’entorn tecnològic està estrictament sotmès al model pedagògic subjacent que delimita també els processos d’aprenentatge i d’ensenyament. Avui sabem que una acció formativa virtual d’èxit és aquella que, malgrat la no coincidència temporal o espacial, contempla la interacció com a element nuclear, i per tant, és sempre respectant i facilitant aquesta interacció que s’ha de construir un entorn tecnològic. En tot cas, tot i la rellevància de la interacció, aquest no és l’únic element clau a l’hora de valorar si un entorn tecnològic és o no apropiat; per fer-ho s’estableixen 4 pilars: La informació: L’entorn ha de ser la principal font d’informació per a l’usuari. De fet, l’usuari ha de tenir tot el que necessita per seguir el procés de formació dintre de l’entorn tecnològic. Abans de Virtaula, la Caixa ja tenia altres mecanismes d’aprenentatge a distància, amb el nou entorn tecnològic, tots aquests continguts s’aglutinen sota la mateixa plataforma. Aquest fet a més, comporta altres beneficis com la continua actualització dels materials o un sistema de versions. La comunicació: S’han d’establir els canals de comunicació i, a més, assignar drets i privilegis tot delimitant a quines zones, mecanismes o canals té accés o no un usuari. El cas s’inicia al 1999, cal dir que en aquell context l’e-learning, i fins i tot internet, encara no formaven part de la idiosincràcia dels treballadors de l’entitat. És per aquest motiu que cal definir i explicar quins son els canals de
  7. 7. comunicació que s’estableixen als usuaris. El motiu és que un cop assimilats aquests canals els usuaris fan un salt qualitatiu, no es pot permetre que un element essencial per a l’èxit del procés educatiu sigui un impediment o un maldecap. Per tot això, s’han d’establir canals estàndards que s’han de mantenir transversals per a tots els usuaris i per a tots els processos docents, per posar un exemple: la comunicació amb el professor ha de ser sempre, indiferentment de l’aula, mitjançant el mateix canal pre-establert. Definició de canals de comunicació:  Correu electrònic: d'ús voluntari i transversal a tota la plataforma, permet comunicació personal entre alumne-docent i alumne-alumne.  Tauler d'anuncis: definit dintre de cada aula constituida, canal de comunicació unidereccional docent - alumnes.  Fòrum de debat: definit dintre de cada aula constituida, canal de comunicació multidireccional alumnes - alumnes.  Sistema d'entrega: definit dintre de cada aula constituida, canal de comunicació unidireccional que permet a l'alumne fer entrega de materials al docent.  Formulari de contacte: d'ús voluntari i transversal a tota la plataforma, permet la comunicació personal entre alumne i institució (sol·licitar informació, sol·licitar accés a un curs etc). La cooperació: Les diferents accions que un usuari realitza dintre d’un entorn tecnològic poden o no requerir de la cooperació, però en tot cas, la plataforma sempre ha d’estar preparada per si s’estableix la necessitat de fer-ho. Cal destacar que la cooperació es pot portar a terme, tant en processos síncrons, com asíncrons. Tornant al cas, per aquelles formacions dirigides, com per exemple els usuaris que realitzen un màster amb col·laboració universitària, o bé aquelles oficines que sota petició del director d’oficina realitzaran una formació a mida (constituïda a partir de diferents píndoles) s’ha de fer ús d’un espai (aula) que disposi de tots els mecanismes i espais necessaris per generar i fomentar la cooperació. És evident que l’ús o no d’aquests mecanismes estaran dictats per la naturalesa dels materials, de les activitats o de la consideració del professor, però en cap cas, l’entorn tecnològic no ha de resultar un impediment. Com a eines bàsiques de col·laboració Virtaula hauria de posseir (per a cada aula) un fòrum de debat, un tauler de notificacions per al docent, registre dels materials recomanats per al procés educatiu i la possibilitat d’escriure e-mails de caràcter individual entre alumne-docent i alumne-alumne. A més d’aquestes eines bàsiques, la plataforma ha de permetre, sota petició del docent, la possibilitat d’afegir mòduls externs (p.e. blogs, wikis ...etc).
  8. 8. L’administració: Un entorn tecnològic no tant sols ha d’establir mecanismes de cooperació i comunicació, sinó que també ha de permetre portar a terme les accions bàsiques pròpies d’una institució educativa com per exemple, l’assessorament, la informació o altres serveis comunitaris. Sota la perspectiva de l’alumne: El cas Virtaula no es basa en una institució educativa i per tant els serveis bàsics que ha d’ofertar als usuaris no son exactament els mateixos, un exemple és el servei de secretaria i els mecanismes de pagament de taxes. En tot cas, sí que hi ha serveis que coincideixen, l’entorn tecnològic ha de permetre a un usuari navegar entre les diferent píndoles o cursos i, de forma àgil, entendre que ofereixen i com (equivalent al servei d’informació), també s’ha d’establir un mecanisme mitjançant el qual els futurs alumnes sol·licitin accés per rebre una formació concreta (sobretot si aquesta es dirigida i s’ha de configurar el grup aula). Finalment, valorant de nou el context en que s’aplica l’acció, podem contemplar el fenòmen de bretxa digital. Un dels serveis de les institucions educatives és l’assessorament, doncs podem oferir als usuaris un servei d’assessorament sobre com fer ús del campus i així ens avancem a problemes futurs.  Sistema d'informació sobre les píndoles i els cursos  Sistema de sol·licitud de matrícula a píndoles o cursos  Curs d'iniciació al campus (bretxa digital)  Sistema d'assessorament general Sota perspectiva de la institució: És interessant per a la Caixa guardar un registre de l’activitat que els usuaris realitzen dintre del campus, així doncs parlem d’un sistema d’expedients mitjançant el qual l’entitat pot prendre decisions orientades a fomentar la motivació (com per exemple premiar l’esforç d’un alumne) o també practicar una cultura de planter i potenciar aquells usuaris que tinguin millors aptituds.  Sistema curricular

×